Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
La Història al revés
per Antoni Ferret	11 jul 2005
Com és possible que passi el que està passant en el camp de les relacions sindicals? Històricament, hi ha hagut una tendència o constant: els treballadors demanaven i els empresaris discutien, regatejaven i procuraven concedir tan poc com fos possible. Però, què passa ara (que ja no és d'«ara», però que ara arriba a la màxima expressió)? Resulta que, quan hi ha d'haver una anomenada «concertació» (quan es negocien condicions generals, en el marc de la gestió política, no en el marc de l'empresa), els empresaris (la CEOE) presenten una llarga tirallonga de «reivindicacions», com si fossin ells els pobres, els que no poden viure. El Govern, pretenent fer d'àrbitre, els n'acceptaria (pendent de la negociació final) una meitat. I els sindicats mostren que arribarien a «acceptar» «algunes» de les que acceptaria el Govern. Concretament, segons informacions, la CEOE demana 7 coses: contracte indefinit de 33 dies d'indemnització, supressió de l’autorització administrativa en acomiadaments col·lectius, acomiadament de 20 dies en les empreses amb menys de 50 treballadors, convertir les ETT en empreses de col·locació per a tots els contractes, nou contracte temporal vinculat a la fabricació d’un producte, reducció generalitzada de les cotitzacions empresarials, negativa a reformar la subcontractació. El Govern, amb comprensió cap a totes dues parts, acceptaria 4 demandes de la patronal: indemnització de 33 dies en tots els contractes, ampliació de 3 a 6 mesos del període de prova en contractes indefinits, ampliar les bonificacions de les cotitzacions empresarials en la contractació indefinida i no penalització de la contractació temporal. Els sindicats, no sabem si amb comprensió o amb què, estarien disposats a tolerar 3 demandes: rebaixa de cotitzacions patronals a la desocupació, més bonificacions en les quotes a la SS de les empreses i que les ETT gestionin la contractació indefinida. Per la seva banda, els sindicats demanen 6 concessions, cap d'elles gaire «agressiva»: reforçar la Inspecció de Treball, ja que el problema és que la llei no es compleix, limitar el nombre màxim de contractes temporals, restricció del contracte d’obra i servei, augmentar la cotització per desocupació dels contractes temporals, reformar el contracte a temps parcial, més control de les subcontractes i de la responsabilitat de l’empresa principal. On anirem a parar amb aquest camí? Els empresaris demanen més coses i més decisives (abaratir i facilitar l'acomiadament, més contractes temporals, menys cotitzacions socials, controlar ells la contractació, des de dins i des de fora de l'empresa), i els sindicats n'arriben a acceptar algunes. Però no és aquest el problema, sinó el fet que la patronal és la que sembla que prengui la iniciativa i la que marqui el signe de la negociació. Contradient el sentit social de la història. Probablement, la raó està en el fet que les demandes sindicals, i la seva força, no vénen de baix, sinó de la direcció, i d'una direcció relativament divorciada de la base, o autònoma, i això el Govern i la patronal ho saben. És per això que cal «tornar a començar» i construir un nou sindicalisme des de la base. Antoni Ferret http://llengcat.com/aferret
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more