Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
28 jun 2018
images.jpg
descarga.jpg
15m.png
Vot públic i col·lectiu versus Vot secret i individual: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federació Anarquista de Catalunya


1) La coincidència entre anarquismes com a excepcionalitat catalana

Feia temps que volia escriure alguna cosa sobre el posicionament de la FAC respecte el referéndum de l’1 d’octubre de 2017. El cert, és que a casa nostra tenim dues organitzacions de l’anarquisme (FAC i Embat) que representen dues maneres diferents d’entendre’l: D’una banda, l’anarquisme sintetista (és a dir, que n’accepta la pluralitat de corrents al seu sí) i que s’organitza en els clàssics col·lectius/grups d’afinitat i, de l’altra, l’anarquisme especifista-plataformista que s’organitza en agrupacions territorials i comissions temàtiques i que, com deia l’anarcocomunista ucraïnés Nestor Machno, es basa en la “cohesió ideológica” al seu si. Històricament aquestes dues corrents han estat enfrontades amb acusacions creuades de “reformisme-autoritarisme” i “individualisme” respectivament, enfrontament que s’ha traslladat en els diferents posicionaments sobre problemàtiques concretes, inclòs els referéndums.

Per exemple, a l’Uruguai els sectors vinculats, o que després es vincularien, a la “Biblioteca Anarquista del Cerro”, “Periódico Anarquia (Circulo Anárquico de Villa Española)”, “Tierra y Tempestad” etc no van participar al referèndum sobre la “Ley de Caducidad de la Pretensión Punitiva del Estado” coneguda com a “Ley de Impunidad” (Llei que declara que no es pot jutjar el militars uruguaians responsables de greus vulneracions dels Drets Humans). En canvi, la federación Anarquista uruguaya (fAu) sempre es va mostrar favorable a la campanya pel “Si” a la derogació. Significa això que el primer sector era insensible al sofriment patit pel poble de l’Uruguai o simplement que no acceptava que les institucions de l’Estat capitalista mediessin en la ressolució de problemàtiques socials? El resultat del referèndum, sinó recordo malament, fou una ajustada derrota del “Si” a la derogació, garantitzant més anys d’impunitat.

Allò sorprenent a Catalunya és que respecte al referèndum d’autodeterminació es va produir la situació, sense parangó a d’altres latituds que jo sàpiga, que sintetisme i especifisme-plataformisme anarquista coincidissin en la mateixa posició. A què pot ser degut aquest fet excepcional? Personalment considero, potser m’equivoco, que respecte el nacionalisme, anarquisme i marxisme tenen carències i fortaleses: els anarquistes han estat bons analitzant-ne la seva essència (i podría citar l’obra de Rudolf Rocker “Nacionalisme i Cultura” on planteja una contradicció entre els dos termes: quan augmenta un, baixa l’altra i viceversa) però no han sabut especificar tan bé el posicionament concret que s’ha d’adoptar davant la seva presència. En canvi, els marxistes no s’han detingut tant en el seu anàlisi sinó en la posició pràctica que s’hi ha d’adoptar (i podria citar la discussió entre el “nihilisme nacional” de Rosa Luxemburg i la posició de Lenin de que negar-se a acceptar l’autodeterminació no només era “fer el joc” al nacionalisme de la burgesia regional, deixant-li el camp lliure, sinó també al nacionalisme reaccionari estatal).

El resultat d’això és que els anarquistes, respecte el nacionalisme, han actuat més de politòlegs que de “polítics” pràctics, sense tenir una posició massa homogènia en els països i moments històrics, i els marxistes han assumit acríticament la idea de Nació lligada a l’Estat (fruit d’una falta de reflexió com assenyala dècades més tard Abdullah Öcallan al “Manifest per una Civil·lizació Democràtica”) però han tingut una praxis segurament més homogènia. El que m’interessa aquí és contribuir a llimar les nostres carències (els marxistes ja s’ho faràn amb les seves) i, per tant, intentar contestar dues preguntes: a) han de recolzar els anarquistes el “dret a l’autodeterminació? i b) en el cas de fer-ho, és el referèndum el mitjà per exercir-lo?

2) Autodeterminació i revolució: La Cabilia Algeriana

Sempre s’ha considerat el luxemburguisme més afi a l’anarquisme que el leninisme. El “nihilisme nacional” de la revolucionària polaca es basava en que la “nació” era una metafísica que agermanava proletaris i burgesos i, per tant, no tenia sentit agrupar dues classes amb interessos antagònics en una mateixa praxis política. Però que passaria si l’exercici de l’autodeterminació anés lligat a un moviment revolucionari protagonitzat pel proletariat? L’any 2001 els amazighs pobres de la regió algeriana de Cabilia es van aixecar contra el govern dels militars corruptes del FLN i van resucitar les aaruch (assemblees populars), un dels punts a exigir que van acordar, l’onze de juny, va ser el reconeixement oficial de la identitat amazigh “sense referèndum i sense condicions”, és a dir, que tot i que la qüestió que es debatia no era la independència, les assemblees es consideraven amb prou força per doblegar l’Estat i no pensaven permetre que aquest les atomitzés sotmetent la qüestió a un plebiscit.

3) El vot secret i individual: ideología del sistema

Lògicament a les aaruch, com a forma de democràcia directa, es devia votar a mà alçada. Des de sempre ens han venut que allò propi d’una democràcia és el vot “secret i individual”, doncs, aquest mecanisme suposadament ajuda a protegir la identitat de les persones de possibles ofenses i/o intromissions autoritàries. Es posa al centre de tot a l’individu com a subjecte suposadament lliure i autònom oblidant que dins del sistema capitalista aquest forma part del que anomenava Engels, al seu estudi sobre la situació de la classe treballadora a Anglaterra, la “multitut solitària”: aquesta forma de “participació”, doncs, no protegeix a ningú sinó que atomitza i permet que els mecanismes propagandístics de masses que la creen actuïn sense oposició, sense que una vertadera “multitut conscient de si mateixa” l’hi pugui fer front.

En canvi el “vot a mà alçada” és propi de moviments de masses revolucionaris on la gent que hi participa s’espolsa els complexes a manifestar públicament la seva opinió i on, perquè no dir-ho, aquelles minories reaccionàries poden sentir la pressió del procés revolucionari en marxa. Per tant, és sorprenent que una organització com la Federació Anarquista de Catalunya hagi estat partícip de la defensa de la versió atomitzadora i acomplexada que representa el sufragi “secret i individual”. Arribat a aquest punt, haig de recordar que l’assemblea de l’Acampada de Barcelona del 15-M (amb 395 vots a favor i 270 en contra) ja va decidir, en el seu moment, incloure el “Dret a l’autodeterminació” dins dels seus eixos programàtics. No és aquest procés més proper a una forma d’enfocar el tema que ens ocupa des de l’anarquisme que no la defensa del referèndum?

Que una organització com Embat, que representa la síntesis de l’anarquisme i el reformisme “popular” de matriu estalinista, ho defensi no hauria de sorprendre’ns massa però que els anarquistes més “principistes i ortodoxos” caiguin en el mateix parany a mi, personalment, em causa estupor. Potser en aquells moments, l’anarquisme es va trobar amb una seqüència de fets que succeïen de forma veloç i davant dels quals no hi havia massa temps de parar-se un moment i reflexionar. Potser s’hauria d’haver fet un esforç per posar, en perspectiva comparada, les dues maneres d’abordar un procés de decisió col·lectiva explicant que més valia fer un intent per recuperar les assemblees sobiranes que deixar-se emportar pel marasme de l’electoralisme.

Alma apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2018/06/vot-public-i-collectiuversus-vot-secret.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
29 jun 2018
I als que hem volgut generar un debat per encarar el proces desde posicions menys contradictories ens han titllat de puristes, anarcofatxes, inmovilistes i no se que mes.
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
29 jun 2018
Entre la FAC i Embat t'has oblidat d'una diferència de fonamentació:
La una es construeix de baix a dalt (organitzacions que es federen lliurement per formar quelcom en comú) i l'altra es construeix de dalt a baix (nucli central que defineix tota l'organització i parla pels seus membres).

De la mateixa manera l'activitat del 1 d'octubre de 2017 es pot analitzar com una convocatòria formulada de dalt a baix, on només es podia votar allò que el nucli central plantejava. Així es va enfonsar la ILP2020 que de baix a dalt volia organitzar un possible referèndum per decidir el futur de les nuclears. Moltes altres coses de la voluntat popular queden escombrades quan les iniciatives s'organitzen de dalt a baix.

Sobre tot això de la nació i l'estat, em sembla prou clar que l'anarquisme s'oposa a l'estat (i a les fronteres), i per tant no cal donar-hi gaires voltes sobre el sentit pràctic de la nació en el món de la política (aquell món en què uns decidixen pels altres).

El dret a l'autodeterminació és base fonamental de l'anarquisme, sempre i quan es tracti de què les persones primer, i els grups després es puguin autodeterminar i associar lliurement, la qual cosa no té cap relació amb què els uns determinin (sense "auto") als altres pel fet de coincidir en un territori. El "dret a l'autodeterminació" és la darrera expressió manipulada a la modernitat igual com ho fou abans "democràcia" "llibertat", etc.

Els moviments revolucionaris protagonitzats (promoguts) pel proletariat no es basen en la nació sinó en la classe obrera: el proletariat. Això és la consciència de classe, concepte combatut directament per la consciència nacional.

Más de lo mismo:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/515826
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
29 jun 2018
Salut! He rectificat l'article al blog treient els conceptes de "públic i col·lectiu" i "individual" doncs crec que eren confosos i es podria interpretar com que s'està per un vot de tipus estamental: a més a més, el "vot a mà alçada" és, lògicament, individual si bé a vegades es conta "a ojo de buen cubero" quan hi ha molta diferència. Com a reflexió dir que dòna que pensar quan a algunes convocatòries de vaga es tira endavant quan es vota a mà alçada i quan es fa secret moltes vegades la gent es fa enrere.

Salut
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
30 jun 2018
Buen aporte, alma apatrida: es muy complejo el debate por donde sea que lo encaremos... Yo haría una diferenciación entre donde 'se nació' (amor, al terruño); la 'nación' (eso que tenemos en común, con nuestrxs iguales); lo 'nacional' (usos costumbres y simbolos) y aquí -creo- empieza a colarse interclasismo, metafísica, xenofobia y demás pestes. Y, por ultimo, 'nazionanismo': estado, guerra y esa inhumanidad (egoísmo masificado) que siempre hemos señalado y aborrecido lxs anarquistas. Y por donde cortar la cuerda?. En mi humilde opinión, allí por donde se toleran mas a lxs enemigxs propios que a lxs cómplices ajenxs. No por nada siempre insistimos con eso de mi patria es el mundo entero y, como ya dijeron lxs muertxs de cristo: lxs pobres no tenemos 'patria' ya que la miseria no tiene frontera y lo 'nacional' es el mejor artilugio de las burguesías pa continuar sometiendonos; antes de que hagamos 'causa comun-insta', con esxs mismxs oprimidxs del 'paisito' de al lado... Bueh, hasta aquí llego con el comentario. Un abrazo y a seguir pensando a ver si logramos llegar a algún puerto y bailar con anarquia. PD: la izquierda? Ya sabemos que la política es como el violín (se toma con la zurda y se toca con la derecha) pero ese, es otro tema.
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
01 jul 2018
Unes petites diferencies entre els catalans i els 'pobles oprimits' com els amagzih, els palestins, els kurds, pobles originaris, etc:

- Els catalans son propietaris (els amos) de la terra; i no només de la seva: també tenen importants latifundis arreu la peninsula i altres països arreu el món.

- Els catalans tenen el monopoli de la cultura i la educació: cultural, educatiu, editorial, acadèmic a Catalunya

- Els catalans controlen el comerç i la industria, la banca, les finances publiques, locals i estatals (i als convergents a corruptes no els guanya ni el PP).
La 'pasta' a Catalunya és catalana. Propietaris, arrendadors, terratinents, pagesos, empresaris, banquers, etc

- Els catalans tenen la quasi totalitat de les estructures de Estat al seu servei (justicia, mossos, presons, diputacions, serveis socials, sanitaris, municipals, etc.)

- La parla i les 'costums tradicionals catalanes' no nomès estan molt bé protegides; potser massa i tot (de tant fer-les servir com a 'fet diferencial ad nauseam' ja produiexen una mica de rebuig si més no)

Per tenir un Estat com deu mana només ens caldria tenir exèrcit, fronteres, aduanes i legacions diplomátiques al estranger)...

I ara la pregunta del milió: Haurien els/les anaquistes de 'fer pinya' amb burgesos convergents corruptes, republicans xenòfobs etnocentrics i cuperos/es de la ceba per ajudar-los a aconseguir-ho? Segur?
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
02 jul 2018
Es nota que desconeixeu totalment tant el funcionament de la FAC com el d'Embat, així com les forces que representa cadascuna de les dues organitzacions.

Ho sento però aquí no estem a Algèria, estem a Catalunya al 2018, el 15M va ser un fracàs totalment reintegrat pel sistema (si és que mai es va desviar un centímetre fora) i la gent i les anarquistes intenten treballar, a peu de carrer, amb el que tenen més a mà.

Del referèndum, allò a defensar era la seva il·legalitat i, sobretot, que va ser la gent autoorganitzada en CDR's (assemblees horitzontals de barri i de poble) qui va ocupar les escoles, les va obrir i les va defensar. Sense haver-nos d'estar fent palles eternament, com fa l'EI, s'ha de valorar tot el que va tenir de positiu i d'empoderador per desenes de milers de persones que potser feia 40 anys que no sortien al carrer.

Ara, a seguir treballant, dia a dia i com formiguetes: les crítiques ocioses que es pensen que descobreixen la sopa d'all, ens sobren. Surt de casa i intenta portar a la pràctica les teves idees, no amb els 4 il·luminats de sempre, si no amb el màxim de gent i buscant el màxim d'impacte i ja veuràs com costa. I tot això que guanyem, per una banda, i que ens estalviarem per l'altra.
Re: El moviment de la Cabilia Algeriana, el 15-M a Barcelona i la sorprenent postura de la Federac. Anarquista de Catalunya sobre el referèndum
02 jul 2018
"Surt de casa i intenta portar a la pràctica les teves idees, no amb els 4 il·luminats de sempre, si no amb el màxim de gent i buscant el màxim d'impacte i ja veuràs com costa"

Els de l'anarquisme que es fa dir "social i organitzat" sou uns arrogants, us penseu que sou els únics que treballeu a peu de carrer, atorgant-vos una representativitat que no teniu, doncs sou igual de quatre gats que els que no compartim la vostra perspectiva.

Molt curiós que reneguis del 15-M per defensar la pantomima petitburgesa del referèndum, el que no us adoneu vosaltres es que la classe treballadora s'està fent dels neolerrouxistes de Ciutadans, entre d'altres coses, perquè les minories polítiques que l'haurien de defensar s'estàn tirant als braços de la classe mitjana, us penseu que hi pescareu quelcom allà, sou uns aprenents de polítics i/o uns ingenus perillosos.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more