Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Apunts sobre la recent polèmica respecte l’ensenyament islàmic a les aules catalanes
26 set 2020
alumnes-musulmans-en-una-aula-fent-classe-darab-5f55ef2dd1b77.jpg
51uF+ugb8jL._SX314_BO1,204,203,200_.jpg
descarga (3).jpg
I

Fa poc ha sorgit una polèmica al voltant de la decisió de la Conselleria d'Educació d’implementar un pla pilot per impartir la religió islàmica en els centres educatius públics. Serà en aquest curs escolar 2020-2021 segons una resolució, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOCG), del passat dimecres 2 de setembre. Aquesta decisió ha avivat el debat entorn una suposada confrontació entre una esquerra clàssica i escèptica enfront d’una que pecaria d’una mena de relativisme post-laic disposada, en teoria, a renunciar a la crítica secular a la religió en nom de la diversitat cultural o, inclús, del tercermundisme revolucionari.

M’explico: mentre la primera faria bandera dels “valors il·lustrats” reaccionant aïradament contra tradicions religioses que considera, en un sentit potser massa genèric, obscurantistes i reaccionàries, la segona cauria en el joc de l’islamisme considerant la diferència com un valor a preservar sense arribar a qüestionar si aquesta és realment tan gran com es planteja. I fins i tot hi ha qui veuria certes tradicions com lligades a les reivindicacions de col·lectius estigmatitzats pel colonialisme intern, que es produeix a les societats de capitalisme desenvolupat, cap als sectors provinents de les migracions de la perifèria del sistema-món.

II

Enfront d’aquesta falsa disjuntiva caldria recordar que la il·lustració no és un patrimoni exclusivament occidental, doncs, el seu antecedent més clar està en l’ingent obra de traducció, interpretació i aplicació pràctica dels clàssics grecs pels intel·lectuals àrabs medievals que va ser traduïda al llatí per l’Escola de Traductors de Toledo al segle XIII. Així mateix també s’ha de tenir present que no només islamisme i islam no són el mateix sinó que, com ens indica l’islamòleg Olivier Carré, l’idea de la separació entre religió i política, al contrari del què es pensa normalment, forma part d’antuvi d’una tradició islàmica (elaborada i practicada pels savis i polítics de l’etapa clàssica i post-clàssica) oposada, de fet, a la tradició contemporània de l’islamisme. Aquesta concepció enfonsa les seves arrels en l’anomenat “Pacte de Medina” o sahifa (document) de l’època del Profeta Mahoma que establia la convivència igualitària de musulmans, pagans i jueus.

I tot i que fou abolit per la intolerància guerrera posterior es troba als orígens de l’evolució política posterior de l’Islam. Així si bé aquesta convivència intercomunitària es matisa amb l’obligació dels no musulmans de pagar un impost especial (djizia) també és cert que el Califat Omeya (661-750 E.C.) trenca amb la teocràcia de la època de l’hègira (fugida de Mahoma de la Meca a Medina perseguit per l’oligarquia) i els quatre primers califes rashidun (“ben guiats”). En què es concreta això? De fet, durant l’època califal els cadís (jutges religiosos que es regien per la xaria) estaven en inferioritat jeràrquica respecte els tribunals mazalim (de demandes) que depenien directament de l’autoritat dels governadors. I encara que s’ha insistit bastant en la idea que governadors i califes estaven sotmesos a l’autoritat de la xaria aplicada pels inflexibles cadís, la realitat és que la seva revocació i desestimació arbitrària era bastant freqüent.

III

Aquests apunts històrics ens han de servir per reflexionar al voltant d’una suposada incompatibilitat de l’islam amb el laïcisme, sota una especial visió pejorativa, entenent que el primer no es diferenciaria tant de les característiques que portaren a les societats cristianes europees a una dinàmica progressiva de diferenciació de l’àmbit religiós i polític, sinó fos perquè la crisis de la seva civilització arrel de les invasions mogols, imperialisme otomà i colonialisme europeu truncaren aquest procés de desenvolupament endogen. De totes maneres no hem de deixar de qüestionar els referents del laïcisme occidental, doncs, una anàlisi històrica del seu suposat portaestendard francès ens mostra com la població musulmana estava discriminada a l’Algèria ocupada pel fet de ser-ho i com l’Estat Francès va afavorir a les minories religioses cristianes del món àrab establint-ne, inclús, sistemes de sobre-representació institucional, que perduren fins ara, com és el cas del Líban.

De fet, Olivier Carré ens comentava, a finals dels 90, com a la “laica” França almenys un 20% de l’ensenyament finançat per l’Estat era de caràcter catòlic. Avui dia, existeix per part de les autoritats del país veí una clara política de recolzament a certes entitats islàmiques en una estratègia nacionalitzadora de l’islam a fi d’evitar la gravitació d’aquest cap a posicions concebudes com a problemàtiques. Si això és una política contra el fonamentalisme o simplement una actualització del colonialisme en clau interna és un altre debat. Les entitats que a Catalunya reclamen el laïcisme a les aules (al meu entendre amb tota la raó) bandejant la multiconfessionalitat per considerar, entre d’altres coses, que segrega l’alumnat, s’han plantejat si aquesta reivindicació pot entroncar amb l’idea islàmica original del sahifa com a respecte de les diferents creences sense imposicions? Dit d’una altra manera, es pot defensar la necessitat d’una educació laica des d’una perspectiva intercultural o inclús religiosa?

IV

L’intel·lectual i islamòleg algerià Mohamed Arkoun, qui va morir el 14 de setembre de 2010, defensava una lectura laica de l’Alcorà i diferenciava clarament entre religió (din), Estat (dawla) i món (dunya), i si bé criticava la secularització francesa, apostava per un ensenyament científic de les religions, el que seria molt diferent a la política actual de que siguin les organitzacions religioses les encarregades d’escollir els docents que imparteixen la matèria. Al llarg d’aquest article s’ha vist com din i dawla no han estat necessàriament lligats sempre, de forma estreta, en la tradició islàmica. De fet, Olivier Carré insisteix provocativament que aquesta idea, leimotiv dels islamistes però també d’altres fonamentalistes religiosos, és en bona part una innovació contemporània, en el cas del món àrab i islàmic, d’aquest moviment político-religiós.

Aquesta perspectiva teòrica, relativament desconeguda, obriria doncs noves possibilitats ( potser no exemptes de polèmica) per construir un argumentari inclusiu en defensa de l’Escola Laica. Per descomptat, però, un altre tema seria que si, com a llibertaris, volem anar més enllà de la defensa d’un laïcisme institucional i apostem per la construcció d’una Escola llibertària i autogestionada: recuperant la tradició de Francesc Ferrer Guàrdia alhora que ens adaptem a la nova realitat intercultural d’un proletariat creixentment divers. En aquest sentit podríem veure de diferents fonts com una relectura en clau contemporània de la mu’tazila (corrent racionalista islàmica de l’època abbàssida) o d’autors més contemporanis com Mohammed al-Jabri qui fa una interpretació actual del pensament aristotèlic del filòsof andalusí Ibn Rushd (Averroes) a la seva obra Crítica de la razón árabe.

Alma apátrida


Bibliografia

CARRÉ, OLIVIER El Islam Laico ¿Un retorno de la Gran Tradición? Edicions Bellaterra – Biblioteca del Islam Contemporáneo, 1996. Pàgines 84, 85 i 150.

COULSON, NOEL J. Historia del Derecho Islámico Edicions Bellaterra – Biblioteca del Islam Contemporáneo, 1998. Pàgines 130 i 131.
Mira també:
http://alma-apatrida.blogspot.com/2020/09/apunts-sobre-la-recent-polemica.html
http://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Apunts sobre la recent polèmica respecte l’ensenyament islàmic a les aules catalanes
27 set 2020
resolucio_EDU-2108-2020.pdf
resolucio_EDU-2108-2020.pdf (49,15 KiB)
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, diu per començar: «El fet religiós és consubstancial a la persona»

Cágate lorito.
Re: Apunts sobre la recent polèmica respecte l’ensenyament islàmic a les aules catalanes
27 set 2020
Joder k bo k ets i k be explikes de vegades molt interesan
Sindicat