|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
La desinformació i la manipulació de masses com a forma de govern
|
|
|
per Llibertat |
30 oct 2004
|
30/10/04
El Periódico - edició impresa
OPINIÓ
L'ARTICLE DEL DIA
MESTRES EN DESINFORMACIÓ
El PP ha fet seus els mètodes de manipulació de Karl Rove, el cervell de Bush
ANA R. CAÑIL
PERIODISTA |
Karl Rove, el cervell de George W. Bush, està de moda una altra vegada. Davant la imminència del 2 de novembre, polítics, analistes, economistes, periodistes es pregunten què es pot inventar el tsar de la Casa Blanca que faci anar en orris la carrera de John F. Kerry.
S'ha escrit que, des de Goebbels, ningú ha manipulat l'opinió pública com el principal assessor de Bush. Menteix, difama, inventa i fa trampa sense cap escrúpol. Manipula els sentiments del ciutadà menys informat fins a la nàusea. I el que és pitjor, els mètodes de Rove s'estudien als principals gabinets polítics i d'imatge dels mandataris mundials. Pocs són els que els critiquen.
Va ser Rove qui només cinc mesos després dels atemptats de l'11-S de 2001 va pronosticar que el terrorisme afavoriria els republicans a les eleccions. En conseqüència, va ordenar a tots els candidats del Partit Republicà que basessin la campanya en l'Iraq i el terrorisme; que acusessin d'antipatriotes --¿els sona?-- tots els demòcrates que qüestionessin els mètodes de la guerra o fessin notar els problemes que tenia l'economia. La por i la inseguretat, unides a les corresponents mesures per mantenir la desinformació a l'Amèrica del Nord profunda, han estat el motiu central d'aquests tres anys de Govern de Bush, donant sentit a una legislatura que no tenia rumb.
Dels mètodes de Rove se n'han escrit rius de tinta. Als 9 anys ja era nixonià; amb poc més de 20 es va veure implicat en l'escàndol Watergate i l'FBI li va prendre declaració.
Hi ha víctimes famoses del totpoderós assessor presidencial --el verdader president, segons diversos llibres--. Un va ser el senador John McCain, que va haver de patir els mètodes de Rove: a més d'escoltes telefòniques, campanyes de rumors, des que l'esposa de McCain era alcohòlica, fins que havien adoptat un nen negre o que el senador republicà, que competia amb Bush per la nominació a la presidència al Partit Republicà, tenia un fill fora del matrimoni. Tot fals, però Bush, amb la seva mà a l'espatlla de McCain, li va dir: "És la política, John". "Això no és política. I treu-me la mà", va replicar McCain.
L'última gesta atribuïda al cervell de Bush va ser la jugada que li va fer a l'ambaixador Joseph Wilson, crític amb la guerra de l'Iraq. Wilson va visitar Níger el 2002 i va dir que no hi havia proves que l'Iraq hagués aconseguit urani a Níger. Poc després, el periodista Robert Novak, amic de Rove, va revelar que la dona de Wilson, Valerie Plame, era agent de la CIA. És un delicte penat amb fins a 10 anys de presó i 50.000 dòlars de multa; hi ha una investigació oberta, Wilson està segur que Rove és l'instigador de la informació --si és que no en va filtrar el nom--, però no s'ha resolt res encara.
Les tàctiques de Rove van ser estudiades i en molts aspectes posades en pràctica pels assessors del Govern d'Aznar a l'hora de difondre les raons per envair l'Iraq. Pel que fa a l'acusació d'antipatriota per a tot aquell que critiqués la guerra, i que amb tanta fúria van aplicar Aznar i els seus ministres, és obvi que la patent li correspon a Rove després de l'11-S. Que els gabinets de la seu del PP del carrer de Génova sabien com aplicar aquests sistemes és un fet. Cada matí, religiosament, els missatges per repetir al llarg del dia davant dels periodistes arribaven a primera hora a les taules de cada ministre i dels portaveus parlamentaris. ¡Allò era organització, coincidència de missatges i control de tots els mitjans al seu abast, i no el caos i els desajustos de missatges en l'actual Govern de Rodríguez Zapatero!
Avui, la principal resta d'aquell muntatge mediàtic i les seves tàctiques és la campanya organitzada per imposar a la ciutadania la mateixa mentida que els va fer perdre les eleccions, que ETA era darrere dels islamistes que van organitzar l'11-M. L'objectiu és aconseguir una deslegitimació del triomf del 14-M. Però, ¿per a què? I així estan, cada dia, manipulant les declaracions dels professionals que intervenen en la comissió de l'11-M, tergiversant els actes judicials, portant a titulars mitges veritats a través dels mitjans que els són afins i que els marquen les línies de l'oposició que han de fer. La qüestió és ¿quan pararan? ¿Fins on són capaços d'arribar? A la llum del ressentiment i de la mala bava que destil.len protagonistes tan adolorits com Aznar, Acebes o Zaplana, pot ser que fins i tot els mètodes de Rove els resultin antiquats.
FA vergonya sentir tot un expresident del Govern com Aznar quan recorre "als moros" que van ser expulsats d'Espanya el segle VIII per intentar demostrar que el que va passar l'11-M va tenir l'origen fa 13 segles; només des de l'obnubilació de no haver comprès encara el que li va passar el 14-M es poden entendre les afirmacions que "la derrota de Bush és la derrota dels EUA davant del terrorisme"; només des de la ràbia i el ressentiment es pot recórrer una altra vegada al GAL per retreure als socialistes de Rodríguez Zapatero episodis de fa 20 anys. Darrere d'Aznar hi ha el fel que destil.la Acebes cada vegada que obre la boca. El secretari general del PP, exministre de l'Interior l'11-M i qui va posar la cara per mantenir l'autoria d'ETA durant tres dies davant de tot el món, ho va haver de passar molt malament.
Només així s'entén la seva gran crispació. Però si hi ha alguna cosa que els treu de polleguera a tots és el repetit "tarannà" de Rodríguez Zapatero, el que va provocar tantes ironies en els socialistes del 1982, i que cada dia es converteix en l'arma més eficaç del president del Govern. Acebes parla "del somriure fals", d'aquest "tarannà traïdor de Zapatero" --¿traïdor a qui o a què?-- i l'escuder Zaplana es refereix "a l'ingenu i col.legial Zapatero".
Fins i tot al mateix Rajoy, sempre un esglaó més amunt del trio Aznar- Acebes-Zaplana, l'irrita l'aparent bonhomia del president del Govern. Ells i només ells han convertit el tarannà de Rodríguez Zapatero i l'estil Bambi en la primera arma del president del Govern. A més amabilitat per part de l'inquilí de la Moncloa, més histriònica i histèrica resulta la cridòria del PP i dels seus pròxims.
Després dels 40, cada u és artífex de l'expressió de la seva cara. Doncs això mateix. Només s'ha de mirar el que expressen les cares d'Acebes, Aznar o Zaplana. ¿El mag Rove deu tenir la solució per a aquest mal? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La desinformació i la manipulació de masses com a forma de govern
|
|
per traduccion |
30 oct 2004
|
Añado la version en castellano del mismo articulo.Interesantisimo, pero no olvidemos que el periodico es parte de ese engranaje que usan los politicos a la hora de manipular ,desinformar, y criminalizarnos.Una de cal y otra de arena.
Maestros en desinformación
• El PP ha hecho suyos los métodos de manipulación de Karl Rove, el cerebro de Bush
ANA R. Cañil
Periodista
Karl Rove, el cerebro de George W. Bush, está de moda otra vez. Ante la inminencia del 2 de noviembre, políticos, analistas, economistas, periodistas se preguntan qué puede inventarse el zar de la Casa Blanca que arruine la carrera de John F. Kerry.
Se ha escrito que, desde Goebbels, nadie ha manipulado a la opinión pública como el principal asesor de Bush. Miente, difama, inventa y hace trampa sin ningún escrúpulo. Manipula los sentimientos del ciudadano menos informado hasta la náusea. Y lo que es peor, los métodos de Rove se estudian en los principales gabinetes políticos y de imagen de los mandatarios mundiales. Pocos son los que los denostan.
FUE ROVE quien sólo cinco meses después de los atentados del 11-S de 2001 pronosticó que el terrorismo favorecería a los republicanos en las elecciones. En consecuencia, ordenó a todos los candidatos del Partido Republicano que basaran su campaña en Irak y el terrorismo; que acusaran de antipatriotas --¿les suena?-- a todos los demócratas que cuestionaran los métodos de la guerra o hicieran notar los problemas que tenía la economía. El miedo y la inseguridad, unido a las correspondientes medidas para mantener la desinformación en la Norteamérica profunda, han sido el motivo central de estos tres años de Gobierno de Bush, dando sentido a una legislatura que no tenía rumbo.
De los métodos de Rove se han escrito ríos de tinta. A los 9 años ya era nixoniano; con poco más de 20 se vio implicado en el escándalo Watergate y el FBI le tomó declaración.
Hay víctimas famosas del todopoderoso asesor presidencial --el verdadero presidente, según varios libros--. Uno fue el senador John McCain, quien tuvo que sufrir los métodos de Rove: además de escuchas telefónicas, campañas de rumores, desde que la esposa de McCain era alcohólica, a que habían adoptado un niño negro o que el senador republicano, que competía con Bush por la nominación a la presidencia en el Partido Republicano, tenía un hijo fuera del matrimonio. Todo falso, pero Bush, con su mano en el hombro de McCain, le dijo: "Es la política, John". "Eso no es política. Y quítame la mano", replicó McCain.
La última hazaña atribuida al cerebro de Bush fue la jugada que le hizo al embajador Joseph Wilson, crítico con la guerra de Irak. Wilson visitó Níger en el 2002 y dijo que no había pruebas de que Irak hubiese conseguido uranio en Níger. Poco después, el periodista Robert Novak, amigo de Rove, reveló que la mujer de Wilson, Valerie Plame, era agente de la CIA. Es un delito penado con hasta 10 años de cárcel y 50.000 dólares de multa; hay una investigación abierta, Wilson está seguro de que Rove es el instigador de la información --si es que no filtró el nombre--, pero nada se ha resuelto aún.
Las tácticas de Rove fueron estudiadas y en muchos aspectos puestas en práctica por los asesores del Gobierno de Aznar a la hora de difundir las razones para invadir Irak. En cuanto a la acusación de antipatriota para todo aquel que criticara la guerra, y que con tanta saña aplicaron Aznar y sus ministros, es obvio que la patente le corresponde a Rove tras el 11-S. Que los gabinetes de la sede del PP de la calle de Génova sabían cómo aplicar estos sistemas es un hecho. Cada mañana, religiosamente, los mensajes para repetir a lo largo del día ante los periodistas llegaban a primera hora a las mesas de cada ministro y de los portavoces parlamentarios. ¡Aquello era organización, coincidencia de mensajes y manejo de todos los medios a su alcance, y no el caos y los desajustes de mensajes en el actual Gobierno de Rodríguez Zapatero!
Hoy, el principal resto de aquel montaje mediático y sus tácticas es la campaña organizada para imponer a la ciudadanía la misma mentira que les hizo perder las elecciones, que ETA estaba detrás de los islamistas que organizaron el 11-M. El objetivo es lograr una deslegitimación del triunfo del 14-M. Pero ¿para qué?
Y ahí están, cada día, manipulando las declaraciones de los profesionales que intervienen en la comisión del 11-M, tergiversando los autos judiciales, llevando a titulares medias verdades a través de los medios que les son afines y que les marcan las líneas de la oposición que deben hacer. La cuestión es ¿cuándo pararán? ¿Hasta dónde son capaces de llegar? A la luz del resentimiento y de la mala baba que destilan protagonistas tan doloridos como Aznar, Acebes o Zaplana, puede que hasta los métodos de Rove les resulten anticuados.
PRODUCE sonrojo escuchar a todo un expresidente del Gobierno como Aznar cuando recurre "a los moros" que fueron expulsados de España en el siglo VIII para intentar demostrar que lo que pasó el 11-M tuvo su origen hace 13 siglos; sólo desde la obnubilación de no haber comprendido todavía lo que le pasó el 14-M se pueden entender las afirmaciones de que "la derrota de Bush es la derrota de EEUU ante el terrorismo"; sólo desde la rabia y el resentimiento se puede recurrir de nuevo al GAL para echar en cara a los socialistas de Rodríguez Zapatero episodios de hace 20 años.
A la zaga de Aznar está la hiel que destila Acebes cada vez que abre la boca. El secretario general del PP, exministro del Interior en el 11-M y quien puso la cara para mantener la autoría de ETA durante tres días ante el mundo entero, lo tuvo que pasar muy mal. Sólo así se entiende su crispación. Pero si hay algo que les saque de quicio a todos es el manoseado "talante" de Rodríguez Zapatero, ese que provocó tantas ironías en los socialistas del 82, y que cada día se convierte en el arma más eficaz del presidente del Gobierno.
Habla Acebes de "la sonrisa falsa", de ese "talante traidor de Zapatero" --¿traidor a quién o a qué?-- y se refiere el escudero Zaplana "al ingenuo y colegial Zapatero". Hasta al mismo Rajoy, siempre un escalón más arriba del trío Aznar-Acebes-Zaplana, le irrita la aparente bonhomía del presidente del Gobierno. Ellos y sólo ellos han convertido el talante de Rodríguez Zapatero y el estilo Bambi en la primera arma del presidente del Gobierno. A más amabilidad por parte del inquilino de la Moncloa, más histriónico e histérico resulta el vocerío del PP y sus aledaños.
Después de los 40, cada uno es artífice de la expresión de su rostro. Pues eso. Basta con mirar lo que expresan las caras de Acebes, Aznar o Zaplana. ¿Tendrá el mago Rove solución para ese mal? |
|
Re: La desinformació i la manipulació de masses com a forma de govern
|
|
per ma$$merda |
30 oct 2004
|
|
Cree el ladrón (el Periódico) que todos són de su condición. Y en este caso acierta. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
