Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Manifestació a la UAB: "No a Bolonya"
per uabero	14 mai 2005
Els estudiants s’han manifestat aquest matí en contra del Procés de Bolonya i la privatització de la UAB. Unes 100 persones han voltat pel campus de Bellaterra sota les consignes de “No a Bolonya�, “No a la privatització� i “Rector dimissió, ara de debò�.
Els estudiants s’han manifestat aquest matí en contra del Procés de Bolonya i la privatització de la UAB. Unes 100 persones han voltat pel campus de Bellaterra sota les consignes de “No a Bolonya�, “No a la privatització� i “Rector dimissió, ara de debò�. Després d’un recorregut per diferents facultats i centres que ha començat a la plaça Cívica a les 10 del matí, els manifestants han arribat al Rectorat on han llegit una manifest en contra del procés de Bolonya i de les seues implicacions. En les mateixes portes de l’edifici han realitzat algunes pintades, com han fet a la resta del Campus, amb les seues peticions i recriminacions. Els estudiants demanen tenir veu en aquest procés, perquè veuen que la Universitat patirà un fort creixement de la mercantilització dels estudis. Exigeixen “una universitat pública, popular i de qualitat, sense privatitzacions, competitivitat i rendibilitat dels estudis�. A més volen que es protegesca el català com a llengua pròpia de la universitat i dels seus estudiants. Després de la lectura del manifest al Rectorat, els manifestants han baixat un altre cop a la Cívica on ha tingut lloc una xerrada. Algunes fotos de la manifestació >> MANIFEST DE L'ASSEMBLEA D'ASSEMBLEES D’ESTUDIANTS DAVANT DEL PROCÉS DE BOLONYA En els pròxims anys una nova reforma educativa afectarà el sistema educatiu d’ensenyament superior. L’inici d’aquest procés es troba a l’any 1998 amb la Carta Magna i amb la Declaració de Bolonya el 1999 i té com a data límit l’any 2010 per entrar en total funcionament. Aquest procés s’encabeix dins el marc de la convergència europea en matèria educativa que pretén assolir els següents objectius: 1. Adaptar l’educació europea a la convergència econòmica del mercat laboral per fer d’Europa una potència econòmica més competitiva respecte EUA i les potencies asiàtiques, mitjançant l’homologació de les titulacions als estats de la Unió Europea. 2. Crear un nou model docent basat en el concepte de la formació continuada al llarg de la vida en el qual l’alumnat s’haurà de dedicar a l’aprenentatge de certes habilitats metodològiques. L’eina principal que s’utilitzarà per a la implantació del nou model docent és el sistema de crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), que a diferència de l’actual model de crèdit, comptabilitzarà el treball fora de les aules. Un crèdit tindrà una durada d’entre 25 i 30 hores. 3. Posar en marxa un sistema universitari basat en dos cicles en què els actuals primers cicles passaran a ser graus d’entre 180 i 240 crèdits a cursar en un període mínim de tres anys i els segons cicles que passaran a ser postgraus d’entre 60 i 120 crèdits. Davant la nova reforma educativa dels sistema de l’ensenyament superior creiem que els estudiants hem de ser partíceps d’aquest nou procés, per tal de vertebrar i garantir un ensenyament públic i de qualitat. Per això ens posicionem de la següent manera: 1. Creiem que l’educació no ha de respondre als criteris de l’economia capitalista europea pel que aquesta suposa. No volem ni competitivitat amb la resta de pobles ni una educació mercantilitzada, sinó una política educativa interessada en la universitat pública i de qualitat. 2. Creiem que pel correcte funcionament d’aquest nou mètode d’aprenentatge (seminaris, treballs en grup) cal baixar el nombre d’alumnes per professor i posar més recursos per als estudiants (aules d’informàtica, biblioteques). 3. Creiem que aquest augment dels recursos tant humans com materials no pot provenir d’una sobrecàrrega en el preu de la carrera (actualment ja molt alt) ni d’empreses privades alienes a la universitat. Cal, doncs, un augment de la despesa pública que les administracions actualment no tenen prevista. 4. Creiem que desdoblar les carreres en graus i postgraus implicarà una devaluació del contingut del grau (més generalista) a favor del postgrau, que és la titulació que donarà realment accés al mercat laboral. Els postgraus no poden ser com els actuals màsters amb preu prohibitiu. El sistema de postgraus convertirà els estudis superiors en elitistes, accessibles només per a una minoria. 5. Creiem que la dedicació completa als estudis amb el reconeixement del treball a casa que proposa el tractat de Bolonya pot fer perillar els estudiants que compaginin feina i estudis (actualment molts) impedint-los el seu accés a l’ensenyament superior i limitant aquest accés a les famílies que s’ho puguin permetre. 6. Creiem que la promoció de la mobilitat serà impossible per a la majoria dels estudiant si no s’augmenten les beques per desplaçament. 7. Creiem que els criteris de competència i rendibilitat entre universitats que es faran servir per decidir el seu finançament desigual pot provocar una perillosa divisió dels centres d’estudi entre universitats de prestigi (per a l’elit) i universitats de “segona� per a la majoria dels estudiants, tal com funciona en el model americà. 8. Creiem que aquests mateixos criteris poden devaluar o suprimir els continguts d’assignatures no rendibles per al mercat com ara les filologies, història, continguts que són imprescindibles per formar persones lliures, crítiques i autònomes i no simples peces de l’engranatge capitalista. Finalment creiem que el català, juntament amb altres llengües minoritzades al no ser oficials dins la UE i no existir polítiques per protegir-lo, experimentarà un gran retrocés en les aules.
Mira també: http://www.laxarxa.uab.es/01/noticies/str_noticies_detall.asp?NewsID=288
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more