Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: immigració
24 immigrants es tanquen a l’Edifici d’Estudiants de la UAB
per uab	27 abr 2005
24 immigrants es tancaran demà a la UAB fins divendres amb el suport de la Plataforma en solidaritat amb els immigrants en lluita de la UAB. Aquesta activitat tindrà lloc a la sala d’actes de l’Edifici d’Estudiants on els immigrants passaran tres dies en protesta per la política d’estrangeria del govern espanyol. Els immigrants compten amb el suport de la universitat i es demana la col·laboració i solidaritat dels estudiants amb els immigrants "sense papers" que s’han tancat a diversos locals de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Vicenç del Horts i ara a la UAB. Cada migdia hi haurà una paradeta informativa a la Plaça Cívica on podreu signar per donar-los suport i portar-los mantes, sucs i sèrum per als que fan vaga de fam. La regularització impulsada des del Govern espanyol no ha donat resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, ja que els requeriments d’aquest procés –un contracte de treball, el padró o el certificat de penals del país d’origen- són inassolibles per a la majoria d’immigrants que viuen a l’Estat espanyol. Tant la Llei 4/2000 com el Reglament s’adapten a les directrius marcades per la Unió Europea sobre el tancament de les fronteres i el control dels fluxos migratoris, alhora que no respecten drets humans i socials bàsics, com són la llibertat de circulació de persones, la no discriminació laboral o la llibertat d’expressió, manifestació, sindicació, educació, etc. Pel que fa al Reglament que la desenvolupa, té com a tret principal el fet que manté el futur dels treballadors en mans dels empresaris, ja que són aquests els que han de fer l’�esforç� regularitzador: és l’empresari qui decideix qui pot normalitzar la seva situació i qui no. L’empresari ha de presentar, juntament amb els papers de l’immigrant, un contracte de sis mesos que acrediti que l’empresa no té deutes i que, a més, es pot permetre tenir contractades les persones que vol regularitzar. ¿Quants empresaris de la construcció, la neteja, la confecció, etc. oferiran aquesta possibilitat sabent que poden continuar tenint persones que hi treballin en les condicions més precàries? Aquest mètode deixa fora del procés els treballadors autònoms i els col·lectius que ja ara són extremadament precaris, com qui es dedica a la venda ambulant o a la prostitució. El certificat d’antecedents penals del país d’origen que marca el Reglament també és un problema. S’han fet càlculs, per exemple, sobre el temps que necessitaran els sense papers equatorians per aconseguir els penals a través de l’ambaixada i s’acosta als sis mesos, és a dir, tres mesos després del límit. O els paquistanesos, que trobem tancats al consulat de Barcelona. Per altra banda, s’hi ha d’afegir el problema de diners, ja que és molt cara la traducció oficial de tota la documentació que s’ha de presentar. L’altre document bàsic que han de lliurar els sense papers és un certificat d’empadronament d’abans del 7 d’agost passat. Tampoc és a l’abast de moltes persones, ja que molts immigrants van deixar de fer-ho per por de les represàlies policials arran de l’aprovació de l’última reforma de Llei, on s’autoritza la policia a tenir-hi accés. Si una persona no compleix els requisits per al procés extraordinari de tres mesos, el Reglament posa al seu abast la modalitat de l’arrelament, força més complicada, que es posarà en marxa a mitjans d’any. L’arrelament té dues vessants: el laboral i el social. De primer, la persona interessada ha de demostrar que porta dos anys empadronada a l’Estat i que hi ha treballat, com a mínim, un any. L’única via que es dóna per demostrar aquesta experiència és amb una resolució judicial favorable o amb una acta de la Inspecció de Treball. I pel que fa al social, cal demostrar que es porten dos anys vivint aquí, tenir un contracte de treball, un informe de l’Ajuntament que acrediti la integració de l’estranger i comptar amb família directa. Davant de tot això, un bon nombre d’entitats i organitzacions han elaborat un seguit de propostes que es poden resumir en els punts següents: - regularització de tots els immigrants sense papers que viuen al territori espanyol - anul·lació de les ordres d’expulsió - tancament dels centres de detenció d’immigrants - execució de mesures que garanteixin la igualtat i combatin el racisme, tant social com institucional - derogació de la Llei d’estrangeria. Aquest Reglament, més el reforç que vindrà amb la Constitució europea, continua negant els drets més elementals de les persones, característica de la política d’estrangeria de la Unió Europea i de l’Estat espanyol.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more