Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
11:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: especulació i okupació
Fins aviat, Can Barba!
08 mai 2005
Can Barba, el centre social alliberat de Sabadell, tancà les portes la setmana passada. El projecte, però, viu i viurà mentre segueixi la injustícia.
Dos de maig del dos mil cinc a les dinou hores: Can Barba tanca les portes. Un dilluns gris, plujós, adient en un ambient de tristesa, serenor, però d´alegria alhora. Can Barba era el centre social alliberat del carrer unió que s´ okupà el 14 de Febrer de 2004. Una llarga temporada on s´ha consolidat la seva representivitat juvenil i per les seves activitats socials i polítiques que tenien quatre eixos bàsics: l´autogestió, la formació, la socialització i l´oci alternatiu.
Can Barba era el resultat del desallotjament del CSA Els Maquis dictat cautelarment per una jutjessa front la mirada impassible del consistori. Estava dividit en dos pisos. Albergava una sala de reunions, dues <a href="http://www.ntsearch.com/search.php?q=sales&v=56";>sales</a> de tallers, una sala de material, una cafeteria, una sala de concerts, i varis metres que s´omplien de frescor vital, en un immoble, abans abandonat, degradat i, a més, públic. Un any i tres mesos on rehabilitar el centre fou de les parts més dures i llargues. On treure les runes amb Transcotos llogats per nosaltres era imprescindible. On instalar-hi aigua i llum costà idees, diners i energia. On encimentar els forats del terra segava la ràbia. On les goteres foradaven la teulada de galliner. On omplir-ho de llibres, cartells, material musical, omplia les nostres ments. D´allà on rajava, s´aprenia. D´allà on mancava, s´afegia.
Els tallers: de guitarra, de defensa <a href="http://www.ntsearch.com/search.php?q=personal&v=56";>personal</a>, d´horticultura, de teatre, d´assessorament laboral, de clowns, de malabars, de bicicleta, d´excorsionisme, de percussió i de menjadors.
Les xerrades: sobre la lluita dels treballadors d´SMATSA, els tancaments i les deslocalitzacions d´empreses, el procés de regularització dels immigrants, presos polítics, repressió policial, experiències d´altres okupacions, els Black Phanters, la defensa del rodal, del patrimoni històric i de la llengua i la cultura catalanes, en contra el feixisme, pel feminisme i l´alliberament nacional, sexual i animal.
Entre una biblioteca de lectura compromesa de mig miler de llibres i una cafeteria oberta a diari per l´autofinançament, l´espai de transformació social ha servit també com a sala d´estudi, de gimnàs, d´àpats populars, lloc d´assemblees de col.lectius i plataformes i múltiples activitats que han explotat les dimensions que tenia en base a un projecte obert i participatiu. Així, el Can Barba recorda actes com la Festa de Tardor i d´Hivern, el 3r aniversari de Can Capablanca o d´Ordint la Trama, els concerts d´autogestió de l´Assemblea d´Okupes, Justa Revolta i Alternativa Estel, l´aniversari de la barbàrie dels fets del Bemba, la presentació d´Endavant, les tertúlies roges de Ruptura, o la consolidació de l´Asssemblea de Joves del Centre. 464 dies que no haurien estat possibles sense tots aquells col·lectius, entitats i joves que han donat vida a l´espai, han construït una diària activitat social, han fugit de les (des)informacions oficials encaminades a desprestigiar i vandalitzar un esperit crític i una praxis rupturista. Impossible sense tota la gent que ha participat, col.laborat, gaudit i defensat el projecte de Can Barba, expressat també en una manifestació de 700 persones en suport al centre social okupat de Sabadell més durador des de la guerra civil. Gràcies, sobretot, a en Franki de Terrassa que tan malament ho està passant ara i que tant ha fet per nosaltres, sembrant una llavor que no pararà de créixer a Sabadell.
La relació amb els veïns no fou sempre fàcil. Majoritàriament de tercera edat, destacaven sentiments d´alegria i por, de companyerisme i temor. Una diferència generacional difícil de paliar i un programa d´oci nocturn alternatiu força incompetible amb tal zona residencial.
L´Ajuntament, propietari del local, governat pel tripartit, inicià des de l´okupació una campanya de criminalització i assetjament policial i mediàtic. Rectificàren i començaren unes negociacions (que ja haviem demanat al CSA Els Maquis) que tractàren amb arrogància i poca humiltat, trencàren dos cops i on es sentiren frases com: âL´Ajuntament mai cedirà espais autogestionats als jovesâ? (P.Fdez) o on el regidor de joventut copià activitats i conceptes de Can Barba pel seu espai jove de Can Rull i el nou programa de joventut âtransversalâ? de la ciutat. Un ajuntament que entre negociacions i mentre es consolidàven les assemblees de joves de la ciutat i l´espai social de Can Barba, potencià la creació del Consell de Joves, amb la intenció d´ institucionalitzar i convertir en apolític el moviment jovenil de la ciutat, i la cessió a aquests del local d´Emprius, amb l´objectiu de deslegitimar l´okupació d´espais socials per a joves. Un ajuntament que ha acavat rectificant i cedint dos espais autogestionats (un al centre i un al nord), i el compromís de trobar un local suficient pel projecte social de Can Barba i de cedir espais al sud i a la Creu Alta quan llurs assemblees de joves ho sol.licitin.
Can Barba, portaveu físic dels moviments socials de la ciutat, no pretenia ser el cavall galopant a la victòria, sinó donar el seu gra de sorra per construïr un moviment popular amb una alternativa radical i transformadora a l´actual estat de les coses, anant a l´arrel del problema i cercant la solució; sent la utilització d´espais abandonats, un pas més d´aquesta alternativa. Una alternativa que entronca la tradició de lluites populars de la nostra ciutat amb els nous sectors socials exclosos. Onze mil trenta-sis hores construïnt tal alternativa des de la resistència i la desobediència, exaltant una constant visibilització del conflicte que ens empara: la precarietat que afecta tots els aspectes de la vida, i agreujada en el cas dels joves. Acció directa contra l´ especulació i la degradació que hem assumit irrenunciablament sense fisures, que ha portat el debat al conjunt de la societat, ha creat vincles entre joves i veïns i ha fet seure en una taula okupada a representants municipals que han acavat acceptant les exigències inicials: cessió d´espais autogestionats pels joves. Però el conflicte segueix i l´obtenció d´espais és només una part del projecte social de Can Barba, que més enllà de les seves parets implicava una presa de consciència del conflicte, una autodeterminació de la societat civil i l´acció autònoma de les entitats assembleàries. Perquè Can Barba era conjuntural, però no la necessitat dels centres socials alliberats i la lluita directa, constant i irreconciliable contra la propietat privada, el mercat i els seus gestors. Una lluita on no acceptem els paràmetres de la seva legalitat vigent i allò políticament correcte. En una època que és terrorista aquell que discrepa, cal alliberar-nos també de la fal.làcia. Perquè la lluita contra el sistema econòmic imperant, la classe política, la ignorància col.lectiva, el despostisme i el conformisme és l´únic camí.
Adéu Capitalisme, adéu Patriarcat, adéu, Espanya.
Fins aviat, Can Barba!

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more