Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
11:00
12:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
Llibertàries a la deriva
14 oct 2017
Quan parlem del procés independentista, no sols hauríem d'analitzar i qüestionar el procés en si, sinó tot el que se n'ha derivat i també com ha afectat a nivell de col·lectius i a la societat en general.
Centrant-me en això, observo la dinàmica que han agafat alguns grups suposadament llibertaris. Almenys en la meva realitat propera veig com, tristament, cada cop es més freqüent la convivència i estrenyiment de mans amb l'Esquerra Independentista, i encara pitjor, amb organitzacions polítiques o agrupacions cada vegada més burgeses d'aquesta Esquerra Independentista. El flirteig amb tota la bombolla mediàtica i política està sent ja assumida de manera natural per algunes persones, les quals sembla que no s'adonen del camí que han agafat i com d'allunyat està de les idees de l'autogestió, el fes-ho tu mateixa i la confrontació al poder, al capitalisme i a l'Estat. S'ha arribat a un punt en el que de vegades sembla que ja no es té clar qui som, què fem i cap on volem anar.
No hi ha cap tipus de relat propi respecte al procés independentista, i sembla que no hi hagi res a criticar o qüestionar a les esquerres progres que hi donen suport. Ja no és que els grups de l'EI de manera inqüestionable formin part de la CUP i que persones de la CUP formin part d'aquests grups, perdent aixi tota autonomia real -sembla que si estàs a Arrans, Endavants i demés, automàticament dónes suport al partit- sinó que persones que estan dins de grups llibertaris o que elles es defineixen com a tal, formen part de la CUP o simpatitzen obertament amb tot aquest circ. I encara responen que «No té res a veure, es pot ser llibertari i ser de la cup», «La cup no és un partit!», «És que ara hi ha algú que reparteix el carnet de qui és llibertari i qui no?». I no, no es tracta de que hi hagi carnets a repartir, però penso que simplement és una manera de tranquil·litzar la seva consciència i minimitzar una incongruència tan gran que ja es desborda per tot arreu. Perquè pots dir que ets llibertari/a, però la realitat és que si formes part o treballes conjuntament amb un partit polític, passes a formar part de tot un engranatge. I si, es un partit. La gent el vota, la campanya electoral, treballa dins les institucions i busca augmentar el nombre de regidors perpetuant tot el que això implica, i fent inevitablement que les persones que el conformen dediquin cada vegada menys temps a pintar, encartellar i practicar l'acció directa en qualsevol de les seves formes. I que passin a analitzar si en un moment determinat convé o no fer una cosa, o deixar-se veure per aquella convocatòria, en funció de la caverna mediàtica i els tempos electorals.
Però tornant a aquests grups llibertaris Veiem com, insultantment, massa sovint es posa al mateix sac a tot tipus d'encausades Com si el mateix fos aquella que està en procés judicial per entrar a una església en favor al dret a l'avortament o per defensar un espai alliberat, com aquella alcaldessa que ha penjat una bandera a l'ajuntament durant el «dia de reflexió». Però n'hi ha que ens neguem a posar a la mateixa balança aquests casos, no podem. No podem fer veure que no tenim completament present que unes pateixen la repressió per enfrontar-se o organitzar-se contra el poder i els seus mecanismes, i les altres pateixen una censura o toc d'atenció després d'haver decidit formar part, precisament, d'aquest poder i els seus mecanismes. I tampoc podem passar per alt que a les primeres els cauran multes inassolibles, les quals a la vegada tindran molts menys mecanismes per fer-hi front, seran criminalitzades de cara a l'opinió pública i de veritat afectades per les dures penes que els demanin, ja que elles si que massa sovint xupen presó. En canvi, per a les segones, sabem que tot és un xou de cara a la galeria, que segurament el màxim a què s'enfronten és a una inhabilitació (uiiii quin problema!!!) i que encara quedaran com a màrtirs del procés, lluint un puny a l'aire després de declarar, amb mil càmeres enfocant-les i fins i tot altres polítics i tertulians (els mateixos que condemnen a les companyes anarquistes) sortint a donar suport. Sento una barreja de fàstic i pena quan suposades llibertaries assisteixen i difonen aquest tipus de convocatòries esquerranoses, amb lemes com «totes som Joan Coma», aguantant pancartes en suport a la Carme Forcadell i robant el sentit a paraules com repressió i solidaritat.
I cada vegada més, em dóna la sensació que aquests mateixos grups i persones, s'allunyen més de mullar-se i implicar-se en casos repressius de companyes anarquistes. Companyes a qui han rebentat la porta de casa o de l'espai on es reuneixen, que pateixen el cop més dur de la violència policial, a qui se'ls aplica la llei antiterrorista, i que en molts casos passen mesos i anys segrestades pel Poder (espanyol i català). Perquè no centrem esforços en l'Operació Ice, Cas Pandora, Solidaritat Rebel o encausades per vagues generals, entre moltes altres? Casos que no gaudeixen de tota una cobertura mediàtica (si no és per empitjorar-ho encara més), ni cap tipus de suport social més que el de les pròpies antiautoritàries? Potser és que algunes volen seguir mantenint una etiqueta que els permet gaudir d'una posició còmoda, acontentant i sent una base de I'EI i d'altres moviments relacionats, i a la vegada poder seguir mostrant-se i posant-se l'etiqueta d'anarquistes, ballant així a les dues aigües, emportant-se el que els interessa de cada costat.
I és cert que ningú ha de dir a les demés com han de fer les coses, si aquestes decideixen seguir sortint darrere de fotos de «Votar es democràcia», anar a escoltar mítings de l'Anna Gabriel, secundar convocatòries que hipòcritament condemnen la repressió de l'Estat Espanyol, utilitzar els coleguismes per demanar permisos a l'Ajuntament i acabar rebaixar discurs i mètodes. Però personalment jo no les puc seguir considerant companyes de lluita.
Hi ha coses que no depenen de nosaltres, quo podem controlar o en les que la nostra incidència és reduïda. Però si que sabem com volem relacionar-nos, viure, crear i organitzar-nos, -i sota quins principis-, sent el més conseqüents possible amb allò que diem ser. Perquè això és l'únic que tenim, i a la vegada la nostra riquesa.

Publicat a: Clau de volta #3, Estiu 2017
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/515774
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/515109

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Deriva llibertària? No la veig
15 oct 2017
Modificat: 12:25:27
No per ser més conseqüents, s' arribarà més lluny. De vegades, per no dir quasi sempre, cal assumir contradiccions. Perquè sinó al final et pots quedar aïllat, marginat, i fora de la realitat social, aquesta realitat que es vol canviar. Si es que es vol canviar... Ara mateix, amb el moment que estem veient,veig més riquesa fent unitat revolucionària i antifeixista amb la CUP i els sectors socials en lluita. Que no vol dir assumir els discursos reformistes.
S' ha d' estar, si o si. Forçant el tensionament social i provocant un desbordament que acabi qüestionant més que allò que les èlits volien qüestionar. Personalment crec que com a moviments anarquistes, molts cops es comencen mil i una lluites que quasi que estan perdudes, ja abans de començar-les. O si no es vol dir d' aquesta manera, es pot dir que son lluites on incidir socialment és poc viable.
I ara, que estem vivint un moment d' ebullició social, perquè aquest derrotisme amb el que està passant?
Crec que és un dels moments històrics que hem viscut on la gent, anteriorment al.liena a tot, està més receptiva, més combativa... Perquè hem de renunciar a prendre una posició al costat del poble? A quedar-nos marginats amb les nostres coherències 100% coherents, pero sols mentre estiguem en els nostres espais de confort...
Per exemple estibadors CNT. Han sapigut estar presents i ser una peça clau a nivell informatiu i amb la lluita. Estic segur que això provocarà més predisposició de la gent que es comença a moure i fins ara era aliena a l' anarquisme, en intentar compendre la ideologia d' aquesta gent que inteligentment s' està confrontant al poder de l' estat. Dic intel·ligentment, perquè hi han moltes formes de confrontar-se als poders establerts. Però es pot fer per auto-complaença o amb una estratègia d' incidir socialment. I estibadors CNT ho han aconseguit. Ahir, sols els coneixia la gent dels mov. socials. Avui els coneix tothom. Son referent de lluita.
En definitiva, no entenc perquè ens em de quedar al marge. No entenc perquè no estem repartint octavetes, participant dels debats, incidint en la lluita. Ens passem llargues temporades de la nostra vida militant, debatint i intruint-nos, i ara que la gent surt al carrer em de renunciar a la capacitat que tenim per ser presents?
Re: Llibertàries a la deriva
15 oct 2017
Què té a veure la CUP amb una revolució?
Què té a veure l'establiment de fronteres amb el pensament llibertari?

Contfrontar-se a la Generalitat de Catalunya i als seus mossos també és signe d'intel·ligència i de fer front al poder de l'Estat.

Votar és renunciar al dret a decidir, és delegar-lo en allò que ja han escrit uns altres.
Re: Llibertàries a la deriva
15 oct 2017
Estem d'accord amb la critica! Lo que diu "s" és ridiculo perque si no saps perque existeix una linea vermella que pasa just davant dels ajuntaments, del parlament, dels institucións i commissaries i mai un/a anarquista debería saltar-la per participar en el circ democratic dels nostres enemigs historics!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more