Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Segona transició: entre la frustració i l’esperança
01 mar 2005
[març 2005] Editorial revista Revolta Global nº13
revista_n13.jpg
El model dâestat consagrat en la Constitució espanyola no sâaguanta més. La insatisfacció davant el sistema de les autonomies ja no és exclusiva dâuna majoria ciutadana en les nacionalitats històriques; també a la resta de comunitats autònomes sâespera eixamplar els límits dâautogovern a mesura que Euskadi i Catalunya obrin nous horitzons.

Paradoxalment, en una època històrica on la burgesia espanyolista coincideix amb les burgesies basca i catalana en la renúncia a cotes de poder i govern en matèria econòmica i accepten limitar les sobiranies respectives a favor de la seva aposta per competir en el mercat de la UE, les seves representacions polítiques tesen els seus discursos i es confronten sobre la sortida a un model dâestat en oberta crisi.

Però no estem davant lâescenificació dâun conflicte aparent. Darrere els interessos electoralistes, dâespai polític, de conservar en suma el control de la gestió de recursos i de pressupostos, estan subjacents les forces de fons, els interessos de les classes socials, la lluita permanent per la distribució de la riquesa, els sentiments dâopressió polítics, econòmics, socials i culturals.

Per a forces com el PNB, el marc de la UE oferia un possible escenari per a la solució âformalâ? de la âqüestió nacionalâ?. Disminuït el poder dels vells estats en el supra-estat europeu, les nacions sense estat podrien accedir a una forma estatal buida de poders, per tant simbòlica i amb menys càrrega de conflicte que en el passat. Però aleshores, per què no recullen el guant de la negociació les forces polítiques centralistes i jacobines, entre les quals es troben PP i PSOE?

Sens dubte, les inèrcies polítiques i culturals expliquen aquesta resistència. Però també persisteixen raons econòmiques i de conservació del poder en tota la seva dimensió. Els estats encara conserven una important capacitat de gestió sobre recursos i pressupostos, tot i que amb un marge menor a causa dels límits per endeutar-se, per impulsar la inversió pública, o augmentar la despesa social. Així les tensions pel repartiment dâun pastís més reduït incrementen paradoxalment les tensions entre les diverses administracions, autonòmiques i central....

El nou Estatut aprovat pel Parlament basc, amb un contingut econòmic i social respectuós amb el capitalisme i la UE, no deixava de ser una possible solució per mantenir la unitat de lâestat espanyol sota altres formes. Encara més, el procediment per autodeterminar-se, més que lâantesala per a un projecte independentista subreptici, té la lectura de mecanisme de salvaguarda per garantir lâeficàcia de lâEstatut en el seu estira i arronsa amb lâadministració central.

La âderrotaâ? del nou Estatut basc en el Congrés de Diputats pot transformar-se en una victòria âpírricaâ? per al centralisme espanyolista. A lâinstant, incrementarà els sentiments nacionalistes en comprovar-se que el destí dâEuskadi continua decidint-se a Madrid i probablement això serà capitalitzat electoralment pel PNB; la radicalització consegüent reduirà els marges per al rellançament de nous projectes de reforma i negociacions dels estatuts; la âdretaâ? sortirà crescuda i pressionarà a la baixa en la reforma de lâEstatut de Catalunya; tot això pot abocar a noves renúncies i claudicacions vista la predisposició de les forces polítiques de Catalunya a la âsensatesaâ? i el âpossibilismeâ?.

A Euskadi, assistirem després de les eleccions anticipades a una reafirmació del nou Estatut mitjançant la convocatòria de la consulta promesa pel Lehendakari, o a un replantejament de la qüestió si entra en joc el nacionalisme radical en posar sobre la taula de negociació el final del conflicte armat. Però fins ara, al menys pel que fa a Catalunya i el seu Estatut, la ciutadania no ha parlat i està a lâexpectativa.

La mobilització ciutadana, la veu del poble, serà un cop més qui generi noves esperances de trobar una sortida democràtica a un conflicte secular, el qual pròpiament dit sâhauria dâanomenar âproblema espanyolâ?.

La combinació dâinsatisfaccions davant el curs neoliberal i antidemocràtic de la UE i la gestió âsocio-liberalâ dels governs de lâestat i de les comunitats autònomes, a més de la frustració respecte a una sortida democràtica a les aspiracions dâautogovern, pot incrementar la tensió social i ciutadana.

Hem de preparar les condicions per donar una alternativa a la desesperança i la frustració impulsant la mobilització en defensa dels drets democràtics nacionals i lâexercici del dret dâautodeterminació, promovent lâalternativa dâuna Europa democràtica, socialista i dels pobles davant el monstre âneoliberalâ? que reflecteix la Constitució europea, aixecant un programa que trenqui radicalment amb el neoliberalisme i posi al seu centre la satisfacció de les necessitats socials de la classe treballadora i de la ciutadania.
publicat al nº13 (març 2005) de Revolta Global
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Segona transició: entre la frustració i l’esperança
01 mar 2005
si us plau canvieu de dissenyador/a!
El text no me l'he acabat de llegir de lo infumable, menys palles amb euskadi més treballar als i pels PPCC!
Independència o mort!
Re: Segona transició: entre la frustració i l’esperança
02 mar 2005
PATRIA O MUERTE! (...)
Sindicat