Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: xarxa i llibertat
Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 oct 2004
Reflexions sobre els drets d'autor
Pascual Serrano
Rebelión


És sorprenent com darrere de l'expressió drets d'autor, s'amaguen en moltes ocasions el que no són més que interessos empresarials i econòmics. Una mica semblat al que succeeix amb llibertat d'expressió, darrere de la qual només existeix l'interès d'uns gegants de comunicació. Algunes anècdotes els deixen en evidència. S'està estrenant aquests dies en els cinemes una d'aquestes grans produccions de dibuixos animats procedents d'Estats Units. A l'acabar, en els crèdits, apareixen la llista dels actors de doblatge de la versió anglesa, no els actors espanyols que l´han doblat. S'omet el reconeixement dels actors de doblatge i se'ls substitueix per noms de persones a les quals no hem escoltat ni vist i la Societat General d'Autors no diu gens referent a això (SGAE).

Una altra de les situacions absurdes que creen les empreses defensores dels drets d'autor és en els vídeos domèstics. Al principi de l'emissió apareix un text en imatge llegit per una veu de fons que diu que les còpies pirates són un frau al consumidor. El "manter" que em ven una còpia pirata no m'enganya, sé el que m'està venent i no diu que és original. A més, per qué els indemnitzen a les cases distribuïdores i a les discográfiques si a qui han defraudat es a mi? El frau va ser la versió del cinema que em va dir que la veu del protagonista era de Robert de Niro i era Fernando Tejero, afortunadament, perquè si no hagués estat així, no ho hagués pogut entendre.

Amb els llibres passa una mica semblant. En Colòmbia s'estan tornant bojos per a intentar que l'últim llibre de Gabriel García Márquez no s'editi i distribueixi fora dels cercles legalitzats. Jo mai m'hagués imaginat a un govern i un sistema legal tan preocupat perquè la gent no pogués comprar un llibre. Encara que hi ha diverses versions sobre els preus, les dades que ofereixen els corresponsals en Bogotá són de tres vegades més barata la còpia pirata. Sembla que la còpia legal és de 10 euros i la il·legal de 3,5. Jo pensava que la versió que es venia en els carrers de Bogotá anava a ser més precària, però em va semblar molt digna. Una vegada més, la principal justificació que addueixen per a lluitar contra les còpies pirates són els drets de l'autor. Però aquests drets solen ser el 10 % del preu de venda, és a dir, un euro. Si li sumem un euro a la versió il·legal, tindríem el llibre per 4,5 euros. Recordem que les llibreries ho venen per deu.

Argumenten les despeses de promoció, els sembla que necessita promoció un llibre sobre el qual s'estan barallant perquè no es venga en el carrer?

També poden al·legar el cost de distribució. Però també la còpia dels carrers està distribuïda i contemplat aquest despeses en el seu preu. Els impostos? Sumem-li un 16 % al preu del carrer i tindrem 0’ 6 euros més, el preu final és ara la meitat que en les llibreries.

Alguna cosa funciona malament en aquesta indústria si sumant impostos, drets d'autor i despeses de distribució el sistema informal és capaç de vendre els llibres de García Márquez a mitjan preu que el sistema legal. O algú s'embutxaca molt diners amb el mètode oficial? I diuen que són els defensors dels drets dels autors.

I és que ja ho va dir el cantant de flamenc José Morente, que no li preocupa el top manta perquè a males s'aniria ell mateix a vendre els seus cd´s al parc del Retir que segur que almenys trauria el que li pagava la discográfica.

www.pascualserrano.net
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
[CAS]

Reflexiones sobre los derechos de autor

Pascual Serrano
Rebelión
Es asombroso como tras la expresión derechos de autor, se esconden en muchas ocasiones lo que no son más que intereses empresariales y económicos. Algo parecido a lo que sucede con libertad de expresión, detrás de la cual sólo existe el interés de unos gigantes de comunicación. Algunas anécdotas les dejan en evidencia. Se está estrenando estos días en los cines una de esas grandes producciones de dibujos animados procedentes de Estados Unidos. Al terminar, en los créditos, aparecen la lista de los actores de doblaje de la versión inglesa, no los actores españoles que han doblado. Se omite el reconocimiento de los actores de doblaje y se les sustituye por nombres de personas a las que no hemos oído ni visto y la Sociedad General de Autores no dice nada al respecto (SGAE).


Otra de las situaciones absurdas que crean las empresas defensoras de los derechos de autor es en los vídeos domésticos. Al principio de la emisión aparece un texto en imagen leído por una voz de fondo que dice que las copias piratas son un fraude al consumidor. El mantero que me vende una copia pirata no me engaña, sé lo que me está vendiendo y no dice que es original. Además, ¿por qué les indemnizan a las casas distribuidoras y a las discográficas si a quien han defraudado a mí? El fraude fue la versión del cine que me dijo que la voz del protagonista era de Robert de Niro y era Fernando Tejero, afortunadamente, porque si no hubiera sido así, no lo hubiera podido entender.


Con los libros pasa algo parecido. En Colombia se están volviendo locos para intentar que el último libro de Gabriel García Márquez no se edite y distribuya fuera de los círculos legalizados. Yo nunca me hubiera imaginado a un gobierno y un sistema legal tan preocupado porque la gente no pudiera comprar un libro. Aunque hay varias versiones sobre los precios, los datos que ofrecen los corresponsales en Bogotá son de tres veces más barata la copia pirata. Parece que la copia legal es de 10 euros y la ilegal de 3’5. Yo pensaba que la versión que se vendía en las calles de Bogotá iba a ser más precaria, pero me pareció muy digna. Una vez más, la principal justificación que aducen para luchar contra las copias piratas son los derechos del autor. Pero esos derechos suelen ser el 10 % del precio de venta, es decir, un euro. Si le sumamos un euro a la versión ilegal, tendríamos el libro por 4’5 %. Recordemos que las librerías lo venden por diez.


Argumentan los gastos de promoción, ¿les parece que necesita promoción un libro sobre el que se están peleando para que no se venda en la calle?


También pueden alegar el coste de distribución. Pero también la copia de las calles está distribuida y contemplado ese gastos en su precio. ¿Los impuestos? Sumémosle un 16 % al precio de la calle y tendremos 0’ 6 euros más, el precio final es ahora la mitad que en las librerías.


Algo funciona mal en esta industria si sumando impuestos, derechos de autor y gastos de distribución el sistema informal es capaz de vender los libros de García Márquez a mitad de precio que el sistema legal. ¿O alguien se embolsa mucho dinero con el método oficial? Y dicen que son los defensores de los derechos de los autores.


Y es que ya lo dijo el cantante de flamenco José Morente, que no le preocupa el top manta porque a malas se iría él mismo a vender su cd´s al parque del Retiro que seguro que al menos sacaría lo que le pagaba la discográfica.


www.pascualserrano.net
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=6388

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 oct 2004
L'autor d'una obra, musical, teatral, fotografica...
sempre ha de tenir tots els drets sobre aquesta

El que no pot ser és que una altre persona sense haber realitzat cap esforç creatiu -moltes vegades de molts anys-
s'apropï de l'obra i la possi al mercat.

Molts cutres empresaris porten molts anys forrant-se a costa de copiar.
Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 oct 2004
"L'autor d'una obra, musical, teatral, fotografica... sempre ha de tenir tots els drets sobre aquesta"

Noooo, aquesta es la base filosófica del concepte de "propietat intelectual" (expressió contradictoria en els termes doncs les idees per naturalessa no poden estar principi de propietat) que actualment esta destruint la cultura en el sentit més ampli del terme.

Es increible defensar, a aquestes alçades, que un autor te que tenir tots els drets de la seua obra. La cultura i les idees no tenen cap propietari. Aixó tan sols serveix per:

- Deslegitimar les aportacions externes de les que es nudreix l'autor a l'hora de realitzar un obra (influencies, idees, histories, ...).

- Reforçar l'idea d'autor com a "creador suprem" i autosuficient.

+ info
http://www.sindominio.net/copyleft-old/
http://www.procomun.net/
http://jorge.cortell.net/
Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 oct 2004
"L'autor d'una obra, musical, teatral, fotografica... sempre ha de tenir tots els drets sobre aquesta"

Siiii, l'autor he de tenir tots els drets sobre l'obra, però això no vol dir que la pugui llicenciar sota unes condicions de total llibertat (tipus creative commons)
una cosa és tenir la propietat intel·lectual i l'altre és aprofitar-se'n com l'$ga€


jo escric aquest comentari i decideixo posar-li la llicencia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0/deed.ca


salut!
Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 oct 2004
Quizás lo más llamativo es que, por ejemplo en la música, con la piratería, se evita que los grupos menos conocidos tengan menos oportunidades que antes para salir al mercado. La verdad es que esto es una gran mentira, ya que suando los grupos y contantes que salían a la venta antes son los mismos que ahora ya que las discograficas solo promociaonan a pocos para promocionar las figuaras de superstars. Y la verdad es que no creo que un músico tenga que enriquecerse de tal manera para que haya otros que ni siquiera tengan opción de grabar un disco y publicarlo. Hace tiempo que se perdió el amor al arte, ahora solo existe el amor al dinero. Vergonzoso. Conozco a dos grupos pequeños que no pueden vivir de su música y os puedo asegurar que son muy buenos, pero por supuesto no resultan lo suficientemente comerciales. En este negocio o te conviertes en un fenomeno de masas o no ganas un duro (o centimo)
Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 des 2004
crec que en el tema de la musica hauriem de diferenciar entre 2 tipus:

La música comercial, que no deixa de ser una combinació aleatòria de varis factors (cantant, lletres, musica, coreografia...)amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic, la musica serveix perquè sigui consumida i prou.

La música (no comercial), és una expressió cultural pròpia, igual que la pintura, teatre, fotografia,... i com a tal, no te una finalitat econòmica, per tant, la complexitat i sentiment que pugui tenir aquesta música es molt superior perquè es crea per si mateixa.



reaggae!!!
Re: Reflexions sobre els drets d'autor.[CAT/CAS]
21 des 2004
reggae perdó

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more