Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
11:00
12:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sanitat : laboral : dones
Gènere, treballs i salut a l'Estat Espanyol
04 abr 2005
Vergés, N(2004)Ressenya de: Artazcoz, L. Escribà-Agüir, V. Cortès, I.: Género, trabajos y salud en España. Gac Sanit.2004; 8(supl2):24:35.

En el citat article, les autores ens descriuen les diferències de gènere, i també les desigualtats, en el treball remunerat i en el treball domèstic per tal de, posteriorment, analitzar el seu impacte en la salut dels homes i les dones. A més d’això, es fa una revisió de les principals polítiques a nivell europeu i espanyol que s’han establert per tal de superar les desigualtats de gènere en el mercat laboral.
L’exposició dels diversos punts que es tracten permet la clara visualització de les diferències i desigualtats de gènere en els treballs, remunerat i domèstic, i el diferent impacte que això té en la salut dels homes i dones. Amb això, la descripció que fan les autores de les polítiques i estratègies que es duen a terme actualment es presenta com clarament insuficient per tal de superar les desigualtats existents i l’impacte diferent en la salut que impliquen.
Artazcoz, L. Escribà-Agüir, V. Cortès, I.: Género, trabajos y salud en España. Gac Sanit.2004; 8(supl2):24:35.


Segons les autores, Espanya encara conserva algunes característiques heretades del període dictatorial com la divisió sexual del treball, que comporta que el paper de les dones sigui central a la llar i el dels homes en el treball remunerat, i si bé en els últims anys s’ha donat una progressiva incorporació de la dona al treball remunerat, aquesta presenta xifres molt inferiors a la resta de països europeus.
Tot i aquest increment, i tal com es presenta en l’article, cal tenir en compte que aquesta incorporació s’acompanya d’altres desigualtats de gènere en el mercat laboral que tenen a veure amb les condicions del treball i que cal considerar.
Així doncs, com en altres països europeus, existeix una important segregació horitzontal a l’Estat Espanyol, de manera que ara les dones reprodueixen el paper tradicional, però també fora de la llar i, a més d’això, com motra l’estudi, accedeixen a una menor varietat de llocs de treball que els homes. Apart de la segregació horitzontal, segons les autores, també es dóna una significativa segregació vertical com ho evidencia el fet que els homes guanyin un 15% més que les dones per hora de treball(agreujant-se la situació en el sector privat i incrementant-se la diferència a major nivell d’estudis) i que els llocs de treball de categoria superior continuin sent ocupats per homes.
Per tal de veure les condicions en el mercat laboral de forma més completa, l’article va més enllà analitzant, més acuradament, alguns aspectes que tenen a veure amb la precarietat laboral com són l’atur i la contractació temporal. Les taules i les dades que es mostren en l’estudi, evidencien que Espanya es constitueix com el país de la Unió Europea amb més precarietat laboral, doncs les xifres d’atur i de temporalitat són les més elevades de la UE . El que destaca en les dades i, segons les autores el més preocupant, és que les diferències de gènere en ambdos aspectes són també les més elevades d’Europa, de manera que amb diferència l’atur i la temporalitat afecta més a les dones, i encara més en determinats sectors tradicionalment masculins.
Segons les autores, que existeixi aquesta segregació laboral i en aquestes condicions comporta que els homes i les dones estan exposats a riscos laborals diferents. Els homes tenen més riscos de naturalesa física i les dones de naturalesa psicosocial. I , a més d’això, i val a dir, els riscos incrementen en els treballadors manuals.
La investigació , no només descriu la situació del mercat de treball remunerat sinó que va més enllà entrant en l’anàlisi de les desigualtats en el treball domèstic mostrant que a Espanya no només moltes dones encara treballen com a mestresses de casa a temps complet ,sinó que fins i tot les dones ocupades dediquen molt més temps a la llar que els homes. Així doncs, l’article evidencia que a diferència del mercat laboral no s’ha donat una gran incorporació de l’home a les tasques de la llar.
En relació a l’àmbit domèstic, les autores revisen diverses estratègies existents per la conciliació de la vida laboral i familiar, com són el treball a temps parcial i el recolzament informal a les tasques de la llar i els serveis de proximitat. Tot i que la modalitat de treball a temps parcial està més extesa en altres països d’Europa, les dades de l’article mostren que sembla ser que la jornada parcial no es constitueix com una alternativa escollida, sinó més aviat obligada i segons les autores, sembla ser que el treball a temps parcial no és la millor solució per assolir la igualtat de gènere en el treball doncs s’han descrit unes pitjors condicions de treball en les ocupacions a temps parcial .
A més d’això, segons les autores, l’Estat del Benestar Espanyol es caracteritza per una pobra oferta de serveis de proximitat, tant pel que fa guarderies infantils com als serveis d’assistència a domicili i de centres de dia, cosa que contribueix a que la responsabilitat de cura de les persones depenents recaigui també sobre una dona del nucli familiar. A diferència dels països nòrdics i com ocorre en altres països on aquests serveis de proximitat també són insuficients, el recolzament informal que porten a terme sobretot les àvies maternes esdevé una estratègia més de reconciliació de l’àmbit laboral i familiar, tal com mostren les dades exposades en l’article.

Tot el que s’ha vist fins ara, segons les autores, tindrà impactes en la salut i si bé la salud laboral s’havia entès tradicionalment en relació als accidents laborals, les autores sostenen que l’impacte del treball en la salut va molt més enllà d’això.
Tot i que a Espanya encara hi ha pocs estudis que analitzin la relació entre el treball i l’estat de la salut, l’article duu a terme una revisió d’investigacions anteriors que permeten visualitzar l’existència d’aquesta relació. En general la investigació dels determinants de la salut en les dones, a diferència dels homes, s’ha centrat en el marc dels rols i a Espanya els estudis d’aquest tipus són molt pocs. En altres contextos s’ha arribat a les conclusions que les dones ocupades tenen un millor estat de salut que les mestresses de casa a temps complet pel fet que es dóna un “augment de rol? i amb això, els diferents papers actuen com a fonts alternatives de benestar. En d’altres estudis, però que tenen en compte la sobrecàrrega de treball, s’ha vist, com s’exposa en l’article, que l’ocupació té efectes beneficiosos per a les solteres, però que no es pot afirmar el mateix en el cas de les casades si la càrrega de treball és elevada ja que llavors la salut s’hi veu perjudicada. Segons les autores, a més de la sobrecàrrega, també cal donar atenció al context socioeconòmic i cultural perquè també s’ha vist que pot ésser significatiu.
En el context espanyol, una investigació anterior mostrava que a Barcelona les dones ocupades gaudien d’un millor estat de salut que les mestresses de casa, però pel fet que no tenia en compte la càrrega de treball no quedava clar si en un entorn com l’espanyol els beneficis serien els mateixos quan la dona suporta també les càrregues domèstiques. Ara bé, en posteriors investigacions, en àmbits subestatals, s’ha evidenciat, segons les autores, l’impacte negatiu sobre la salut de la doble jornada i més encara en les classes més desfavorides. El fet que tingui més efectes en les classes desafavorides, també segons les autores, mostra l’efecte protector de disposar d’una persona contractada per a les tasques domèstiques i d’aquesta manera es posa de manifest el potencial efecte beneficiós de la reducció de la càrrega domèstica en la salut de les dones ocupades.
Si l’impacte del treball té efectes en la salut de les persones, l’article també analitza l’impacte que en pot tenir la seva absència, l’atur. Segons les autores, diverses investigacions anteriors evidencien l’associació de l’atur amb un mal estat de la salut i també l’efecte protector de les prestacions d’atur. Tenint en compte les qüestions de gènere i els rols familiars, l’impacte és similar en dones i homes en el cas d’ésser solters, però entre les persones casades l’atur té un efecte menor entre les dones. Pel que fa a la contractació temporal, els estudis són pocs, però sembla ser, segons s’exposa en l’article, que la temporalitat té una relació positiva amb la mala salut mental, sobretot en els homes majors de 35 anys per la major valorització del treball remunerat respecte el domèstic i per l’efecte dels rols.
Finalment l’article revisa les polítiques per la igualtat de gènere en el treball tant en la UE com a l’Estat Espanyol. Si bé les estratègies en el marc de la UE, a més de plantejar-se els objectius d’incrementar la participació al mercat laboral de les dones, en unes millors condicions laborals i intentant disminuir les desigualtats de gènere, també contempla promoure la creació de serveis d’atenció a les persones, en canvi, segons les autores, en el context de l’Estat Espanyol, malauradament, les mesures de conciliació del mercat laboral i familiar es centren exclusivament en l’àmbit del treball remunerat. Segons l’estudi aquestes mesures tot i tenir aspectes positius com és la protecció a les embarassades, no superen la concepció tradicional de la divisió sexual del treball. Algunes de les polítiques, segons les autores, alimenten la discriminació en el mercat laboral i a més no incorporen fórmules que assegurin la incorporació del homes en el treball domèstic com podrien ser aquelles mesures que es dirigeixen exclusivament als pares, o quan alguns dels drets no són transferibles ni acumulables. Les polítiques de deducció per fills, segons les autores, també contenen certes limitacions pel fet que no tenen en compte les necessitats reals de les beneficiàries ni la seva situació econòmica a més de deixar al marge aquells col.lectius amb condicions laborals més precàries. Si a més d’això tenim en compte la pobra oferta pública de guarderies les mesures es mostren clarament insuficients.
Finalment doncs, les autores conclouen que la situació de les dones en el treball, tant el remunerat com el domèstic, és encara més desfavorable per les dones que pels homes i que aquest fet explica també bona part de les desigualtats de gènere en la salut. Per elles, caldria una major sensibilitat a les desigualtats de gènere tant en les polítiques d’ocupació com en els processos de negociació col.lectiva en l’àmbit del treball remunerat, i a més, caldrien estratègies orientades a incrementar la participació dels homes en les tasques de la llar.
A part de l’aplicació de noves mesures, les autores proposen limitar algunes de les ja establertes, com els permisos maternals o la potenciació del treball parcial pel fet que tenen un efecte pervers en la discriminació de gènere.
I més enllà d’això, segons les autores, caldria que el sistema públic desenrotllés àmpliament els serveis destinats a l’atenció de les persones depenents i de recolzament a les famílies en les que hi convisquin.

L’article doncs, és enormement valuós per la claredat i aprofundiment amb que tracta distints aspectes en relació a la diferència i desigualtat de gènere. La descripció que es duu a terme del treball remunerat i del treball domèstic, considerant ambdos i incidint tant en les condicions específiques com en les estratègies adoptades a nivell públic i privat permet el posterior anàlisi que busca determinar els impactes d’aquestes desigualtats i diferències en el treball en l’estat de salut dels homes i les dones. Tenint en compte, l’escassetat d’investigacions anteriors en aquest àmbit i el context de l’Estat Espanyol, dota aquest article d’un especial interès.
Tot i que, algunes de les conclusions a les que arriba l’article es basen en dades i estudis de contextos subestatals i segurament caldrien noves publicacions que en poguéssin ampliar l’àmbit d’estudi, la investigació aporta noves conclusions i en reforça d’altres que possibiliten intuir el que pot ocórrer en un marc més ampli.
Finalment, val a dir, que el fet que s’exposin les polítiques europees i espanyoles en l’àmbit laboral i familiar i després es revisin les seves mancances i se’n proposin millores, no només complementa la investigació que s’ha dut a terme i l’enriqueix sinó que a més contribueix a emfasitzar la importància del treball, tant el remunerat com el domèstic, per entendre l’estat de salut d’homes i dones.

Comentaris

Re: Gènere, treballs i salut a l'Estat Espanyol
27 des 2005
Realment interessant l'abstract.
Algú sap on podria localitzar (en el cas que existeixin) algun tipus d'anàlisi estadístic sobre dones, treball i salut??? Si l'àmit d'estudi és el català, molt millor.
Salut i merci!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more