Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
11 abr 2005
logog2.gif
Compareixença al Parlament principatí

Dimarts 5 dâabril, un parell de militants de la Coordinadora dâEstudiants dels Països Catalans (CEPC) vam comparèixer davant la Comissió dâEstudi de la Situació de les Polítiques de Joventut derivada del Parlament de la Generalitat principatina junt amb dâaltres organitzacions estudiantils: FNEC, AJEC i AEP. A més dels grups parlamentaris, hi eren presents també responsables del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), de la Subcomissió de Joventut de la Federació de Municipis de Catalunya, així com responsables de les joventuts de diversos grups parlamentaris.


Eixos de la Intervenció

Respecte a la nostra intervenció, a banda de presentar la nostra organització, denunciar el silenciament institucional al que seâns sotmet tot i el suport del que gaudim (més ampli que no pas el dâaltres organitzacions que no són més que corretjes de transmissió de determinats grups parlamentaris) i la importància que ens suposava tenir una implantació a nivell nacional, vam centrar-la en tres grans eixos, que no vam poder plantejar tal com voldríem per manca de temps: Mercantilització de lâeducació; Secundària i Universitats. Uns eixos, dâaltra banda, que vam lliurar més desenvolupats en suport paper als diversos grups, dels quals nâesperàvem respostes. Tot i apostar per un nou model educatiu que no pot encaixar de cap manera amb la lògica que regeix al sistema capitalista, consideràvem que el més adequat era plantejar qüestions concretes a fets concrets, on avui per avui és des de les institucions a qui pertoca prendre mesures, a banda de les iniciatives que sorgeixin des de la societat civil.

En primer lloc, vam fer un ràpid recorregut històric i contextualització del procés de mercantilització de lâeducació, centrant-nos en com a partir de lâhegemonia capitalista sâhavia transformat el mercat de treball i les necessitats dâaquest, i com sâavançava en el desmantellament progressiu del model de lâEstat de Benestar, arribant-se a marcar les pautes(1) de com impulsar un nou marc afí a les necessitats del neoliberalisme per part dâagents sense competències directes en aquest àmbit. Ãs a dir, recordar que en el debat educatiu a dia dâavui destaca el paper de la Organització Mundial del Comerç (OMC) i el seu Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS), o bé el rol de la Comissió Europea i el seu projecte de directiva Bolkenstein (ara aturat) i els diversos lobbies de pressió que arriben a controlar empreses de serveis destinades a generar opinió afí. Demanàvem també saber quins efectes tindria respecte a lâescola pública la política de dèficit zero que sâimpulsava amb força amb el Tractat Constitucional recentment aprovat en un referèndum-farsa a l'Estat espanyol. La nostra intenció no era més que posar damunt la taula una realitat que sâestà amagant a la societat, realitat de la qual considerem que institucions com ara el Parlament de Catalunya i el seu Govern de la Generalitat en són plenament conscients i que és inconcebible que davant del nou procés de reformes educatives en les que ens trobem (Espai Europeu dâEnsenyament Superior, avantprojecte de LOE) sâamagui aquest fet i no es prenguin les mesures pertinents per evitar aquestes ingerències, especialment per part d'aquells grups polítics que sobre el paper s'hi oposen.

Posteriorment, vam centrar-nos en criticar al conjunt de la classe política per reduir a una qüestió partidista els problemes de la societat a la que pretenen representar, sent un bon exponent el sistema educatiu. Ãs inconcebible que en 20 anys haguem patit al Principat fins a 8 legislacions diferents sobre educació, les més progressistes de les quals estaven de bon principi condemnades al fracàs per manca de finançament, qüestió que sabien perfectament aquells grups que les impulsaven.
Abordant ja la qüestió de secundària, tot i la poca inversió és destacable que aquesta hagi beneficiat generosament a lâescola concertada que en cap cas compleix la funció de desenvolupament social que pertoca a lâescola pública. Criticàvem i critiquem, doncs, que per culpa de la classe política lâescola pública es degradi cada vegada més i siguin les escoles concertades qui marquin les pautes en matèria educativa, a la vegada que es salten els compromisos per a rebre el concert sense que fins ara hi hagi hagut una resposta clara des de lâadministració per evitar aquests fraus (dret dâadmissió, preus abusius, trampes en els empadronaments). Nâés un exemple lâinstitut IB-9 de Badalona, que ens els darrers deu anys no ha tingut cap estudiant que hagi accedit a la universitat. No pot ser que lâeducació pública sigui un dels principals frens de la tan cacarejada "mobilitat social".
També vàrem fer esment a que no podia ser que en un estat aconfessional la religió seguís formant part del currículum obligatori, i que calia menystenir les pressions dels lobbies catòlics, ben presents al principat, en aquest àmbit.

Respecte a la política dâUniversitats, vam recordar lâincompliment del PSOE en la derogació de la LOU, i en les reformes que sâestan emprenent, que no són més que una suavització dâaquesta que no sembla que pretengui erradicar els principals aspectes: Reforç del Consell Social en detriment del Claustre, paper de la fundació privada ANECA (Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación de la enseñanza), finançament de tipus competitiu, manca dâuna política de beques efectiva. I evidentment, el contingut homogeneïtzador que persegueix aquesta llei en el cas dels Països Catalans. Anant més enllà, vam recordar la manca dâambició que havia suposat el debat i aprovació de la LUC i el nul paper que sâestava jugant amb lâadaptació a lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior, posant com a exemples els mecanismes que estava prenent el jacobí estat francès (subvenció dâempreses educatives pròpies com EDUFRANCE, garanties lingüístiques), que deixant de banda les crítiques a aquestes mesures, denoten que hi ha una consciència clara de lâabast dâuna reforma que des de les institucions principatines no sâestà calibrant suficientment.

Acabada la nostra i les demés intervencions, on volem destacar la sintonia en molts punts amb lâAEP i el cert recolzament rebut per part dâERC i ICV-EUiA, els diversos grups parlamentaris realitzaren un seguit de divagacions generals i algunes qüestions més concretes que vam respondre en la nostra rèplica, reafirmant-nos en els plantejaments anteriors així com en la manca de garanties que ens suposava remetreâns a la transferència de competències pendents previstes a la Constitució Espanyola, al nou estatut o bé a la existència del dèficit fiscal tal com seâns va apuntar. I a més a més, en que si des dâalguns dels grups es compartia el nostre anàlisi, el que exigíem era una pràctica política en el mateix sentit, recordant-los dâaltra banda que ambdós grups formaven part de lâequip de govern de la Generalitat.
Respecte a les conclusions, restem a la espera de participar en la redacció dâaquestes tal com seâns va comunicar des de la Comissió.

Consideracions generals

En tot cas, nosaltres valorem positivament que seâns cridés a comparèixer al ser la organització dâestudiants amb major presència als Països Catalans i de forma més concreta també al Principat, per molt que sovint es compti tan sols amb aquelles organitzacions més dòcils. Tot i això, rebutgem que seâns tracti com a organitzacions de joves que van a parlar dâeducació en el marc dâuna comissió molt més àmplia destinada a polítiques de joventut, així com rebutgem també l'actitud paternalista en la que sovint es cau des de les administracions i els diversos grups parlamentaris. Nosaltres reclamem que seâns doni veu quan realitzem demandes concretes a lâhora de treballar en política educativa, ja que és la que veritablement ens afecta com a estudiants.

A tall dâexemple, i tot i no ser lâespai més adequat, destaquem la rigidesa a la que ens vam haver de cenyir al disposar dâun torn de 10 minuts i dâun altre de 3 per a les rèpliques a totes les qüestions plantejades, i especialment, al desinterès mostrat per alguns grups parlamentaris destacant lâabsència del grup parlamentari del PSC-PSOE així com de CiU, en aquest darrer cas delegant en la presidenta dâUnió de Joves (ambdós grups si que eren presents a la Mesa de la Comissió, destinada a prendre acta i moderar el funcionament dâaquesta sessió). Coherentment, totes aquestes qüestions van ser posades damunt la taula aprofitant la nostra intervenció, si bé no estàvem âcapacitatsâ? a preguntar als grups parlamentaris, sinó tan sols a exposar la nostra visió i respondre les seves qüestions. Dit això, moltes de les qüestions que vam posar damunt la taula van quedar directament sense resposta.

En definitiva, des de la CEPC treballem per un nou model educatiu alhora que som conscients que la nostra lluita té un caràcter transversal relacionat amb les polítiques de joventut, però de cap manera cal confondre aquest concepte ni enquadrar-nos exclusivament en lâàmbit juvenil per part de la classe política. Els i les joves també volem i hem dâaportar propostes concretes, dâaportar la nostra visió del model educatiu que seâns imposa reforma rere reforma, i això només pot ser possible tenint-nos en compte i considerant-nos subjectes actius en qualsevol política educativa que es vulgui emprendre. Així doncs, emplacem al conjunt de la classe política a prendreâs seriosament la democràcia participativa i no a omplir-seân la boca i limitar-se a complir lâexpedient fent veure que es compta amb les opinions de part del teixit associatiu en lâàmbit estudiantil.

Mentrestant, nosaltres seguirem treballant dia a dia en defensa dels drets dels i les estudiants dels Països Catalans per a la consecució d'una educació pública, popular (laica, coeducativa, respectuosa amb el medi), catalana i de qualitat (científica)

Notes:
(1)Hirtt, Nicco; âLos Tres Ejes de la Mercantilización Escolarâ?. Maig de 2001

Barcelona, 10 dâabril de 2004
Coordinadora dâEstudiants dels Països Catalans (CEPC)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
11 abr 2005
aquí va el document citat

http://www.coordinadora.net/bolonya/docs_bolonya/NicoHirt.pdf
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
11 abr 2005
quins venuts mare meva ...

no hem sorpren que despres alguns us titllin de butiflers esquerranosos, no es pot anar participan de les farses politiques que el govern fa servir per a semblar mes democratic ...
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
11 abr 2005
¿Has leído el texto?
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
12 abr 2005
Com us encanta això de participar a les institucions

Cada cop us asembleu mes als jerquis
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
12 abr 2005
ni cas als provocadors

"és lo que té" indymedia, grans reflexions les vostres,
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
12 abr 2005
Quines ganes, eh, que teniu de vomitar...Tan Xavi com "..." parleu de participar. Amb quina barra pengeu coses sense haver llegit res.
Això dic jo, mare meva...

Apa, les properes que vinguin (perquè en vindran), ens les dieu a la cara, que ja ens coneixem tots...
Re: Crònica de la CEPC , arran de la compareixença al Parlament principatí.
12 abr 2005
Els jerquis resulta que participen als llocs i fan feina, no se vosaltres, de fet ni llegir feu... i suposo que sou els típics de la xapeta i el discurs durillo.
Apa a créixer gentola! Que els vostres comentaris i suposo que també la vostra gran pràctica, serveix per legitimar ERC, IC-V i companyies... ja que la societat gràcies a la gent com vosaltres pensa que a l'esquerra d'aquests partits només hi ha marginalitat lluny de maduresa, treball, participació, seriositat i projectes.
Sindicat Terrassa