Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Manifestació a la UAB: "No a Bolonya"
14 mai 2005
Els estudiants sâhan manifestat aquest matí en contra del Procés de Bolonya i la privatització de la UAB. Unes 100 persones han voltat pel campus de Bellaterra sota les consignes de âNo a Bolonyaâ?, âNo a la privatitzacióâ? i âRector dimissió, ara de debòâ?.
IMG_1059.jpg
IMG_1061.jpg
IMG_1065.jpg
IMG_1067.jpg
IMG_1075.jpg
IMG_1077.jpg
IMG_1080.jpg
Els estudiants sâhan manifestat aquest matí en contra del Procés de Bolonya i la privatització de la UAB. Unes 100 persones han voltat pel campus de Bellaterra sota les consignes de âNo a Bolonyaâ?, âNo a la privatitzacióâ? i âRector dimissió, ara de debòâ?.

Després dâun recorregut per diferents facultats i centres que ha començat a la plaça Cívica a les 10 del matí, els manifestants han arribat al Rectorat on han llegit una manifest en contra del procés de Bolonya i de les seues implicacions. En les mateixes portes de lâedifici han realitzat algunes pintades, com han fet a la resta del Campus, amb les seues peticions i recriminacions.
Els estudiants demanen tenir veu en aquest procés, perquè veuen que la Universitat patirà un fort creixement de la mercantilització dels estudis. Exigeixen âuna universitat pública, popular i de qualitat, sense privatitzacions, competitivitat i rendibilitat dels estudisâ?. A més volen que es protegesca el català com a llengua pròpia de la universitat i dels seus estudiants.
Després de la lectura del manifest al Rectorat, els manifestants han baixat un altre cop a la Cívica on ha tingut lloc una xerrada.

Algunes fotos de la manifestació >>

MANIFEST DE L'ASSEMBLEA D'ASSEMBLEES DâESTUDIANTS DAVANT DEL PROCÃS DE BOLONYA

En els pròxims anys una nova reforma educativa afectarà el sistema educatiu dâensenyament superior. Lâinici dâaquest procés es troba a lâany 1998 amb la Carta Magna i amb la Declaració de Bolonya el 1999 i té com a data límit lâany 2010 per entrar en total funcionament. Aquest procés sâencabeix dins el marc de la convergència europea en matèria educativa que pretén assolir els següents objectius:

1. Adaptar lâeducació europea a la convergència econòmica del mercat laboral per fer dâEuropa una potència econòmica més competitiva respecte EUA i les potencies asiàtiques, mitjançant lâhomologació de les titulacions als estats de la Unió Europea.

2. Crear un nou model docent basat en el concepte de la formació continuada al llarg de la vida en el qual lâalumnat sâhaurà de dedicar a lâaprenentatge de certes habilitats metodològiques. Lâeina principal que sâutilitzarà per a la implantació del nou model docent és el sistema de crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), que a diferència de lâactual model de crèdit, comptabilitzarà el treball fora de les aules. Un crèdit tindrà una durada dâentre 25 i 30 hores.

3. Posar en marxa un sistema universitari basat en dos cicles en què els actuals primers cicles passaran a ser graus dâentre 180 i 240 crèdits a cursar en un període mínim de tres anys i els segons cicles que passaran a ser postgraus dâentre 60 i 120 crèdits.

Davant la nova reforma educativa dels sistema de lâensenyament superior creiem que els estudiants hem de ser partíceps dâaquest nou procés, per tal de vertebrar i garantir un ensenyament públic i de qualitat. Per això ens posicionem de la següent manera:

1. Creiem que lâeducació no ha de respondre als criteris de lâeconomia capitalista europea pel que aquesta suposa. No volem ni competitivitat amb la resta de pobles ni una educació mercantilitzada, sinó una política educativa interessada en la universitat pública i de qualitat.

2. Creiem que pel correcte funcionament dâaquest nou mètode dâaprenentatge (seminaris, treballs en grup) cal baixar el nombre dâalumnes per professor i posar més recursos per als estudiants (aules dâinformàtica, biblioteques).

3. Creiem que aquest augment dels recursos tant humans com materials no pot provenir dâuna sobrecàrrega en el preu de la carrera (actualment ja molt alt) ni dâempreses privades alienes a la universitat. Cal, doncs, un augment de la despesa pública que les administracions actualment no tenen prevista.

4. Creiem que desdoblar les carreres en graus i postgraus implicarà una devaluació del contingut del grau (més generalista) a favor del postgrau, que és la titulació que donarà realment accés al mercat laboral. Els postgraus no poden ser com els actuals màsters amb preu prohibitiu. El sistema de postgraus convertirà els estudis superiors en elitistes, accessibles només per a una minoria.

5. Creiem que la dedicació completa als estudis amb el reconeixement del treball a casa que proposa el tractat de Bolonya pot fer perillar els estudiants que compaginin feina i estudis (actualment molts) impedint-los el seu accés a lâensenyament superior i limitant aquest accés a les famílies que sâho puguin permetre.

6. Creiem que la promoció de la mobilitat serà impossible per a la majoria dels estudiant si no sâaugmenten les beques per desplaçament.

7. Creiem que els criteris de competència i rendibilitat entre universitats que es faran servir per decidir el seu finançament desigual pot provocar una perillosa divisió dels centres dâestudi entre universitats de prestigi (per a lâelit) i universitats de âsegonaâ? per a la majoria dels estudiants, tal com funciona en el model americà.

8. Creiem que aquests mateixos criteris poden devaluar o suprimir els continguts dâassignatures no rendibles per al mercat com ara les filologies, història, continguts que són imprescindibles per formar persones lliures, crítiques i autònomes i no simples peces de lâengranatge capitalista.
Finalment creiem que el català, juntament amb altres llengües minoritzades al no ser oficials dins la UE i no existir polítiques per protegir-lo, experimentarà un gran retrocés en les aules.
Mira també:
http://www.laxarxa.uab.es/01/noticies/str_noticies_detall.asp?NewsID=288

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifestació a la UAB: "No a Bolonya"
17 mai 2005
Una pregunta... l'assemblea que va organitzar el cercavila va decidir dur a terme també les diverses accions que es van produir?
Sindicat