Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Guernica y el mito
29 jun 2004
La revista Der Spiegel ha publicado recientemente un informe sobre el bombardeo de Guernica, firmado por un ingeniero de la Luftwaffe apellidado casualmente como el autor del bombardeo, Richthofen. El informe ha sido presentado como la prueba de que los alemanes buscaron deliberadamente el arrasamiento de la villa vasca en su plan de ataques terroristas desde el aire a la población civil.

En realidad es imposible deducir tal cosa del informe, hecho a posteriori (otra cosa sería si se tratase de un plan previo para la destrucción de la villa). Se trata, según se desprende de las informaciones periodísticas, de una evaluación técnica como debe de haber muchísimas en todos los ejércitos de la II Guerra Mundial sobre acciones semejantes, y no altera nada de lo que ya se sabía.

No sólo los alemanes tenían planes o ideas de bombardeos terroristas sobre la población civil, sino también los italianos, los ingleses y los useños, seguramente también los soviéticos, pues con tal cosa venían especulando muchos tratadistas militares desde la I Guerra Mundial. Tales bombardeos, se suponía, destruirían la moral de la retaguardia y precipitarían el fin de la guerra. Ese efecto no se produciría luego, pese a la tremenda devastación desde el aire en la II Guerra Mundial.

Tampoco prueba el informe que la destrucción de Guernica respondiera a tales planes, y menos aún al de destruir los símbolos tradicionales vascos, que no fueron atacados y seguramente ignoraban los alemanes. Por cuanto hoy sabemos, se trató de un bombardeo no autorizado por Franco ni por Berlín, encaminado a propiciar un rápido avance de la infantería sobre la villa, para embolsar a importantes unidades izquierdistas y nacionalistas vascas. El misterio radica en que el director del bombardeo, Richthofen, sabía que la orden de Mola preveía el avance de la infantería en otra dirección (Durango), lo cual volvía al bombardeo inútil militarmente. En sus diarios afirma, algo vagamente, haber obtenido el acuerdo del general Vigón para avanzar sobre Guernica, pero no era Vigón quien podía dar ni asegurar el cumplimiento de tal orden.

El ataque aéreo contravenía además la orden de Franco de no atacar a la población civil, orden reiterada después de Guernica, aunque volvería a ser desafiada, ya en 1938, por los italianos. Acerca de los bombardeos sobre ciudades en nuestra guerra civil conviene no olvidar dos cosas: fueron los italianos, y no los alemanes, quienes causaron más víctimas, y fue el Frente Popular el iniciador de tales acciones, de las que se jacta en sus partes de guerra.

El bombardeo de Guernica se dio en varias pasadas de breves minutos y bastante espaciadas, lo que permitió a casi toda la población ponerse a salvo. Por esa razón los muertos fueron unos 120, muchos para una población de sólo 5.000 habitantes, pero muy pocos comparados con los 800, 1.200, 1.700 y hasta 3.000 que han hecho circular los creadores del mito. La excusa de los alemanes fue que pretendían destruir un puente en las afueras de la población, para obstaculizar la retirada de las tropas enemigas (y que no fue alcanzado, aunque bastante bombas cayeron en las inmediaciones), pero que el humo levantado por la primera pasada habría impedido precisar el tiro luego, cayendo las bombas en la villa. Esto no es muy fácil de creer.

La destrucción material fue enorme. Quedó en llamas un 18 por ciento del caserío, y en las horas siguientes al bombardeo el fuego devoró a tres cuartas parte de él. La causa de esta extraordinaria propagación del incendio está, según unos, en la tardía llegada de los bomberos de Bilbao y su vuelta cuando el fuego continuaba plenamente, o en no haberse procedido a volar las casas próximas a los principales núcleos del fuego; según otros, a la destrucción de las canalizaciones del agua y al viento intermitente de aquel día. Seguramente fueron todos esos factores juntos los que dieron tanta extensión a la catástrofe.

Como es sabido, el bando franquista negó el bombardeo, y atribuyó el incendio a los propios izquierdistas. Era una mentira flagrante y fácil de descubrir, aunque explotaba el hecho de que en Irún y Éibar los izquierdistas sí habían quemado con gasolina todas las edificaciones que pudieron. Y por otra parte el mando nacional no había dado la orden de bombardear Guernica, cuyos efectos y repercusión mundial lo tomaron por sorpresa.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Guernica y el mito
30 jun 2004
Walter de l’informe al que et referixes no et puc dir res perquè no l’he llegit però del que tu dius estic totalment en desacord. El que és clar és que amb el bombardeig de Gernika es buscava deliberadament l’arrassament de la població civil que habitava eixe poble, i dir el contrari és no voler vore la realitat i els resultats (morts, destruccións...) d’eixe bombardeig.

És clar que els alemans no eren els únics que tenien la idea de bombardejar a la població civil des del aire, la idea existia ja d’abans. Però els alemans varen ser els primers en fer-ho, en dur a terme la idea, i Gernika va servir de primer assaig d’aquesta tècnica de bombardeig sobre la població civil.

I digues el que digues els alemans sabien molt bé què bombardejaven: un poble en dia de mercat, que a més era la capital cultural i històrica d’Euskal Herria (poble tradicionalment rebel a l’imposició espanyola). I un bombardeig sempre és útil militarment: mates a gent i destrueixes vides del enemic i si eren basques millor.

D’allò de que Franco ni Berlin varen autoritzar el bombardeig doncs no s’ho creu ja quasi ningú: et trone a repetir que es tractava del primer bombardeig contra la població civil i per tant va ser preparat des de les altes esferes: no es va tractar d’un acte irreflexiu. I Franco podia dir moltes coses, però cosa molt diferent és el que després feia: per molt que diguera de no atacar a la població civil, des del principi de la guerra qui més va patir els atacs va ser la població civil.

No sé perquè dius que els morts varen ser 120 quan s’estima que varen morir 1654 persones (d’un poble de 5000). Front al teu relat de cóm va ser el bombardeig (“se dio en varias pasadas de breves minutos y bastante espaciadas, lo que permitió a casi toda la población ponerse a salvo�) jo et dic que “el ataque empezó a las cuatro y media de la tarde. Aunque su objetivo, supuestamente, era la simple voladura de un puente, el ataque fue devastador, los bombarderos lanzaron una gran cantidad de bombas de 550 lb, y más de tres mil proyectiles incendiarios de alumnio de 2 lb sobre el casco urbano de la ciudad. Los cazas, entretanto, disparaban en vuelo rasante a los civiles que huían del lugar. Los bombardeos venían en oleadas, y la destrucción fue tan grande que al cabo de dos horas los pilotos bombardeaban a ciegas, al ocultar el humo la ciudad. A las siete y media de la tarde terminó el ataque, no pudiéndose apagar totalmente el incendio hasta el día siguiente�.

No existeix mite de Gernika: Gernika va ser bombardejada i molts dels seus habitants assassinats. Gernika va ser el lloc on per primera volta en la història del món bombardejaren a la població civil. Gernika s’ha convertit però en un símbol.

No sé perquè has de dir el que dius quan saps molt bé que estàs mentint. No sé perquè vols rebaixar l’història de Gernika. Deixa als bascos i a Euskal Herria amb la seua història que prou han patit ja ells com per a què un manipulador com tu vinga i lis diga xorrades.
Re: Guernica y el mito
30 jun 2004
Gracies Pere, tenia els meus dubtes sobre certs aspectes del text però cap dada per contrastar-ho realment. Si no estem a l'aguait poquet a poquet ens intenten robar la memòria barrejant-la amb l'ignorància de l'amnesia existent. Ni oblit ni perdó, memòria i historia.
Re: Guernica y el mito
30 jun 2004
em sona que Barcelona té el dubtós privilegi d'haver-se estrenat en això dels bombardejos sobre població civil, per part de l'aviació italiana situada a Mallorca.
Gernika vindria posteriorment, això si, a gran escala
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
Els fets de Gernika succeiran el 26 d'abril de 1937, tot i que a Barcelona havien caigut algunes bombes, molt poques ja al febrer i març a zones del poblenou i d'altres, no fou fins al 1938 i 1939 quan la ciutat serà assetjada per esquadrons aeris de forma planificada i brutal. A Gernika la Legió Condor arrassa d'una forma inedita fins llavors, la magnitut del bombardeig i el nombre de víctimes marcaran a aquesta com la primera ciutat bombardejada, tot i que a Barcelona ja havien caigut algunes bombes van ser fets puntuals i no planificats com a Gernika, anècdotes macabres que arribarien a la màxima magnitut ocs mesos després. Les imatges que hem pogut veure dels bombardejos de Barcelona i Madrid corresponen als anys de 1938 quan es més gran la pressió aeria fins al final de la guerra, al gener a Catalunya amb l'entrada dels nazionals i a l'abril a Madrid.
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
estem sent bombardejats per provocadors i frikis varios
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
Una cosa és llençar una bomba i altra bombardejar.

El que va passar a Barcelona i a altres llocs abans varen ser accions aillades contra la població civil que no per això menys brutals per qui ho va paritr. Però a Gernika, com diu 'puntualizo' es tractava d'una acció planificada d'extermini de la població civil d'un nucli urbà. I no es va llençar una bomba contra la població civil, sinó que se la va bombardejar convertint-la, a partir d'eixe moment, en l'objectiu prioritari de totes les putes guerres.

'Un' això dels frikis ho dius pel 'gualter' o per nosaltres?

Una abraçada
Re:per pere
01 jul 2004
En el mismo articulo de la Wikipedia que as utilizado ad-hoc, viene la estimacion de los 120 fallecidos. Evidentemente se magnificaron las cifras de los resultados del bombardeo.
P.D. (per un) El insulto y la violencia es el ultimo recurso del incompetente.
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
Curiosamente en la Wikipedia no hacen mencion a los bombardeos de Dresde y Hamburgo.
¿Alguno de vosotros tiene datos?
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
A vore Walter, tu continua manipulant que això és el que t’agrada. En Wikipedia no diu que els morts varen ser 120 sinó uns 1500 però que hi ha gent que estima que varen ser 120 (un extrem, el de Franco, el de Hitler i el teu, Walter ) i altra gent que estima que varen ser 10000 (l’altre extrem).
Ja te dic que no sé perquè vols manipular la història i simplificar l’intent d’exterminació de Gernika des de l’aire. Què et molesta? Deixa en pau als bascos i a la història d’Euskal Herria que prou tenen ja ells de tindre el trist privilegi de ser el primer poble en ser bombardejat des de l’aire.

I teories em pots dir milers, em pots dir que Gernika no va existir, i que les cambres de gas dels nazis tampoc. I jo continuaré sent l’incompetent que et diga que no, que l’història no és com la voleu contar, que sou uns manipuladors i que la única cosa que voleu ser és llavar la cara de sang d’una colla d’assassins. I sinó és això el que vols, m’agradaria per favor, que m’explicares perquè t’empenyes en engayar a la gent.


El text de Wikipedia al que ens referim és aquest, per a que jutjeu vosaltres mateixos: “Nunca ha llegado a haber cifras oficiales de víctimas, pero dada la magnitud del ataque, se estima que pudieron ser unos 1500 los muertos, la mayoría ancianos, mujeres y niños. Así, para algunos, la cifra sería de unos 120, por no poder probarse el resto, para otros, sería de diez mil. Tres cuartas partes de los edificios de la ciudad fueron totalmente destruidos, y el resto muy afectados. Sólo se salvaron la Casa de Juntas de Guernica (histórico lugar de reunión de las asambleas que regían Vizcaya y sede de su archivo histórico) y el anexo �rbol de Guernica, símbolo ancestral del pueblo vasco. El cercano puente que se afirmó luego era el objetivo quedó intacto.�
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
Bronco, si poses a qualsevol buscador "bombardeo de dresde" t'ix prou informació al respecte.
El mateix amb Hamburgo.
Re: Guernica y el mito
01 jul 2004
ho deia pels Jaim, Gualters o Walters Williams que sembla que ens toca aguantar

si d'aqui a uns dies publiquen (suposant que no siguin la meteixa persona, es a dir, el mateix malalt mental) una noticia que digui que, per exemple, "el Camp de la Bota i el mito" "explicant-nos" que al camp de la bota mai es va afusellar a ningú, o alguna bestiessa semblant

he llegit un altre missatge sobre les chekas que atufa al mateix personatge

aquest tiu es un troll, provoca per provocar i nosaltres ens empassem l'ham

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more