Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
«Gàbies i ocells» Article d’opinió de Josep A. Vilalta (CUP Torà)
04 mai 2005
Article dâopinió publicat a la premsa comarcal sobre lâampliació de la ZEPA a la Vall del Llobregós i sobre la possibilitat de construir una presó a la Segarra.

Una de les principals característiques del bioma mediterrani, en el que està inclòs gairebé tot el nostre país, és que històricament lâespècie humana hi ha tingut una influència en la configuració del medi, inclòs el paisatge, molt més acusada que en altres parts del planeta.

Aquest fet és molt evident en comarques de secà de la depressió central, com la Segarra, on la major part del territori és ocupat per camps de conreu, majoritàriament cereals, i en menor mesura ametllers, vinya i oliveres (els conreus més estesos des de les civilitzacions grega i romana), sovint delimitats per parets de marge construïdes en temps immemorials. Ãs aquest entorn concret el que ha esdevingut lâhàbitat natural de determinats animals, especialment dâalgunes espècies dâaus.

Aquest rotllo introductori ve a tomb per la polèmica generada davant la intenció de la Generalitat de convertir en ZEPA (zona dâespecial protecció dâaus), dins de la Xarxa Natura 2000, una part important de les àrees de secà de les nostres comarques i per algunes declaracions dâantiproteccionistes qüestionant âsi sâha de prioritzar la defensa dels pagesos o dels ocellsâ?. Una cosa no hauria de contraposar-se a lâaltra; al contrari: si parlem de protegir ocells que és caracteritzen justament per ser propis de zones agrícoles sâha de garantir la continuïtat de lâagricultura; sense pagesos i pageses les aus que sâhan adaptat a viure en espais agrícoles es quedarien sense el seu medi. I la continuïtat de lâagricultura (com de qualsevol altra activitat econòmica) només estarà garantida en la mesura que sigui rendible. En conseqüència sâhauria de garantir unes contrapartides econòmiques a les finques incloses en la ZEPA, de manera que, tot i les limitacions que pogués tenir, al pagès li sortís més a compte estar âafectatâ? que restar-ne al marge. A banda dâaixò, no sâhauria de posar obstacles a la possible conversió en regadiu de part de les terres de conreu de municipis que, alhora, tinguin afectats per la declaració de ZEPA altres parts del seu mateix terme âòbviament en escriure això estic pensant en lâestudi del DARP sobre la viabilitat de regar part de la Vall del Llobregós. Aquesta hipotètica transformació en regadiu de part dels municipis del Llobregós (a veure qui, en plena sequera, és capaç dâoposar-sâhi!) no hauria de ser obstacle (al contrari, podria fins i tot ser moneda de canvi) per a la inclusió dins la ZEPA dâaquelles zones dâaquests mateixos municipis on el reg no fos tècnicament possible o econòmicament viable, començant per totes aquelles zones no conreables de característiques estèpiques (com per exemple les guixeres).

Per a protegir alhora pagesos i ocells caldria també que lâadministració reservés el sòl rústic per als seus usos tradicionals (principalment agrícoles i ramaders) i/o usos respectuosos amb lâentorn (agroturisme, etc) i hi impedís totes aquelles activitats alienes i/o contràries a la conservació del medi. Tothom té al cap algun exemple dâintent dâubicar en zones rurals instal·lacions per a solucionar problemes generats majoritàriament en les grans concentracions urbanes i/o turístiques (incineradores, abocadors de residus industrials, instal·lacions energètiques contaminants i perilloses...). Tots aquests projectes acostumen a tenir en comú la recerca de territoris poc poblats (i per tant amb poc rebuig popular) on instal·lar-se i, normalment, no acostumen a generar beneficis al conjunt de veïns i veïnes de la zona (ni tampoc a esparvers, cogullades, garses o perdius). Ara, per lògica, amb un govern autonòmic teòricament tant sensible a la preservació del medi no hauríem de patir cap més amenaça dâaquest tipus, però...

Sembla ser que es confirma que la Generalitat del tripartit (PsoE-ERC-ICV) fa exactament el mateix que feia el govern de CiU (amb la complicitat parlamentària del PP); aquesta vegada es tracta dâuna presó, que aniria destinada a la zona de Portell, al municipi de Sant Ramon. Deixant de banda la discutible necessitat de construir més centres penitenciaris (seria un tema per a un altre escrit), és difícilment justificable la ubicació dâun centre dâaquestes característiques a la Segarra âlâargument de les bones comunicacions viàries, amb lâeix i lâautovia, hauria de ser encara més vàlid per a construir-hi un hospital intercomarcal!.

Tinc un dubte: a banda dels veïns i veïnes més directament afectats, qui sâoposarà aquest projecte? En lâèpoca Pujol lâesquerra parlamentària ja sâhauria posicionat públicament en contra. Ara però manen ells. Els altres, els convergents, també callaran; per a ells el país és una mercaderia més que ja fa temps que van posar a la venda. Qui són sinó els polítics de la comarca que ja fa temps van visitar algun centre penitenciari i que fins ara han callat com a putes? Lâadreça electrònica de la CUP (cup.tora ARROBA llibertat.com) està oberta a la gent que estigui disposada a tirar endavant una campanya dâoposició a aquesta nova arbitrarietat i en defensa del territori. Dâun territori on puguin coexistir pagesos i pardals.


Josep A. Vilalta
(Regidor de la CUP a lâAjuntament de Torà)

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more