Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
algunes reaccions britàniques davant el comunicat de l'IRA
per refw	30 jul 2005
font:vilaweb Ulster.- Regne Unit allibera a un pres de l'IRA responsable d'un atemptat massiu perpetrat el 1993 28/07/2005 05:04 BELFAST, 28 (EP/AP) Regne Unit va alliberar avui a un membre de l'IRA culpable d'un delicte d'assassinat massiu que complia la seva condemna a la presó com anticipació a la declaració de l'esperat acord de pau amb l'organització. Els Governs britànic, irlandès i nord-americà han demandat que la il·legalitzada IRA completi el seu desarmament i renunciï a totes les activitats violentes i criminals en suport a l'acord de pau a l'Ulster. Una resposta oficial de l'organització serà donarà a conèixer avui. En un intent britànic per influir positivament en el comunicat de l'IRA, el governador britànic d'Irlanda del Nord, Peter Hain, va autoritzar la llibertat condicional per Sean Kelly. Kelly, de 33 anys, va ser condemnat a nou cadenes perpètues per la seva participació en un atemptat contra una concorreguda tenda l'octubre de 1993 a Shankill Rodeu, un dels districtes amb més protestants del país. En l'explosió, van morir nou civils i un membre de la pròpia organització. Kelly va ser un dels més de 200 membres de l'IRA que van rebre prèviament la llibertat condicional com a part de l'acord de pau de 1998. Tot i això, Hain va ordenar el mes passat que Kelly estigués a la presó davant les sospites que tornava a estar relacionat amb l'organització. El Sinn Fein, el partit relacionat amb l'IRA que representa a la major part dels catòlics a Ulster, ha iniciat una campanya sol·licitant la posada en llibertat de Kelly. Els líders del partit, Gerry Adams i Martin MacGuinness van pressionar el primer ministre britànic, Tony Blair, sobre l'assumpte durant les negociacions de Londres diumenge passat. L'Exèrcit britànic comença a desmantellar infraestructures militars a Irlanda del Nord 30/07/2005 02:10 LONDRES, 30 (EUROPA PRESS) L'Exèrcit britànic va començar el divendres a desmantellar llocs de control i infraestructures militars al sud de la ciutat de Armagh, a Irlanda del Nord, en una primera resposta simbòlica a l'abandonament de les armes per part de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), anunciat ahir. Aquest pas per part de Londres va ser condemnat per l'unionista radical Partit Democràtic de l'Ulster (DUP), que ho va qualificar de "completament irresponsable". Les infraestructures que seran desmantellades són una base en Forkhill, una torre de vigilància en Sugarloaf Mountain i un lloc d'observació en la comissaria de Newtownhamilton. "Arrel dels esdeveniments d'ahir, hem decidit que és possible una major reducció del perfil de seguretat", va dir el general Sir Reddy Watt. Tot i això, el portaveu de seguretat del DUP, Gregory Campbell, va criticar la decisió i va acusar al Govern de Londres d'haver actuat "abans que hagi hagut moviments substancials per part de l'IRA". "Després de dir ahir que les paraules de l'IRA no són suficients, el Govern ha ignorat les seves pròpies paraules", va dir Campbell en un comunicat. "De la mateixa manera que amb l'alliberament de Sean Kelly --excarcerat ahir--, el Govern ha pres una decisió de manera desgraciada per recompensar el Sinn Fein/IRA per la seva declaració". Malgrat les crítiques del DUP, el partit més votat de l'Ulster en les últimes eleccions, els Governs britànic i irlandès estudien ara quins seran els pròxims passos endavant, començant per relaxar la seguretat com a mesura de confiança. "Avançarem ràpid per començar el programa de normalització previst en la Declaració Conjunta (de 2003). Vull publicar aviat una versió actualitzada d'aquest programa", va dir el ministre per a Irlanda del Nord, Peter Hain, en un comunicat. A més, Hain va assenyalar que a mesura que l'IRA vagi complint les seves promeses el Govern "desenvoluparà el seu paper per facilitar un debat amb els partits polítics d'Irlanda del Nord sobre l'objectiu compartit de tornar (a les institucions de l'Ulster) la Policia i la Justícia Criminal". El ministre va destacar que aquest comunicat de l'IRA és més clar i inequívoc que els anteriors, però també que les paraules han de ser confirmades per accions. Així, va afirmar que ha demanat a la Comissió Independent de Control (IMC), creada per Londres i Dublín en 2003 per supervisar el desarmament que presenti un informe extraordinari en gener, a més de l'informe ordinari d'octubre, i que espera "confirmació" del desarmament per part de la IICD, la comissió internacional creada en 1997. La IMC va qualificar avui l'anunci de l'IRA de molt significatiu i va assegurar que la pròxima tardor realitzarà un examen escrupolós del curs del desarmament, segons la televisió irlandesa RTE. FUGITIUS D'altra banda, Peter Hain va avançar que també preveu mesures per facilitar el retorn dels membres de la banda fugits de la Justícia. "Aquesta tardor presentarem una legislació per resoldre el problema pendent dels sospitosos paramilitars fugits", diu el text. Tot i això, el primer ministre irlandès, Bertie Ahern, va deixar clar que no haurà amnistia per als delictes comesos pel IRA, referint-se en concret al robatori perpetrat el desembre passat en el Northern Bank de Belfast, d'on l'IRA es va portar 26,5 milions de lliures, més de 38 milions d'euros. "Perseguirem totes les activitats de l'IRA en aquests anys, tots els seus actius financers. No hi haurà amnistia", van ser les seves paraules. "Està molt clar el que demanàvem: que s'afrontés el desarmament, que l'IRA passi a tenir una nova forma i que segueixi només vies pacífiques en el futur", va dir al programa de la BBC Today. Ahern va confiar que l'escepticisme que han mostrat els unionistes quedi superat en uns mesos i així sigui possible començar a aplicar l'Acord de Divendres Sant de 1998. Els principals diaris britànics destaquen avui precisament que l'IRA necessitarà més que paraules per vèncer l'escepticisme dels unionistes, i de tots els afectats en el procés de pau, després de vuit anys d'alts i baixos. "Fa vuit anys, una clara majoria de l'opinió unionista estava preparada per donar-li una oportunitat al procés.Avui, fins i tot després de la declaració de l'IRA, ja no és el cas", diu 'The Guardian'. Tot i això, el diari adverteix que si els republicans compleixen, els unionistes també hauran de donar passos endavant. Per la seva part, el conservador 'The Times', en una editorial titulat "El principi del fi", destaca que aquest comunicat és diferent dels anteriors i les seves paraules "deixen poc espai per a interpretacions múltiples". Aquest diari destaca el paper que ha tingut en el procés de pau la Casa Blanca, no tant el expresident Bill Clinton, al qual acusa de haver buscat massa acostament als republicans, sinó de George W. Bush que, "sense aquesta incertesa ètica", ha "deixat clar que el terrorisme és terrorisme i que no hauria catifa vermella per al Sinn Fein mentre l'IRA seguís amb equívocs sobre la lluita armada".
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more