Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Constitució Europea: el punt d’arribada del capitalisme salvatge
per José Téllez	15 feb 2005
A pesar de la propaganda institucional, el 20 de febrer no és el punt de partida de res: és el punt d’arribada de la victòria del capitalisme sobre les polítiques socials. Zapatero va dir que feia el referèndum per què volia donar “la paraula a la sobirania popular�. Quina paraula? Amb quins mitjans?
A pesar de la propaganda institucional, el 20 de febrer no és el punt de partida de res: és el punt d’arribada de la victòria del capitalisme sobre les polítiques socials. Zapatero va dir que feia el referèndum per què volia donar “la paraula a la sobirania popular�. Quina paraula? Amb quins mitjans? La campanya pel NO de la constitució europea (que treballa des de ja fa un any i mig) ha estat ignorada pel mitjans de comunicació. Només es dona paraula al S�, com si fos l´’única resposta possible. Sabem de bona tinta (per paraula de companys periodistes de TVE i TV3) que hi ha un boicot explícit a les campanyes ciutadanes del NO. La campanya del govern ha estat declarada il•legal per la Junta Electoral Central (el govern ha fet cas omís a aquesta declaració). La campanya del govern i dels partits del sí han tingut subvencions públiques, per què no hem tingut accés a aquestes subvencions les campanyes ciutadanes? No paguem els nostres impostos? I què passa si guanya el NO? El referèndum és consultiu, és a dir, no vinculant. El parlament podria aprovar-la de totes maneres. La pròpia constitució europea ja preveu que si en algun país guanya el No mecanismes per que de totes maneres surti endavant. HO TENEN TOT DECIDIT! PER QUÈ ENS PREGUNTEN? Els redactors d’aquesta constitució han estat una elit escollida a dit, capitanejada per messieur Valery Giscard d’Estaign, polític conservador destituït com a ministre francès de finances per la seva mala gestió de les polítiques socials del seu país. Per la seva feina va cobrar al mes tres milions i mig de pessetes, i va dormir a una suite de luxe a Brussel•les assistit per dotze ajudants escollits per ell mateix. Suposem que mentre dormia sobre el seu coixí de plomes de oca pensava en com eradicar la pobresa, la fam i les injustícies que assolen als ciutadans europeus. Un tractat, llei o constitució té la legitimitat de qui la fa, i aquest tractat no és creïble. Una data real: un 90% de la població no sap RES del tractat. Només els lectors de diaris els diumenges o els internautes abonats a una línea d’alta velocitat han tingut accés a una constitució de 500 articles, dos annexes de més de dues-centes pàgines i no sé quantes declaracions annexes al acta final de la conferencia entre governs que va aprovar el tractat. En totes aquestes pàgines hi ha escrit al mínim detall com funcionarà el mercat lliure i les polítiques i lleis que han d’aprovar els diferents governs. El govern a la seva campanya només ens han llegit els articles més amables del tractat. “Mantenir la pau, la solidaritat, la lliure expressió, la igualtat�... Boniques paraules, però en cap article s’explica quines mesures s’aplicaran per garantir aquests drets. En canvi si que s’explica al mínim detall com es garantirà la lliure circulació de capital entre fronteres. I tota aquesta campanya pagada amb diner públic. Ni a PP ni a PSOE els interessa que coneguem en realitat que és lo que diu aquesta constitució, volen que votem cecs amb la paraula “Europa� carregada de valor positiu. PSOE+PP: units a la dreta. Estan d’acord en tots els articles de la constitució, més de 500. És a dir, estan completament d’acord en aplicar polítiques que retallin l’estat de benestar. QUÈ FAN SEPARATS? PER QUÈ NO S’AJUNTEN? L’objectiu d’aquest tractat no és Europa: ÉS LA CONSOLIDACIÓ DEL SISTEMA CAPITALISTA. Recordem que mig milió de persones van cridar en contra de l’Europa del capital i la guerra el 16 de març de 2002 a Barcelona, mentre es celebrava la cimera europea a la nostra ciutat. Llavors tots els mitjans de comunicació afins al PSOE van donar “cancha� als moviments socials anticapitalistes que cridaven contra l’Europa capitalista presidida en aquell moment per el govern espanyol d’Aznar. Per què no ens donen la mateixa “cancha� ara als mateixos moviments que vam cridar contra la guerra d’Irak i érem portada de tots els diaris d’àmbit nacional? Potser per què ara preparen una gran manifestació per al 12 de febrer contra el míting del S� de Zapatero, Chirac, Schoerder i el gran “demòcrata� Berlusconi? Quina credibilitat té la nena de la sèrie de “Los Serrano� dient que “la Unión Europea velará por la democracia�? Una lectura ràpida de la constitució Subordina les decisions de política exterior de la UE a acatar les ordres de la OTAN (Art. I-41.7), és a dir, qualsevol exèrcit de nova creació serà un exèrcit més de la OTAN, i ja se sap qui mana a la OTAN són els EUA (la OTAN va estar a favor de la guerra de l’Iraq). A través de la OTAN la UE es subordina als EUA. Els estats augmentaran la seva capacitat militar i les posaran a disposició de les accions que decideixi el consell europeu (art. I-41.3). Per què no posa en cap article que els estats han d’augmentar la seva despesa en benestar social? No es coneix que la UE tingui grans enemics internacionals, podria passar que els interessos econòmics del Consell es solucionessin amb la guerra. Això vol dir que els estats membres hauran de posar, els agradi o no, el seu exèrcit a disposició d’accions militars decidides per altres països. Per què no hi ha un rebuig explícit a la guerra com a mètode de solucionar conflictes? Entre els objectius de les accions militars de la UE està la “prevenció de conflictes� (art. I-41.1), i segons el article I-43 la UE mobilitzarà els seus exèrcits per “prevenir l’amenaça terrorista� i “protegir les institucions democràtiques de possibles atacs terroristes�. No té res de democràtic una institució que permet l’entrada d’un exèrcit estranger per qualsevol cosa que no ha succeït per defensar-lo d’un enemic que encara no l’ha atacat. Recordeu les armes de destrucció massiva? Aquesta constitució sembla estar escrita per Bush. Segons aquesta constitució, la guerra de Iraq hagués estat completament legítima i qui demanés la retirada de les tropes estaria actuant de manera “anticonstitucional�. La gran “gràcia� d’aquesta constitució està en aquells tractats que parlen d’economia, no de polítiques socials. Per què aquests articles no els llegeix gent de la capacitat intel•lectual de Mª Teresa Campos en la televisió? - Art. 75.1, “Tota persona té dret a treballar�: és clar, i a menjar, passejar... només faltaria no tenir dret a això! Diferent és tenir dret a un treball que està reconegut fins i tot a la Constitució Espanyola (i així és compleix). En canvi si garanteix i protegeix a l’article III-176 el dret a la propietat intel•lectual. És a dir, el treball no però la propietat intel•lectual si. Potser aquest article l’han llegit Loquillo i Miguel Ríos i els seus companys de la SGAE, i això es suficient com per fer campanya a favor d’aquesta constitució. - Art. III-177, “La política econòmica es portarà a terme de conformitat amb el respecte d’una economia de mercat oberta i de lliure competència�: Economia de mercat oberta a què? A la privatització? A la precarietat? A les deslocalitzacions? Al capitalisme salvatge?. - Art. III-133: ens deixen recórrer tota la Unió en busca de una feina. Està ben clar, quan la nostra empresa tanqui per anar a un altre país de l’est de la Unió on la mà d’obra és més barata ens deixen fer les maletes marxar a un altre país on les condicions de feina siguin pitjors per treballar allà. Qué buenos son los señores de la Unión que nos llevan de excursión! - Art. III-278.7: la Unió deixa que cada estat escolli quina part del pressupost es dedica al servei sanitari: Una cosa tan bàsica i imprescindible com la salut la deixen en mans dels estats. No era que la constitució garantia tots els nostres drets socials? Per què a alguna cosa tan important la UE li dedica tan poc interès i tants pocs articles? En cap moment surt que tots els ciutadans/anes tenim dret a l’accés a una salut pública gratuïta i universal. - Art. III-148: “Los estados se esforzarán por proceder a la màxima liberalización de los servicios�: ja ens podem acomiadar de que la seguretat social, els transports públics, l’educació, la sanitat siguin públiques. La UE vol que es privatitzin. Preparant-nos per un creixement brutal de les borses de pobresa, que ja ens poden veure en països on s’estan aplicant aquestes mesures, com França, Anglaterra o els EUA. Anem al model social dels EUA, on 40 milions de ciutadans no tenen cobertura mèdica. Adéu al estat del benestar. - Art. III-377: “El tribunal de justicia de la Unió Europea no és competent per posicionar-se sobre la proporcionalitat d’actuacions fetes per la policia d’un estat membre per mantenir l’ordre públic�. És a dir, si un estat càrrega en una manifestació contra uns manifestants de manera brutal i antidemocràtica, aquí la UE mira per una altra banda, es renta les mans. Què dir dels abusos policials que patim els joves al carrer i de les tortures a les comissaries. Fins ara Europa s’havia pronunciat en algunes ocasions declarant culpable a l’estat espanyol en actuacions policials desproporcionades com les tortures a militants independentistes en el ’92, tortures a les comissaries de Euskal Herria, les càrregues policials de García Valdecasas a l’UAB durant la visita d’Aznar o durant la anticimera del Banc Mundial a Barcelona. Quina casualitat, sembla que aquí tenim un article “made in spain�. - Art. III-210.3: En matèria de seguretat social, protecció dels treballadors al acabar el seu contracte, representació i defensa dels treballadors, i condicions de treball i emigrants legalitzats la UE només farà lleis aprovades per unanimitat dels 25 països membres: Quantes decisions s’han pres per unanimitat al parlament espanyol per exemple? Doncs imagineu entre 25 països... Això fa impossible qualsevol legislació que es surti de lo estipulat a la constitució en lo referent a drets socials o laborals. Els canvis que vulguem fer els haurem de pactar amb la patronal, els empresaris i la dreta europea. Quin punt de partida és aquest? Com deia abans, és més un punt d’arribada de consolidació dels sistema. Recordem que la patronal es va negar a que a la constitució europea quedés estipulat qualsevol referència al salari mínim professional per considerar que això “crearia inflació i restaria competitivitat a la economia�. - Art. III-210.6: la UE no farà lleis que regulin les retribucions, el dret d’associació i sindicació, el dret de vaga: la intenció és clara, eludit responsabilitats socials imprescindibles per a la població. - Art. III-184: “els estats tindran prohibit un dèficit excessiu�, segons un barem que no apareixen, i si no es compleix, podran des de deixar de rebre préstecs del Banc Europeu fins a ser multats. Us adoneu de la barbaritat que això significa? Es prohibeix a un estat invertir en pensions, en prestacions si això el suposa endeutar-se. És a dir, queden prohibides, son anticonstitucionals, les polítiques d’esquerra. - Art. III-188: el Banc Central Europeu i els bancs dels estats no acceptaran instruccions ni consells de cap institució pública, i els governs deuran acatar aquest fet. Els banc no acceptaran instruccions dels polítics escollits a les eleccions suposadament democràtiques, per sobre dels banquers no hi ha res, son la punta de la piràmide. Qui ah escollit als responsables del BCE? Quina espècie de democràcia és aquesta que subordina als representants escollits pel poble als responsables econòmics? Doncs això és la Constitució Europea. - Art. III-385.4: els membres del Tribunal de Comptes deuran de guardar silenci en quant als beneficis o altres bens obtinguts després de deixar el seu càrrec. Si no, se’ls podrà treure la pensió. Toma transparència! Aquest deu ser el nou pas endavant del qual ens parlen: la corrupció política ara serà constitucional! Tot això és la constitució europea. I només m’he limitat a llegir-la. Ja se que hi ha qui diu que no cal llegir el tractat per anar a votar, que hem de confiar en Europa i els nostres representants. El 20 de febrer votaré sí a una Europa social, dels treballadors i treballadores i dels pobles i no dels estats, una Europa pacificista, anticapitalista, antiimperialista, amb més drets civils i llibertats, on la participació dels ciutadans/anes en la política sigui activa i constant, on el capital estigui a les ordres dels treballadors/res i no al revés. Votaré sí al projecte d’Europa que els moviments socials europeus hem començat a perfilar trobant-nos al voltant del Fòrums Socials Mundials a Florència, a París, a Londres, al crit contra l’Europa del capital i la guerra de la manifestació a Barcelona del març de 2002. Votaré sí a totes aquestes coses, per això a la urna ficaré la papereta del NO, i tornaré a sortir al carrer a manifestar-me el dia 12 contra el projecte d’Europa que se’ns imposa. José Téllez, membre de "Revolta Global" a Badalona
Mira també: http://www.revoltaglobal.net
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more