Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
per Web Coordinadora	11 abr 2005
Compareixença al Parlament principatí Dimarts 5 d’abril, un parell de militants de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) vam comparèixer davant la Comissió d’Estudi de la Situació de les Polítiques de Joventut derivada del Parlament de la Generalitat principatina junt amb d’altres organitzacions estudiantils: FNEC, AJEC i AEP. A més dels grups parlamentaris, hi eren presents també responsables del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), de la Subcomissió de Joventut de la Federació de Municipis de Catalunya, així com responsables de les joventuts de diversos grups parlamentaris. Eixos de la Intervenció Respecte a la nostra intervenció, a banda de presentar la nostra organització, denunciar el silenciament institucional al que se’ns sotmet tot i el suport del que gaudim (més ampli que no pas el d’altres organitzacions que no són més que corretjes de transmissió de determinats grups parlamentaris) i la importància que ens suposava tenir una implantació a nivell nacional, vam centrar-la en tres grans eixos, que no vam poder plantejar tal com voldríem per manca de temps: Mercantilització de l’educació; Secundària i Universitats. Uns eixos, d’altra banda, que vam lliurar més desenvolupats en suport paper als diversos grups, dels quals n’esperàvem respostes. Tot i apostar per un nou model educatiu que no pot encaixar de cap manera amb la lògica que regeix al sistema capitalista, consideràvem que el més adequat era plantejar qüestions concretes a fets concrets, on avui per avui és des de les institucions a qui pertoca prendre mesures, a banda de les iniciatives que sorgeixin des de la societat civil. En primer lloc, vam fer un ràpid recorregut històric i contextualització del procés de mercantilització de l’educació, centrant-nos en com a partir de l’hegemonia capitalista s’havia transformat el mercat de treball i les necessitats d’aquest, i com s’avançava en el desmantellament progressiu del model de l’Estat de Benestar, arribant-se a marcar les pautes(1) de com impulsar un nou marc afí a les necessitats del neoliberalisme per part d’agents sense competències directes en aquest àmbit. És a dir, recordar que en el debat educatiu a dia d’avui destaca el paper de la Organització Mundial del Comerç (OMC) i el seu Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS), o bé el rol de la Comissió Europea i el seu projecte de directiva Bolkenstein (ara aturat) i els diversos lobbies de pressió que arriben a controlar empreses de serveis destinades a generar opinió afí. Demanàvem també saber quins efectes tindria respecte a l’escola pública la política de dèficit zero que s’impulsava amb força amb el Tractat Constitucional recentment aprovat en un referèndum-farsa a l'Estat espanyol. La nostra intenció no era més que posar damunt la taula una realitat que s’està amagant a la societat, realitat de la qual considerem que institucions com ara el Parlament de Catalunya i el seu Govern de la Generalitat en són plenament conscients i que és inconcebible que davant del nou procés de reformes educatives en les que ens trobem (Espai Europeu d’Ensenyament Superior, avantprojecte de LOE) s’amagui aquest fet i no es prenguin les mesures pertinents per evitar aquestes ingerències, especialment per part d'aquells grups polítics que sobre el paper s'hi oposen. Posteriorment, vam centrar-nos en criticar al conjunt de la classe política per reduir a una qüestió partidista els problemes de la societat a la que pretenen representar, sent un bon exponent el sistema educatiu. És inconcebible que en 20 anys haguem patit al Principat fins a 8 legislacions diferents sobre educació, les més progressistes de les quals estaven de bon principi condemnades al fracàs per manca de finançament, qüestió que sabien perfectament aquells grups que les impulsaven. Abordant ja la qüestió de secundària, tot i la poca inversió és destacable que aquesta hagi beneficiat generosament a l’escola concertada que en cap cas compleix la funció de desenvolupament social que pertoca a l’escola pública. Criticàvem i critiquem, doncs, que per culpa de la classe política l’escola pública es degradi cada vegada més i siguin les escoles concertades qui marquin les pautes en matèria educativa, a la vegada que es salten els compromisos per a rebre el concert sense que fins ara hi hagi hagut una resposta clara des de l’administració per evitar aquests fraus (dret d’admissió, preus abusius, trampes en els empadronaments). N’és un exemple l’institut IB-9 de Badalona, que ens els darrers deu anys no ha tingut cap estudiant que hagi accedit a la universitat. No pot ser que l’educació pública sigui un dels principals frens de la tan cacarejada "mobilitat social". També vàrem fer esment a que no podia ser que en un estat aconfessional la religió seguís formant part del currículum obligatori, i que calia menystenir les pressions dels lobbies catòlics, ben presents al principat, en aquest àmbit. Respecte a la política d’Universitats, vam recordar l’incompliment del PSOE en la derogació de la LOU, i en les reformes que s’estan emprenent, que no són més que una suavització d’aquesta que no sembla que pretengui erradicar els principals aspectes: Reforç del Consell Social en detriment del Claustre, paper de la fundació privada ANECA (Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación de la enseñanza), finançament de tipus competitiu, manca d’una política de beques efectiva. I evidentment, el contingut homogeneïtzador que persegueix aquesta llei en el cas dels Països Catalans. Anant més enllà, vam recordar la manca d’ambició que havia suposat el debat i aprovació de la LUC i el nul paper que s’estava jugant amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, posant com a exemples els mecanismes que estava prenent el jacobí estat francès (subvenció d’empreses educatives pròpies com EDUFRANCE, garanties lingüístiques), que deixant de banda les crítiques a aquestes mesures, denoten que hi ha una consciència clara de l’abast d’una reforma que des de les institucions principatines no s’està calibrant suficientment. Acabada la nostra i les demés intervencions, on volem destacar la sintonia en molts punts amb l’AEP i el cert recolzament rebut per part d’ERC i ICV-EUiA, els diversos grups parlamentaris realitzaren un seguit de divagacions generals i algunes qüestions més concretes que vam respondre en la nostra rèplica, reafirmant-nos en els plantejaments anteriors així com en la manca de garanties que ens suposava remetre’ns a la transferència de competències pendents previstes a la Constitució Espanyola, al nou estatut o bé a la existència del dèficit fiscal tal com se’ns va apuntar. I a més a més, en que si des d’alguns dels grups es compartia el nostre anàlisi, el que exigíem era una pràctica política en el mateix sentit, recordant-los d’altra banda que ambdós grups formaven part de l’equip de govern de la Generalitat. Respecte a les conclusions, restem a la espera de participar en la redacció d’aquestes tal com se’ns va comunicar des de la Comissió. Consideracions generals En tot cas, nosaltres valorem positivament que se’ns cridés a comparèixer al ser la organització d’estudiants amb major presència als Països Catalans i de forma més concreta també al Principat, per molt que sovint es compti tan sols amb aquelles organitzacions més dòcils. Tot i això, rebutgem que se’ns tracti com a organitzacions de joves que van a parlar d’educació en el marc d’una comissió molt més àmplia destinada a polítiques de joventut, així com rebutgem també l'actitud paternalista en la que sovint es cau des de les administracions i els diversos grups parlamentaris. Nosaltres reclamem que se’ns doni veu quan realitzem demandes concretes a l’hora de treballar en política educativa, ja que és la que veritablement ens afecta com a estudiants. A tall d’exemple, i tot i no ser l’espai més adequat, destaquem la rigidesa a la que ens vam haver de cenyir al disposar d’un torn de 10 minuts i d’un altre de 3 per a les rèpliques a totes les qüestions plantejades, i especialment, al desinterès mostrat per alguns grups parlamentaris destacant l’absència del grup parlamentari del PSC-PSOE així com de CiU, en aquest darrer cas delegant en la presidenta d’Unió de Joves (ambdós grups si que eren presents a la Mesa de la Comissió, destinada a prendre acta i moderar el funcionament d’aquesta sessió). Coherentment, totes aquestes qüestions van ser posades damunt la taula aprofitant la nostra intervenció, si bé no estàvem “capacitats� a preguntar als grups parlamentaris, sinó tan sols a exposar la nostra visió i respondre les seves qüestions. Dit això, moltes de les qüestions que vam posar damunt la taula van quedar directament sense resposta. En definitiva, des de la CEPC treballem per un nou model educatiu alhora que som conscients que la nostra lluita té un caràcter transversal relacionat amb les polítiques de joventut, però de cap manera cal confondre aquest concepte ni enquadrar-nos exclusivament en l’àmbit juvenil per part de la classe política. Els i les joves també volem i hem d’aportar propostes concretes, d’aportar la nostra visió del model educatiu que se’ns imposa reforma rere reforma, i això només pot ser possible tenint-nos en compte i considerant-nos subjectes actius en qualsevol política educativa que es vulgui emprendre. Així doncs, emplacem al conjunt de la classe política a prendre’s seriosament la democràcia participativa i no a omplir-se’n la boca i limitar-se a complir l’expedient fent veure que es compta amb les opinions de part del teixit associatiu en l’àmbit estudiantil. Mentrestant, nosaltres seguirem treballant dia a dia en defensa dels drets dels i les estudiants dels Països Catalans per a la consecució d'una educació pública, popular (laica, coeducativa, respectuosa amb el medi), catalana i de qualitat (científica) Notes: (1)Hirtt, Nicco; “Los Tres Ejes de la Mercantilización Escolar�. Maig de 2001 Barcelona, 10 d’abril de 2004 Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more