Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Los ultras de España 2000 prevén implantarse con un local en Salou
19 feb 2005
Us passem la segona entrega d'una sèrie de tres articles publicats pel Diari de Tarragona els dies 13, 14 i 15 de febrer, un ampli reportatge
sobre l'intent de desembarcament del partit d'ultradreta España 2000 a Tarragona i sobre què s'amaga darrera d'aquesta organització.
Los ultras de España 2000 prevén implantarse con un local en Salou
Sería un primer paso para presentar una candidatura en las elecciones municipales

Diari de Tarragona, 14 febrer 2005
Redacción | tarragona ARROBA diaridetarragona.com

El presidente de la formación ultra España 2000, creada en València hace apenas dos años y medio, ha confirmado que en breve tendrá su primera sede oficial en las comarcas de Tarragona después de que hace unos meses constituyese su primer grupo de apoyo vinculado a la empresa de seguridad y vigilancia Levantina de Seguridad. La sede estará ubicada en Salou y es un primer paso para conseguir una infraestructura estable y, posiblemente, intentar formalizar una candidatura para los próximos comicios municipales, en Salou y en otras localidades. No se descarta tampoco alguna colaboración con la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, que ya tiene algunos ediles en poblaciones catalanas como El Vendrell.

La organización y la implantación de los partidos de ideología ultraderechista parece que también puede llegar a la provincia de Tarragona. Una vez las distintas ramificaciones de la Falange ya son historia; la Plataforma x Catalunya de momento sólo tiene representación en El Vendrell y Democracia Nacional (el partido de Ynestrillas) tan sólo ha hecho alguna aparición esporádica en el Baix Penedès y se ha dedicado a llenar de carteles algunos barrios de Reus y Tarragona cuando han surgido problemas relacionados con la inmigración; la posible llegada de España 2000 puede revitalizar el panorama ultra.

Ésta es una formación política mucho más estructurada que está expandiéndose rápidamente por todo el litoral mediterráneo y también en otras zonas del Estado español. En Tarragona cuentan con un grupo de apoyo pero su presidente, José Luis Roberto, asegura que en breve abrirán una sede permanente en Salou porque ya cuentan con un número suficiente de colaboradores y militantes en la zona. De hecho, la primera intención de España 2000 fue abrir una sede en Cambrils donde parecía que un empresario les tenía que ceder un local. Al final no se concretó y parece que el objetivo es Salou. De hecho, la intención de España 2000 es intentar crear alguna candidatura en las próximas elecciones, ya sea en Reus, Tarragona, Salou, Cambrils o El Vendrell. Es posible que se intente una candidatura de unidad con la Plataforma x Catalunya. De hecho ya han habido reuniones, como explican en su web, entre Roberto y Josep Anglada, ex militante de Fuerza Nueva en Vic.

El argumento utilizado en la propaganda de España 2000 es el típico de estos casos. El respeto hacia los españoles, la crítica a los nacionalismos, son grandes colaboradores del fenómeno blavero en València sabiendo perfectamente que esto les puede dar alguna popularidad y, principalmente, la crítica a los inmigrantes a los que acusan de la delincuencia, el paro y la droga. De hecho, en algunos barrios obreros de València están efectuando una importante campaña de captación de militantes alertando a los vecinos de los peligros de la creciente inmigración. En Tarragona, si finalmente logran estabilizarse, no sería de extrañar que usen cualquier conflicto relacionado con el racismo para hacer su aparición pública.

¿Quien es José Luis Roberto?

El líder de España 2000 tiene una biografía profesional y política de lo más extensa y controvertida. Es un conocido abogado y empresario valenciano. Antes de España 2000, participó en la creación de otros grupos ultras y de tendencia neonazi que acabaron disolviéndose. Acción Radical (1990), Frente Anti Sistema (1998) y Armagedom (2000) son algunos ejemplos. En todos los casos acabaron produciéndose intervenciones policiales, con detenciones e incautaciones de armas en algunos casos, que precipitaron dichas disoluciones. Miembros de Acción Radical fueron condenados por el asesinato del joven de 18 años Guillem Agulló en 1993 en un pueblo de Alt Millars, en Castelló.

España 2000 ingresó en el registro de Partidos Políticos del Ministerio del Interior el 17 de julio de 2002, ya había comenzado a funcionar con anterioridad. Según relata Antonio Salas –seudónimo de un periodista que ha preferido mantenerse en el anonimato tras la publicación de su primer libro sobre su infiltración entre los skins y el movimiento neonazi español– España 2000 ya había desarrollado una manifestación «contra la droga, la delincuencia y la inmigración» en el barrio valenciano de Russafa el 2 de marzo, que estuvo encabezada por dirigentes de Democracia Nacional (DN), Alternativa por la Unidad Nacional (AUN) de Ricardo Saénz de Ynestrillas, el Movimiento Social Republicano (MSR) y hasta por Alain Lavarde, representante en España de Jean Marie Le Pen, conocido líder ultraderechista francés. El mismo Le Pen llegó a viajar a València para reunirse con dirigentes de España 2000. Tampoco es de sorprender, ya que la formación de Roberto cuenta con miembros llegados de Cedade, AUN, Democracia Nacional, Falange y hasta de los seguidores ultras del València, los Yomus, entre otras organizaciones de ideologías similares.

Pero lo que puede resultar más llamativo, tal como apunta Antonio Salas, son las identidades de algunos de los hombres de confianza de José Luis Roberto vinculados a España 2000 y Levantina de Seguridad: Moisés, guardia de seguridad, hincha ultra de la peña valenciana del Atlético de Madrid y uno de los supuestos implicados en el asesinato de Aitor Zabaleta; el coronel Sanchís, instructor de kárate de Levantina de Seguridad y ex miembro del servicio de orden de Fuerza Nueva; y numerosos cabezas rapadas.

La implantación de España 2000

El partido de Roberto ha conseguido en apenas dos años y medio crecer considerablemente e implantarse, a través de delegaciones o grupos oficiales de apoyo, en un buen puñado de provincias españolas. Además de València, la lista la componen Granada, Jaén, Alacant, Castelló, Valladolid, Pamplona, Madrid y... Tarragona. En nuestra provincia cuenta con un grupo de simpatizantes y asociados que le ha permitido disponer de una infraestructura mínima y que está comandado por Severiano Márquez, responsable de Levantina y primer candidato en las elecciones generales por Tarragona de la lista de España 2000. De momento, esta formación se ha materializado en un apartado de correos y un teléfono de contacto, que, según ha podido confirmar el Diari, está dado de alta en la misma dirección que España 2000. Ahora el objetivo es abrir la sede de Salou «lo antes posible», tal y como indica claramente José Luis Roberto.

También directivo de Anela

Pero la actividad de José Luis Roberto no se limita ni mucho menos a España 2000 y a Levantina de Seguridad, tal y como el Diari explicó en su edición de ayer. Tal como él mismo reconoce, tiene una empresa de alimentos para deportistas y presta sus servicios jurídicos a empresas como Lladró. Pero lo que más puede sorprender a muchos es que forme parte de la junta directiva de Anela, que es la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne. Supuestamente, está en contra de la inmigración y la prostitución se nutre de forma mayoritaria precisamente de mujeres inmigrantes.

¿Y adivina qué empresa tiene contratado los servicios de seguridad de buena parte de los prostíbulos valencianos? Efectivamente, Levantina de Seguridad. Está claro que todo queda en casa.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Los ultras de España 2000 prevén implantarse con un local en Salou
19 feb 2005
Joder que' interesante tio! A veces me gustaría infiltrarme en estos círculos para conocer a esta gente... ¿como funcionan? ¿Que' hay en su cerebro?
Re: Los ultras de España 2000 prevén implantarse con un local en Salou
19 feb 2005
Si et refereixes als d'esCACA-20 (pel nombre de militants) no esperis trobar-hi res al seu cervell! Funcionen com els gossets: Els dones una ordre i la fan sense discutir... Serà per això que els militars aquests no frecuenten ambients universitaris, culturals o intelectuals?
Re: Los ultras de España 2000 prevén implantarse con un local en Salou
19 feb 2005
:: Informa't abans de votar



1.- El Tractat no és una autèntica constitució, sinó un acord diplomàtic entre els seus estats membres.

Una constitució és un pacte cívic i social mitjançant el qual les ciutadanes i els ciutadans cedeixen la seua sobirania a una administració política perquè els governe d'acord amb les lleis que estableix un parlament triat democràticament.

No obstant, l’autèntic subjecte d’aquest Tractat no és ni la ciutadania ni els pobles d'Europa, sinó els seus estats membres.

Lluny de ser un acte sobirà de la ciutadania europea, és més aïna una Carta Atorgada pels governs que detalla els límits imposats a la sobirania ciutadania per a controlar les institucions europees, especialment el Consell, la Comissió, el Banc Central Europeu i el Tribunal d'Estrasburg.



2.- No hi ha hagut un procés constituent democràtic en la redacció del Tractat com a resultat de la sobirania popular que representa el Parlament Europeu.

La regulació del funcionament democràtic que proclama el Tractat no supera els mínims exigibles. No ha sigut possible la participació de la societat civil en la redacció del text: els debats sobre el futur constitucional d'Europa han estat totalment controlats pels governs dels estats, que han sigut, a més, els que han pogut modificar la proposta del Consell.

El resultat final ha estat un Tractat entre estats i no una Constitució en sentit autèntic.

D'altra banda, després d’aprovar el Tractat no es podrà canviar: modificar-lo serà extremadament complicat. La voluntat de la revisió dependrà dels estats amb presència en el Consell.

Pel que fa al contingut del text constitucional, el poder dels Estats també està per damunt del dels ciutadans. Això es manifesta clarament en l'existència de la possibilitat de veto —hi ha la possibilitat que un sol estat bloquege qualsevol decisió— en àrees clau com la fiscalitat, la Seguretat Social o la política exterior i de defensa.

La Comissió Europea, la institució que teòricament intenta fer de Govern europeu, no guanya poder amb aquest Tractat Constitucional.

El president de la Comissió no és triat directament pels ciutadans europeus o el Parlament (que només es limita a ratificar el president que els estats proposen). Només el Parlament, una de les cinc institucions que formen la Unió Europea, es triarà per sufragi universal directe. Les altres quatre es votaran per delegació, i hi serà decisiu el pes dels països centrals de la UE.

Això suposa allunyar-se en la consecució de societats que es governen per mitjà de la democràcia participativa. No obstant, en la pràctica, el Parlament Europeu no té a penes capacitat legislativa i està exclòs de la política exterior.

Serà la Comissió, a pesar de ser triada de forma no democràtica, la que podrà presentar propostes legislatives i el seu president tindrà les funcions pròpies d'un règim presidencialista.



3.- El Tractat és un projecte de consagració de les polítiques liberals.

La Part Tercera, expressió autèntica del model econòmic neoliberal, arreplega amb detall la majoria dels preceptes que van fer possible les privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics en els últims anys. La Carta de Drets de Niça s'incorpora amb un abast devaluat, sobretot en matèria de drets socials.

De manera semblant, com s’ha dit anteriorment, es manté el poder de veto dels estats en matèria fiscal, es dilueixen les possibilitats de control del frau i poc o res s'avança en matèria de polítiques socials comunitàries.

A més, blindant aquest corpus liberal per mitjà de la imposició de la regla de la unanimitat dels 25 estats membres de la UE per a qualsevol revisió, el Tractat anul·la i impedeix en el futur tota expressió del sufragi universal en favor de polítiques alternatives al liberalisme en un país determinat: aquestes polítiques xocarien inevitablement amb les disposicions del Tractat que, jurídicament, s'imposen sobre tota legislació nacional.

Com a conseqüència d'això, en el referèndum convocat s'enfrontaran dos models de societat i de construcció europea: el de les polítiques neoliberals i el d'una Europa al servei dels treballadors i treballadores i dels pobles.



4.- El Tractat no garanteix els drets socials, col·lectius ni individuals.

No avança en el principi de separació entre institucions públiques i institucions religioses.

El Tractat està inspirat per les polítiques neoliberals imposades des dels Acords de Maastricht, que van conduir al Pacte d'estabilitat i creixement i a la moneda única.

Unes polítiques que han sigut la causa de les privatitzacions, la reestructuració industrial i les deslocalitzacions, que han provocat que la UE tinga ara un 8% de parats i hi haja hagut una caiguda dels salaris negociats en els convenis col·lectius.

Com a conseqüència d'això, l'articulat no garantix el compliment dels drets socials i iguala els drets socials de les europees i els europeus als nivells dels països on estan més desprotegits. En cap cas s'estableixen els mecanismes coactius que obliguen als estats al compliment dels drets socials.

Hi ha drets, com el dret a la salut, el dret a la vivenda o el dret a un salari suficient o la igualtat de gènere no es mencionen o no apareixen com a objectius.

Cal recordar que els sindicats europeus ja van criticar la segona part del Tractat per la reducció de drets socials essencials, com el dret al treball o l'accés universal als serveis públics, ja que queden reduïts en el seu àmbit d'aplicació a les polítiques comunitàries.

Això vol dir que la Carta només s'aplicarà als únics europeus que en matèria social se situen en l'àmbit d'aplicació comunitari: els funcionaris europeus que treballen a Brussel·les, Luxemburg o Estrasburg.

D'altra banda, el Tractat fomenta l'existència d'una nova categoria inferior de ciutadà: els residents de llarga duració no comunitaris. A aquestes persones no comunitàries, que han d'enfrontar-se a una mena de fortalesa europea, amb fronteres estrictament vigilades, se'ls neguen quasi tots els drets i s’hauran d'enfrontar a legislacions restrictives que obstaculitzen la lliure incorporació a les societats europees. És així com continuarem responent als segles d'espoliació en altres continents.

En definitiva, el Tractat no reconeix el dret a un treball digne i estable, no reconeix el dret a la Vaga General europea, imposa el criteri de "flexibilitat" en l'ocupació, subordina els drets laboral i l'ocupació a criteris com la competitivitat, l’adaptabilitat al canvi econòmic, l’equilibri financer, etc., propis del neoliberalisme més reaccionari, i tanca les fronteres i nega drets a les persones immigrants.

Respecte al caràcter laic de la societat europea, si bé el resultat final ha aconseguit evitar els intents del Vaticà d’incorporar una declaració explícita sobre la tradició cristiana europea, no avança en el principi de separació entre institucions públiques i institucions religioses.

Sinó que, contràriament, ratifica la perpetuïtat dels privilegis nacionals adquirits per les institucions religioses, impedint verificar la compatibilitat amb els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans europeus, així com amb les polítiques i el dret de la Unió.



5.- Debilita les polítiques públiques en sanitat, educació i serveis públics.

Cal remarcar, com a diferència dels apartats de política econòmica o militar, en els que el Tractat usa fórmules imperatives d'obligat compliment, que en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió continguda en la segona part del Tractat es consigna que "La Unió reconeix i respecta l'accés als serveis d'interés econòmic general".

Es a dir, no sols no es garanteix aquest dret, sinó que desapareix el concepte de serveis públics, perquè obri un procés de redefinició que possibilitarà les privatitzacions, substituint-los pels que ara s’anomenen de "interés econòmic general".

L’anomenat "model social europeu" d'Educació, Sanitat, i el model de pensions i de segur de desocupació han quedat subordinats a l’"alta competitivitat de l'economia" que es defineix, entre altres mesures, allargant la vida laboral, la jornada de treball i reduint pensions i ajudes a la desocupació.



6.- Supedita la política exterior i de defensa a l'OTAN i els EUA.

Per tant, no garanteix ni la pau ni la seguretat. A diferència dels apartats sobre polítiques socials, en aquest àmbit sí s'especifica la direcció i el propòsit. La política exterior de la UE apareix com complementària i inclús subordinada a una OTAN que marcarà les seues orientacions, o el que és el mateix, la UE no tindrà una política de seguretat i defensa col·lectiva d'Europa, excepte per a intervencions exteriors.

Això sí, aquesta serà una política que els països han de recolzar de forma activa i sense reserves. Es crea l'Agència Europea d'Armament i s'afirma que cada país es comprometrà a millorar progressivament les seues capacitats militars, assegurant que els estats de la Unió queden integrats en l'OTAN.

S’aproven els atacs preventius, però, el que encara és més greu, el Parlament Europeu només serà informat i no tindrà capacitat de decisió sobre aquests temes.

Finalment, es crea la figura del ministre d'Afers Exteriors el qual, fora del control democràtic i investit d’amplis poders, conduirà la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).



7.- Consolida l'Europa dels estats, s'abandona qualsevol projecte polític de caire federal i impedeix avançar cap a l'Europa dels Pobles.

Després d'haver encoratjat l'autodeterminació de part dels pobles d'Europa Central i de l'antiga URSS, ara es nega en la pràctica el dret a l’autodeterminació per a la resta dels pobles europeus sense estat.

Així, mentre el Tractat aclareix l'objectiu que la UE "respectarà les funcions essencials de l'estat, en particular les que tenen com a objecte garantir la integritat territorial de l'estat, mantindre l'orde públic i salvaguardar la seguretat interior", no diu res sobre la protecció del pluralisme nacional i cultural intern dels estats membres, o sobre l’acollida automàtica als nous estats que sorgisquen dels ja existents.

Reduïts a regions i autonomies, només es preveuen competències administratives per a ells i el seu únic àmbit de competència és el Comité de les Regions, un ens consultiu amb una composició interna totalment desfigurada, format per ciutats, províncies i regions.

En definitiva, els estats són els únics subjectes del Tractat Constitucional, i els drets dels pobles sense estat del continent simplement desapareixen.

Ni les "regions" han obtingut tan sols l’accés directe al Tribunal de Justícia (només el Comité de les Regions en té per a protegir les seues prerrogatives o el principi de subsidiarietat).

Per tant, les "regions" no poden demanar directament revisions judicials de la legislació de la Unió que envaïsquen les seues competències.



www.intersindical.org
Todo por la pasta
20 feb 2005
"...Tal como él mismo reconoce, tiene una empresa de alimentos para deportistas y presta sus servicios jurídicos a empresas como Lladró. Pero lo que más puede sorprender a muchos es que forme parte de la junta directiva de Anela, que es la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne...."

¿Alguien sabe algo más sobre esto último?
Como bién sabemos esta gentuza lo que más aprecia es el dinero, independientemente del color que tengan los billetes, serian capaces de pegar a su propia madre por un puñado de estos. -Cuando visitemos sus comercios se les quitarán las ganas de ir de malotes por la vida.
Colera camping CNT