Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
La mà que bressola el feixisme juvenil: relacions perilloses
per FLP	30 mai 2005
Sobre un cúmul de coincidències i relacions perilloses
BRINT ELS ULLS: Les relacions Mossos-Boixos-Pachón...? O La mà fosca que bressola el feixisme juvenil Està clar que des dels sectors del nacionalisme català més xovinista-feixistitzant (que inclou Unc-33 i altres formes individuals) s'ha denunciat i criticat l'agressió i assassinat d'aquest cap de setmana. No hi ha res a exposar sobre aquesta evidència, que correspon més als sentiments que a una postura política. Aquest posicionament correspon a una motivació "sana", i no hem de valorar el paper d'aquests grupúsculs del catalanisme xovinista en funció d'una suposada bondat/maldat, sinó del seu paper polític, que pot resultar potencialment perillós i intoxicador per al moviment independentista en conjunt. A banda d'això, d'aquesta denúncia i sentiment de dol al qual s'han afegit aquest grupúscul determinat, hi ha altres aspectes que cal considerar, perquè estableixen unes relacions curioses entre components d'aquest segment i el fenomen de l'anomenat garrulisme feixista. Unes relacions, bé personals bé orgàniques, que són conegudes per força gent i que no tenim en compte en moments de tensió i de dol com els d'aquests dies. Unes relacions que s'estableixen des farà uns 15 anys, però que arriben fins al dia d'avui. -Són conegudes les relacions de grups feixistes que ostentaven estalades blaves al Camp Nou amb personatges de la pitjor espècie vinculats a la delinqüència i a les agressions com les de Berga. Un cas paradigmàtic és el de Sergio Soto, líder dels Boixos Nois, que va rebre un homenatge institucional per part del FCB en morir. Aquest individu tenia un vincle molt important amb persones que aleshores pertanyien al grup Estat Català, i que avui en dia es troben organitzan grups com els citats a l'inici. Formaven part del mateix grup de holligans i realitzaven agressions i intimidacions amb una camaraderia inimaginable. Soto i el seus amics eren uns espanyolistes acérrims, i els altres uns exaltats catalanistes. I tots tan amics. Però uns i altres compartien un mateix ideari feixista i uns objectius comuns: apunyalar, agredir, intimidar... Recentment s'ha pogut descobrir que les relacions anaven més enllà, ja que aquestes relacions al Camp Nou implicaven càrrecs de direcció del FCB, que utilitzaven aquests camorristes com a força de xoc per perseguir independentistes i altres dissidents de l'esquerra. Aquesta radiografia dels anys 90-98 exemplifica una mica les relacions que s'establien entre uns i altres skins, que haurien de ser teòricament antagònistes, però que compartien el dia a dia a través de les seves agressions i la seva relació amb el món de la delinqüència. Encara es podria ampliar amb una llarga llista de noms les relacions d'amistat-xanxullos entre uns i altres. (droga, robatoris, etc). -El cas de Soto també exemplifica la figura d'aquests skins feixistes, similar a la personalitat de Santi Pachón. Delinqüent habitual, traficant amb estades breus a la presó, comptava amb una impunitat increïble. Un tret que també podríem observar en altres tants casos d'agressors feixistes, que si han trepitjat la presó ha estat per pocs dies, tot i l'acumulació i la gravetat de les causes. Una impunitat que va començar a les grades del camp de futbol, on la seguretat privada els animava i els encobria, i que continuava al carrer. -El paper dels Mossos acaba de relligar un triangle de relacions perilloses. Si bé en casos com les agressions de Castellar i Manlleu es pot establir uns lligams de familiaritat, perquè molts dels skins feixistes són fills de policies i guàrdies civils, que encobreixen els seus actes, en el casos d'aquests grups sorgits del Camp Nou cal parlar de certa relació amb el cos autonòmic. Un cos que ha realitzat tasques de guardaespatlles de grups com Estat Català-Unc a les seves aparicions. I només cal tenir en compte els incidents del Pi de l'any 1996 i la posterior política de protecció del nazi que s'estableix des d'aleshores. Però tot té una explicació: no és només el component ideològic de filoconvergent radicalitzat allò que porta a aquests grupúsculs a fer apologia del cos autonòmic. De fet alguns dels seus membres, tot i comptar amb antecedents penals, van acabar formant part d'aquest cos policíac. I no sembla coincidència l'exaltació del cos autonòmic per part d'aquests grups, ja que de fet alguns ex-Boixos que participaven a les agressions i intimidacions avui dia vesteixen uniforme (d'acord, tothom té dret a la reinserció social, però els protocols d'entrada als cossos policials requereix no tenir antecedents penals!). Una exaltació que aquests darrers dos dies s'ha materialitzat en la exculpació de responsabilitats dels mossos en els successos de Berga, tot recolzant la postura oficial de la Generalitat. - La xenofobia és un aspecte compartit tant pels grups feixistes que protagonitzen aquestes agressions com pels grupúsculs del catalanisme xovinista. La resposta d'aquest darrer grup, a part de defensar el nefast paper de la policia autonòmica, ha consistit a criminalitzar la immigració pel fet que entre els detinguts es trobaven algunes persones de diferents nacionalitats. Si fa no fa la versió oficial. Cal no oblidar que entre els membres d'aquests grups de holligans feixistes també hi havia persones que eren fills d'immigrants, tot i la seva activitat racista. Un dels caps visibles de les Brigades Blanquiazules dels anys 80-90 era fill de marroquins, fet que no li presentava una contradicció a la seva filiació feixista. Molts dels membres d'Estat català-Boixos de la pitjor època eren de famílies immigrants, en molts casos ni parlaven el català, i això tampoc contrariava la seva activitat. S'estableix, per tant, una clara relació sociològica, i fins orgànica, entre els membres de grups feixistes com els que van protagonitzar els fets de Berga, i un substrat feixista nascut al Camp Nou. Unes relacions que també expliquen la inhibició de l'actuació policíaca, que era ja la tònica en altres fets anteriors. Si a això afegim que aquests joves agressius, moguts per l'odi racista, masclista i anticatalà en molts casos, acompleixen una funció de guardians de l'ordre social, hi trobarem l'explicació al tractament oficial de la Generalitat, la policia i fins el món judicial. El mecanisme és el mateix que allò que als anys 20-30 va passar a Itàlia i Alemanya: la formació d'esquadres paramilitars que combatessin lla dissidència política i social per tal que no es produissin canvis ni avenços contraris als detentors del poder.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more