|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : especulació i okupació |
|
La privatitzacio del habitatge public
|
|
|
per stop hipotecas |
17 nov 2004
|
|
Aquests dies s'ha sabut que el Govern de la Generalitat crearà, dins de l'Agència Catalana de la Vivenda, un organisme que controlarà la segona venda dels pisos de règim protegit. |
Vull destacar aquesta notícia dins de les actuacions que el Govern i les institucions locals estan promovent per tal de resoldre el problema de la vivenda a través de la creació d'habitatge públic.
En diverses ocasions i en aquest mateix mitjà s'ha denunciat el fet que algunes persones que en el seu moment es van beneficiar d'un pis de protecció oficial posteriorment s'han lucrat deshonestament venent-se aquest pis a preu de mercat (molt per sobre del preu protegit) aconseguint un comprador capaç de poder pagar la plusvàlua en diner negre (unes desenes o centenes de milers d'euros) convertint-se així automàticament en especuladors. I això tenint en compte que la legislació actual "allibera" els pisos protegits del règim de protecció oficial al cap de 15 anys! Però sembla que hi ha gent que té tanta pressa per guanyar diners que ho ha de fer a costa de malbaratar sòl públic. Em sembla especialment greu tenint en compte el que ha costat tenir habitatge públic, la poca quantitat que se'n construeix i la gravetat del problema de l'accés a la vivenda.
Finalment el Govern ha creat la Secretaria de la Vivenda que s'encarregarà de gestionar el registre de sol·licituds d'accés a habitatge protegit i controlarà les segones vendes dels pisos tot assumint directament la assignació dels compradors. No era tan difícil, no?
Les administracions públiques s'estan posant les piles amb el problema de la vivenda. Algunes adminstracions locals estan posant sòl a disposiciól per a construir habitatges socials, les administracions autonòmiques estan adaptant els programes d'habitatge estatals a les necessitats del territori, i el govern central anuncia que regularà i facilitarà l'accès al crèdit i al règim de lloguer, i finançarà la promoció privada d'habitatge públic. No està de més recordar que l'habitatge és un dret reconegut tan a la nostra Constitució com a les institucions internacionals i que, per tant, és obligació dels govers mirar de satisfer aquest dret. L'habitatge és un bé públic, i això vol dir que habitatges, barris, pobles i ciutats, no poden deixar-se en mans del mercat, de l'oferta i la demanda, sino que hi ha d'haver una actuació pública que en última instància asseguri que cap persona no es queda fora i que no se'n fa un ús fraudulent.
I jo aprofito per animar a les institucions públiques, ja que estan tan llançades, per anar una mica més enllà: és possible un parc d'habitatge públic, de titularitat privada, que es consolidi i augmenti amb el temps, l'accés al qual es faciliti amb finançament públic i un preu màxim de venda sempre controlat, que no pugui ser objecte d'especulació? Sembla que hi ha cert consens polític en què cal més habitatge públic, però es troba a faltar una reflexió profunda entorn al nostre model d'habitatge social en propietat que sempre, inexorablament fins ara, acaba per formar parc del lliure mercat.
toniriba ARROBA tiscali.es |
This work is in the public domain |
|
Re: La privatitzacio del habitatge public
|
|
per ei |
17 nov 2004
|
|
la vivenda no hauria d estar sotmesa al lliure mercat |
