Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Transgènics: ¿somni o malson?
per Albert Ferré	14 jul 2004
Les declaracions efectuades pels investigadors de l´Irta i de la Universitat de Barcelona en relació a la destrucció d’un camp experimental de blat transgènic són absolutament patètiques. Primer, perquè tracten d’ignorants a la majoria de la societat europea que ha mostrat la seva desconfiança i rebuig a la tecnologia transgènica. Segon, perquè desqualifiquen i criminalitzen als col•lectius que com el nostre, ens oposem amb arguments i amb l’acció directa a la bogeria transgènica. I tercer, perquè sota una falsa neutralitat i independència científica, donen suport al model expoliador agroalimentari de les multinacionals biotecnològiques i neguen l’existència de la crítica als transgènics i de les experiències alternatives. Però la realitat no enganya i després d’una dècada d’experiments i conreus transgènics, s’han confirmat amb escreix les preocupacions, les critiques i les previsions negatives apuntades en el document “Declaració de Científics preocupats per les tendències actuals de la nova biotecnologia (Abril 1995 Xarxa del Tercer Món). Investigacions independents, estudis en camps de conreu i entrevistes amb pagesos assenyalen que no han augmentat els rendiments ni tampoc s’han reduït l’ús d’herbicides i plaguicides, mentre que s’han produït importants desastres econòmics en comunitats agrícoles: la �ndia, Argentina o Àfrica en són un exemple molt significatiu de les greus repercussions socials per la introducció de la soja i el blat de moro transgènic i de la falsa “ajuda alimentària� en transgènics. I els problemes es multipliquen: contaminació genètica de naturalesa irreversible que posa en perill la pràctica d’altres sistemes agrícoles, inseguretat dels aliments transgènics a causa de la inestabilitat del transgen, que obra la porta a noves recombinacions de material genètic amb conseqüències imprevisibles o dels perills dels conreus BT (la pròpia U.E. ha tret el mes d’abril una directiva que prohibeix els conreus de blat de moro 176 de Syngenta perquè podria provocar resistències als antibiòtics) i que a Catalunya tenim més de 5.000 hectàrees, sense oblidar els perills de la transferència horitzontal genètica que pot generar nous virus i noves malalties (En defensa d’un món sustentable sense transgènics, Juliol 2003 Grup de Ciència Independent) Però els citats investigadors sembla que només els interessa els treballs favorables dirigits i finançats per les grans multinacionals biotecnològiques. Convé apuntar que la ministra del Medi Ambient actual, Cristina Narbona, ha manifestat en una reunió amb Greenpeace que caldrà revisar la política seguida pel govern espanyol en matèria transgènica i que també s’haurien de tenir presents altres opinions científiques que no surten d’investigacions finançades per la indústria biotecnològica. També s’ha de destacar que el govern alemany, recentment ha dictat una llei de coexistència que protegeix (com a mínim) les agricultures no transgèniques davant dels OGMs, a diferència del document del DARP del mes de maig que presenta unes recomanacions sobre la coexistència entre les diferents agricultures i que són un clar suport a la agricultura transgènica perquè repeteixen els mateixos arguments de la indústria biotecnològica. Per altra banda, presentar un experiment transgènic amb un blat que se li ha insertat un gen de mongeta per comprovar si capta millor el nitrogen del sòl com un experiment sostenible i ecològic és un pur rentat d’imatge i una provocació i reflexa una visió simplista i reduccionista del concepte de sostenibilitat (l’agricultura és sostentable quan és globalment ecològica, socialment justa, participativa i amb finalitats locals, adequada a l’entorn en un enfocament holístic) i els transgènics reprodueixen i eixamplen la filosofia dels híbrids comercials on es prioritza la productivitat per damunt de tot i l’ús il•limitat d’insums procedents de la indústria química. Però també és un exercici inútil, innecessari i car, existeixen altres pràctiques agrícoles realment ecològiques i molt més econòmiques que aprofiten correctament el nitrogen del sòl i mantenen els rendiments (rotacions de conreus, compost orgànic, plantar lleguminoses, The Rodale Institute Farming. Systems Trial, Any 1999). Però d’aquestes investigacions tampoc en gaudiran els pagesos, el que es puguin estalviar en insums químics ho pagaran en la compra més cara de la llavor i els únics beneficiaris seran els de sempre, les multinacionals de la transgènia. Albert Ferré Plataforma Transgènics Fora
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more