|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Partidarios del Alarde discriminatorio agreden a los participantes del igualitario
|
|
per Alarde
Telèfon: www.gara.net |
30 jun 2004
|
|
El ambiente festivo que ha presidido durante toda la mañana la celebración de los dos Alardes de Irun se ha roto este mediodía, al ser increpadas con insultos y sufrir el lanzamiento de objetos las personas que participaban en el desfile igualitario, en el que las mujeres participan también como escopeteras. |
GARA
IRUN-. Pasadas las 12:00 , cuando ya había concluido el llamado Alarde "tradicional", en el que las mujeres desfilan únicamente como cantineras, y el igualitario estaba a punto de terminar su recorrido, la Ertzaintza se ha desplegado ante la actitud de algunos partidarios del Alarde discriminatorio.
Los agentes han formado un pasillo en las calles Fueros y Mayor mientras algunas personas, partidarias de permitir que la mujer participe únicamente como cantinera, increpaban a los participantes del Alarde en el que las mujeres y los hombres toman parte en igualdad de condiciones. Se han escuchado gritos como "¡Fuera!" y "¡A por ellas!".
Miembros de ambos desfiles se han cruzado insultos y gritos y algunos de los seguidores del alarde discriminatorio que se encontraban en los bares cercanos han arrojado vasos, botellas y otros objetos al paso de las mujeres escopeteras.
Aunque momentáneamente los alborotadores han logrado romper el cordón policial, finalmente los ertzainas han permitido que el desfile mixto siguiera su marcha, que ya ha concluido.
El departamento de Interior de Lakua ha precisado que no se han producido detenciones y que no han empleado material antidisturbios.
Las palabras del alcalde
El Alcalde de Irun, José Antonio Santano, se ha referido hoy con desprecio al desfile igualitario del Alarde, en el que las mujeres participan como escopeteras además de como cantineras, asegurando que "se trata de una manifestación".
Asimismo, Santano ha rehusado hacer entrega de la bandera al Alarde mixto porque "estoy demasiado ocupado".
La entrega de la bandera es uno de los momentos más álgidos de esta celebración. De hecho, Santano ha hecho entrega de la enseña a las compañías masculinas.
Entre las razones que ha esgrimido para evitar participar en el acto Santana ha señalado que los promotores del Alarde igualitario no han cumplido con los trámites administrativos pertinentes.
El llamado Alarde tradicional, en el que se discrimina a las mujeres, ha partido a las 8:25 de la plaza Urdanibia, mientras que el igualitario lo ha hecho a las 11:00.
Antes de los incidentes
Unos 8.000 soldados (todos ellos hombres) han participado hoy en el llamado Alarde "tradicional" de Irun (el que impide la participación de las mujeres).
Han estado escoltados por agentes de la Policía Municipal, aunque el desfile ha transcurrido sin incidentes, a diferencia de las anteriores ediciones.
Tal y como estaba previsto, el desfile ha partido a las ocho y veinticinco de la mañana de la plaza Urdanibia de Irun.
Algunas personas de entre el público han lanzado octavillas con el lema "Emakumeak alardean". La reivindicación de la mujer ha estado presente en diferentes tramos del desfile.
A las once de la mañana ha partido también de la plaza Urdanibia el Alarde igualitario, en el que participan las mujeres como escopeteras, que ha recorrido el mismo trazado que el discriminatorio.
En el Alarde midxto han tomado parte cerca de 1.000 personas y uno de los momentos más emotivos se ha vivido cuando Julia Oruezabal Martairena, de 83 años de edad, se ha sumado al desfile vestida de cantinera junto con su nieta.
Algunos de los representantes de este Alarde han agradecido el apoyo recibido por parte del Gobierno de Lakua, la Diputación de Gipuzkoa, el Ararteko y Emakunde, al tiempo que han denunciado la actitud del alcalde de Irun, José Antonio Santano, respecto a este conflicto por no haber defendido y promovido el Alarde igualitario.
El desfile mixto se ha desarrollado entre aplausos del público, entre el que se encontraba la directora de Emakunde, Txaro Arteaga. El Alarde igualitario, en el que desfilaba entre otros el cantante Fermin Muguruza, ha llegado a la plaza del Ayuntamiento, pero el balcón estaba vacío y no se encontraba el alcalde.
Han pasado pasaron revista a sus tropas y han seguido las mismas tradiciones, a pesar de la ausencia del alcalde. Concejales de EB-IU e Irun Herria les han hecho entrega de la bandera de la ciudad.
Antes de que algunos partidarios del Alarde "tradicional" protagonizaran los incidentes arriba mencionados, los responsables de ambas marchas han querido destacar el "ambiente festivo" en el que se han iniciado los desfiles.
Por la tarde, los dos Alardes volverán a ocupar las calles irundarras. El igualitario lo hará a partir de las 17:00 y el discriminatorio a las 18:00.
Diari Gara 30 de juny 2004
www.gara.net |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Partidarios del Alarde discriminatorio agreden a los participantes del igualitario
|
|
per Pepet |
30 jun 2004
|
Traduccons a www.internostrum.com
L'ambient festiu que ha presidit durant tota el matí la celebració dels dos Alardes d'Irun s'ha trencat aquest migdia, al ser increpades amb insults i sofrir el llançament d'objectes les persones que participaven en la desfilada igualitària, en el qual les dones participen també com escopeteres.
GARA
IRUN-. Passades les 12:00 , quan ja havia conclòs el citat Alarde "tradicional", en el qual les dones desfilen únicament com "cantineras", i l'igualitari estava a punt d'acabar el seu recorregut, l'Ertzaintza s'ha desplegat davant l'actitud d'alguns partidaris de l'Alared discriminatori.
Els agents han format un passadís en els carrers "Fueros" i "Mayor" mentre algunes persones, partidàries de permetre que la dona participi únicament com "cantinera", increpaven als participants de l'Alarde en el qual les dones i els homes prenen part en igualtat de condicions. S'han escoltat crits com "Fora!" i "A per elles!".
Membres d'ambdós desfilades s'han creuat insults i crits i alguns dels seguidors de la parenceria discriminatòria que es trobaven en els bars propers han llançat gots, botelles i altres objectes al pas de les dones "escopeteras".
Encara que momentàniament els alborotadors han aconseguit trencar el cordó policial, finalment els ertzaines han permès que la desfilada mixta seguís la seva marxa, que ja ha conclòs.
El departament d'Interior de Lakua ha precisat que no s'han produït detencions i que no han emprat material antidisturbis.
Les paraules de l'alcalde
L'Alcalde d'Irun, José Antonio Santano, s'ha referit avui amb menyspreu a la desfilada igualitària de la Parenceria, en el qual les dones participen com escopeteres a més de com cantineres, assegurant que "es tracta d'una manifestació".
Així mateix, Santano ha refusat fer lliurament de la bandera a la Parenceria mixta perquè "estic massa ocupat".
El lliurament de la bandera és un dels moments més àlgids d'aquesta celebració. De fet, Santano ha fet lliurament de l'ensenya a les companyies masculines.
Entre les raons que ha esgrimit per a evitar participar en l'acte Santana ha assenyalat que els promotors de la Parenceria igualitària no han complert amb els tràmits administratius pertinents.
La cridada Parenceria tradicional, en el qual es discrimina a les dones, ha partit a les 8:25 de la plaça Urdanibia, mentre que l'igualitari ho ha fet a les 11:00.
Abans dels incidents
Uns 8.000 soldats (tots ells homes) han participat avui en la cridada Parenceria "tradicional" de Irun (el qual impedeix la participació de les dones).
Han estat escortats per agents de la Policia Municipal, encara que la desfilada ha transcorregut sense incidents, a diferència de les anteriors edicions.
Tal com estava previst, la desfilada ha partit a les vuit i vint-i-cinc del matí de la plaça Urdanibia de Irun.
Algunes persones d'entre el públic han llançat octavetes amb el lema "Emakumeak alardean". La reivindicació de la dona ha estat present en diferents trams de la desfilada.
A les onze del matí ha partit també de la plaça Urdanibia la Parenceria igualitària, en el qual participen les dones com escopeteres, que ha recorregut el mateix traçat que el discriminatori.
En la Parenceria mixte han pres part prop de 1.000 persones i un dels moments més emotius s'ha viscut quan Julia Oruezabal Martairena, de 83 anys d'edat, s'ha sumat a la desfilada vestida de cantinera juntament amb la seva néta.
Alguns dels representants d'aquesta Parenceria han agraït el suport rebut per part del Govern de Lakua, la Diputació de Gipuzkoa, l'Ararteko i Emakunde, al mateix temps que han denunciat l'actitud de l'alcalde d'Irun, José Antonio Santano, respecte a aquest conflicte per no haver defensat i promogut la Parenceria igualitària.
La desfilada mixta s'ha desenvolupat entre aplaudiments del públic, entre el qual es trobava la directora de Emakunde, Txaro Arteaga. La Parenceria igualitària, en el qual desfilava entre uns altres el cantant Fermin Muguruza, ha arribat a la plaça de l'Ajuntament, però la balconada estava buidor i no es trobava l'alcalde.
Han passat revista a les seves tropes i han seguit les mateixes tradicions, malgrat l'absència de l'alcalde. Regidors de EB-IU i Irun Herria els han fet lliurament de la bandera de la ciutat.
Abans que alguns partidaris de la Parenceria "tradicional" protagonitzessin els incidents dalt esmentats, els responsables d'ambdues marxes han volgut destacar el "ambient festiu" en el qual s'han iniciat les desfilades.
A la tarda, les dues Parenceries tornaran a ocupar els carrers irundarres. L'igualitari ho farà a partir de les 17:00 i el discriminatori a les 18:00.
Diari Gara 30 de juny 2004. |
|
algunas aclaraciones
|
|
per void |
30 jun 2004
|
donde dice "alarde tradicional" (en el que se discrimina a las mujeres) deberia decir: alarde ilegal
los jueces decidieron hace algun tiempo que la discriminacion de la mujer en la participacion de la fiesta era inconstitucional, por lo que instaron al ayuntamiento de irun a resolver el problema
el ayuntamiento de irun (socialista) para evitar la igualdad de la mujer en el desfile, procedio a "privatizar" la fiesta. motivo por el cual existe el alarde que ahora se llama "tradicional" y que deberia llamarse "ilegal" o discriminatorio" (a elegir)
algun*s vecin*s decidieron continuar con la fiesta "publica", organizando un alarde en el que las mujeres pudiesen participal en igualdad de condiciones que los hombres. este alarde esta siendo sistematicamente boicoteado por las autoridades municipales (psoe), atacado por la ertzaina y la guardia urbana, etc
salute |
|
o alarde privado
|
|
per v |
30 jun 2004
|
alarde tradicional = alarde discriminatorio = alarde privado (privatizado) = alarde capitalista = alarde fundamentalista = alarde fascista
vota psoe, el partido del progreso, y te prometemos que evitaremos la igualdad de las mujeres y los hombres alli donde sea necesario para satisfacer a los caciques locales
salute |
|
Trista reflexió sobre les Parenceries discriminatòries d'Irun i Hondarribia
|
|
per www.gara.net |
30 jun 2004
|
L'antropòloga Margaret Bullen i el sociòleg José Antonio Egido han investigat en profunditat el conflicte sorgit en Irun i Hondarribia entorn de la participació de la dona com soldat en la Parenceria. La falta de voluntat de les autoritats locals per a buscar solucions i la reinterpretació de la tradició per a justificar la desfilada discriminatòria són alguns dels elements recollits en l'estudi.
El conflicte sorgit en Irun i Hondarribia entorn de la participació de la dona com soldat en les Parenceries d'ambdues localitats ha donat lloc, entre altres coses, a escenes de violència física i verbal, discussions en el si de la família i la quadrilla, boicotejo a comerços i fins la marginació social dels simpatitzants de la desfilada igualitària.
El llibre de Margaret Bullen i José Antonio Egido, presentat ahir (31 de maig de 2004) en Donostia com el primer estudi soci-antropològic sobre aquest contenciós, analitza les raons per les quals la sol·licitud de participació igualitària en un acte festiu produeix un rebuig tan visceral en la badia de Txingudi. A més de documentar l'evolució de la controvèrsia, l'obra titulada "Trists espectacles: les dones i les parenceries de Irun i Hondarribia" exposa els arguments tant de la posició tradicionalista com de la qual advoca pel canvi.
La tasca d'investigació es va iniciar fa vuit anys, alhora que el conflicte. Emakunde va donar el projecte, mentre que els ajuntaments de Irun i Hondarribia es van negar a fer-lo, demostrant de nou la seva falta de voluntat per a buscar solucions.
El llibre reserva precisament un apartat a la política local, en el qual destaca el temor al desgast electoral en cas de defensar la incorporació de les dones com 'escopeteres', reivindicació rebutjada per gran part de la població. Recorda que el Consistori de Irun va encarregar una enquesta sociològica a la UPV en la qual les respostes favorables a la participació igualitària no van passar del 21%.
Al mateix temps que afirma que les municipalitats d'ambdues localitats disposen de suficients recursos normatius, polítics i administratius per a resoldre el contenciós, l'estudi cita unes declaracions de l'actual alcalde de Hondarribia, Borja Jauregi (PNB), com exemple de la cabuderia de les institucions locals en l'assumpte.
El primer edil hondarribiarra apel·la a la Història i a la tradició per a justificar la seva postura favorable a la Parenceria sexista, ignorant que les 'cantineres' no existien en els fets bèl·lics objecte de commemoració i que, a més de soldats barons, va haver dones que van intervenir en els mateixos. «Es nega a reconèixer que les Parenceries, mentre que fet social dinàmic i viu que expressa la creativitat popular, incorpora contínuament nous usos i costums en el seu recorregut, en el seu vestuari i en la seva composició i abandona altres que la societat considera desfasats», indiquen els autors del llibre.
Un segon argument esgrimit pels opositors a la Parenceria mixta, segons l'anàlisi soci-antropològic, fa al·lusió al suposat perjudici que implicaria la incorporació de la dona a l'estètica de la desfilada. Els tradicionalistes asseguren que una Parenceria de caràcter sobri, respectable i imbuït de prestigi es convertiria en un carnestoltes. «S'afirma que les dones restarien serietat a la desfilada, però no s'especifica si és perquè no es considera persones serioses a les dones o perquè provocarien excessiu 'jolgori' entre els homes», ironitzen Bullen i Egido.
El llibre també parla de la voluntat d'atribuir a l'esquerra abertzale la responsabilitat en el conflicte, circumstància que apareix repetidament en pamflets anònims que han circulat per Hondarribia en els últims anys.
Apunt referent a això que l'estirada electoral de Euskal Herritarrok va ser menor en ambdues localitats en les eleccions municipals de 1999. «La posició favorable a la participació de la dona s'associa amb l'esquerra abertzale per a demostrar que aquesta reivindicació és una mica subversiva», explica.
A pesar d'aquesta constatació, els autors de l'estudi estimen que el conflicte és principalment un problema de gènere, encara que hagi manifestacions polítiques.
A manera de conclusió, estimen que el discurs dels simpatitzants de la Parenceria discriminatòria es basa en models i estereotips de la societat i que el conflicte, en definitiva, és una mostra de l'exclusió de les dones dels centres socials i simbòlics.
Quant a la solució, consideren que aquesta pansa per la negociació entre els protagonistes i les autoritats polítiques, encara que observen falta d'implicació per part dels ajuntaments. Reconeixen, a més, que la privatització de la Parenceria per part de la majoria tradicionalista dificulta notablement una solució. I citen com «el més trista» la transformació de «una festa pública per al gaudi de tot el món en un acte privat per a permetre l'exclusió de dones sancionada per la llei». -
DONOSTIA
«Borja Jauregui donà suport la càrrega»
Margaret Bullen i José Antonio Egido no passen per alt la intervenció dels agents de l'Ertzaintza encaminada, suposadament, a permetre que els partidaris de la Parenceria igualitària exercissin el seu dret. «En la Parenceria de *Hondarribia de 1999 va passar a exercir la violència física mitjançant l'agressió amb les seves porras de fusta a la companyia quan intentava incorporar-se a aquesta celebració», relata.
Després de recordar que el conseller d'Interior Javier Balza va indicar que aquesta actuació «va evitar mals majors», el llibre remarca que l'ús policial de la força va ser donat suport i aplaudit per l'alcalde Borja Jauregi.
També al·ludeix que la Policia autonòmica semblava defensar als tradicionalistes i no a les persones que precisament contaven amb el respatller de la llei. En la 'sentada' realitzada en 2000 pels simpatitzants de la Parenceria discriminatòria amb la finalitat d'evitar el pas de la companyia Jaizkibel, destaca que l'Ertzaintza «va actuar de manera poc enèrgica i, per descomptat, sense gens de la violència utilitzada l'any anterior».
Diari Gara, 01 de juny de 2004
www.gara.net |
|
La Parenceria mixta desfilarà demà (per avui) sense l'autorització de l'Ajuntament d'Irun
|
|
per www.gara.net |
30 jun 2004
|
L'Ajuntament d'Irun, que la passada setmana va donar llum verda a la celebració de la Parenceria discriminatòria, va rebutjar ahir la sol·licitud d'autorització formulada pels promotors de la desfilada igualitària. Els organitzadors de la Parenceria que permet la participació de la dona com soldat van assenyalar referent a això que l'alcalde, José Antonio Santano (PSE), «ha de fer veure als 'betikos' que és més 'betiko' que ningú i que els va a seguir donant cobertura».
GARA
IRUN
L'Ajuntament diIrun va desestimar ahir la sol·licitud de permís administratiu formulada per l'Associació Parenceria Publikoaren Alde-Alardezaleak per a l'organització de la Parenceria mixta, que se celebrarà demà, dia de San Marcial. Aquesta decisió arriba quatre dies després que el Consistori autoritzés la Parenceria discriminatòria.
Segons l'Ajuntament irundarra, la denegació s'ha produït degut al fet que «no ha estat presentada la documentació requerida per a garantir el desenvolupament de l'acte conforme a les garanties i requisits de seguretat exigits per la Llei d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives».
La denegació del permís municipal, no obstant això, no impedirà que la Parenceria igualitària es porti a terme. Les seves convocants van explicar que també van comunicar la celebració de l'esdeveniment al Departament d'Interior del Govern de Gasteiz i que conten amb permís d'aquesta institució.
Maribel Castelló, portaveu de la Parenceria Pública, va afirmar que la decisió municipal té «un fons polític», al considerar que l'alcalde José Antonio Santano (PSE) «ha de fer veure als betikos que és més betiko que ningú i que els va a seguir donant cobertura».
Va recordar que el 31 de març van sol·licitar al Consistori que organitzarà la Parenceria pública o, si escau, cedís tots els mitjans necessaris a *Alardezaleak en compliment de les sentències judicials. Va explicar que, «com suposàvem que anava a contestar que no», van demanar a l'ens municipal permís per a organitzar una Parenceria sota la Llei d'Espectacles Públics. En aquest mateix moment, també van comunicar a Interior que anaven a celebrar la desfilada.
L'Ajuntament els va reclamar que sol·licitessin altres recorreguts i horaris distints per coincidir amb la Parenceria que veta la participació de la dona com soldat.
Emakumeen Koordinadora critica a Lakua
A.S.
IRUN
En vespres de la Parenceria de San Marcial i en vista de que el conflicte segueix sense solucionar-se, Gipuzkoako Emakumeen *Koordinadora va criticar als consistoris de Irun i Hondarribia i al Govern de Gasteiz per no complir les sentències judicials «quan la seva execució no interessa al poder públic establert».
En al·lusió a Juan José Ibarretxe i també al PSOE, va assenyalar que «és vergonyós que els representants polítics, d'una banda, prometin una cosa de cara a l'electorat i, tal com ocorre amb la Parenceria d'Irun, facin tot el contrari del que prediquen».
D'altra banda, Aralar va destacar que «no es pot acceptar que una institució pública com un ajuntament opti per afavorir clarament a una Parenceria discriminatòria enfront d'un no discriminatori». En la seva opinió, la societat ha de «castigar políticament» a qui així actuen.
IU d'Irun, per la seva banda, que al costat de Irun Herria és l'únic grup amb representació en l'Ajuntament que s'ha pronunciat públicament en favor de la Parenceria mixta, va convidar a participar en la desfilada igualitària.
Diari Gara 29 de juny de 2004
www.gara.net |
|
Lamarca insta a l'Ajuntament d'Irun a impulsar una Parenceria justa
|
|
per www.gara.net |
30 jun 2004
|
GARA
GASTEIZ
El recentment nomenat nou Ararteko, Iñigo Lamarca, va indicar ahir que l'Ajuntament d'Irun «té el deure liderar el canvi social necessari» per a aconseguir que la Parenceria, que celebra avui una nova edició, «no exclogui a les dones pel fet de ser-lo».
A través d'una nota, Lamarca va assenyalar que «la discriminació històrica que han sofert les dones segueix mostrant milers de cares i manifestacions, des de les més greus com la violència de gènere fins les discriminacions laborals».
«Lamentablement, també en les festes populars es posa de manifest el paper subordinat que històricament s'ha atribuït a les dones, i que alguns col·lectius s'obstinen a mantenir, confonent la defensa de les tradicions amb el sosteniment d'atàviques injustícies», va afegir.
Per a l'Ararteko, «això és el que ha vingut ocorrent en Irun i, pel que sembla, va a repetir-se aquest any, ja que no s'ha aconseguit la celebració d'una Parenceria pública, igualitari i obert a tota la població». Lamarca, «en la meva labor de defensa de tota la ciutadania», va insistir en «l'obligació que tenen tots els poders públics de promoure la igualtat efectiva entre totes les persones».
En aquest sentit, va advertir que «en Irun i en l'any 2004, aquesta obligació es tradueix en el deure de l'Ajuntament de liderar el canvi social necessari per a recuperar una festa popular que no exclogui a les dones pel fet de ser-lo».
Diari Gara, 30 de juny de 2004
www.gara.net |
|
L'Ertzaintza no evita les agressions a la Parenceria mixta
|
|
per www.gara.net |
01 jul 2004
|
Els incidents no van entelar el bon ambient en el qual va discórrer la desfilada en la major part del seu recorregut
Simpatitzants de la Parenceria discriminatòria van rebre amb insults, empentes i llançaments d'objectes en el Carrer Major de *Irun als integrants de la desfilada igualitària. Aquest va ser l'enclavament on, tant al matí com a la tarda, es van registrar els altercats més seriosos. No obstant, aquests incidents no van entelar el gran ambient en el qual va discórrer la comitiva que permet la participació de la dona com soldat. Les seves impulsors van afirmar que «la desfilada mixta és una realitat que no té tornada endarrere», al mateix temps que van reiterar que componen «la Parenceria del futur».
Aritz SORZABAL
IRUN
Ampli desplegament de policies uniformats i de paisà, furgonetes blindades i fins un helicòpter. Aquest va ser el dispositiu desplegat per l'Ertzaintza per a evitar altercats ahir en Irun. No obstant, la Policia autonòmica no va poder evitar un any més les agressions contra la Parenceria mixta. Els llançaments d'objectes, les empentes i els insults van ser aïllats, però es van produir en un dels pocs llocs on van confluir simpatitzants de les dues parenceries, tal com va ocórrer en l'edició del passat any.
Al matí, els participants de la desfilada «tradicional» es trobaven en l'exterior dels bars del Carrer Major després d'haver finalitzat, un parell d'hores abans, la Parenceria que veta la participació de la dona com soldat. Els incidents es van produir en el moment que la desfilada igualitària es va dirigir a aquest enclavament. L'Ertzaintza, que va establir un cordó de seguretat en ambdues voreres, es va limitar a desfer el tap que van tractar de provocar els tradicionalistes. No va haver ni rastre de la contundència emprada fa uns anys contra els simpatitzants de la desfilada mixta.
Ja a la tarda, els agents van retenir prop de 20 minuts a la Parenceria igualitària perquè no coincidís al llarg del recorregut amb el discriminatori, que va sortir una hora més trigui. Una vegada transcorregut aquest temps d'espera, els 'escopeters' i 'escopeteres' es van tornar a trobar en el Carrer Major amb els mateixos incidents.
Els afectats van atribuir els altercats a un grup aïllat, pel que es van quedar amb l'ambient festiu que va regnar en la resta del recorregut. En aquest sentit, al matí, els impulsors de la Parenceria no discriminatori van comparèixer davant els mitjans per a llançar «un missatge de festa».
Van recordar a les institucions que els han recolzat en els últims anys. Van citar a l'Ararteko, a Emakunde, a la Diputació de Gipuzkoa i al Govern de Gasteiz. «També volem agrair als homes que ens han acompanyat en aquesta reivindicació en aquests vuit anys. Han comprès que avui la causa de la dona també és la causa de la humanitat», van explicar.
Així mateix, van aprofitar l'ocasió per a criticar a l'alcalde, José Antonio Santano (PSE), a l'estimar que «segueix pensant que les dones hem d'anar-nos a casa». Al mateix temps que van qualificar aquesta actitud de «políticament inasumible des d'un partit que es reclama socialista», van remarcar que «una Parenceria mixta ja existeix, és una realitat que no té tornada endarrere. Som la Parenceria del futur i anem a créixer».
Després d'aquestes paraules, els prop de mil 'escopeteres' i 'escopeters' repartits en deu companyies van emprendre la marxa, amb els 'destralers' al cap.
La Parenceria tradicional, per la seva banda, que va arrencar sobre les 8.25, va congregar a més de vuit mil soldats repartits en 20 companyies. Els seus integrants van rebre la bandera de la ciutat en la plaça de San Juan de mans de la Junta de la Parenceria Tradicional. Els edils d'IU i Irun Herria, en canvi, van ser els quals es van encarregar de lliurar la bandera de Irun als membres de la desfilada mixta.
Batasuna va denunciar que es deu acabar amb l'actitud «feixista i intolerable» per una banda de la ciutadania d'Irun. «Els sectors més retrògrads es refugien en raons sense fonament per a continuar amb aquesta situació discriminatòria i antidemocràtica», va indicar.
Aralar, per la seva banda, va criticar a Santano «perquè una vegada més ha mostrat la seva preferència per una Parenceria discriminatòria».
Santano: «Irun és un exemple de tolerància»
A.S.
IRUN
L'alcalde d'Irun, José Antonio Santano (PSE), va realitzar una primera valoració del dia de San Marcial quan encara no havia ni començat la Parenceria mixta. Va afirmar que «la ciutat està donant, una vegada més, una lliçó de respecte». Va reiterar que «estem donant la imatge del que som, una ciutat exemplar en convivència i en tolerància».
Va assegurar que el seu objectiu com alcalde és que Irun «se senti bé i que les persones, entenguin la Parenceria com ho entenguin, puguin gaudir-lo i viure'l, que creo que es va a aconseguir perquè va a haver dues parenceries».
No obstant això, Santano no va sortir a la balconada consistorial per a rebre a la desfilada igualitària, una mica que sí va fer amb el discriminatori. «Com alcalde no puc donar l'esquena a la immensa ciutadania d'Irun. He de mantenir aquest equilibri d'estar amb la gran majoria del poble, però, per altra banda, garantir que aquells ciutadans que, encara que siguin minoria, vulguin celebrar la Parenceria d'altra manera puguin fer-lo», va indicar.
Santano va oblidar que l'Ajuntament no va donar permís per a desfilar a la Parenceria mixta.
Diari Gara, 1 de juliol de 2004
www.gara.net |
|
vosotros, fascistas, sois los socialistas (del psoe)
|
|
per huy |
01 jul 2004
|
perdon, queria decir:
vosotros, fascistas, sois los terroristas
(komo esta el patio) |
|
Re: Partidarios del Alarde discriminatorio agreden a los participantes del igualitario
|
|
per Athini |
05 jul 2004
|
|
Si no lo he entendido mal, el alarde pretende ser una especie de representación de cierta batalla y en la época en que dicha batalla tuvo lugar los ejércitos eran exclusivamente masculinos. A mí no me parecería muy razonable que en una película de romanos se obligase al director a ser políticamente correcto y presentar legionarios de ambos sexos al 50%. En cualquier caso, es sorprendente constatar la diferencia en el espacio dedicado por los medios de comunicación a este caso desde hace varios años, en total contraste con la absoluta ausencia que en dichos medios había de una cuestión paralela, pero --creo-- mucho más importante: ¿Por qué el servicio militar obligatorio lo era sólo para hombres? ¿Por qué los jueces se preocupaban tanto por la igualdad en ese desfile festivo, y se olvidaban por completo de ella al condenar a insumisos? |
|
Re: Partidarios del Alarde discriminatorio agreden a los participantes del igualitario
|
|
per xabi |
04 jul 2005
|
Yo soy de Irun y os lo explico en pocas palabras.
Las mujeres tienen el dia de las antorcheras donde los hombre tenemos PROHIBIDO desfilar. Nadie se ha quejado nunca.
El alarde se centra en la imagen de la Cantinera (mujer) y es un orgullo para ella ser la elegida.
Los grupos radicales vascos de HB y un porcentaje de IU, criticaban con uñas y dientes el desfile "militar" del alarde hace unos años.
De pronto se liaron la cabeza y empezaron a reclamar desfilar como mujeres escopeteras. Los primeros años, vimos desde pegatinas de apoyo a presos vascos, hasta claras referencias pro-etarras en "su" desfile (alarde para ellos).
No colaboran en absoluto en generar buen ambiente, pegan a policias (este año lo vimos por la tele y no lo pueden negar) e incluso ponen pancartas tipo Jarrai en el ayuntamiento.
VASTA YA. Nos estamos cansando.
por 2 descerebrados que os tiraron agua a la cara en la Calle Mayor, no se puede juzgar a todo el pueblo de Irun.
Irunesas, si la palabra la tienen las irunesas, os aseguro que el alarde Mixto NO EXISTIRIA. porque ellas tienen su dia, su fiesta de antorcheras, y porque no se sienten discriminadas.
Venir a vivirlo a Irun y descubrireis las mentiras de HB y cientos de batasunos. |
|
|
