Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Les mentides de Ricard Martínez (primera entrega, des de la vila amb amor)
per Des de dins	06 ago 2005
Les mentides de Ricard Martínez (Una mentida repetida un milió de vegades es converteix en veritat)
Hi havia una vegada una vila de Gràcia on el seu regidor de l’esquerra radical d’aquest pais volia aconseguir ser el més maco, enrotllat i bon tio. En Ricard però tenia un problema i és que hi havia veins i veïnes del seu barri que l’acusaven de manipulador, i d’amic i col·laborador de les grans empreses immobiliàries i especuladores, que aconsegueixen expulsar al veïnat de la vila amb els lloguers i les hipoteques abusives. Quin problema ser el més bon tio del barri si tens a gent que està a l’esquerra teva i encara és més bona gent que tú. Doncs farem una cosa, esborrarem a aquesta gent. A l’esquerra d’ERC no hi haurà ningú. Com ho farem això? En Ricard pensava i pensava. Alguns dels que estan a la seva esquerra són per exemple els okupes, que de tant en tant pengen pancartes i fan pintades que el critiquen. Doncs haurem de desallotjar-los, el primer que va pensar va ser que s’acceleressin els processos de desallotjament d’okupes: “si no viuen a cases del barri i no poden pagar les hipoteques i els lloguers actuals, doncs marxaran de Gràcia.� Llàstima que per desallotjar-los necessitaré policia nacional, que no està massa ben vista per les meves juventuts (JERC), però bé farem un esforç per a convèncer-los. Bé i si hi ha algun radicalet a les JERC que no hi està d’acord el farem fora i ja està, només faltaria, que per quatre txavalets ens hi juguessim els càrrecs. Un dels problemes que també es plantejava en Ricard era les Festes Alternatives. Si volia expulsar del barri els okupes perquè estaven massa a l’esquerra, no podia permetre que es fessin unes festes alternatives que també estaven més a l’esquerra. Va pensar que això s’havia de preparar bé. El primer seria repetir mil i una vegades que les Festes Alternatives són la primera font de problemes de convivència de la Festa Major. Dir-ho durant tot l’any, a tot arreu, a les reunions, als seus amics i amigues, a les entitats, perquè vagi calant. En Ricard però, es mirava les actas de la guàrdia urbana per incidents de les últimes festes majors i veia que la realitat no li encaixava. Que l’acte més multitudinari de les passades festes majors de 2004 va ser organitzat pels alternatius, va reunir milers de persones a un concert dels Ojos de Brujo, i que segons constava als informes no hi va haver ni un sol problema d’ordre públic. Que les festes alternatives de la plaça Rovira varen complir amb els horaris establerts, i cap nit van acabar amb la música més tard que la resta de carrers. Fins i tot consta als informes que el carrer Providència (dins de la programació oficial) va clausurar la seva disco-mòbil l’any passat mitja hora més tard que els alternatius. Això serà difícil d’amagar, però bé, si cap periodista indiscret ho pregunta tot anirà bé. Per cert, en Ricard va pensar en fer una última cosa una mica marranota i de poc nivell ètic, però bé, tot sigui pel partit i la poltrona al districte. Tothom recordarà que l’any passat va morir apunyalat un noi a la vila de Gràcia a mans d’un grup de joves ultradretans. Doncs bé, utilitzar el record d’aquella mort per a convertir a les víctimes, que van ser els okupes, en la font del problema i relacionar okupes amb apunyalaments, problemes i vandalisme, no seria mala idea, una mica arriscada però ens serà útil. Un cop feta tota aquesta feina, només cal convocar una roda de premsa per parlar de les noves Festes Majors, no respondre a cap pregunta relacionada amb les Festes Majors Alternatives, i mirar cap a un altre costat. Creuar els dits i esperar a que els malabarismes polítics orquestrats funcionin. A veure si amb una mica de sort, s’endú a les properes eleccions a alguns votants anti-alternatius del PSC, i a algun despistat del PP. També cal esperar que els votants més radicals no se n’assabentin de l’estratègia, hi es pensin que les Festes Alternatives les organitzaven uns costres o pies negros indesitjables de la vila. I aquesta és la història d’un vailet espavilat que va passar de militar a la clandestinitat propera a la lluita armada, fins a reunir-se amb la policia espanyola per atonyinar a aquells alternatius que es situessin a la seva esquerra. Temps al temps. Bona Festa Major a tothom!
Mira també: http://www.gracianet.org/transversal http://www.vilaweb.com/gracia
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more