Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí : laboral
Objectiu: mercat social
per anonim	05 des 2004
Les cooperatives, en concret, i les empreses socials, en general, estan abocades a intercooperar entre elles, creant xarxes de producció, així com a fidelitzar una franja de consumidors intermedis i finals, si no volen caure en la sobreexplotació, la marginalitat, la satel·lització (esdevenint franquícies de les transnacionals, per exemple), o bé en l’assimilació, explícita o tàcita, a l’empresa capitalista. El cooperativisme pot ser tant víctima del seu fracàs com del seu èxit, que el pot dur a abandonar igualment els principis cooperatius, com és ara el cas de la cooperativa agropecuària de Guissona, convertida avui en un hòlding transnacional convencional. Hem de vigilar l’egoisme de grup que pot generar qualsevol empresa cooperativa.
Necessitat d’un mercat social L’any 2000, de les 382 noves cooperatives de treball constituïdes a Catalunya, 311 eren de només 3 socis, mentre que de més de 5 socis només en van ser 13. Són viables moltes d’aquestes microcooperatives si no intercooperen i formen part d’un entorn més ampli? Personalment em temo que no. Així doncs, per desenvolupar les cooperatives i el cooperativisme, proposo crear un mercat social. El mercat social és un projecte que vol sintetitzar els principis aprovats per l’ACI d’intercooperació i de preocupació per la comunitat, amb la vella aspiració cooperativa de transformar la societat. Per a una empresa social (cooperativa de qualsevol tipus, però també societat laboral, mutualitat, associació, empresa participativa...), pertànyer a un mercat social li reportaria augmentar les vendes, reduir la incertesa i els riscos, fidelitzar clients, poder accedir a tecnologia, coneixements i crèdit, gaudir de reconeixement social i tenir un incentiu per mantenir la pròpia identitat. Què és el mercat social? Per mercat social entenc una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis (els fluxos), que funciona amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat, i que està constituïda, tant per empreses socials com per consumidors individuals i col·lectius, com són ajuntaments, escoles, etc. (els nodes). Els integrants del mercat social serien: 1. Un mercat de béns i serveis (MBS), sobretot monetaritzat, però també operant amb troc, tant entre empreses com adreçat al consumidor final. Aquest MBS l’integrarien: a) empreses socials productores de béns intermedis o finals; b) empreses socials distribuïdores (cooperatives de consum, xarxes d’intercanvi, botigues de comerç just...); c) consumidors responsables, és a dir, les persones que compren seguint criteris ecosocials. Caldria convertir els membres d’empreses socials en consumidors responsables. D’altra banda, pel que fa a la gran massa de consumidors, les enquestes indiquen que 9 de cada 10 ciutadans de l’Estat espanyol afirmen estar disposats a pagar fins a un 10% més en la compra d’un producte si identifiquen en el productor un compromís social. Tot i que hi ha una enorme distància entre dir i fer, és una dada encoratjadora. 2. Diversos mercats de suport: a) Mercat financer (MF). Cooperatives de serveis financers, cooperatives de crèdit, fons d’inversió de les seccions de crèdit, bons solidaris per cobrir les necessitats de finançament del MBS. Es tracta d’enfortir i multiplicar experiències com la de Coop, 57, les seccions de crèdit (algunes amb passius de l’ordre de 7.000 M de pessetes com la de Cambrils), la Caixa d’Enginyers de Barcelona... b) Mercat de treball (MT). Borsa de treball per a les empreses socials, integrada per persones interessades a treballar en empreses socials. 3. Serveis de suport (SS) a) Organitzacions de representació i suport general: federacions d’empreses socials, associacions, fundacions, mitjans de comunicació receptius, etc. b) Centres de formació, assessorament i prospectiva: escoles, observatoris de tendències socioeconòmiques, empreses d’auditoria social, etc. Com funcionaria? El mercat social podria funcionar sobre la base dels quatre principis següents: 1. Cada component (node),sigui empresa social o consumidor individual, procura consumir al màxim béns i serveis produïts pels altres components del mercat social. 2. Els béns i serveis que circulen en el mercat social compleixen tres criteris: ser socialment útils, ser ecològicament sostenibles i haver estat produïts amb equitat i democràcia. 3. Cada component contribueix a crear noves empreses socials vinculades al mercat social, a fi d’anar completant i tancant cicles productius. Aquesta contribució té lloc aportant una part de l’excedent generat, en el cas de les empreses socials, i participant econòmicament en les societats de crèdit i altres mecanismes financers creats per impulsar el mercat social, en el cas dels consumidors responsables i igualment de les empreses socials. 4. El mercat social, a més de béns i serveis, genera aprenentatge col·lectiu, innovació tecnològica, cultura, relacions socials, projectes, valors, etc. Jordi Garcia Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC)
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more