|
|
|
|
|
Anàlisi :: fòrum 2004 |
|
FORUM 2004 SOSTENIBLE??? Algnes dades ho desmenteixen...
|
|
per pal monte
Correu-e: facilillo ARROBA inventati.org (no verificat!) |
03 mar 2004
|
|
El Forum 2004 té darrera seu aquest curriculm mediambiental. |
LA MERDA A LA PERIFERIA
EL PLAN DELTA Y EL NUEVO AEROPUERTO DEL LLOBREGAT
El Pla Delta suposa no només la tercera pista de l'aeroport, per la qual han talat 20.000 pins d'una pineda centenà ria calificada com a zona d’especial protecció natural i ara amenacen la tala de la zona natural de la Ricarda, també són les obres del port de BCN (ZAL), a la zona robada al Prat de dos km de costa després del desviament del riu Llobregat; la depuradora, la construcció de la pota sud, l'enderrocament de masies centenaries i de molt patrimoni històric pratenc; l'arribada de l'AVE, la contaminació dels aqüÃfers soterranis, la desaparició de l'agricultura pratenca, la creació de polÃgons industrials i autovies. El Delta està absolutament destrossat grà cies a la polÃtica "ecològica" d'IC i a l’assignació, desde Barcelona, d’infraestructures metropolitanes supeditades a la lògica del creixement.
ECOPARCS I INCINERADORA: RESIDUS A RIPOLLET, A LA ZONA FORUM, A COLLSEROLA...
Els residus municipals a l’à rea urbana de Barcelona han augmentat espectacularment. El motiu ha estat la gran quantitat d’envasos i embalatges que les noves formes de producció, distribució i terciarització han anat imposant. Tant l’abocardor del Garraf com les plantes incineradores de Montacada i Sant Adrià estan saturats. Arrel d’aquesta situació, l’any 1996 es presenta el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, que inclou la construcció d’una nova incineradora i contempla la possibilitat de fer nous abocadors, per exemple a la Pedrera Berta de Collserola. Frontalment oposats al Pla, els grups ecologistes impulsen una primera Iniciativa Legislativa Popular al parlament de catalunya amb l’objectiu de promoure una llei que convertÃs la incineració en il·legal (aquesta proposta de llei, un cop dins el parlament, es va transformar en una llei per regular la incineració (sic)) i un pla alternatiu basat en la reducció de residus, les recollides selectives i la distribució de instal.lacions de tractament al llarg del territori metropolità . Actualment, la recollida selectiva és un fracà s encobert: la mitjana metropolitana està entorn del 14% en recuperació de residus.
En aquest context, arriba l’alternativa intermèdia (abans de portar la brossa a abocador o a incinerar): els ECOPARCS (se’n plantegen 4, un a la Zona Franca, que ja funciona, un en un corredor verd entre Montcada i Ripollet – que ha generat un fort moviment de rebuig el qual ha estat silenciat i criminalitzat pels partits al poder als municipis metropolitans- un al Besos –zona Fòrum- i un altre de pendent al Baix Llobregat). Però els Ecoparcs son en realitat plantes de transfarència de residus, on la gran majoria dels residus son embalats per acabar-los portant a abocadors i incineradores. Perquè els ecoparcs funcionin cal que la recollida selectiva estigui molt ben implantada. Aquest no és el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on els municipis que la realitzen són una minoria. La ciutat més gran, Barcelona, responsable de la majoria dels residus, ni es planteja realitzar-la. Per tant els ecoparcs intensifiquen la polÃtica de dur la merda a la periféria, de imposar mesures sense comptar amb la veu dels afectats, de prioritzar els criteris econòmics per sobre dels ecològics o socials (grans empreses, com FCC o CEPSA, controlen el chiringuito de la gestió privatitzada d’aquests centres), de fragmentació del territori -en aquest cas posant la planta de Ripollet enmig d’un corredor verd-, de saltar-se les propies lleis -legalment desde 1998 s’hauria d’estar recuperant un 50% de la materia orgà nica!- i sobretot de vendre la moto ‘eco’ quan en realitat aquest model està legitimant la hipergeneració de residus i el tractament finalista –poc més d’un 20% es recuperarà realment- amb l’agravant de la possible construcció d’una nova incineradora i nous abocadors.
QUART CINTURÓ
La explicació oficial es que el 4 cinturó ha de servir per millorar la comunicació comarcal i de Barcelona amb França, aixà com resoldre la saturació de la A7. Però la veritable "necessitat" del Quart Cinturó rau en el model econòmic i territorial de la Generalitat de Catalunya, que condemna les comarques veïnes a Barcelona a la seva total urbanització. La construcció del Quart Cinturó (amb les diferents sortides i connexions) significaria la pèrdua irreversible, per ocupació o fragmentació, de la major part dels espais agrÃcoles i forestals de les nostres comarques, alhora que prepararia el terreny perquè l'especulació acabés de destrossar uns paisatges teixits per segles d'història. ¡Error!No se encuentra el origen de la referencia.Afectaria directament la integritat de tres parcs naturals (els del Montnegre i el Corredor, el Montseny, i Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac). Esdevindria barrera per a les migracions de la fauna i fomentaria, per tant, la desaparició d'espècies amenaçades. Modificaria els cabals dels rius. Faria augmentar notablement la contaminació atmosfèrica per gasos i partÃcules, aixà com la d'aigües subterrà nies. Faria augmentar els nivells de soroll al llarg del seu recorregut, i destrossaria zones amb importants jaciments arqueològics. En resum, l'impacte previsible predominant al Vallès Occidental seria la fragmentació i substitució del bosc per formar un nucli continu urbà -industrial-residencial, que es perllongaria per una part del Vallès Oriental. Mentre que per la resta suposaria la fi d'una etapa agrÃcola i l'inici de la nova residencial-industrial. Al vessant de la Serra prelitoral l'impacte seria l'empobriment i la degradació ecològica de les comunitats naturals que presenta. Però l'impacte del Quart Cinturó aniria més enllà de la pèrdua irreversible d'uns espais naturals potser únics a la Mediterrà nia. No hem d'oblidar les funcions educatives i de lleure que aquests espais realitzen. Potser el Quart Cinturó servirà per anar a buscar els espais oberts que tots necessitem a paratges aliens i llunyans?
TRASLAT ZOO BARCELONA
Actualment, la part terrestre del zoo de Barcelona ocupa 8 hectà rees, i malgrat que no es pretén traslladar tota Ãntegrament, la proposta d'ampliar-lo fins a 124 hectà rees demostra que no es tracta d'un trasllat de part del zoo terrestre de Barcelona, sinó d'un projecte de parc temà tic dedicat a la fauna exòtica. Aquest projecte de parc zoològic entra plenament en contradicció amb la proposta aprovada per diversos municipis de la comarca de delimitar una extensa à rea de protecció dels espais naturals situats entre el riu Ripoll i la riera de Caldes anomenat Parc Agroforestal de Llevant. Per tant, l'ocupació o transformació dels camps i boscos de Torre Marimon o Torrent de Colobrers-Torre Turull en un zoològic situat dins dels lÃmits de l'espai Agroforestal de Llevant implicaria la pèrdua d'un espai natural bà sic per garantir la connexió entre els espais naturals del Vallès, ja degradats per una constant d’asfalt i formigó que envaeix la comarca.
NYAPS ALS BARRIS
TÈRMICA DEL PORT (CENTRAL DE CICLE COMBINAT) I GAS NATURAL S.A
El projecte de construcció d'una Central Tèrmica de Cicle Combinat (CTCC) de 800 megawats de potència, promogut per l'empresa GAS NATURAL a la zona d'ampliació del Moll d'Inflamables del Port de Barcelona, significa un greu impacte sobre la qualitat ambiental de la ciutat i de l'à rea metropolitana (generant gasos causants d’enfermetats respiratories, del canvi climà tic de la pluja à cida, de canvis en el metabolisme de les plantes, etc...), talla d'arrel les possibilitats de desenvolupar les energies renovables (aquest projecte deixa en mera retòrica les propostes contingudes a l'Agenda 21 de Barcelona en els temes d'energia i contaminació), i no es justifica des del punt de vista de la capacitat de generació elèctrica. La central perpetua un model energètic centralitzat, ineficient, obsolet i basat en els combustibles fòssils i nuclears, i implica mantenir l'actual poltica de malbaratament energètic tot donant un nou incentiu a l'increment irracional de la demanda energètica. L'energia solar que rep Barcelona permetria, amb la tecnologia actual, satisfer les necessitats d'aigua calenta sanitaria cobrint aproximadament un 10 % de les teulades amb plaques solars, i satisfer les necessitats d'electricitat de consum directe domèstic cobrint amb plaques fotovoltiques una tercera part de la superficie de teulades. La construcció d'aquesta central fa que es descartin automà ticament les possibilitats d'aprofitament energètic renovable que ofereix Barcelona (no tan sols d'energia solar, també l'eòlica i la biomassa).
TRANSGÈNICS AL PORT DE BARCELONA
La compañÃa Moyresa opera en el puerto de Barcelona. Moyresa es la mayor compañÃa importadora y procesadora de habas de soja de España, y ha reconocido que mezcla habitualmente soja no-transgénica con soja transgénica, contaminando asà la cadena alimentaria. Más de 3 millones de toneladas de soja de Argentina y Estados Unidos fueron importadas a España solamente en el 2001. Asimismo entraron un millón y medio de toneladas de Brasil, paÃs en el cual el cultivo de OMG (organismos modificados genéticamente) es parcialmente ilegal. España es el único paÃs de la Unión Europea que actualmente permite el cultivo comercial de cosechas genéticamente modificadas. Se estima que el año pasado en España se cultivaron unas 20/25.000 hectáreas de maÃz genéticamente modificado. Sin embargo, la autorización para este maÃz, que se otorgó en 1996 está en proceso de ser retirada debido a los problemas potenciales del gen marcador de resistencia a antibióticos. En Barcelona tienen oficinas Montsanto, Novartis, Bayer o Syngenta, entre las principales corporaciones en el negocio de la biotecnologia.
PORT FORUM Y LA DESTRUCCIÓN DEL LITORAL CATALÀ
La empresa concesionaria, que ha hecho una inversión próxima a los 54 millones de euros en el puerto –ubicado en la zona forum de Sant Adrià - está participada mayoritariamente por empresarios madrileños del sector de la construcción y los seguros. Algunos de ellos afirmaban en su presentación que «este puerto será para la gente guapa». Una filosofÃa, dicen, con la que están de acuerdo los ayuntamientos implicados. Greenpeace en cambio, asegura que “el Forum será responsable de que del precario equilibrio de las playas de Barcelona se pase a una situación de inestabilidad que conduzca a su desaparición a medio plazo.â€? Según su último informe sobre el litoral español, Catalunya “sigue ocupando uno de los primeros puestos en cuanto a la saturación de la costaâ€?. “En una década no quedará ni un solo metro por urbanizar a no ser que esté protegido.â€? “Barcelona es la provincia mediterránea con menos espacio –libre– en su litoral.â€? Por ello ha pedido la inmediata paralización de las obras del Forum 2004 en la costa, asà como de la ampliación del aeropuerto, por el daño irreversible que se está inflingiendo a la lÃnea de costa. “Lo de Catalunya, con un puerto cada quince kilómetros, y el caso de Barcelona, es una locura que no se encuentra en otra parte del mundo –dice José Antonio Caparrós, vicepresidente de la CofradÃa de Pescadores de Barcelona–, es producto de una pésima gestión de las costas en la que ha primado el negocio privado. No ha existido un criterio global para gestionar el litoral. ¿Son necesarios tantos puertos? Según la industria náutica, sÃ, dicen que aún hacen falta más amarres.â€? Mientras, el nuevo conseller d’obres publiques, el socialista Nadal, anuncia la construcción de nuevos puertos...
SOTERRAMENT DE LES VIES DE SANTS
1.430 trens passen cada dia. Les vies al costat de les cases. Un barri trencat i incomunicat i una alta contaminació acústica. Amb l'arribada de l'AVE, el barri engega la lluita pel soterrament de les vies. Arriben a un acord les administracions. Requalificaciói del sol per construir hotels i oficines. Soterrament de les dues vies de l'AVE i cobriment, com si fos una espècie de "caixa", de les sis vies restants. Els veïns no tenen clar com acabarà . Especulen i no soterren les vies.
CAN RIGALT PARC METROPOLITÀ
Terrenys de propietat privada qualificats com a Parc Metropolità entre el districte de Les Corts i l'Hospitalet. El Barça va comprar un ampli solar per fer la seva Ciutat Esportiva. El Pla Director contempla que "en aquest espai es podran desenvolupar altres usos diferents dels prefigurats". Els barris van denunciar la situació i reivindiquen un parc que es imprescindible. Exigeixen que les corresponents expropiacions es portin a terme immediatament.
FORAT DE LA VERGONYA
L'Ajuntament pretén construir un parquing i els veïns i venes reivindiquen una zona verda i un poliesportiu. Actuació violenta de la Gurdia Urbana. Manifestació i enderroc del mur que l'Ajuntament va aixecar. 24 entitats signen un manifest de recolzament. Veins del barri replanten periòdicament arbres a la plaça.
DIAGONAL MAR
Diagonal Mar s'ha construt en uns terrenys que el Pla General Metropolità de l'any 1976 qualificava d'equipaments i un gran parc. L'Ajuntament es va limitar a satisfer les demandes del promotor privat Sr. Hines: requalificar, donar una major edificabilitat i permetre que les torres estiguessin al mig del parc hipotecant el seu ús públic. Avui es lloguen els pisos de 90 metres quadrats a 332.000 pessetes.
Els parcs no són la sol.lució òptima als problemes de contaminació i manca d’espais oberts a la ciutat, especialment per la tendència a crear-los excessivament artificialitzats i amb gran dependència d’insums en el seu manteniment, però sovint representen l’únic espai on passejar i respirar fora dels carrers hipermotoritzats i els megacentres comercials. Com en aquests tres últims casos, molts altres barris de Barcelona reivindiquen espais verds i inclús, en alguns plans comunitaris, s’están plantejant zones d’horts comunitaris, una sol.lució molt més encaminada a la reapropiació ecològica de la ciutat, encara que limitada a una funcionalitat principalment simbòlica i de lleure.
COLLSEROLA FRAGMENTADA
TUNEL D’HORTA
Un tunel doble i 40.000 milions de pessetes a invertir a favor del transport privat. Greu impacte a la serra i als barris, que rebran al dia 35.000 cotxes. La carretera d'Horta a Cerdanyola (BV-1415) patirà un increment de trà nsit, com ja va passar amb la BV-1418 quan van entrar en funcionament els túnels de Vallvidrera; és la mateixa situació. A aquest impacte s'hi afegirà la pressió urbanÃstica als seus entorns: benzineres, grans superfÃcies, especulació immobilià ria, pèrdua de sòl públic en benefici de l'especulació, pèrdua de sòl per a equipaments, contaminació acústica i atmosfèrica amb els seus efectes sobre la salut. Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del món. La ciutat no ha de pujar a la muntanya, sinó a l'inrevés. Si es construeix el túnel suposarà una agressió molt forta al Parc: la degradació de la riquesa natural que encara es conserva a l'entorn metropolità . La fauna de la serralada estarà encara més aïllada per la reducció d'espai lliure entre Sant Cugat i Cerdanyola. La Plataforma contra el Tunel d’Horta reuneix grups i persones oposats al tunel.
TUNEL CENTRAL I VIAL DE CORNISA
El tercer túnel previst per Collserola y una carretera que atrevessaria varies valls de l’obaga de Collserola. Planificats en el Pla General Metropolità de 1976 i en el Pla de Carreteres de Catalunya, de moment no compten amb plaços d’execució. Aquestes noves infraestructures suposarien una agressió definitiva a la continuitat i conectivitat ecològica de Collserola.
ESPECULACIÓ A CAN MASDEU
Antiga leproseria a la serra de Collserola. Es pretén requalificar per aixecar habitatges d’alt estanding. Una operació especulativa que preconitza l’Hospital de Sant Pau, els propietaris del qual son la Generalitat, l’Ajuntament i el Bisbat. L’operació es va descobrir quan la finca va ser ocupada. Van intentar desallojar-la tres mesos después, pero la violencia institucional no va poder amb la imaginativa resistencia que s’hi va oposar. Actualment, hi funcionen els Horts Comunitaris, el Punt de Interacció de Collserola i altres proyectes autogestionats. Per tot això l’Hospital s’ha vist forçat a renunciar a la via penal i ara es planteja agredir al projecte per la via civil.
AGRESSIÓ A CAN CALOPA
Plantació de vinyes sense projecte i sense realitzar els trà mits pertinents. Més de 1.132 arbres talats. Una greu agressió a Collserola. Un caprici de l’alcalde per produir el vi “Barcelona�. S’acaven de legalitzar els fets consumats.
SALVEM LA VALL PAR
Una altra agressió a Collserola. Es pretén construir habitatges i un gerià tric al lloc que ocupava el Manantial Vall Par. La Plataforma en defensa de Collserola s’ha mobilitzat amb diverses actuacions.
COLLSEROLA MOSSEGADA DESDE EL VALLÈS I EL LLOBREGAT
Les amenaces actuals es concentren a la urbanització Can Busquets, la pedrera Berta o Can Burrull (Sant Cugat), el Centre Direccional –que tallaria la conectivitat de la Via verda entre Sant Llorenç i Collerola- i el camp de golf (Cerdanyola), la urbanització de la vall de Sant Just d’Esvern o la Pedrera Samson (Sant Feliu de Llobregat).
LA SOSTENIBILITAT DE LES EMPRESES DEL FORUM
HEINEKEN i DAMM
La Bauxita, material base del aluminio, es la causa de grandes problemas de degradación medioambiental, destrucción de habitats indÃgenas y problemas de salud pública derivados de su extracción y transformación. Las latas son los principales objetos de nuestra vida cotidiana que llevan aluminio, las empresas envasadoras como DAMM, HEINEKEN o COCA-COLA usan aluminio en sus latas y hacen oÃdos sordos a las protestas expresadas por grupos ecologistas y grupos de consumidores. DAMM además está involucrada en varios escándalos de salud pública por casos de intoxicaciones.
ENDESA
Emet 73 millons de tonelades de CO2 a l'any, contaminació procedent de les seves centrals tèrmiques. Endesa és la quarta empresa europea en emissions causants del canvi climà tic. El 43% de l'electricitat que genera procedeix de les tèrmiques de carbó, el 34% de les centrals nuclears, l'11% dels embassaments i el 6% de les tèrmiques de fuel o gas. Empresa criminal responsable de la destrucció de la vida dels ecosistemes de l'alt BÃo (BÃo i del poble pehuenche-mapuche, Xile 2003). Empresa constructora de la lÃnia d'Alta Tensió de les Gavarres, lÃnia imposada conjuntament amb la Generalitat que passa a pocs metres dels pobles i masies. Propietaria i especuladora a Can Fuster, on ha forçat un pla especial per construir-hi un altre hotel de luxe, mentres L'AVV reivindicava que se li donés un ús públic. I malgrat tot plegat, empresa especialitzada en greenmarketing que ven una imatge ‘verda’ fraudulenta: la farsa delirant de que un augment constant del consum elèctric és compatible amb la protecció del medi ambient. I a més a més, obtenint-ne beneficis: cobrant un 2,45% de sobrepreu “verdâ€? a la factura elèctrica per energia obtinguda básicament de centrals hidroelèctriques (que no compleixen els criteris de calitat ambiental) el cost de les quals ja ha estat amortitzat fa anys.
AGBAR
Torre Agbar, Plaça de les Glories
Empresa dedicada a la privatització de l'aigua pública, amenaça dià riament aquest dret fonamental de les persones arreu del món. El propi president ho assegura en una entrevista "El negocio del agua es estratégico para nosotros y nos presentaremos a todos los concursos de privatización que se planteen, tanto en España como en otros paÃsesâ€?. Responsable de la privatització indiscriminada de l'aigua a Colòmbia, condemnant a part de la població a morir per malalties relacionades amb el consum d'aigua contaminada. En la década dels 90, AGBAR estava darrera del fort aument en el rebut de l’aigua que va provocar una dil.latada campanya de insubmissió fiscal animada per les associacions de veins. Actualment, la nova torre AGBAR, el gratacels de la Plaça de les Glories, està vinculada al conflicte urbanÃstic que afecta la zona: després d'un procés participatiu, al 1997 es va arribar a un acord que garantitzava no perdre zona verda, preveia la construcció d'habitatges i la desafectació d'un antic bloc i resituava els Encants a l'anell interior. L'Ajuntament ha trencat unilateralment l'acord i ha imposat un pla clarament especulatiu.
COCA COLA
El gigante multinacional, que factura 20.000 millones de euros, no solo genera pingues beneficios sino sobretodo una larga lista de impactos sociales, laborales y, como no, ambientales. Sus procesos de transformación y distribución se vinculan a enormes emisiones contaminantes, el uso de organismos genéticamente modificados, violaciones de las leyes de protección del medio ambiente, construcción de plantas embotelladoras en zonas de valor ecológico –como es el caso de Can Fenosa en Catalunya, el último vestigio de la plana fluvial en el Vallés Oriental-, contaminación de fuentes de agua con desechos de sus embotelladoras, aplicación de polÃticas de utilización irracional del agua en el mundo y robo criminal de fuentes de agua a las comunidades de la India. Para mas inri Coca-Cola es parte del Business Council for Sustainable Development creado en Rio92, que insisten en la auto regulación voluntaria de las empresas (estrategia apoyada por la administración Bush) para alcanzar un mayor cuidado del medio ambiente. Además, su filial en Estados Unidos forma parte del US Council for International Business (USCIB), que ha dado apoyo público al rechazo de Bush de firmar el protocolo de Kyoto. Por último, Coca-Cola, que utiliza la hoja de coca para la fabricación de sus productos, apoya las polÃticas criminales de los Estados Unidos contra las comunidades (Plan Colombia), que tradicionalmente han sustentado su cultura y su subsistencia en la hoja de coca, especialmente de Bolivia, Perú y Colombia.
TELEFÓNICA
Nadie lo publica, pero se da la casualidad que las mayores reservas mundiales de un mineral llamado coltán (del 70% al 80%?) se encuentran en el este del Congo, paÃs arrasado desde hace cinco años por una sucesión de guerras, masacres e invasiones que han provocado ya mas de 3,5 millones de muertos, mereciendo el calificativo de Guerra Mundial Africana. Nadie lo publica, pero la demanda de este mineral ha aumentado muchÃsimo en los últimos años debido a que el tántalo presente en él es necesario para la fabricación de teléfonos móviles (entre otros artÃculos de la industria microelectrónica). Nadie lo publica, pero la razón principal del conflicto bélico es la lucha entre jefes regionales, Ruanda, Uganda y otros actores por el control de la exportación de oro, diamantes y coltán. Nadie lo publica, pero las multinacionales europeas, africanas, asiáticas y norteamericanas implicadas en este sucio negocio cuentan con la complicidad de los gobiernos de los paÃses de la "sociedad del bienestar", que simplemente han dejado que sus empresas participen en este tráfico ilegal y red de corrupción mientras bloqueaban las propuestas de la ONU para imponer un embargo las redes de tráfico de coltán. Ante este panorama cabe preguntarse, como habrÃa afectado al mercado de la telefona móvil el que se cortara de repente el grifo del coltán del Congo? Que astronómica cifra de facturación hubieran perdido empresas como Telefónica, dueña de redes privatizadas en España y América Latina? Que diferencia hay entre el coltán del Congo y el petróleo de Iraq?
NESTLE
Esplugues Avv.Paisos catalans
La multinacional Société des Produits Nestlé S.A., de capital suis, es l’empresa alimentaria més potent del mon, responsable de prepotencia comercial i explotació laboral indirecta de camperols arreu del món. En la dimensió ambiental y agroalimentaria se l’acusa de: incompliment d'acords de respecte del medi ambient (any 2000), utilització de tota mena de productes transgènics (França, 2002), reetiquetatge de 200 tonelades de llet caducada per poder-la vendre (Colòmbia, 2002), utilització de soja transgènica en productes declarats lliures de transgènics (Ità lia, 2000), venda d'un succedani de llet materna que provoca 1,5 milions de morts infantils anuals. Reclama 6 milions de dòlars a Etiòpia per compensar la nacionalització d'una empresa alemanya ara fa 27 anys (que ni tan sols era propietat seva en aquells moments). Aquesta multinacional provoca la caiguda en picat dels preus del cafè i del cacau i condueix a la ruina nombroses persones i famÃlies. Qui és el deutor? Quan pagaran el deute històric d'aquesta economia globalitzada als països més empobrits? A més a més NESTLE está involucrada en escà ndols de salut pública relacionats amb l’us d’antibiótics a la llet, o casos como el de la meningitis produida per el Enterobacter Sakazakii, una bacteria molt resistent que que viu a la llet en pols (Belgica 2002).
COLA CAO
Marca de l'empresa Nutrexpa; dins la llista negra d'empreses sospitoses d'utilitzar productes transgènics degut a l’ús de leticina de soja transgènica. Cola Cao participa del injust mercat mundial del cacao. No satisfetes amb la imposició dels monocultius exportadors urbi et orbi, les empreses multinacionals son responsables d’una baixada sostinguda i intermitent dels preus del cacao, en ocasions inclús sota el preu de cost. A Costa de Marfil, primer productor mundial de cacao, milers de nens-esclaus treballen a les plantacions. Els lobbies de les empreses envasadores de productes de cacao també estan darrera de les pressions per aumentar a la Unió Europea el nivell de substitució de cacao per grases vegetals, més barates.
LA CAIXA
Torres a Avinguda Diagonal
Verdader poder empresarial a l’ombra, La Caixa es co-responsable dels delictes ecològics, prà ctiques especuladores sobre el territori i emissions de CO2 atribuits a moltes de les empreses en les que té participació accionarial: 12,5% de Repsol YPF, 31% de Gas Natural, 5% de Endesa, 23% d’AGBAR, 23& d’ACESA, 3,6% del Deutsche Bank, 15% Banc de Sabadell, y un llarg etcétera... També es responsable de la construcció d’un camp de golf a l’espai natural vallesà de Torrebonica i Can Bonvilà , ens uns terrenys que va rebre l’obra social de “La Caixa� el 1922 com a donació del Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi. Aquesta donació es va fer sota una clà usula en la que “La Caixa� es comprometia a mantenir l’ús hospitalari o educatiu de la finca de Torrebonica. Ara “La Caixa posa per davant els interessos econòmics i mercantils, i ven la finca, el 18 de febrer de 2000, al club de golf el Prat. La construcció d’aquest camp de golf està comportant la tala de milers d’arbres per obtenir les més de 270 hectà rees que cal per la seva construcció, representa la privatització d’un tram del corredor verd que uneix Sant Llorenç amb Collserola, s’ha imposat mitjantçant obres i tales d’arbres ilegals i tindrà un consum d’aigua equivalent al d’una ciutat de 40.000 habitants.
TOYOTA
Aunque el Gobierno federal de EEUU ha presentado una demanda de 9,5 billones de pesetas contra Toyota por prácticas contrarias al medio ambiente, la marca mantiene una polÃtica de greenmarketing agresivo, orientada a ocultar el ‘bosque’: la insostenibilidad del actual modelo de movilidad centrado en el automóvil privado, con algunos ‘arboles’: adecuación a diversas leyes y reglamentos medioambientales, foros de debate, apoyo a fundaciones ambientalistas, etc...
IBERIA
El tráfico de pasajeros ha aumentado, desde 1960, a razón de 9% anual. El Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC) advierte que las aeronaves emiten gases y partÃculas directamente en la troposfera superior y la estratosfera inferior, repercutiendo esto en la composición de la atmósfera. Estos gases y partÃculas alteran la concentración de los gases de efecto de invernadero, que comprenden dióxido de carbono, ozono, vapor de agua y metano, desencadenan la formación de estelas de condensación y pueden aumentar la cantidad de nubes cirrus, todo lo cual contribuye al cambio climático. Las ayudas públicas a la industria aeronáutica en todo el mundo (por ejemplo a través de los fondos FEDER en Europa, de la no taxación del queroseno, de la reducción o eliminación del IVA en los billetes de avión...), en contradicción con toda la retórica oficial del libre mercado, han jugado un papel clave en su expansión y en el abaratamiento del coste para los pasajeros, contribuyendo a una multiplicación del tráfico aéreo. Los cientÃficos estiman que actualmente las emisiones del tráfico aéreo en comparación a las del tráfico terrestre producen por lo menos tres veces más gases que provocan el llamado efecto invernadero.
EL CORTE INGLÉS
Sin duda uno de los pioneros en la conversión de nuestras paisaje urbano en un inmenso escaparate. Las responsabilidades medioambientales de El Corte Inglés son las contenidas en la producción y distribución de cada uno de los productos que vende: una lista interminable de daños ecológicos -no internalizados en el precio final- puestos a la venta bajo sus luces de neón. Sobre decir que el modelo de consumo en el que estamos instalados, homogeneizador, despilfarrador, cÃnico e individualista, contribuye, de forma decisiva, al mantenimiento de una situación social y ambiental nada sostenible.
Y LO MAS TRISTE ES QUE "NUESTRA SOCIEDAD SE HA VENDIDO LA ABSURDA Y AUTOCOMPLACIENTE IDEA DE QUE PODEMOS SER SOLIDARIOS Y SOSTENIBLES SIN APENAS ESFUERZO". |
Comentaris
|
Re: FORUM 2004 SOSTENIBLE??? Algnes dades ho desmenteixen...
|
|
per Pratenc |
04 mar 2004
|
Gràcies per haver fet aquesta feina de sintesi de la nova "ecologia" que ens estan venent amb la paraula ja viciada: "sostenibilitat". Les lluites ecològiques a cadascun d'aquests àmbits moltes vegades tenen el handicap de no poder donar-se a coneixer fora dels seus llocs d'afectacció. Tanmateix els que vivim a aquests llocs estem patint el fòrum des de fa molt de temps en les conseqüències més tràgiques com la desaparició salvatge i absoluta del nostre entorn. A sobre aguantant el discurs hipòcrita d'aquells que disfressen l'ecologia de disseny i sostenibilitat, quan l'únic que es sosté en molts indrets és la seva poca vergonya per negar l'evidència. No volem ni aquesta "nova ecologia" ni aquest circ constant de paraules que en les seves boques no volen dir res. Sostenibilitat, multiculturalitat, democràcia, pau, diàleg....hem de redefinir els conceptes segrestats pels fòrums i polítics hipòcrites.
PD: per qui vulgui més informació del Delta del Llobregat i del discurs hipòcrita d'IC en el tema ecològic.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/73382/index.php |
|
Re: FORUM 2004 SOSTENIBLE??? Algnes dades ho desmenteixen...
|
per santiago miguel soriano
badalona28 ARROBA eresmas.com |
31 ago 2005
|
|
me gustaria que me informaran de los amarres en el puerto de contrucio, del nuevo puerto de sant adrian para compra de amarres mi movil es el 658460447 gracias. |
|
Re: FORUM 2004 SOSTENIBLE??? Algnes dades ho desmenteixen...
|
per Josep-Alfons
ja_gara@yahoo.es |
07 feb 2006
|
- la terra no la eredem dels nostres pares; tan sols ens la deixen els nostres fills.
Cal defensar la terra encara que morim en l´intent. Visca la Terra.
Geronimo S.XIX |
|
Re: FORUM 2004 SOSTENIBLE??? Algnes dades ho desmenteixen...
|
|
per valle |
04 abr 2006
|
|
1 |
|
|
