Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme
L’autoorganització de concerts i els fets de Berga
per Marcopolo Correu-e: mar_copolos ARROBA telefonica.net (no verificat!)	05 jun 2005
En darrers 20 anys, en concerts i festes autoorganitzades per col·lectius juvenils i moviments socials i polítics hi he vist de tot, tant com organitzador com com a públic. Després dels fets de Berga, pot ser interessant una reflexió crítica de les condicions objectives de seguretat dels esdeveniments que organitzem.
No sé si a vosaltres us passa però a vegades tinc la sensació que succesos tant dramàtics com els que van propiciar la mort d’un jove berguedà serveixen per amplificar diferents discursos oportunistes basats en una petita dosi de realitat i molta de prejudici. Es un fenòmen del tipus “ja us ho deia jo que això no podia acabar bé�. Per citar-ne alguns, suposades rivalitats ètniques, culturals o de classe social, presència de joves antisistema o de jarrai, i demanda d’omnipresència i omnipotència a la policia. M’agradria aprofundir sobre totes aquestes sentències i veritats a mitjes, però per qüestions de temps el present article només vol reflexionar al voltant dels aspectes de seguretat en els concerts i festes que organitzem les entitats juvenils i certs moviments polítics i socials, entre d’altres coses perque crec que de moment ningú n’ha parlat i que es necessari parlar-ne i molt. Com a activista o militant d’una sèrie d’entitats m’ha tocat participar en l’organització de decenes de concerts, festes, … Tot i això no soc ni de bon troç de les persones que més experiència tenen en el tema, ja que els moviments socials i polítics en els que participo hi ha autèntics especialistes (management de grups, equips de so i llum, montatge de dispositius, …) fins i tot alguns d’ells s’han arribat a professionalitzar. M’agradaria que aportessin la seva experiència en aquest tema. En darrers quasi 20 anys, com organitzador o com public he vist de tot, baralles multitudinàries, linxaments, atacs feixistes, provocacions diverses, baralles entre amics/gues, asalts de barres, disturbis amb la policia i desgraciadament a vegades ferits de consideració. Per sort mai he tingut que lamentar cap mort. M’imagino que molts de vosaltres sabeu de que us parlo. Existeixen unes condicions objectives que es repeteixen a cada concert i que poden ser causa de danys a les persones: gent col•locada, aspectes estructurals del local i numero de gent a la que donem cabuda, possibilitat de brots de violència tant a dins com a fora del recinte. En tot això és en el que m’agradaria aprofundir. La primera i segurament la més important molta gent molt passada. La majoria dels concerts tenen per finalitat recaptar diners per a les organitzacions promotores i la venda d’alcohol és una de les principals entrades. Sembla evident que la ingesta abusiva d’alcohol és un dels principals factors desencadenants de violència. I podríem continuar per totes les altres drogues, tots/es sabeu com va el tema, porros, cocaïna, speed i tot lo altre. No us penseu que soc un agent prohibicionista, ans el contrari, a mi el que em molesta és la manca de reflexió al voltant d’aquest fet i sobretot la seva aparent normalitat amb absència d’una mínima actitud crítica quan objectivament sabem que aquest és el principal factor generador de mals rotllos. Abans us deia que tenia la sort de no haver vist morts en baralles, però si que els he patit en accidents de transit i aquí ja deixo a l’opinió de cadascú la relació entre l’anar passat i els accidents de cotxe o moto. Estic segur que no soc l’únic que li ha tocat patir en aquest sentit. En definitiva que un s’esperaria que d’entitats que ens autodenominem alternatives sorgis un discurs i unes actuacions marcadament diferenciades. I pel que sembla en una de les poques coses que ens diferenciem és en mantenir el preu barat de les begudes alcohòliques, preus populars en diem. La resta força semblant, horaris, separació d’espais i de rols public/organitzadors, monopoli sobre els serveis encara que sigui a preus populars: venda d’entrades, de begudes de marques propietat de multinacionals, de merchandising, de menjar, … El més preocupant però, és la similitud amb la racionalitat neoliberal de tot plegat. El que volem és més pasta per la nostra causa i això sense una reflexió estratègica prèvia ens porta en moltes ocasions al “quant més millor� buit de contingut. Quant més gran el concert millor, quant més venem (entrades, cervesa, samarretes, …) millor, quant més begui la gent millor s’ho passarà, i això no té perque ser cert. A vegades funciona rotllo mite tipus el conte de la lletera, però en comptes d’una gerra de llet hi ha la fantasia del gran concert, a vegades hi ha una certa competitivitat entre col•lectius a veure qui la fa més grossa, qui es dona el bany de masses més gran. Permeteu-me dir-vos que el que vull és aportar elements de reflexió crítica i que per tant m’estic cebant una mica en elements al meu parer negatius, tot i que evidentment n’hi ha de positius. Per exemple, algunes celebracions es plantejen recuperar el carrer com a espai public durant tot el dia, per a totes les edats i formes d’entendre la diversió, amb una voluntat de relacionar-se amb la gent, de difondre la idea, o com a forma de reforçar els llaços entre els integrants de l’entitat, o simplement per passar-s’ho bé, tot això sense necessitat que l’afany recaptador sigui l’essencial. D’altra banda, és sorprenent la imaginació que hi fica la gent en el menjar, sovint autopreparat (truites, pastisos, pizzes, entrepans, …). En canvi amb les begudes estem més homogeneïtzats al voltant de les marques, però amb dignes excepcions, sucs naturals, coles de comerç just, algun mojito i aigua de valencia una mica currats. Dit aixó, i continuant amb el tema de la seguretat, hi ha dos elements de màxima importància: l’aforament i l’espai. El primer es refereix a quanta gent pot venir. Si nosaltres fem un festa per un màxim de 200 o 300 persones no cal que ens plantejem gaire cosa, estem una mica en familia, amics, amigues, amics/gues d’amics/gues. Es un entorn bastant controlable. Serà a partir d’aquest numero quant es lia la cosa. El segon punt, es refereix a on fem la festa. Si nosaltres anem a un local adaptat per fer concerts en principi ja està tot previst (o hauria). Els responsables del local ja ens marcaran les condicions. O si es realitza en un espai de titularitat municipal, (en principi) l’Ajuntament també ens ficarà condicions El problema estarà quan siguem nosaltres els que hem d’adaptar l’espai per celebrar-hi un concert. Així tindrem que veure qüestions de seguretat tipus sortides d’emergència, extintors, disponibilitat d’ambulància i elements de l’entorn que poden ser causants d’accidents (escales, desnivells, …). A vegades en alguns okupes, algunes raves, però també en algun pavelló municipal un es fa creus de com no ens fem mal tots/es plegats. I es clar no passa res, fins que passi. No es tracta tampoc que ens amparanoiem amb tots els possibles riscos, però si que pot ser interessant que una comissió o grup de treball s’encarregui d’aquests temes, igual que hi haurà qui s’encarregui de l’entrada, de les barres o del backstage. I que se’n parli i que es millori el que es pugui. I per últim la part més pel•liculera de la seguretat és la prevenció de baralles a la porta o dins el concert i la defensa davant agressions externes. En aquest punt jo seria taxatiu, contractar professionals, especialment a partir d’aforaments de 500 cap a dalt. No es tracta que vinguin pistoleros, ni necessàriament ningú uniformat, ni contractar algunes companyies de les que coneixem la seva relació amb l’extrema-dreta. Podem trobar companyies de confiança, o individus independents que fan feines de seguretat en el món de la nit i a vegades els pot interessar un extra. Alguns no son mala gent i amb quatre amics del gimnas ens poden donar un cop de mà. O també podem recorrer a “los duros del lugar�, moteros, rotllo d’aquest tipus, si ens coneixen i per un sobresou igual accepten una feina d’aquestes. Tot aixó depen de la moguda en la que ens estem ficant, personalment quan més gent més professionalitat demanaria. Evidentment, en aquesta fase la part més aguerrida del col•lectiu es fica les mans al cap i treuen tot el que porten a dins en contra dels segurates. No es tracta de que s’accepti una o altra proposta, més aviat de que se’n parli. Un grup de companys/es poden fer aquesta tasca perfectament si així ho desitjen, ara bé jo els hi comento que de la mateixa manera que jo no faré de tècnic de só perque no en tinc ni idea, tampoc m’hauria d’encarregar de temes de seguretat, quan a més en aquests puc ficar en perill la meva integritat física i la de terceres persones. I crec que amb l’exemple de Berga tothom pot entendre fins a quin punt pot ser de seriós això de ficar en perill la seva integritat física. Vamos que no es cap joc!!! En qualsevol acte existeix una responsabilitat interna que és tot el que pugui passar portes en dins, i una d’exterior, tot el que pugui passar portes en fora. Portes en dins normalment es contracta una assegurança per danys a tercers, rotllo cotxe però per l’esdeveniment concret. Es només per si algú es fa mal a dins és responsabilitat nostra i ens podria demandar. Okupes i freeparties diria que és força impossible que una companyia vulgui assegurar-nos. Portes en fora només hi ha una responsabilitat cívica, en plan sorolls, pixades, vidres, … aquesta depen de lo bons nois/es que poguem ser o de lo bé que vulguem quedar amb els veins i veines. Portes en fora la responsabilitat recau sobre les anomenades forces de seguretat pública (policia local, mossos, nacionals i guardia civil). Qualsevol agressió externa hauria de ser comunicada i potencialment hi haurien d’intervenir immediatament. En casos com la Patum de Berga o en qualsevol festa major o espai públic no hi ha dins i fora, o sigui que la seguretat és tota responsabilitat seva. Normalment hi ha dispositius especials que coordinen els diferents cossos. Aquesta gent és molt jeràrquica, o sigui que via municipi i com a organitzadors d’un/s acte/s de festa major, podem demanar una reunió de coordinació amb els caps de l’operatiu i els responsables civils i/o polítics. En aquesta reunió podem parlar de moltes coses: horaris, transport públic, amenaces feixistes, problemes de seguretat o emergències durant l’esdeveniment, no intervenció en temes menors (porros i tal), … Els resultats però seran dispars. Crec que un mínim seria l’existència de comunicació directa entre el cap de l’operatiu i algun/s responsable/s de l’acte (per exemple un mòbil a disposició de l’entitat exclussivament per a temes de seguretat). Una història com la que explico hagués facilitat la comunicació i la fiabilitat de les informacions a la Patum, possiblement els mossos haguessin actuat abans i la mort d’aquest xaval s’hagués pogut evitar. Bé, és un final feliç molt fàcil d’explicar quan la tragèdia ja s’ha produït, és més díficil anticipar-s’hi, per això és important parlar-ne. Entenc que la relació amb la polícia o amb les autoritats locals no té perque ser fàcil, tampoc ho es per ells/es relacionar-se amb joves caps de fusta que veuen només com a generadors de problemes. Però estem parlant d’una exigència, d’un servei públic a la nostra disposició i d’una responsabilitat que és seva i per la qual cobren. Igual que cridarem una ambulància si hi ha algun ferit o que cridarem als bombers si hi ha un incendi, hem de fer servir la polícia en cas de problemes de seguretat publica. I en esdeveniments com la Patum o actes organitzats dins de festes majors, que duren varis dies, que hi passen milers i milers de persones, una reunió prèvia o vàries per parlar de temes de seguretat és necessària, no només per intentar evitar danys majors sinó també per poder depurar responsabilitats d’una forma clara en cas d’incumpliment. En definitiva, autoproduir un concert o moguda semblant és una experiència personal i col•lectiva fantàstica, creativa, motivadora, … però també és un marron de molt cuidado en el que podem ficar en perill la integritat física de moltes persones. Moltes festes es monten més amb el cor que amb el cap i s’hauria d’anar molt en compte. Per qui s’ho vulgui mirar amb tranquilitat un grup anomenat Energy Control ha fet una guia sobre aquest tema força àmplia http://www.energycontrol.org/flash/attachs/guiaseguridad.pdf. D’altra banda, darrerament hi ha entitats que s’estan especialitzant en donar serveis a d’altres entitats, no estaria de més que es plantejessin el suport a l’organització de concerts o similars que podria anar des d’aconseguir grups musicals, equips de só i llum, vasos de plàstic reciclable, pixodroms mòbils i un llarg etcetera fins a un anàlisi en matèria de seguretat. Apa una abraçada.
This work licensed under a Creative Commons license

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more