Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació
Nòmades urbans (els 'okupes' més antics tambè son desallotjats)
per indygnat	19 gen 2005
Nòmades urbans • Desenes de famílies desallotjades dilluns d'un campament a Sant Andreu deambulen per Barcelona i la seva àrea perseguides per diverses policies locals TONI SUST / ALBERT OLLÉS BARCELONA "Ens tracten com a gossos". Així resumia ahir la situació Alicia Dosanjos, una habitant del campament gitano desallotjat dilluns a Barcelona, després de passar-se tot el dia d'ahir buscant, sense èxit, on acampar. Bona part de les 50 famílies d'origen gallec i portuguès expulsades del solar del carrer de Santander, de Sant Andreu, no han trobat emplaçament i vagaven ahir a la nit per la ciutat i la seva àrea perseguides per les policies de diversos municipis. Tot va començar dilluns, quan la policia, expliquen, els va obligar deixar Barcelona. "No us volem tornar a veure", asseguren que els van dir els agents, després d'escortar-los fins als límits de la ciutat. Des d'aleshores, intenten, sense èxit, trobar un altre solar buit. Expulsats de Montcada No ho tindran fàcil. El grup de cinc caravanes i una vintena d'homes i dones de totes les edats en què hi ha Dosanjos va viure ahir tota una odissea. Al matí van ser obligats a abandonar el petit descampat de Montcada i Reixac, a prop de la carretera N-150, en què havien passat la nit. "No som animals, som persones", exclamava Manuel, el seu marit, de 36 anys, davant de dos municipals d'aquesta població que els instaven a anar-se'n. "Ens van llançant d'un costat a un altre, com una pilota". Dosanjos, que fa més de 10 anys que és a Catalunya, està empadronada a Barcelona i els seus fills van a un col.legi de la ciutat. Manuel havia aconseguit un contracte com a transportista, però l'ha perdut: "No el vaig poder renovar al saber que em quedaria sense domicili fix". El matrimoni va negar que l'ajuntament els oferís allotjament: "Només dues famílies amb problemes greus de salut van poder passar dues nits en una pensió". Molts dels residents en aquests campaments es dediquen a feines de temporada --a l'estiu es desplacen a Galícia i França per a la recol.lecció de fruita-- i a la venda ambulant de paper i cartró. De tornada a Barcelona Els agents de Montcada van dialogar durant uns minuts amb els acampats. "Vagin per on vulguin o tornin a Barcelona, però aquí no hi poden seguir", va sentenciar un d'ells. Aquesta última va ser l'opció elegida. "Donarem unes voltes i a la nit tornarem a Sant Andreu", van explicar abans de deixar Montcada. Més tard van provar sort al Baix Llobregat, a Castelldefels, i després, de tornada a Barcelona, van anar a un solar ubicat vora el centre comercial La Maquinista, a Sant Andreu, on hi ha unes 10 famílies des de dilluns a la nit, desobeint les ordres de la policia. La mateixa Guàrdia Urbana, apostada a l'accés al solar, va impedir l'entrada de més gent, inclòs el grup de Dosanjos. Alerta policial Altres desallotjats van deambular per Badalona, Cerdanyola i fins i tot per Sabadell, cosa que va posar en senyal d'alerta les respectives policies locals, que els van anar seguint. A més del grup de La Maquinista, diversos més havien aconseguit quedar-se dilluns a Barcelona, però amb menys fortuna. Eren quatre o cinc caravanes, a Sant Martí, al carrer de Veneçuela, d'on la Guàrdia Urbana els va obligar a anar-se'n ahir tocades les vuit del matí. Agents van patrullar tot el dia a la zona per impedir l'arribada de més nòmades. Però no tots van marxar a la primera. Ahir a les dues del migdia, a prop del carrer de Selva de Mar, dos adolescents, Dani i Miguel, intentaven atrapar sense èxit el seu gall mentre esperaven que els seus pares i els seus cinc germans tornessin. Havien anat a buscar algun lloc on acampar. Dani, Miguel i la seva família vivien al solar del carrer de Santander. A les tres havien d'abandonar Sant Martí, segons els havia avisat el guàrdia que els vigilava de prop. I ho van fer, encara que sense rumb. No gaire lluny d'allà segueixen oberts tres campaments en què viuen unes 40 famílies, que esperen no sense angoixa que els arribi la temuda ordre de desallotjament. "Es diu que ens faran fora", va afirmar Esther, que viu al campament il.legal més habitat de Sant Martí, amb unes 20 famílies, al carrer de Cristóbal de Moura. La 'tesi Narváez' Un portaveu del districte de Sant Martí va explicar que tant aquest com els altres dos assentaments de la zona --al carrer de Taulat i Perelló-- "han estat denunciats pels propietaris dels solars i estan pendents de l'ordre judicial per desallotjar-los". El regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, va apuntar que l'ajuntament no té competències per anar més enllà de l'assistència social i que és la Generalitat qui ha d'abordar la qüestió. "Hem de trobar una altra manera d'afrontar el problema", va admetre. Dies enrere, el regidor del districte, Francesc Narváez, va explicar així l'arribada de nòmades urbans: "Barcelona és una ciutat d'èxit. Els pobres no van a les ciutats pobres". Que l'hi expliquin a Alicia Dosanjos. Noticia publicada a la pàgina 42 de l'edició de 1/19/2005 de El Periódico - edició impresa
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more