Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: immigració : mitjans i manipulació
Dos perles de El Periódico d'avui
04 abr 2005
Dues gran perles del diari d'esquerres El Periódico. En una acusa a la assemblea per la regularització sense condicions de "pur negoci" i en l'altra Ramón de España fa honor al seu cognom i parla de la il·legalització de AG defensant la teoria de "dispara primero y pregunta después". Tots dos articles amb un llenguatge i un tó que ni la brunete mediática. Ansón i Losantos deuen estar orgullosos...
ARTICLE // EL BITLLET

ACLARIR LES TANCADES

CARLES Navales
Director de la revista La Factoria

Més enllà dels sindicats i de les associacions que des de fa moltíssim temps lluiten en favor dels immigrants, un nou col.lectiu s'erigeix com a defensor, en aquest cas, dels sense papers. Es tracta de l'Assemblea per la Regularització sense Condicions. Aquest cap de setmana ha dirigit tancades en diverses esglésies de Barcelona i el seu entorn. Diversos centenars d'immigrants sense papers han secundat la crida. En altres temps, els organitzadors van comptar amb el suport d'alguna de les administracions. Eren períodes electorals i tot s'hi valia.
Ara no és així, però l'esperança de l'immigrant que no té res és capaç de moure la seva desesperació cap a qualsevol punt d'encoratjament per tal d'obtenir papers. Els governants no pensen canviar el seu criteri, que consisteix a documentar qui acrediti tenir feina. Els sindicats el comparteixen, com també les principals associacions i els partits polítics. Després del procés de regularització que està en marxa, s'hauran de marcar criteris, en especial respecte a aquells que treballen en l'economia informal, de manera que el barem no serà igual per a la delinqüència que per a la feina submergida.
¿Què hi ha al darrere dels que estan organitzant aquestes tancades? ¿És pur negoci, és altruisme? Farien ben fet, els que ho poden fer, d'aclarir-ho. Els immigrants que es tanquen esperant que el que els prometen es converteixi en realitat tenen dret a saber en mans de qui estan i com administren el que ells inverteixen en defensa dels seus interessos per poder obtenir papers.

Noticia publicada a la pàgina 19 de l'edició de 4/4/2005 de El Periódico

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idno
_________________________________________-

ARTICLE // APUNTS DEL SUBSÃ’L

ELS L�MITS DEL DIÀLEG

• Excloure Auskera Guztiak no és criminalitzar les idees, ja que l'Estat té dret a defensar-se

RAMÓN De España

Un dels comentaris recurrents entre els que lamenten l'exclusió d'Aukera Guztiak dels pròxims comicis bascos és que s'estan criminalitzant les idees i que aquestes, per definició, sempre són respectables. Lamento dissentir de certs columnistes progres, però tinc la impressió que no totes les idees ho són. Convertir milers de jueus en pastilles de sabó no em sembla una idea respectable. Passar-se per la pedra nens de 4 anys tampoc. Carregar-se el lehendakari, com insinuava una advocada abertzale en una conversa amb un detingut d'ETA, tampoc és el que jo entenc per una idea respectable.
És més, aquestes idees em semblen francament repugnants i crec que la societat fa molt bé de defensar-se de la gentussa que pensa d'aquesta manera. ¿Que els membres d'Aukera Guztiak no van pel món posant bombes? D'acord, però hi ha proves evidents de la seva relació amb Batasuna; partit que, no ho oblidem, obeeix ordres dels de la caputxa. I crec que allò que contribueixi a fer la punyeta als de la caputxa ens ha de semblar bé a tots, incloent-hi els columnistes progres, que tenen un cor que sagna perquè una trepa d'insensibles, als quals és igual que la meitat dels seus conciutadans hagin de mirar a sota del cotxe cada dia per si hi ha una bomba adhesiva, s'hagin de conformar votant el PNB.
En general, als laments per la (suposada) il.legalització de les idees els segueix un atac contra la llei de partits, que a mi em sembla una de les poques coses interessants que ens ha deixat l'aznarisme. L'Estat té dret a defensar-se dels que aspiren a dinamitar-lo, i els subjectes molestos han de ser posats al seu lloc com sigui (recordem que a Al Capone se'l va detenir per evasió d'impostos, perquè no hi havia manera d'adjudicar-li tots els cadàvers que hi havia al fons de l'East River clavats en un bloc de ciment). Gràcies a la llei de partits, els diners que ja no rep Batasuna són uns diners que no arribaran mai a les mans d'ETA.
Darrere d'aquests laments hi ha un raonament al meu entendre erroni, encara que estigui carregat de bona intenció: que parlant la gent s'entén. És a dir, que el diàleg tot ho soluciona. A això es referia, suposo, Gemma Nierga quan va dir allò tan bonic que Ernest Lluch hauria intentat dialogar amb els seus assassins. Lamentablement, perquè es produeixi el necessari diàleg, aquest s'ha de donar entre iguals, entre persones disposades a escoltar. Si el que tens al davant és un col.lectiu tancat que va a la seva bola i que preferiria veure't mort, no hi ha manera de parlar per molt bona voluntat que posis en l'assumpte.
Amb els assassins (i amb els seus còmplices) no s'hi dialoga. De la mateixa manera que si et trobes al bosc amb un ós no et poses a raonar amb ell, sinó que surts corrents cames ajudeu- me o li voles el cap si tens una escopeta a la mà (o de la mateixa manera que no raones amb els escarabats de la teva cuina, sinó que comences a perseguir-los a cops de sabata), amb un individu armat no hi ha qui hi dialogui.
Aukera Guztiak n'hauria tingut prou de dissentir públicament dels seus individus armats perquè la justícia li hagués permès concórrer a les eleccions. També Batasuna podria recuperar el seu estatus de partit polític desmarcant-se dels seus amics del passamuntanyes. Però ni els uns ni els altres fan aquest gest, així que reben boles negres dels membres del Club de Polítics Democràtics. Un club on, a aquest pas, no ingressaran mai.


Noticia publicada a la pàgina 20 de l'edició de 4/4/2005 de El Periódico

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idno

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Dos perles de El Periódico d'avui
04 abr 2005
No sé com hi ha gent que es diu "d´esquerres", que compren akest diari. A part d´això, la seva propaganda quasi sectaria pro-PSCPSOE és excessiva
Parlem d'El Periódico?
04 abr 2005
Parlem d'El Periódico?

16/03/2005

La crisi que ha trasbalsat el país aquestes darreres setmanes té un aspecte sobre el qual tots hem anat passant de puntetes fins fa unes poques hores: l'incitador del famós tres per cent és, tal com ha reconegut el president Maragall, un editorial d'El Periódico. Fa mesos, potser anys, encara que no gaires, que El Periódico ha entrat per una via que alguns periodistes, jo per exemple, veiem amb preocupació. No tant pel seu negoci com per la salut de la informació en general. El diari ha esdevingut, en temes polítics, un autèntic diari de partit, del PSC. I un diari de partit molt sectari, fins i tot dins el PSC. Gairebé inquisitorial. Però, sobretot, El Periódico ha aconseguit de suscitar, d'un temps ençà, una incomoditat notable en un nucli de gent que mai no l'havíem vist com el nostre diari, però que tampoc no el posàvem a la casella dels diaris que no es poden llegir. Hi insistesc: ells deuen saber què fan. Malgrat la pluja de milions que rep de les institucions, El Periódico és d’una empresa privada i té el dret de definir la seua línia ideològica i editorial sense intromissions de ningú. Exactament igual com jo tinc el dret de no comprar-lo. El problema és que les coses no són tan senzilles. Tots estem d'acord que l'actuació d'emissores com ara la COPE, o de diaris com La Razón, incita una crispació, una incomprensió, unes confusions interessades, que no són bones per al funcionament del país, ni de l'estat. El Periódico no ha arribat encara a aquest punt, però jo crec que El Periódico fereix avui la sensibilitat de molta gent d'una forma difícil de distingir dels exemples anteriors. O, si més no, això veig en el meu entorn immediat. En català, a sobre. Enquestes clarament cuinades al servei de crear opinió, portades indignes com la del dia de les eleccions al Parlament, errors monumentals com aquella edició especial que assenyalava ETA com a autora dels atemptats de l'11-M, rumors com el del tres per cent elevats a categoria de notícia, d'editorial fins i tot, i acompanyats, uns quants dies després, d'articles explicant que durant anys havien intentat d’aconseguir-ne alguna prova i no n'havien trobada cap. S’hi val, a tot? S’hi val, a tot, per què? Per ser més lliures informativament parlant, més plurals? O per anihilar un partit polític, CiU o el PP per exemple, o una persona, Carod-Rovira per exemple, o una ideologia, el nacionalisme català per exemple, o una cultura política, això que en diuen despectivament l'oasi...? S’hi val, a tot? Potser els responsables d'El Periódico creuen, efectivament, que s’hi val, a tot. Però, fins i tot si així fóra, supose i espere que admetran aquest correu com un indici de l'estupor i la preocupació que causa la seua actuació en alguns de nosaltres. No sé si en molts o pocs. Deixem-ho en mi, concretament.

Vicent Partal director ARROBA vilaweb.com
Re: Dos perles de El Periódico d'avui
04 abr 2005
El que diu el Vicent ho he pensat miol vegades. Ara mateix el Periòdico és un diari sectari i un mer pamflet del PSC.
Fins i tot el diari Avui és molt més plural. No hi ha dubte que és molt més pamflet el Periòdico que l'Avui.
Mentrestant hem de conformar-nos amb que El Punt vagi creixent mica en mica.
Re: Dos perles de El Periódico d'avui
04 abr 2005
Ja abans de què el senyor vaselina fos president de la generalitat "el periòdico" ja era bastant sectari. El que passa que un cop al poder la cosa s´ha agreujat molt, fins al punt de resulta més escandalós que l´"avui" en època CiU. La defensa aferrissada de Clos, Vaselina i ZP sembla més de "el periòdico del PSC/PSOE" que "el periòdico del souffle recalentat/catalunya"
Navales, parlem de negocis?
05 abr 2005
Fa anys el sr. Navales va ser regidor de cultura de l'ajuntament de cornellà. Eren els ultims 80. En aquella època la penya reclamava "locals pel jovent", i el progre d'en navales se les donava de ser generòs. Però tothom sabia, per al pble tothom es coneix, del que feia el sr. Navales, del que l'interesava. navales, no vagis de moralista sisplau. Enrecorda't del que et cridava el jovent cornellanenc: NAVALES, MENOS COCA Y M�S LOCALES.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more