Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
31 jul 2005
"Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península, que atravessi els Pirineus i pugui parlar directament amb Europa. Jo recolzaria un Estatut que a curt o mig termini (millor curt que mig) ens aboqui cap a la futura Constitució de l’Estat lliure de Catalunya. I que aquest Estat lliure, tingui com a subjecte les classes populars catalanes i que vetlli pels interessos de les classes populars catalanes. Amb veu pròpia a Europa i al món, sense filtres, sense imposicions forànies i que ningú més que nosaltres administri la nostra força i la nostra suor."
pi3b.jpg
Què és un estatut? Una llei orgànica espanyola més. Què és lâEstatut dâAutonomia de Catalunya? Una llei orgànica espanyola més. Un element dâafirmació de les classes dominants catalanes per a autoconvèncer-se de què som qüelcom més que una simple regió dâespanya que ni tan sols pot autogestionar el seu propi diner. Però en resumides comptes, és una llei orgànica espanyola més. Per tant, si sâaprova necessita el vist-i-plau dels espanyols, per sobre del dels catalans (léase: plan Ibarretxe).

Qui vol aquesta llei orgànica espanyola? (1. autoodi) Els mateixos (2. Espanyols) beneficiaris de lâactual marc jurídico-polític espanyol, és a dir, les classes dominants catalanes, que a canvi dâuna mica de pastís, es venen a Madrid a canvi de vendre la nostra pàtria, els nostres drets històrics com a poble i ser còmplices de lâespoli fiscal per culpa del qual no rebem de lâestat les transferències i inversions que ens corresponen en funció del nostre nivell dâactivitat.

A qui afecta aquesta llei orgànica espanyola? Afecta a tots els catalans, però el pes cau sobretot sobre les classes populars catalanes. No inclou el dret a lâautodeterminació (és a dir, no volen que els catalans decidim de quina manera volem relacionar-nos amb els altres pobles ibèrics âi del món, per què no?-), no veig mesures per a prevenir la precarietat laboral i resoldre el problema de les deslocalitzacions, no hi ha hagut cap debat social ni sâha parlat dâintroduir mesures que garanteixin una millora dâafers prou importants com lâeducació, la sanitat pública, lâaccés dels joves (i els no tant joves) a un habitatge digne, i un llarg etcètera.

A través dels mitjans de comunicació només parlen de finançament, i ara ha sortit el culebró dels drets històrics. Us convido a llegir lâanàlisi que fa Vicenç Villatoro (Presoners de lâEstatut) en un article a lâAvui. Es tracta de fer quelcom que sembli una gran cosa. Cap al final diu â...Si l'oportunitat històrica és menys oportunitat i menys històrica del que ens deien, si hi ha el risc de gol en pròpia porta, si hi ha el risc de gastar la pólvora en salves, som encara a temps d'aturar-nos.â?.

Ãs evident que les coses han de canviar. Estem al segle XXI. En el context actual, les dinàmiques dâinsubmissió i les revolucions populars a gran escala, desgraciadament han passat als llibres dâhistòria, perquè la situació de les classes populars catalanes no és la dâabans i no podem estancar-nos en el passat mentre el món avança. Ens cal un nou estatut? Potser sí, si ens ha de servir dâinstrument per a negociar bilateralment amb lâEstat la separació dâEspanya. Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península, que atravessi els Pirineus i pugui parlar directament amb Europa. Jo recolzaria un Estatut que a curt o mig termini (millor curt que mig) ens aboqui cap a la futura Constitució de lâEstat lliure de Catalunya. I que aquest Estat lliure, tingui com a subjecte les classes populars catalanes i que vetlli pels interessos de les classes populars catalanes. Amb veu pròpia a Europa i al món, sense filtres, sense imposicions forànies i que ningú més que nosaltres administri la nostra força i la nostra suor. I si us plau, vosaltres, la burgesia catalana, prou dâanar de víctimes per madrid, i prou discursos amb la llagrimeta. De tu a tu, i amb el puny enlaire.

I no parlo de Països Catalans per no remenar més la troca. Però estic convençut en què més dâun també hi ha pensat.



--- . --- . --- . --- . --- . ---

1.     Autoodi: Desnacionalitzar-se voluntàriament és signe de degeneració i dâimpotència. Només les persones frustrades han seguit aquest dissortat camí. Aquesta deserció té totes les característiques dâun crim contra natura, és una inversió espiritual. Ãs un insult al propi naixement, és considerar-se fracassat dâorigen. Renegar del passat propi és venir al món sense vinculació històrica, és venir-hi de frau. Lâhome que a la seva terra es constitueix en introductor dâuna llengua forastera en detriment de la llengua pàtria, és importador de costums estranys que adulteren les formes de vida originals sense fer-les progressar, és un degradat i un miserable. Té obligació dâemigrar a la seva pàtria electiva, ha perdut tot dret al seu país. En tot cas, només pot reclamar vuit pams de corda i un arbre mort on penjar-se. I, encara, que es podreixi penjat enlaire, sense que el seu cos espuri contamini la mare terra de la qual sâha avergonyit. (Mossèn Josep Armengou i Feliu, Justificació de Catalunya, 1955)


2.     Espanyols: Aquells qui, nascuts a Catalunya o de sang catalana, sâincorporen a la vida espanyola i són absorbits, són tan espanyols com els altres; [...] però, contràriament, els forasters que vénen a Catalunya âque sempre acollim amb els braços obertsâ i pateixen amb els nostres dols i gaudeixen amb les nostres alegries, i ens donen fills, que les nostres dones no en pareixen prou, són tan catalans, en la nostra interpretació futurista de la nació, com nosaltres mateixos. No fem en absolut cap diferència. (Rafael Campalans, 1923)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
31 jul 2005
ni reformes, ni estatuts, ni constitucions!
independència i autogestió!
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
01 ago 2005
...un Estatut per les classes populars catalanes...no per les espanyoles, equatorianes, marroquines, dominicanes...que són les que més necessiten. L'Estatut, la independència...és per lesd dependents -del cotxe, de La Caixa i del Banc Mundial- burgesies catalanes.
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
01 ago 2005
Un país governat pel capitalisme, per la Caixa, per les famílies propietàries de les inmobiliàries, pels senyors "feudals" de les autopistes de peatges, pels especuladors, per les directives de la Unió Europea, pel Banc Central Europeu, pels Fons Monetari Internacional i el G8... i alguns mantenen el mateix discurs polític dels anys setanta...
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
01 ago 2005
L'estat espanyol, i els seus bancs, ens cobren moltíssims diners als treballadors catalans de tots els origens i ens retornen una merda. Alemanya dóna a l'estat espanyol en concepte de solidaritat intereuropea un 1% del seu producte interior brut, als treballadors catalans se'ns força a donar-li un 8% del nostre producte interior brut. Solidaritat? Es un robatori que afecta tots els treballadors catalans, sense distincions, i ens perjudica molt perque tots aquests diners després ens falten per sanitat, educació, vivendes públiques, carreteres en bon estat, etc. El lerrouxista ha escollit un nom perfecte per la merda que escriu, és l'estat espanyol i els seus bancs els que realment perjudiquen els treballadors catalans en general. Divideixes els treballadors entre dominicans, marroquins, espanyols, etc, només per fer demagògia anticatalana. Vols enfrontar-los mútuament i aixó només beneficia l'estat espanyol que ens pot seguir robant a tots per igual tranquil.lament.
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
01 ago 2005
La Gestapo en España

Vicenç Navarro es catedrático de Ciencias Políticas en la Universidad Pompeu Fabra.

EL PA�S | Cataluña - 26-02-2003


En las últimas semanas se han estado proyectando dos películas en España, Amén y El pianista, cuya conexión con la historia de este país ha sido, en general, olvidada por los medios de comunicación españoles. Una, Amén, documenta la tolerancia del papa Pío XII al nazismo y a sus horribles crímenes, incluyendo el genocidio étnico contra judíos, gitanos y personas con discapacidades (mostrado también en la película El pianista) y el ideológico (en contra principalmente de socialistas, comunistas y anarquistas). Discutiendo con la gente joven sobre estas dos películas me sorprendió encontrar de nuevo el gran desconocimiento del papel importante que la Alemania nazi tuvo en la victoria del golpe militar en contra de la democracia española que se produjo en 1936 y en la configuración del Estado dictatorial que estableció, incluyendo sus aparatos represivos. No sabían, por ejemplo, que la Gestapo y la SS habían desempeñado un papel clave en el desarrollo de la policía política del Estado franquista. Ya en 1937, el general Franco había pedido ayuda (que fue concedida) al Gobierno alemán para que la Gestapo y la SS le ayudaran a establecer la policía política a semejanza de tales instituciones nazis. En reconocimiento a esta labor, Himmler, jefe de tales agencias de represión nazi (definidas por los tribunales de Núremberg como las "agencias más perversas, crueles y represivas conocidas en el siglo XX"), fue condecorado en 1939 con la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, y visitó España en 1940 (entre el 19 y el 22 de octubre). Su visita fue celebrada con especial afecto por las personalidades franquistas más próximas ideológicamente al régimen nazi, entre las cuales las más prominentes, según Ros Aguado ("La Gestapo en España", en su libro La guerra secreta de Franco), eran Pilar y Miguel Primo de Rivera, García-Valdecasas, Manuel Aznar y Enrique Jiménez Arnau, quienes junto con otras 58 personalidades de aquel régimen patrocinaron una fiesta en su honor, el 20 de octubre de 1940, en el palacio que había sido el Senado durante la República. Himmler visitó también Barcelona, cuyo Ayuntamiento franquista le recibió con todos los honores, y visitó horas más tarde el monasterio de Montserrat, donde también fue recibido por el abad y la comunidad monástica en pleno.
El objetivo principal de la visita de Himmler a las autoridades políticas del régimen franquista fue la de firmar un convenio de colaboración que reforzara así la que había existido desde el año 1937 entre la Gestapo española y el régimen franquista. La Gestapo colaboró, por ejemplo, en el establecimiento de los campos de concentración franquistas, donde supervisó experimentos encaminados -según el director médico que dirigió tales experimentos, el doctor Vallejo-Nájera- a purificar la raza española eliminando el gen rojo. Tal personaje, director de los Servicios Psiquiátricos del Ejército franquista, había sido educado en la Alemania nazi. Escribió extensamente (en libros titulados Eugenesia de la Hispanidad y regeneración de la raza, Política racial del nuevo Estado, y otros) sobre la degeneración de la raza española, que según él había ocurrido durante la República, postura, por cierto, también adoptada por López Ibor, quien había sostenido que el prototipo hispano estaba genéticamente definido. A juicio de Vallejo-Nájera se necesitaba en la España franquista una regeneración racial, debido al incremento de "tarados" y "enfermos" (términos que él utilizó para definir a las personas con discapacidades y a las personas enfermas, incluyendo como enfermedad también cualquier postura crítica al régimen franquista). Llegó incluso a criticar a la profesión médica por conservar la vida de los "degenerados" (tal como señala Michael Richards en el capítulo "Purificar España", en su excelente libro Un tiempo de silencio). Vallejo-Nájera promovió así las ideas racistas y prácticas genocidas nazis indicando que la "regeneración de la raza impone una política de eliminación de todos los agentes físicos, psicológicos y morales que degeneren la raza", y consideró la eliminación física, a través de asesinatos políticos, como parte de esta purificación de la raza. Instruyó también a las mujeres jóvenes a no leer libros excepto los religiosos, y definió a las mujeres republicanas como la forma más extrema de degeneración de la raza. En realidad, muchos de los experimentos realizados en los campos de concentración nazis en Alemania fueron realizados antes por la Gestapo en los campos de concentración franquistas. Es más, muchas de las víctimas de tales experimentos en los campos de concentración nazis fueron españoles republicanos residentes en Francia que fueron deportados por la Gestapo a tales campos. Esos republicanos españoles fueron el mayor grupo de deportados (después de los judíos) que la Gestapo llevó desde Francia a los campos de concentración nazis. En tales campos se les conocía por su triángulo azul en sus uniformes. El 64% de ellos murió en esos campos. Otros muchos que no fueron deportados a los campos de concentración fueron enviados por la Gestapo a Alemania, donde trabajaron como esclavos, mientras que otros fueron detenidos y llevados por la Gestapo a España -como el presidente de la Generalitat, Lluís Companys-, donde fueron fusilados.
En cuanto a la película Amén, Constantin Costa-Gavras, su director, presenta a un papa Pío XII tolerante con el nazismo a fin de salvar los intereses corporativos de la Iglesia, pero lo muestra, sin embargo, con una cierta ambivalencia hacia el régimen de Hitler. Pío XII no tuvo, sin embargo, ninguna ambivalencia hacia el alzamiento fascista español y el establecimiento de la dictadura española (responsable de lo que Paul Preston ha definido correctamente como el Holocausto español), a la que bendijo como obra de Dios, aprobó su definición como Cruzada, condecoró al general Franco con la Orden Suprema de Cristo, la más alta institución vaticana, condecoración que le impuso el nuncio apostólico Antonicetti, ex delegado apostólico en la zona franquista durante el alzamiento militar. Pío XII, el Vaticano y la Iglesia española eran conocedores de las enormes atrocidades realizadas por el régimen español, del cual la Iglesia española formó parte esencial y contribuyó a su represión. Es una lástima que la cinematografía española no haya mostrado la actitud del Vaticano y de la Iglesia española hacia el franquismo.
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
02 ago 2005
i si no hi hagues aquest espoli fiscal les clases dominants catalanes ho invertirien en mesures favorables als treballadors catalans? vinga home no diguis ximpleries

l'espoli principal que patim dia a dia els treballadors tan catalans com de la resta del mon es diu plusvalua i ens ho treu la burgesia sigui catalana, espanyola, americana o de qualsevol altre pais.
Tambe vull fer constar que el lerrouxisme es una ideologia anticatalana i antiobrera, amb aixo li donc la rao a l'ind.

Pero jo no vull un altre estatut que permeti a la burgesia catalana parlar directament amb reaccionaria i ultrraliberal U.E, jo vull una catalunya socialista en un mon socialista,la unitat dels treballadors siguin catalans, andalusos, marroquins o de qualsevol altre part del mon.

AUTOORGANITZACIO, AUTOGESTIO, AUTODETERMINACIO!
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
07 set 2005
¿Y qué pasa con los catalanes que no queremos un estado independiente, que queremos ser parte de España, nos vais a matar?
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
07 set 2005
si, ireis al gulag, XDDDDDDDDDD (ironia)

esque porque quereis estar en españa? Bajo que analisi historico defiendes tu el Estado español.
Un estado que nace de casamientos de reies i de imposiciones militares.

Es mas... porque en esta pagina te dirigues en Castellano ???
No tienes respeto por los Catalanes de la Catalunya nord que no saben castellano?

Te puedes ir a Castilla.
Ndie obliga a nadie, peor tampoco tu nos puees obligar a etar en españa apoyandote en un estado burges i militar.

saludos !
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
10 set 2005
Catalá eres un fascista. En esta pagina cada cual que hable en la lengua que le salga del nabo. Quien demonios eres tu para decirle a nadie en que lengua debe hablar?.
Sois iguales que Franco, solo que en mas pequeñito
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
22 set 2005
Amigos Juri y Vete tu, da gusto comprobar que hay gente que como vosotros honran a su tierra por que son tolerantes, educados y respetuosos, y a ese que se firma Catalá le digo. Los buenos catalanes son también españoles, europeos ciudadanos del mundo, porque la buena gente es patrimonio de la humanidad. A propósito ya que te las das de catalán ¿sabes que pronto los españoles tendremos el orgullo de tener un nuevo premio Novel, catalán y en catalán? No te digo el nombre para que te esfuerces en buscarlo, solo te digo que es un gran poeta y, ya que hablo de poesía ¿sabes de quien es esto? Seguro que no lo sabes tu catalanismo no llega tan lejos.
Escolta, Espanya,- laveu d’un fill
que et parla en llengua- no castellana;
parlo en la llengua-que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua- pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
Un cordial saludo para vosotros Juri y Vete tu
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
23 set 2005
Perdon por lo de "Novel" es NOBEL, el subconsciente me traiciona por un trabajo que estoy haciendo.
Re: Ens cal un Estatut que miri més enllà de la Península
21 oct 2005
estamos haciendo listas de los productos catalanes para no comprarlos, así no hos sentireis explotados, vais a comer mierda.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more