Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
El català, exclos
per . i,	07 jul 2004
El seguent article aporta algunes idees sobre que hem de fer els catalans i les catalanes (o els i les catalanoparlants) amb la nostra llengua. Malgrat que personalment no m'interessa massa Europa, prefereixo anar mirant cap la Mediterrània, crec que aporta alguns plantejaments interessants, més en el debat pol·lèmic i a vegades d'allo més visceral d'aquests dies en aquesta plana, que sense voler ofendre no és bilingüe sino trilingüe (una llengua sense estat i dues amb uns quants estats al darrera). [Espero que El Punt entengui perque la publico abans de finalitzar el dia de l'edicio d'avui (les 9]
(El Punt, 7-7-2004) El català, exclòs Ricard de Bargas-Colarons Historiador i escriptor Cal que la societat civil catalana reaccioni davant la recent exclusió del català a Europa. La negativa europea ens ha d'encoratjar a reaccionar, a demostrar a Europa el que som: la nostra identitat lingüística i nacional, irrenunciables. L'adhesiu del burro català, anunciat a l'aparador d'una copisteria.  Foto: LLUÍS SERRAT El català, finalment, no ha estat acceptat com a llengua oficial de la UE. Bé, i què esperàvem? És l'Europa dels estats i només hi són oficials els idiomes vinculats a la nació titular de cadascun d'ells. No és pas esgrimint raons sobre la importància del nombre de catalanoparlants, tot depositant la confiança i la predisposició en el nou govern del PSOE perquè intercedeixi per l'oficialitat del català a la UE, que la nostra llengua aconseguirà ser acceptada a la Unió Europea. El que s'havia de fer, i cal que exigim al nou govern espanyol, és el dret democràtic i legítim que totes les llengües pròpies de la Península siguin reconegudes com a oficials per part de l'Estat espanyol. La desnacionalització i colonització lingüística a partir del Decret de Nova Planta, va rebre el cop de gràcia durant els quaranta anys de dictadura franquista, que va estroncar tot un procés de redreçament nacional i de transformació social. En els darrers 23 anys de restauració democràtica no s'han sabut defensar amb fermesa els drets nacionals catalans, resultat del predomini d'un catalanisme estantís, tou, folklòric, ambigu, conformista i conciliador amb l'Estat espanyol opressor. Sempre temorenc de no produir cap enfrontament amb Madrid, claudicant, servil i cofoi amb les almoines. Quan una llengua és a casa seva, dominada per una altra, l'enfrontament és inevitable si és que es vol arribar a una veritable normalització. El bilingüisme institucional és només una forma de substitució lingüística que ja en l'actualitat afecta extenses zones urbanes dels Països Catalans. En veritat, en l'actualitat passem per un moment difícil, de lenta reconstrucció nacional, amb molts obstacles a vèncer en el camí vers la supervivència nacional i lingüística. Hem de començar, malgrat tot, una nova etapa; no s'ha d'anar mai més a pidolar res a La Moncloa: hem d'exigir amb força, decisió i convicció els nostres drets nacionals i lingüístics negats durant les darreres centúries. La llengua forma part del nucli de la consciència i de la realitat nacionals. Ja és arribada l'hora de desterrar aquest seny conformista amb l'actual situació anòmala. Ja és arribada l'hora que esclati la rauxa, exigent i insubornable que ens retorni la nostra dignitat nacional, que passa per combatre pel que ens és irrenunciable: l'oficialitat del català arreu del seu territori lingüístic. Com sobreviurà el català? Clandestinament a les clavegueres? Només tancat dins el clos familiar i amb unes elits socioculturals impotents? Quina és la llengua del poder? La llengua dominant als Països Catalans? Amb quina llengua s'adrecen la majoria de catalanoparlants davant un desconegut? Quina és la llengua dels documents oficials, que avala la identitat dels ciutadans? Quina, la de la justícia? Quina, la d'Hisenda? La dels cinemes? La de la majoria de televisions? En quina llengua parla la majoria del nostre jovent? Aleshores, quin futur sociològic i polític té el català en aquestes condicions en el segle XXI que tot just hem començat? Ens cal reflexionar i reaccionar. Com volem ser respectats lingüísticament si nosaltres mateixos no ens manifestem ni nacionalment ni lingüística diferents, o millor dit, tal com som? Cal que el català sigui una eina d'integració per a la nova immigració multiracial i multilingüe. Altrament, ho tindrem molt difícil. Manifestem-nos arreu del nostre país com a catalans, parlem sempre amb naturalitat la nostra llengua amb tothom i en tots els àmbits. Cal que la societat civil catalana reaccioni davant de la recent exclusió del català a Europa. Però cal anar a les arrels: reivindicar de diferents maneres, si cal emprant la desobediència civil, l'oficialitat del català a l'Estat i al nostre país, i exigir, per tant, la igualtat lingüística del català amb el castellà i les altres llengües de l'Estat. Que no n'hi hagi una, com fins ara, per damunt de les altres. La negativa europea ens ha d'encoratjar a reaccionar, a fer-nos glatir, a demostrar a Europa el que som: la nostra identitat lingüística i nacional, irrenunciables. Encara hi som a temps. Tenim ara una oportunitat històrica. Aprofitem-la! La intervenció confiada i poc agosarada dels nostres polítics no ha aconseguit gairebé res. Nosaltres, els catalans, que tant hem aportat culturalment a Europa durant segles -per exemple, el primer parlament del continent va ser el català- i quan actualment la nostra llengua s'ensenya a unes 60 universitats europees, no podem romandre indiferents davant la negativa europea. Si mantenim encara una mínima consciència nacional i lingüística, cal que fem sentir la nostra veu indignada a Europa. Cal, ja des d'ara, que siguem capaços de mobilitzar tota l'atapeïda xarxa associativa catalana ja sigui mitjançant la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i les plataformes per la llengua, o d'una altra coordinadora que aglutini el teixit associatiu en la seva diversitat (juvenil, veïnal, professional, esportiu, sindical, etc.) Organitzem manifestacions massives en pro de la total oficialitat del català als Països Catalans i a Europa. Fem concentracions al Camp Nou de Barcelona, la plaça de bous de València, l'estadi de Son Moix de Palma, i a l'estadi de la USAP de Perpinyà. Si realment no som capaços de reaccionar, de fer-nos presents com a poble en contra de la injusta negativa europea antidemocràtica i estatista, aleshores no tindrem dret a queixar-nos més. Car tindrem el que ens mereixem.
Mira també: http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-867642.html http://www.vilaweb.com/elpunt
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more