Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
11:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: sanitat : laboral : dones
Gènere, treballs i salut a l'Estat Espanyol
04 abr 2005
Vergés, N(2004)Ressenya de: Artazcoz, L. Escribà-Agüir, V. Cortès, I.: Género, trabajos y salud en España. Gac Sanit.2004; 8(supl2):24:35.

En el citat article, les autores ens descriuen les diferències de gènere, i també les desigualtats, en el treball remunerat i en el treball domèstic per tal de, posteriorment, analitzar el seu impacte en la salut dels homes i les dones. A més d’això, es fa una revisió de les principals polítiques a nivell europeu i espanyol que s’han establert per tal de superar les desigualtats de gènere en el mercat laboral.
L’exposició dels diversos punts que es tracten permet la clara visualització de les diferències i desigualtats de gènere en els treballs, remunerat i domèstic, i el diferent impacte que això té en la salut dels homes i dones. Amb això, la descripció que fan les autores de les polítiques i estratègies que es duen a terme actualment es presenta com clarament insuficient per tal de superar les desigualtats existents i l’impacte diferent en la salut que impliquen.
Artazcoz, L. Escribà-Agüir, V. Cortès, I.: Género, trabajos y salud en España. Gac Sanit.2004; 8(supl2):24:35.


Segons les autores, Espanya encara conserva algunes característiques heretades del període dictatorial com la divisió sexual del treball, que comporta que el paper de les dones sigui central a la llar i el dels homes en el treball remunerat, i si bé en els últims anys sâha donat una progressiva incorporació de la dona al treball remunerat, aquesta presenta xifres molt inferiors a la resta de països europeus.
Tot i aquest increment, i tal com es presenta en lâarticle, cal tenir en compte que aquesta incorporació sâacompanya dâaltres desigualtats de gènere en el mercat laboral que tenen a veure amb les condicions del treball i que cal considerar.
Així doncs, com en altres països europeus, existeix una important segregació horitzontal a lâEstat Espanyol, de manera que ara les dones reprodueixen el paper tradicional, però també fora de la llar i, a més dâaixò, com motra lâestudi, accedeixen a una menor varietat de llocs de treball que els homes. Apart de la segregació horitzontal, segons les autores, també es dóna una significativa segregació vertical com ho evidencia el fet que els homes guanyin un 15% més que les dones per hora de treball(agreujant-se la situació en el sector privat i incrementant-se la diferència a major nivell dâestudis) i que els llocs de treball de categoria superior continuin sent ocupats per homes.
Per tal de veure les condicions en el mercat laboral de forma més completa, lâarticle va més enllà analitzant, més acuradament, alguns aspectes que tenen a veure amb la precarietat laboral com són lâatur i la contractació temporal. Les taules i les dades que es mostren en lâestudi, evidencien que Espanya es constitueix com el país de la Unió Europea amb més precarietat laboral, doncs les xifres dâatur i de temporalitat són les més elevades de la UE . El que destaca en les dades i, segons les autores el més preocupant, és que les diferències de gènere en ambdos aspectes són també les més elevades dâEuropa, de manera que amb diferència lâatur i la temporalitat afecta més a les dones, i encara més en determinats sectors tradicionalment masculins.
Segons les autores, que existeixi aquesta segregació laboral i en aquestes condicions comporta que els homes i les dones estan exposats a riscos laborals diferents. Els homes tenen més riscos de naturalesa física i les dones de naturalesa psicosocial. I , a més dâaixò, i val a dir, els riscos incrementen en els treballadors manuals.
La investigació , no només descriu la situació del mercat de treball remunerat sinó que va més enllà entrant en lâanàlisi de les desigualtats en el treball domèstic mostrant que a Espanya no només moltes dones encara treballen com a mestresses de casa a temps complet ,sinó que fins i tot les dones ocupades dediquen molt més temps a la llar que els homes. Així doncs, lâarticle evidencia que a diferència del mercat laboral no sâha donat una gran incorporació de lâhome a les tasques de la llar.
En relació a lâàmbit domèstic, les autores revisen diverses estratègies existents per la conciliació de la vida laboral i familiar, com són el treball a temps parcial i el recolzament informal a les tasques de la llar i els serveis de proximitat. Tot i que la modalitat de treball a temps parcial està més extesa en altres països dâEuropa, les dades de lâarticle mostren que sembla ser que la jornada parcial no es constitueix com una alternativa escollida, sinó més aviat obligada i segons les autores, sembla ser que el treball a temps parcial no és la millor solució per assolir la igualtat de gènere en el treball doncs sâhan descrit unes pitjors condicions de treball en les ocupacions a temps parcial .
A més dâaixò, segons les autores, lâEstat del Benestar Espanyol es caracteritza per una pobra oferta de serveis de proximitat, tant pel que fa guarderies infantils com als serveis dâassistència a domicili i de centres de dia, cosa que contribueix a que la responsabilitat de cura de les persones depenents recaigui també sobre una dona del nucli familiar. A diferència dels països nòrdics i com ocorre en altres països on aquests serveis de proximitat també són insuficients, el recolzament informal que porten a terme sobretot les àvies maternes esdevé una estratègia més de reconciliació de lâàmbit laboral i familiar, tal com mostren les dades exposades en lâarticle.

Tot el que sâha vist fins ara, segons les autores, tindrà impactes en la salut i si bé la salud laboral sâhavia entès tradicionalment en relació als accidents laborals, les autores sostenen que lâimpacte del treball en la salut va molt més enllà dâaixò.
Tot i que a Espanya encara hi ha pocs estudis que analitzin la relació entre el treball i lâestat de la salut, lâarticle duu a terme una revisió dâinvestigacions anteriors que permeten visualitzar lâexistència dâaquesta relació. En general la investigació dels determinants de la salut en les dones, a diferència dels homes, sâha centrat en el marc dels rols i a Espanya els estudis dâaquest tipus són molt pocs. En altres contextos sâha arribat a les conclusions que les dones ocupades tenen un millor estat de salut que les mestresses de casa a temps complet pel fet que es dóna un âaugment de rolâ? i amb això, els diferents papers actuen com a fonts alternatives de benestar. En dâaltres estudis, però que tenen en compte la sobrecàrrega de treball, sâha vist, com sâexposa en lâarticle, que lâocupació té efectes beneficiosos per a les solteres, però que no es pot afirmar el mateix en el cas de les casades si la càrrega de treball és elevada ja que llavors la salut sâhi veu perjudicada. Segons les autores, a més de la sobrecàrrega, també cal donar atenció al context socioeconòmic i cultural perquè també sâha vist que pot ésser significatiu.
En el context espanyol, una investigació anterior mostrava que a Barcelona les dones ocupades gaudien dâun millor estat de salut que les mestresses de casa, però pel fet que no tenia en compte la càrrega de treball no quedava clar si en un entorn com lâespanyol els beneficis serien els mateixos quan la dona suporta també les càrregues domèstiques. Ara bé, en posteriors investigacions, en àmbits subestatals, sâha evidenciat, segons les autores, lâimpacte negatiu sobre la salut de la doble jornada i més encara en les classes més desfavorides. El fet que tingui més efectes en les classes desafavorides, també segons les autores, mostra lâefecte protector de disposar dâuna persona contractada per a les tasques domèstiques i dâaquesta manera es posa de manifest el potencial efecte beneficiós de la reducció de la càrrega domèstica en la salut de les dones ocupades.
Si lâimpacte del treball té efectes en la salut de les persones, lâarticle també analitza lâimpacte que en pot tenir la seva absència, lâatur. Segons les autores, diverses investigacions anteriors evidencien lâassociació de lâatur amb un mal estat de la salut i també lâefecte protector de les prestacions dâatur. Tenint en compte les qüestions de gènere i els rols familiars, lâimpacte és similar en dones i homes en el cas dâésser solters, però entre les persones casades lâatur té un efecte menor entre les dones. Pel que fa a la contractació temporal, els estudis són pocs, però sembla ser, segons sâexposa en lâarticle, que la temporalitat té una relació positiva amb la mala salut mental, sobretot en els homes majors de 35 anys per la major valorització del treball remunerat respecte el domèstic i per lâefecte dels rols.
Finalment lâarticle revisa les polítiques per la igualtat de gènere en el treball tant en la UE com a lâEstat Espanyol. Si bé les estratègies en el marc de la UE, a més de plantejar-se els objectius dâincrementar la participació al mercat laboral de les dones, en unes millors condicions laborals i intentant disminuir les desigualtats de gènere, també contempla promoure la creació de serveis dâatenció a les persones, en canvi, segons les autores, en el context de lâEstat Espanyol, malauradament, les mesures de conciliació del mercat laboral i familiar es centren exclusivament en lâàmbit del treball remunerat. Segons lâestudi aquestes mesures tot i tenir aspectes positius com és la protecció a les embarassades, no superen la concepció tradicional de la divisió sexual del treball. Algunes de les polítiques, segons les autores, alimenten la discriminació en el mercat laboral i a més no incorporen fórmules que assegurin la incorporació del homes en el treball domèstic com podrien ser aquelles mesures que es dirigeixen exclusivament als pares, o quan alguns dels drets no són transferibles ni acumulables. Les polítiques de deducció per fills, segons les autores, també contenen certes limitacions pel fet que no tenen en compte les necessitats reals de les beneficiàries ni la seva situació econòmica a més de deixar al marge aquells col.lectius amb condicions laborals més precàries. Si a més dâaixò tenim en compte la pobra oferta pública de guarderies les mesures es mostren clarament insuficients.
Finalment doncs, les autores conclouen que la situació de les dones en el treball, tant el remunerat com el domèstic, és encara més desfavorable per les dones que pels homes i que aquest fet explica també bona part de les desigualtats de gènere en la salut. Per elles, caldria una major sensibilitat a les desigualtats de gènere tant en les polítiques dâocupació com en els processos de negociació col.lectiva en lâàmbit del treball remunerat, i a més, caldrien estratègies orientades a incrementar la participació dels homes en les tasques de la llar.
A part de lâaplicació de noves mesures, les autores proposen limitar algunes de les ja establertes, com els permisos maternals o la potenciació del treball parcial pel fet que tenen un efecte pervers en la discriminació de gènere.
I més enllà dâaixò, segons les autores, caldria que el sistema públic desenrotllés àmpliament els serveis destinats a lâatenció de les persones depenents i de recolzament a les famílies en les que hi convisquin.

Lâarticle doncs, és enormement valuós per la claredat i aprofundiment amb que tracta distints aspectes en relació a la diferència i desigualtat de gènere. La descripció que es duu a terme del treball remunerat i del treball domèstic, considerant ambdos i incidint tant en les condicions específiques com en les estratègies adoptades a nivell públic i privat permet el posterior anàlisi que busca determinar els impactes dâaquestes desigualtats i diferències en el treball en lâestat de salut dels homes i les dones. Tenint en compte, lâescassetat dâinvestigacions anteriors en aquest àmbit i el context de lâEstat Espanyol, dota aquest article dâun especial interès.
Tot i que, algunes de les conclusions a les que arriba lâarticle es basen en dades i estudis de contextos subestatals i segurament caldrien noves publicacions que en poguéssin ampliar lâàmbit dâestudi, la investigació aporta noves conclusions i en reforça dâaltres que possibiliten intuir el que pot ocórrer en un marc més ampli.
Finalment, val a dir, que el fet que sâexposin les polítiques europees i espanyoles en lâàmbit laboral i familiar i després es revisin les seves mancances i seân proposin millores, no només complementa la investigació que sâha dut a terme i lâenriqueix sinó que a més contribueix a emfasitzar la importància del treball, tant el remunerat com el domèstic, per entendre lâestat de salut dâhomes i dones.

Comentaris

Re: Gènere, treballs i salut a l'Estat Espanyol
27 des 2005
Realment interessant l'abstract.
Algú sap on podria localitzar (en el cas que existeixin) algun tipus d'anàlisi estadístic sobre dones, treball i salut??? Si l'àmit d'estudi és el català, molt millor.
Salut i merci!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more