Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: antifeixisme : criminalització i repressió : educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats
Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Els patumaires sovint ens demanem què és allò que fa inexplicable la Patum. Moltes vegades ens hem quedat sense paraules, amb la sensació de fer curt, explicant La Patum a un profà. Com és que el foc de la Guita no crema? Dâon surt lâenergia per llevar-nos per anar a La Patum de Lluïment? Perquè tornem a la Plaça amb el guix del braç trencat encara fresc? Perquè tothom té tant clar i és militant de la frontera precisa que separa la follia del respecte?

La mort dâen Pep Isanta ens nâha donat moltes pistes.

Per Patum, a Berga, tot és transforma, perquè la relació entre els berguedans, entre els patumaires, es transforma.

Gent, que la resta de lâany ni se saluda, xerren amistosament, sâagafen per fer rotllana a la Plaça, fan el got plegats. La mida de la ciutat (15.000 habitants) afavoreix això perquè no tots ens coneixem però la majoria ens reconeixem. De molta gent amb qui no hem parlat mai, sabem el seu nom; o on treballa; o on viu; o qui són els seus pares, germans o fills; o a quin bar sol anar; si és de la Penya Boletaire o si havia jugat amb el Handbol Berga. Gairebé tots ens reconeixem i això afavoreix aquesta complicitat absoluta amb la festa. Les figures de la Patum, les músiques i els vestits de les comparses són els elements tangibles dâaquesta complicitat i allò que, constantment durant cinc dies, la realimenta.

Després de assassinat dâen Pep, dissabte es va decidir suspendre la Patum i diumenge fer-la. I tots ho vem entendre, tot i que dissabte a les deu dels vespre no sabíem què fotre a casa, ni diumenge al migdia teníem ganes dâestar a la Plaça Sant Pere. I vem fer, per primera vegada en sis-cents anys, Patum per força.

Les llàgrimes havien apagat el foc. La festa sâhavia trencat però La Patum continuava. I vem constatar i demostrar per què diem que La Patum no és només una festa. Perquè vem fer Patum sense fer festa, al contrari, de cruel dol.

Patum de cares llargues i gent mirant a terra. Si alçaves els ulls era pitjor, veies les guites caminant sota un estol de crespons negres als balcons i pancartes: âIsanta, mai tâoblidaremâ?, âMossos, on éreu?â?.
La Plaça plena de gom a gom i cap empenta. Els Turcs i Cavallets no havien guerrejat amb tant espai des de la Batalla de Can Maurí.

Quan va acabar lâamic Ramon Busquets em va dir âMai no hauria pensat arribar a veure mai això!â? i vem marxar a Cal Blasi -com a última estació obligada de la Patum més ingrata- a fer un got de barreja amarganta.

I a la nit, poca Patum i gens de festa. El barret, el mocador i la camisa ja eren al cubell de la roba bruta. I amb tot no vaig poder estar-me dâanar a darrera hora a la Plaça a fer els quatre únics tirabols acordats.

A les quatre de la matinada ja era al llit i això des que tenia tretze anys no passava.
Dilluns a les vuit del matí vem anar al Jutjat. Volíem pressionar la jutgessa perquè no els deixés en llibertat. A la tarda vem anar a lâenterrament i després vem tornar als jutjats i vem comprovar una cosa inaudita: encara era Patum, el primer Dilluns de Patum de la història. La festa sâhavia acabat (de fet sâhavia acabat divendres a la nit) però lâesperit de La Patum es mantenia, la companyonia, la complicitat.

Ens van voler tallar la Patum i el que han fet ha estat allargar-la.

Aquest vespre hi torna a haver reunió de les entitats de joves. Possiblement La Patum dâenguany anirà acabant a poc a poc, però aquest any sâha trobat la Berga patumaire amb la de la resta de lâany. I aquest encontre inimaginable durarà molts anys, com la memòria dâen Pep Isanta. Ens cuidarem prou que això no passi mai més.

Francesc Ribera 'Titot'

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Bé Titot, bé!

Des de Sallent, suport a la família i a tots els berguedans

Salut!
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Díficilment es podria explicar millor!
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
pel pep isanta assessinat per patum, s'acaba de convocar concentració a la PL. St Jaume de Barcelona ara mateix!!
Tota la gent que estigui per barna ja sap!
ens veiem allà!
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
imbecil·litat



[1696; del ll. imbecillitas, -atis, íd.]


f 1 Qualitat d'imbècil.


2 PSIC Forma de frenastènia psíquica deguda a tares degeneratives dels pares i menys greu que la idiòcia
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
idiòcia



[del gr. idioteía 'vida privada; ignorància, simplicitat']


f PAT 1 Estat de dèficit d'intel·ligència en el qual l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres.


2 idiòcia amauròtica familiar Encefalopatia lipoïdòsica infantil, produïda per la infiltració cerebral d'un excés d'esfingosina i pel gangliòsid.


3 idiòcia mixedematosa (o cretinoide) Idiòcia que acompanya algunes vegades el mixedema infantil i el cretinisme.


4 idiòcia mongòlica Mongolisme.
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Molt bé Titot, no esperava menys de tu!
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Ara Titot, condemem els fets de l´Hospitalet. I demà els de qualsevol poble de Catalunya.
El problema es diu INMIGRACIO DESCONTROLADA.
Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Vull felicitar a en Titot per el seu escrit, m'ha fet saltar les llàgrimes. Voldria solidaritzar-me amb els amics i familiars de la víctima de la violència feixista, en Pep Isanta, voldria fer arribar el meu condol a totes les persones que el varen estimar i que el continuaràn estimant i recordant sempre. Però voldria també fer una crida a la moderació, a la prudència i al comportament racional, responsable i raonable. No convertim aquests fets horribles en una excusa per a la xenofobia i el racisme. Aquests fets han tingut lloc per un brot que a Catalunya ve sent habitual tristament que es diu violència d'inspiració feixista, però voldria deslligar-ho del fenòmen de la inmigració. Catalunya ha estat sempre, històricament un poble comerciant, un poble vitager, de pas, d'encontre i d'inclosió i convivència normal amb diferents cultures, no cometem l'error de fer-nos famosos ara pel nostre racisme, no deixem que la ràbia ens venci, no duem la lluita digne, democràtica, pacífica, legítima i exemplar de l'independentisme català al terreny del racisme, la destrucció i la xenofobia. L'inmigració és un factor d'enriquiment del nostre país, no de creació de conflictes, tingue'm-ho present.
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
sense paraules,ho as dit tot titot...estem tot el poble català(no feixista) consternats,aixo com be dius no pot turnar a succeir mai més,ACABEM AM LA VIOLÉNCIA ALS CARRERS,ACABEM AMB ELS CAPS RAPATS ESPANYOLS!ara li ha tocat al pep isanta,però demà li tocarà a un altre..-no hi ha seguretat!mossus xk serviu(x toka els cullons?)--Pep x sempre!--

KASY---VILASSAR DE DALT
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
es pot dir més alt, però no més clar.

visca la terra!
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
31 mai 2005
Desde Xixon volem fer arribar el mes sentit condol a la familia , amics i atota la gent de Berga.
Ni olvit, ni perdó
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
Copio un troç de la noticia del 3/24
(...)
"La nit a Berga ha estat més tranquil·la que la d'ahir. Tot i això, s'ha viscut un moment tens a l'exterior de la comissaria quan els manifestants han cregut reconèixer companys dels presumptes agressors"
(...)

A veure si vau reconeixer companys d'aquella gent per que no heu fet res?

Si no saben defensar-nos ens mereixem el que ens toca, prou de firmes i jutjats que ja sabem per que serveixen.
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
clar, i si per equivocació apallissem a algún innocent serà un "daño colateral" i "Dios ya separará a justos de pecadores en el cielo"

no confonguis autodefensa amb linxament
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
si el concert haguès tingut un servei d'ordre , dificilment podrien uns provocadors rebentar-lo , i no faria falta demanar policies per a que ens defensin .
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
Titot per quan la cançó "Navalles per a tots"
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
la veritat es que el fet es de lo pitjor que he viscut a berga , no hi ha dret , i felicitrar al titot , la veritat que els berguedans estarem units durant molt de temps! els meu condol per la familia del pep
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
01 jun 2005
Ahora es feixisme, lo matan unos moros i no se cuanta calaña mas... y es feixisme.
Despierta pallaso, entre los inmigrantes como entre nosotros tambien hay gente mala, y los que matan no son feixistes son asesinos.
Dejad de fumar porros y despertar de una puta vez, esto no es el pais de las maravillas aqui la gente muere.
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
02 jun 2005
Gràcies Titot pel teu escrit, de vegades, els Berguedans som una mica eixuts (o això diu la gent), i de tant en tant va bé que algú ens remogui una mica els sentiments. Estic totalment d'acord amb el teu escrit, i vaig sentir les mateixies sensacions que tu. A veure si ens donen el Patrimoni de la Humanitat encara que nomès sigui per acabar aquesta Patum que uns fills de puta ens han tallat, i servirà així d'homenatge (aquesta vegada silenciós) per al Pep Isanta.
Re: Berga: Quan les llàgrimes apaguen el foc
02 jun 2005
Plorar només plorar pel Josep Maria Isanta i per la Catalunya que volen que sigui.
Sindicat