Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Pobles: Aplec 18 de setembre de Cardona (Diada)
per algú no registrat	18 set 2004
Dijous 16 de setembre: 23h. concert: Obrint Pas, Pirats Sound Sistema i Plouen Catximbes Divendres 17 de setembre: 19h. Xerrada amb Martxelo Otamendi 21h. Teatre a la Col·legiata Sant Vicenç, tatralització de la història del 18 de setembre 23h. Concert de música tradicional: Aïsha (Tecno-folk, BCN), Ameba (folk-Sabadell), Tsunami (rock català, Cardona) Dissabte 18 de setembre: 12h. Xerrada: 1714 a Cardona, a càrrec de Francesc Serra, doctor en història 16h. gimkana infantil 18h. xerrada: el futur de la pagesia i les seves alternatives. Pep Riera A continuació presentació de l'Auca del 18 de setembre amb ballada de gegants, grallers i actuació dels bastoners d'Artés 20h. Ofrena floral i lectura de parlaments 21:30 Sopar Popular 23h. Concert: Camarada Kalashnikov (rock-ska Vilafranca), La Gossa Sorda (ska- País Valencià) i Resposta (ska-oi Plana de Vic)
Adjunto el calendari amb tots els actes ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Enguany a Cardona celebrem el VIIè Aplec del 18 de setembre. Conmemorem que Cardona va ser l'últim baluard de resistència durant la guerra de Successió el 1714 ja que no es va rendir a les tropes francoespanyoles fins el 18 de setembre. L’APLEC DE CARDONA ASSOCIACIÓ 18 DE SETEMBRE Introducció En aquest dossier de presentació de l’Associació Cultural 18 de Setembre us exposarem de forma breu que representa per a nosaltres la data del 18 de setembre i on pretenem arribar a través de l’Aplec de Cardona. Us ho exposem tot de forma breu i agrairem el vostre interès. Hem adjuntat també els cartells de les anteriors edicions de l’Aplec perquè pugueu comprovar de primera mà com ha evolucionat des que es va crear el setembre de 1998. La reivindicació històrica En aquest apartat exposarem tant breument com serà possible la importància històrica del 18 de setembre. Ho fem així per dos motius, d’una banda us volem transmetre un sentiment, un esperit que s’ha anat forjant en aquest país al llarg dels segles i que a partir de la Guerra de Successió va cobrar una dimensió nova; i per una altra banda encara hi ha molta gent que malauradament no sap amb exactitud els fets que van succeir a Cardona i a la resta del país el 1714, els anys precedents i els posteriors. La Guerra de Successió podria haver estat una derrota més per al nostre poble com ho foren el compromís de Casp o la prohibició d’anar a Amèrica entre d’altres, però no va ser així. Aquella guerra es recorda per la desaparició de la Corona d’Aragó i la conseqüent pèrdua de llibertat del que avui coneixem com a Països Catalans, una nació que llavors es començava a desvetllar d’una sopor de més de dos segles. Però això no és tot, les llibertats catalanes tampoc estaven del tot garantides amb el triomf de Carles d’Àustria encara que fossin una de les seves armes de lluita. De fet la guerra de Successió, com el seu nom indica, va ser una guerra entre dinasties que es disputaven el tron de la corona Catalano-Aragonesa. Entrant a fons en l’anàlisi de la Guerra de Successió van sorgint dades i anècdotes que no apareixen a tots els llibres d’història ja sigui per manca de rigorositat o per algun o altre interès. La veritat és que durant els catorze anys que va durar la guerra, des de que els catalans la declaraven la primavera de 1702 fins a l’ocupació d’Eivissa el 1716, va haver-hi un seguit de revoltes populars que van anar més enllà del conflicte entre dinasties. L’esperit combatiu del poble català per defensar les seves llibertats no era nou, s’havia materialitzat ja en els segles precedents a través de revoltes com la dels segadors el 1640 o les Germanies el 1519 i es va fer palès al llarg de tota la guerra. De fet, la Guerra de Successió es va acabar oficialment el 1713 amb el tractat d’Utrech, però les zones del país que no havien estat arrasades per les tropes francoespanyoles van resistir fins a l’última alenada. L’any 1705 bona part de la Catalunya central estava ocupada per l’exèrcit francoesapnyol i les tropes catalanes van decidir establir un pacte militar amb la reina Anna d’Anglaterra, a la tardor d’aquell mateix any Barcelona va ser alliberada. Es van continuar a alliberant territoris i les regions del principat van tornar a estar sota jurisdicció de la Generalitat. Al mateix temps, el general Basset va desembarcar a Altea i va començar a recórrer comarques del País valencià tot armant un exèrcit popular, els maulets, que es van plantar a les portes de València demanant la suspensió dels tributs i l’entrada lliure de productes a les ciutats, promeses que el mateix Carles li havia donat a Basset, però que finalment no acabarien agradant a la noblesa i al clero. Davant d’això, Carles d’Àustria va fer empresonar Baptista Basset i el seu exèrcit va ser desarmat. Alguns historiadors posen aquest fet en connexió directa amb la invasió del País Valencià. I de fet no és gens estrany, Basset va ser alliberat per Carles d’Àustria en veure aquest que les tropes borbòniques ocupaven el regne de València passant a sang i foc les poblacions importants. En morir sense descendència l’Emperador d’Àustria, l’arxiduc Carles va ser proclamat emperador. Això va provocar un canvi d’actitud a Anglaterra que no veia amb bons ulls que Àustria i els regnes Hispànics estiguessin sota un mateix poder. Els anglesos van deixar de donar suport militar a l’Arxiduc Carles i van acabar signant el tractat d’Utrech amb els francesos i els espanyols el 1713. Amb aquest tractat, els espanyols cediren Gibraltar i Menorca a la corona Anglesa a canvi que aquesta abandonés la guerra, i així ho van fer. D’aquesta manera els catalans quedàvem totalment abandonats a la sort dels Borbons. Va ser llavors quan l’esperit combatiu del poble català va fer resistir els vigatans -nom que rebia l’exèrcit popular del nord del país- i els maulets fins al 1714, catalans i valencians van defensar junts la ciutat de Barcelona comandats per Antoni de Villarroel. La tarda de l’onze de setembre de 1714 Barcelona va caure en mans dels francoespanyols que comptaven amb una gran exèrcit professional que havia estat assetjant Barcelona des de l’estiu de 1713. Una setmana més tard, el divuit de setembre, va caure Cardona en arribar la ordre de rendició, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental. Els espanyols havien promès la salvaguarda dels habitants de Barcelona i de la mateixa Cardona a canvi de l’entrega del castell de Cardona per part de la generalitat, cosa que després no van complir. Cal destacar que Manuel Desvalls, Governador del castell de Cardona, va acudir a defensar Eivissa després de la caiguda de Cardona, demostrant altre cop l’esperit de lluita dels catalans. En acabar la guerra els espanyols van reprimir de forma salvatge els qui havien resistit, trencant així tots els pactes de la rendició i Felip V de Borbó instaurà el Decret de Nova Planta, a traves del qual els catalans perdíem la sobirania nacional, que encara no hem recuperat. Això és, a grans trets, el que va passar durant la guerra de Successió a Cardona i a tot el país. I com s’ha anat veient, aquell esperit del que parlàvem a l’inici i del que nosaltres ens sentim hereus directes, és un esperit de resistència i d’amor a la llibertat que ens ha caracteritzat des del fons dels anys als catalans. És el que va portar a la gent humil d’aquest país a defensar allò que era seu a la guerra de Successió, fet que representa, una vegada més, un precedent històric protagonitzat pel nostre poble; però menyspreat per analistes i historiadors. Estem parlant, encara que no triomfés, de la primera revolució liberal de la història, vuitanta anys abans de la famosa Revolució Francesa. Ens fóra plaent poder-vos transmetre aquest esperit en el que tant hem insistit a través d’aquestes paraules i de l’Aplec de Cardona. L’Aplec Ja fa set anys que un grup de joves militants de Maulets i de la Coordinadora d’Associacions per la llengua (CAL) vam tirar endavant el Correllengua a Cardona. En veure que aquest se celebrava en dates properes al 18 de setembre vam decidir anar més enllà i crear un aplec per commemorar la capitulació de Cardona. Llavors érem un col·lectiu molt reduït i amb molt pocs recursos, però tot i això vam aconseguir fer realitat el primer Aplec de Cardona com a acte integrat al Correllengua. L’any següent, el 1999 vam tornar a fer l’Aplec amb molt d’esforç i reduint els actes. I al tercer Aplec, el de l’any 2000, ja vam aconseguir la col·laboració d’algunes entitats. L’any 2001 vam organitzar l’Aplec conjuntament amb el Mercat del Blat, l’any següent ja vam organitzar l’Aplec amb ERC-Cardona i l’Opció, a més del Mercat del Blat. Pel VIè Aplec, el 2003, vam crear una platafotrma d’entitats en que a més dels organitzadors de l’Any anterior hi havia la gent del K-sal, els Trabucaires de Cardona, els geganters i els grallers, l’Oquestra Cardonina, el Trspunt i l’Agrupament escolta. Al llarg de sis anys l’Aplec s’ha anat consolidant i s’ha multiplicat el nombre d’entitats organitzadores. És per aquest motiu que en acabar la darrera edició de l’Aplec es va crear l’Associació Cultural 18 de Setembre. Aquesta associació, registrada al cens d’associacions de la Generalitat de Catalunya està formada per gent diversa provinent de totes les entitats que participen a l’Aplec. L’objectiu principal de l’Associació és gestionar tots els àmbits de l’Aplec i treballar any rere any per fer-lo créixer. Des de l’Associació estem treballant per incorporar encara més entitats en la l’organització de l’Aplec. Creiem que és molt important que Cardona recordi la data del 18 de setembre i pretenem que aquesta esdevingui una diada reivindicativa en la que participi tota la vila, així com també convidem a la gent dels voltants i de tot el país a participar a l’Aplec. Abans d’acabar, us exposem també els objectius de l’Aplec de Cardona. D’entrada l’objectiu de l’Aplec era senzillament la defensa de la llengua catalana a través del Correllengua. Però actualment a més de la llengua ens hem proposat esdevenir una diada de la cultura popular catalana. Considerem que és a través de la cultura popular que podem difondre i consolidar la consciència i la unitat nacionals dels Països Catalans. I també és a través de la cultura popular que podem enfortir el teixit associatiu i la participació ciutadana en el dia a dia de l’activitat cultural. Des de l’associació 18 de Setembre agraïm el vostre interès i us convidem a col·laborar amb nosaltres.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more