|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
Aquest treball és un intent de plantejar la qüestió dels Països Catalans en els termes que, a parer nostre, té sentit que aquesta qüestió sigui plantejada avui: en termes d'opció política.
Això vol dir, per tant, que el procés històric d'alliberament nacional pot ser explicat sobre la base de les dades sociològiques, històriques, econòmiques, geogràfiques, però només és un fet real en tant que opció de futur, en tant que opció política. Car les dades, diguem-ne "objectives", són ací, ben clares, davant de tothom, davant la consciencia de tots nosaltres: la història, la geografia, l'antropologia cultural, l'economia, la lingüística, etc., poden fornir dades certes sobre una realitat que, intuïtivament, viatjant de Salses a Guardamar i coneixent un xic l'entrellat històric d'aquestes terres, apareix com un contínuum humà en el temps i en l'espai, prou homogeni per a veure-hi unes possibilitats -i fins i tot gairebé unes necessitats- de futur com a conjunt. |
Però és que una col·lectivitat social, ni molt menys encara una col·lectivitat que pugui ser qualificada de "nacional", no és una simple addició de factors històrics, antropològics, geogrà fics, econòmics, lingüÃstics, sinó que, tot al contrari, si aquests factors existeixen i si són detectables per una recerca positiva, és perquè hi ha una comunitat d'homes amb una dinà mica especÃfica, com a resultat acumulat de la forma com en cada moment s'han plantejat les seves contradiccions internes i externes, sorgides básicament en les relacions de producció-distribució reflectides en un nivell de consciència col·lectiva i, en última instà ncia, resoltes sempre en forma d'opcions de poder, en forma d'opcions polÃtiques i de lluita polÃtica.
AixÃ, doncs, bé que les dades de la recerca positiva, o encara, com hem dit, la simple contemplació de la realitat, difÃcilment poden permetre de negar les condicions d'homogeneïat socio-històrica dels Països Catalans per a considerar-los una societat nacional, només la consciència d'aquest fet per part dels catalans, és a dir, llur consciència "nacional" i les opcions polÃtiques que la tradueixin pot fer i farà que els Països Catalans siguin, plenament, una comunitat nacional.
I la forma com es presenta aquesta consciencia sempre és el resultat d'unes contradiccions socials en les quals s'enfronten les classes per a la direcció de la societat, per a l'organització de la societat segons llurs interessos. Per això, com a centre de l'anà lisi polÃtica que presentem, afirmen que les opcions anti o pro Països Catalans, tot constituint diversos nivelÃs de consciència o d'alienació "nacional" (és a dir, sobre la realitat global de la nostra societat), reflecteixen totes elles uns interessos o altres de classe en la lluita de classes que s'ha desenvolupat i es desenvolupa als Països Catalans i a la resta de la penÃnsula Ibèrica sota l'Estat espanyol.
Concretament i essencialment, les bases del nostre plantejament són les següents:
- L'Estat espanyol, desenvolupament de l'estat aristocrà tic castellà , només en forma alienada pot ser considerat l'expressió polÃtica de la nacionalitat castellana, car a través de la conquesta, la dominació, l'opressió i l'explotació de les altres nacionalitats peninsulars s'ha convertit en el centre i l'ossada dels interessos de les classes dominants castellanes, catalanes, basques i gallegues. La "nacionalitat" espanyola, inexistent en la realitat socio-històrica peninsular, és únicament l'expressió o representació del conjunt d'aquests interessos, i l'espanyolisme o nacionalisme espanyol és la ideologia bà sica per al manteniment d'aquesta ficció de classe.
- El sistema capitalista i la seva fase monopolista actual a la major part de la penÃnsula Ibèrica s'ha desenvolupat estructuralment segons la dinà mica de cada societat nacional, però suprastructuralment sobre la base de l'opressió i destrucció de cadascuna de les nacions, exercida per l'Estat espanyol, com a forma més completa i absoluta de domini i explotació damunt les classes populars. En aquest sistema d'opressió i d'explotació, les classes dominants sostingudes en l'Estat espanyol no hi han participat en forma igual, sinó que unes hi han estat i hi són hegemòniques i les altres subordinades; entre aquestes darreres, hi ha les classes burgeses dels Països Catalans.
Als Països Catalans, el "regionalisme" de la dreta burgesa i el "nacionalisme" de l'esquerra burgesa són l'expressió polÃtico-ideològica per a cadascun d'aquests sectors de llur situació contradictòria de classe hegemònica d'una nació oprimida i, ensems, classe subordinada constitutivament al poder opressor. En definitiva, són, tant l'un com l'altre, l'expressió dels seus interessos de classe lligats als interessos de l'Estat espanyol. Si el regionalisme demostra palesament el seu carácter espanyolista, el nacionalisme burgès és, en la prà ctica, una forma mediatitzada de regionalisme, en el doble sentit que té com a referència última l'Estat espanyol, al qual no renuncia mai, i que redueix el marc nacional a la "regió" del Principat. Això es refereix només, és clar, a la burgesia del Principat, que és l'únic sector burgès dominant dels Països Catalans que ha engegat històricament un moviment polÃtic d'envergadura sota l'apel·lació de "nacionalisme".
- Durant un llarg periode, que va des de la seva formació com a classe fins a la seva consolidació com a classe ascendent revolucionà ria, la classe obrera i les altres classes populars catalanes, mà ximament explotades pel sistema d'opressió nacional i mà ximament alienades per aquesta explotació, s'han mogut en el pla ideològic i d'opcions polÃtiques globals (és a dir, nacionals) d'una forma subordinada a la ideologia i a les opcions de les classes dominants. És a dir, les classes populars catalanes o han hagut de traduir llur impuls reivindicatiu i llur sentiment profundament patriòtic, arrelat a la realitat nacional del paÃs, en les formes ideològiques i polÃtiques elaborades per la classe burgesa i limitades pels seus interessos de classe lligada al poder opressor, o bé, per reacció contra aquesta sulbordinació ideològica, han pres en la prà ctica posicions espanyolistes, directament vinculades a la ideologia de l'Estat espanyol.
- L'única opció và lida, doncs, per a la classe obrera i les altres classes populars catalanes, que no signifiqui una subordinació a la ideologia de les classes dominants, i que expressi realment els seus interessos de classe revolucionà ria i alliberadora de la societat, ha de superar tant l'espanyolisme del poder opressor, com el nacionalisme regionalista de la burgesia i de les capes socials mobilitzades per ella. Ha de reflectir sense mediatitzacions ni alienacions llur veritable situació d'oprimides i explotades nacionalment i socialment. Ha d'expressar llur necessitat d'alliberament total i de potenciació total de la realitat nacional popular de cara al futur.
- En aquesta alternativa plenament popular-revolucionà ria, el progressiu assoliment de la consciència d'unitat dels Països Catalans és un dels aspectes fonamentals de desalienació respecte a la ideologia de les classes dominants. La progressiva reivindicació del nostre marc nacional és l'únic camà que situa la revolució en la seva veritable dimensió històrica. Als Països Catalans, la revolució anticapitalista és essencialment antiespanyolista, és a dir, d'alliberament nacional de "tota" la nacionalitat.
1. CONSCIÈNCIA NACIONAL I BURGESIA NACIONAL ALS PA�SOS CATALANS
La formació de la societat catalana com a societat nacional no té unes caracterÃstiques excepcionals entre els processos paral·lels dels altres paisos europeus, Si ho és, en tot cas, per la precocitat amb que apareixen algunes lÃnies d'aquest procés, precocitat remarcada per diversos autors i especialment per Pierre Vilar.
Amb referència al fet concret de la diversitat d'estructures polÃtiques amb què es desenvolupen durant molts segles cadascun dels països de la nostra nacionalitat, es tracta d'un procés ben conegut en altres societats nacionals europees.
En qualsevol cas, però, les lÃnies de progressiva unificació i cohesió de l'à mbit nacional, fins a cristal·litzar en una autoconsciència explÃcita -i en la seva utilització polÃtica-, s'afermen a mesura que determinats estrats de les classes populars urbanes ascendeixen en prestig¡ i poder social i econòmic, fins a esdevenir classe dominant. Procés d'ascensió en el qual aquelles classes són portadores d'uns continguts d'alliberament popular antiaristocrà tic. Unificació nacional i revolució democrà tica burgesa són, als à mbits nacionals dividits polÃticament, dos fets que esdevenen necessaris l'un a l'altre.
Als Països Catalans, el procés que acabem de tipificar ben esquemà ticament començà a restar compromès a partir del moment en què els interessos comercials de Castella i la pressió i intromissió polÃtiques que aquests esperonaven diversificà els interessos dels dos pols de la nostra estructuració econòmica i social progressiva: Barcelona i València, i diversificà consegüentment les opcions polÃtiques de cadascun d'aquests nuclis de burgesia dirigent: satel·lització envers Castella per part de la valenciana, tancament i esclerotització per part de la barcelonina (segles XV-XVI).
En definitiva, la dinà mica pròpia restaria mediatitzada des de l'exterior de la nostra societat, i els seus grups ascendents deixarien de tenir a l'abast un centre de poder que respongués més o menys objectivament a les seves necessitats i als seus interessos. Aquest poder esdevindria llunyà i declaradament estranger, si no hostil, a aquests interessos.
Diversos moviments de classe demostren, però, la dinà mica interna de la societat catalana: l'època de les torbacions, la revolta remença, les Germanies, el redreç de la burgesia barcelonina del XVII. Interessa de destacar especialment aquest últim aquÃ, per tal com és el senyal inequÃvoc d'una voluntat directiva, vertebradora de la societat i independitzadora del poder estranger.
Malgrat la profunda situació de decadència de què hom partia, l'intent va ser dut a tots els terrenys: econòmic i monetari, cultural, ideològic (recuperació del passat històric com a eina de conscienciació), polÃtic i militar.
La topada del 1640, primera conseqüència important de la nova situació, fou massa sobtada i prematura. Altrament, els dirigents catalans no solament no tingueren cap ajut real de l'exterior, com tingueren els portuguesos, ans es trobaren aïllats enfront dels dos poders més importants d'Europa, la monarquia castellana i la francesa, que s'ho cobrà amb l'annexió de la part nord del nostre paÃs.
La confrontació al tot pel tot, però, fou la Guerra de Successió, la pèrdua de la qual significà la castració definitiva de la burgesia com a classe nacional polÃticament dirigent i la seva forçada subordinació al poder ocupant.
A partir d'aquest trauma històric, l'evolució dels Països Catalans com a societat nacional ascendent resta capgirada en les seves mateixes bases estructurals. I hi resta capgirada precisament a l'inici del perÃode de transició entre el capitalisme mercantil i la revolució industrial, és a dir, a l'albada de la configuració moderna de les societats europees i, doncs, de llur decisiva consolidació nacional.
Unes classes progressistes i la societat que estructuraven, la catalana, restaven supeditades al poder de les classes reaccionà ries d'una altra societat, la castellana, de desenvolupament estructural ben diferent. La lluita mil·lenária entre classes populars i classes aristocrà tiques, que a l'Europa post-medieval per primer cop començava a ser superada en sentit antiaristocrà tic, a la penÃnsula Ibèrica prenia un sentit contrari amb l'esclafament dels Països Catalans. Si insistim tant en aquest fet és perquè res de la història dels païos hispà nics (llevat, fins a un cert punt, de Portugal) ni, doncs, de la història dels Païos Catalans, no pot ser entès sense ell.
El desenvolupament estructural dels Països Catalans restaria fortament "mediatitzat", però no pas tallat. La nostra societat restà dominada, però no fou desfeta.
La funció acomplerta per la burgesia catalana (i, posteriorment, per la basca) en la nova situació de dominació repercutà en l'evolució, d'una banda, dels Paisos Catalans, però, de l'altra, en l'evolució de l'Estat dominador que, sense perdre mai el seu carà cter originari aristocrà tico-castellà , s'anà configurant en funció d'aquestes burgesies subordinades i de l'explotació de les nacions peninsulars dominades.
Bé que ni la continuïtat generacional ni l'econòmica de la major part de les famÃlies burgeses no es trenca, sà que cal parlar d'una discontinuïtat històrica bà sica en la classe burgesa catalana d'abans i de després de la Nova Planta. Són, de fet, dues classes diferents, funcionalment diferents. A partir d'aquest moment, la burgesia catalana basarà el seu status de classe dominant -dins la societat catalana- en la seva situació de dependència del poder polÃtic estranger, i, inversament, l'Estat espanyol se servirà fà cilment de la burgesia per a exercir la seva opressió damunt els Països Catalans.
Les contradiccions que aquesta realitat engendrà dins la classe burgesa i, a través d'ella, en l'evolució general de la societat catalana, s'han demostrat històricament irresolubles per part de la mateixa burgesia, és a dir, mentre la burgesia ha estat i és classe dominant.
En efecte, d'una banda, la burgesia del XVIII i del XIX, nodrida contÃnuament de famÃlies procedents de la menestralia i de la pagesia, és una classe plenament nacional que, continuant el procés capitalista català , acompleix la industrialització i dóna les bases intel·lectuals i de prestigi social del moviment de recobrament cultural, lingüÃstic, literari, però també jurÃdic, polÃtic i, al capdavall, de recobrament de la consciència nacional.
AixÃ, la Renaixença, corn a moviment històric ensems de classe i nacional, se situa vora un Risorgimento i esdevé tot altre que un Felibritge. D'altra banda, però, la seva situació subordinada respecte al poder estranger, li fa renunciar al poder polÃtic propi, perdut totalment el 1714, li regionalitza els horitzons i les ambicions i l'empeny a col·laborar en la desnacionalització del paÃs, és a dir, en la desestructuració de la seva propia dinà mica. AixÃ, es troba històricament en una situació força ambigua, enmig de l'opressió estrangera i de la resistènc¡a popular, col·laborant amb l'una i potenciant 1'altra.
La burgesia fornirà tant intel·lectuals i polÃtics espanyolistes com nacionalistes, tant s'adherirà al conservadorisme segregat des de l'Estat, com ho farà respecte al progressisme federalista, expressió polÃtica de les classes populars durant una gran part del segle XIX.
El resultat històric d'aquesta contradicció sera la impotència de la burgesia per a realitzar la revolució democrà tica al seu propi paÃs, on hi havia les condicions perquè aquesta es produÃs. Ara bé, als Països Catalans, la revolució democrà tica, en exigir la presa en mà de la direcció polÃtica per part de la classe dominant, significava l'alliberament nacional del poder estranger i la unificació de tot l'à mbit nacional.
Als Països Catalans no hi havia prà cticament classe aristocrà tica a desbancar que entrebanqués el procés d'ascensió del capitalisme i de nacionalització de la societat; el paper d'aquesta classe inexistent era exercit per l'estat estranger opressor (que era certament un poder de base aristocrà tica castellana). La revolució democrà tica burgesa havia de ser aquà una revolució nacional en el sentit més ple del terme, ja que la lluita de classes es plantejava en termes d'alliberament d'un poder estranger i de creació d'un poder polÃtic propi.
Però, ¿com podia la burgesia esdevenir protagonista d'aquest alliberament, si ella mateixa havia crescut i prosperat en l'entrellat d'interessos sorgit de la dominació espanyola?
AixÃ, la Renaixença no acabà d'esdevenir un Risorgimento, malgrat que als Països Catalans, força homogenis no es donaven les greus contradiccions estructurals regionals que Gramsci assenyala com a causa del fracás parcial de la revolució burgesa a Ità lia.
Seria absurd, per una actitud falsament cientÃfica, de no voler veure com a causa important d'aquesta mancanca la inexistència a cap banda del territori nacional d'un poder polltic català que hauria permès a les classes dirigents catalanes de contrarestar llur subordinació a l'Estat espanyol. Les conseqüències de la desfeta polÃtico-militar de Començ del XVIII són sempre presents.
La formació i el contingut de la consciència nacional catalana seguirà , lògicament, un procés lligat a les contradiccions i a les ambigüitats de la classe dirigent. En primer lloc, cal constatar que la consciència de societat especÃfica i diferenciada és ja un fet indubtable al moment que comencen les interferències estrangeres, i forneix clarament el contingut ideològic de la classe dirigent i de la seva capacitat mobilitzadora durant la recuperació del XVII. És una consciència ja clarament "patriòtica". En aquest sentit, tampoc no és possible de posar en dubte l'existència de la unitat dels Països Catalans com a unitat cultural i humana bà sica. En un mot, hi havia totes les condicions per a la concreció d'una consciència nacional plena al moment de la revolució nacional, és a dir, de la revolució democrà tica burgesa, parlant en termes de l'evolució histórica europea occidental.
Si aquesta consciència restà parcialment mancada és precisament perquè la revolució burgesa restà mancada al seu torn; la burgesia no fou capaç d'encapçalar l'alliberament nacional i de donar unitat polÃtica al paÃs.
La consciencia de la unitat dels Països Catalans, en efecte, es perd, llevat d'à mbits minoritaris, durant el segle XVIII, després de l'ocupació espanyola. Bé que restá un sentiment popular relativament viu d'afinitat entre la gent dels quatre països, ja que el fet lingúÃstic, si altre no, sempre ha estat un factor operant, la consciència nacional només es recuperà parcialment durant el segle XIX, especialment entre els cercles de la Renaixença literà ria, però també en el valencianisme i el mallorquinisme polÃtics d'esquerra burgesa, que esdevindrà nacionalisme català (en el sentit ple) més o menys valentament afirmat.
El catalanisme polÃtic de la burgesia del Principat, i, ideològicament subordinat a ell, el de les classes populars, rarament demostrà una consciència clara de l'à mbit nacional, i el reconeixement de la unitat cultural fou compaginat amb una manca de voluntat polÃtica, com a expressió suplementà ria de l'ambigüitat que caracteritzava la classe dirigent.
De fet, en el pla de la consciència nacional i de les opcions polÃtiques que l'expressaven, la contradicció de la burgesia, en la seva funció subordinant subordinada en el sistema d'opressió i d'explotació de l'Estat espanyol damunt les classes populars catalanes, es resolgué en el "regionalisme", tènuement disfressador de l'espanyolisme, propiciat per la dreta burgesa, i en el "nacionalisme regionalitzat" impulsat per l'esquerra burgesa. Aquest últim fou la máxima expressió polÃtica històrica de la capacitat de la nostra burgesia per a traduir la pressió reivindicativa de les classes populars, i per a expressar els seus interessos com a classe ascendent, reivindicativa i mobilitzadora.
Aquest nacionalisme burgès l'adjectivem com a regionalista, en dos sentits dialècticament lligats. D'una banda, bé que parteix d'una consciencia nacional, no és capac de ser-hi conseqüent polÃticament; lligat com està als interessos de la dominació espanyola, planteja l'acció polÃtica en funció de l'Estat espanyol (en relació amb el qual la realitat catalana és una realitat "regional") i, doncs, no pas realment en funció de la nació catalana (en relació amb la qual aquell Estat és un poder "estranger") i del seu alliberament. Malgrat la seva consciència nacional clarament explicitada i el seu nacionalisme confessat, la burgesia radical i tots els sectors, burgesos i petitburgesos que aconseguà d'arrossegar, no féu més que polÃtica regional.
Però era regional, d'altra banda, per la seva reducció de la nacionalitat catalana a l'à mbit del Principat, acatant aixà la imposició històrica que l'acció desestructuradora de 1'Estat espanyol havia exercit en aquest aspecte del trossejament de l'à mbit nacional, que en facilitava la dominació.
Certament, si aquesta doble regionalització de la Consciència nacional burgesa més progressista demostrava una situació d'alienació nacional produïda per la dorninació espanyola, la incapacitat per superar-la per part de la classe dirigent demostrava que els seus interessos de classe anaven lligats als interessos de l'Estat espanyol i de la seva opressió nacional.
2. CONSCIÈNCIA NACIONAL I ALLIBERAMENT POPULAR ALS PA�SOS CATALANS
Les classes populars catalanes foren, evidentment, l'objecte directe del sistema d'explotació que s'establà i es desenvolupà sota la dominació espanyola a partir del segle XVIII. D'altra banda, foren aquestes classes les que mantingueren, sense dimissions, una consciència patriòtica espontà nia i fermament arrelada, expressada tant en els moviments populars (rebomboris, etc...) com en la seva literatura.
La progressiva proletarització d'amplis sectors populars, tant de pagesia com de menestralia, donà naixença a la classe obrera com a grup cada vegada més diferenciat i més clarament antagònic de la burgesia. Durant un primer moment, aquesta classe obrera, sobretot en els seus sectors més qualificats, i les altres classes populars urbanes formaren un bloc (al qual s'adheriren intel·lectuals i polÃtics procedents de la burgesia) en què es basà el republicanisme federal, que sempre tingué un contingut antiespanyolista i que propugnà i intentà repetidament la creació d'un Estat català .
Tanmateix, aquest ampli moviment, bé que expressava en el seu radicalisme els interessos de les classes populars, tenia uns Continguts fornits per la ideologia burgesa dominant i, només en gèrmen, expressava uns continguts pròpiament de classe, especialment a través dels dirigents i intel·lectuals adherits a un socialisme relativament vague, ja fos provinent deis diversos utopismes o bé de la implantació de la Internacional al nostre paÃs i dels primers grups anarquistes. En el pla de l'expressió teòrica els escrits de J. NarcÃs Roca i Farreras són ben representatius i avançats.
Després de la desfeta d'aquest moviment popular a causa de la Restauració i de l'aferrissada repressió que sofrà tot intent d'estructuració de la classe obrera, els diversos sectors que el constiuïen prengueren direccions diferents en funció de llur posició en la lluita de classes.
La lÃnia republicana i socialista no marxista, mantinguda per algunes capes de la classe obrera i la petita burgesia, es prolongarà , informant l'ala esquerrana del nacionalisme burgès fins a rompre-hi totalment i confluir amb el sindicalisme durant el periode de terror patronal i, finalment, amb el moviment revolucionan de la classe obrera, en una orientació ja explÃcitament marxista.
D'altra banda, el sindicalisme i l'anarquisme esdevindran els moviments majoritaris en què s'organitzarà la classe obrera durant el primer terç del segle XX.
La consciència nacional expressada pels moviments populars o especificament obrers durant el XIX i el primer quart del XX demostra la supeditació ideològica de les classes populars a les ideologies dels poders dominants. Es tracta d'un fet altrament ben establert per una coneguda tesi de Marx.
Dues opcions, en efecte, es contraposen: la nacionalista (explicitada per la lÃnia socialista minorità ria) i la anacionalista (mantinguda per l'anarcosindicalisme majontari). El nacionalisme dels socialistes, tot i enfrontar-se polÃticament amb les posicions reaccionà ries de la burgesia i denunciar-ne l'oportunisme de classe, no en supera els plantejaments ambigus de la doble regionalització. L'anacionalisme teòric predominant en l'anarcosindicalisme, exacerbat pel lògic rebuig de tot allò que pogués semblar de procedència burgesa, esdevé en la práctica una forma d'espanyolisme, és a dir, una forma de la ideologia segregada per l'Estat espanyol per a emmascarar i justificar la seva opressió de classe fonamentant-la en l'opressió nacional.
Ni l'una ni l'altra opció no expressaven, doncs, els interessos d'alliberament de la classe obrera i de les altres classes populars, més que d'una forma alienada i supeditada a les classes dominants. L'opció veritablement popular havia de superar la consciència nacional burgesa i alhora l'espanyolisme estatal i esdevenir alliberadora alhora de la classe obrera explotada i de la nació oprimida.
A diferència de la burgesia, les classes populars sà que podien acomplir aquesta funció alliberadora, per tal com sent com eren les classes majorità ries de la nacionalitat i les menys dimitides nacionalment, no tenien altre lligam amb el poder opressor que la mateixa opressió, alhora nacional i de classe, i no hi havia cap interès que les hi subordinés, ans al contrari, tenien tot l'interés a alliberar-se'n.
Aquesta opció realment de classe i alliberadora fou ja albirada, amb més o menys precisió, per diversos capdavanters. Hem esmentat Roca i Farreras, i caldria alegir-n'hi molts altres, entre els quals destaquen les figures de Martà i Julià , Layret, SeguÃ, Campalans, Nin, Comorera, Jaume Compte, etc. Fou plantejada i defensada, amb més o menys contradiccions, pels partits sorgits de la confluència de les diverses lÃnies socialistes radicals i sindicalistes no anarquistes: Unió Socialista, Bloc Obrer i Camperol, Partit Català Proletari, POUM, PSUC. Tanmateix, a excepció del Partit Català Proletari i d'algun altre grup, tots ells molt minoritaris, en aquests plantejaments restaven encara molts residus de la ideologia burgesa a superar i que, de fet, anaven sent superats a mesura que hom avançava en l'ascens de la classe obrera a la direcció revolucionà ria de la societat.
3. LA CONSCIÈNCIA NACIONAL I L'ACTUAL MOMENT DE LA LLUITA DE CLASSES
La gran desfeta nacional del 1939, solament comparable a la del 1714, significa alhora la pèrdua total de les conquestes nacionals i de les de classe. La dictadura franquista que seguà a aquesta desfeta posava al descobert, sense cap mena de camuflalge, el carà cter de dictadura de classe, basada en 1'opressió nacional, de l'Estat espanyol.
L'Estat espanyol continua sent, doncs, la suprastructura on conflueixen els interessos de les classes dominants. La ideologia espanyolista, en la seva versió franquista, apareix amb tota evidència com a ideologia mistificadora al servei d'aquests interessos.
És també durant aquests anys que la dimissió de la burgesia i la seva subordinació s'ha fet més palesa que mai i que s'ha demostrat clarament la seva incapacitat d 'encapçalar el moviment d'alliberament nacional.
D'altra banda, la dictadura s'ha mantingut i es manté per mitjà de l'explotació més brutal i absoluta damunt la classe obrera i les classes populars. És durant el franquisme que el capitalisme a l'Estat espanyol ha portat a terme un dels processos d'acumulació més intensos de la seva història. Explotació particularment aguditzada a les diferents nacions oprimides per l'Estat, on s'ha produït un continuat drenatge de capital sense cap contrapartida per a aquestes classes populars.
La lluita de classes, doncs, al nostre paÃs, es planteja en aquests moments entre el capital monopolista fonamentat en el manteniment de l'Estat espanyol i de la seva opressió sobre la nostra nacionalitat i el moviment popular anticapitalista i d'alliberament nacional. Entremig, els sectors encara no desnacionalitzats de la burgesia es troben estructuralment subordinats als interessos monopolÃstics i, alhora, en contradicció amb aquests pel fet de l'explotació nacional i de la seva necessitat de supervivència com a classe.
Aquesta situació no ha fet més que accelerar el procés de conscienciació nacional de les classes populars catalanes, tant en la clara dimensió nacional de l'alliberament anticapitalista com en la seva consolidació a tota l'à rea nacional dels Països Catalans.
S'ha produït, doncs, un nivell de clarificació cada vegada més gran en el plantejament de la lluita d'alliberament nacional, superador de les contradiccions del pseudo-nacionalisme burgès heretat pel moviment popular.
Per tant, en aquests moments, la negació de la dimensió nacional dels Països Catalans, la negació de la necessà ria unificació de la lluita d'alliberament i dels seus objectius polÃtics plantejada en el si del moviment obrer i popular, no indiquen més que la perpetuació de la supeditació ideològica als interessos de les classes dominants. No són degudes al resultat d'anà lisis objectives dels interessos de les classes populars, sinó a interessos polÃtics que d'una manera directa o mediatitzada representen els interessos de les classes dominants.
No situar-se en la perspectiva de la lluita nacional plena, restringir la lluita a una à rea determinada, o posar-la en funció de l'Estat espanyol com a objectiu últim de l'actuació polÃtica és una manera de consolidar la dominació de classe que aquest Estat representa i garanteix.
L'Estat espanyol no respon a cap realitat nacional, sinó a una conjunció d'interessos capitalistes L'Estat espanyol no és una estructura que pugui esdevenir diferent si se li canvia el seu contingut actual de classe.
Tots els plantejaments nacionalistes-regionalistes se situen dintre de l'estructura de poder de l'Estat espanyol i respecten, per tant, els interessos de les classes dominants que l'han creat i que el mantenen. Sense una perspectiva de trencament de l'estructura de l'Estat capitalista espanyol no és possible la revolució socialista. La perpetuació d'una estructura polÃtica de l'Estat que respòn a uns interessos de classe reproduirà indefectiblement aquests interessos i les formes d'opressió que aquest duia a terme.
Un plantejament revolucionari, doncs, als Països Catalans es mesura per la seva posició respecte a l'Estat espanyol, és a dir, per l'opció que adopta entre la conservació de l'Estat espanyol o la creació de l'Estat Socialista dels Països Catalans. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
|
Els autors del text son Rafael Castellanos, Antoni Fernàndez i Josep Ferrer. Va ser publicat a "Quaderns d'alliberament", nº1 |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
jo passo llargues temporades a Alacant i us puc ben dir que el 90% de la població d'allà no sap ni el què és els Països Catalans. A ells també els voleu alliberar? Es què, pobres, no saben el què fan? Una mica de sentit comú! Però, a més, dieu-me algún atles editat en país extranger ( i que no sigui subvencionat per cap organització afí) en el qual hi apareixin els suposats Països Catalans. I respecte al caracter conquistador de l'espanyolisme dieu-me: quants catalans es van sumar en els viatges a sudamèrica amb la resta dels espanyols? Va ser poca la seva fortuna feta? Seria la mateixa catalunya i els seus burguesos sense aquelles riqueses? Es van apuntar obligats?
I respecte a l'imperialisme, et deus suposar al de Jaume I el conqueridor, oi? Això de posar als catalans i Catalunya fora de les misèries humanes i tocats per un alè pur i diví, nets de les impureses terrenes es una de bona...
Això dels Països Catalans és un afà anexionista sense precedents, i voler crear un imperi com els d'antic, i encara més, presentar-lo com una divinitat.
No us queda altra que conquerir Valencia, Castelló, Alacant.... Perque convençuts, crec que no estàn ni de bon tros. No saben ni el què és!!!!!!!!!!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Salses, guardamar, fraga, maó |
20 jun 2004
|
Saps que als habitants de la corona catalano-aragonesa, la corona de castella, els va prohibir durant segles "comerciar" amb les noves colònies europees?? Fou a partir de la unificació forçada de Felip V quan els catalans van poder anar allà, o sigui que almenys en això no et facis el llest.
Quan es va inventar Espanya? La remontes a Pelayo, a la prehistoria, als reis catòlics, a Felip V, a 1812....? Que et penses que el teu atles és el que existia fa dos segles....
Convençuts del països Catalans no ho se, però vulguin o no aquests territoris són culturalment catalans des de fa segles, si voleu ignorar i inventar-vos una altra cosa perfecte, però la realitat cultural i lingüística és la mateixa. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
Culturalment catalans?? No deus coneixer ben bé la realitat de la Comunitat Valenciana, al menys des de Castelló cap al sud... Si València i Alacant , al menys les capitals, són gairebé una Madrid en petit, i allà els madrilenys es senten com a casa. Aquesta és la veritat.
I per què no dius que Catalunya és culturalment Valenciana, envès de dir que els demés son "culturalment catalans"? Et recordo, per si no ho saps, que allà és parlava el valencià molt abans de que entrés Jaume I el Conqueridor, que no van ser els catalans els que van fer arribar la llengüa allà; ja n'hi existia una d'altra.
I et repeteixo que molts catalans es van embarcar a sudamèrica, si, és així. I també moltísims bascos, fins al punt que formaven majoria en moltes de les carabeles que sortien des de Cadis. I a més molt apreciats per tots, ja que eren grans mariners.
I no em faig el leest, com tu dius, això era així ja als primers anys del 1500, no com tu dius molt després.
I la teva comparació amb la invenció d'Espanya i la dels Països Catalans es nefasta... Ni en reconeixement exterior, ni per antiguitat, ni per reconeixement i sentit popular, ni per presència en institucions (des de fa segles), ni per realitat construida i palpable... Són com la nit i el dia. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
Jael, llavors tú deus trobar bé que els xiquets i xiquetes alacantins o valencians no puguin estudiar en la seva llengua no? Segons tú, què és el que hauríem de fer, no fer res, mentre s´està liquidant una cultura?? No fer res, mentre s´està matxacant una llengua?
Per cert, si vols veure un mapa dels Països Catalans, entra a qualsevol pàgina extrangera on hi hagi un mapa de les llengües de la UE. Es veu que tots els països, universitats i gent nomral del món (menys el PP i tú), consideren que el que es parla a Vàlència és la mateixa llengua que el que es parla a Barcelona (ja veus tú, els hauràs de convèncer a ells, no a nosaltres).
Negar que a València es parla català és col.laborar amb l´imperialisme espanyol, que potser segons tú, s´està portant molt bé amb la cultura catalana a Valencia no? I què hauria de fer la gent d´allà, deixar de lluitar i que els acabin de colonitzar? Dóna idees i arguments, jo per exemple, et puc argumentar que els madrilenys se senten com a casa, perquè més de la meitat de la població valenciana és nascuda a d´altres comunitats, i sobretot perquè moltíssims fatxes murcians, madrilenys.... s´hi traslladen a viure. Jo quan vaig a València també m´hi sento com a casa.
Potser és que tú només coneixes la realitat de les grans ciutats (València i Alacant). A Catalunya també hi ha gent que confon Barcelona amb Catalunya, per desg`racia. Jo he estat a pobles de València on tothom parla català, així que ja m´explicaràs que ha de fer aquesta gent. Emigrar, suicidar-se???????? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
Jo conec alacantins que saben perfectament que són els Països Catalans, es normal perque de fet és al Pais Valencia on amb més força s'ha mantingut la lluita pels Països Catalans.
El que passa al Pais Valencià és que la dreta espanyola esta neguitosa perque veuen que, malgrat el seu control gairebé total i molt sovint mafiòs del poder i dels mitjans de comunicació, cada vegada són més les persones allà -i també a Alacant- que perden els complexes i les pors.
Es per aixó que el Correllengua a Alacant va ser organitzat per alacantins i per associacions alacantines, afegint-se a tothom arreu dels Països Catalans, es per aixó que per exemple a Elx, Benidorm, Crevillent, Alcoi o al mateix Alacant cada vegada s'afegeix més gent a associacions com Acció Cultural del País Valencià.
Per aixó el nacionalisme espanyol surt ara amb Jaume I i l'imperialisme català, fent el ridícul i encara més sabent que després de la conquesta catalana del Pais Valencià al segle XIII s'hi van respectar centenars de milers de musulmans. Que van ser expulsats tots al segle XVII pel rei espanyol Felip IV
L'imperialisme i l'imposició han vingut des de l'estat i el nacionalisme espanyol, ara també. On han patit més les agressions de l'estat i el nacionalisme espanyol des del segle XVIII fins ara mateix.
Fa un parell de messos a Alacant va haver una important movilització social per la negativa del director del Teatre Principal d'Alacant a programar cap obra en català. Es al Pais Valencià on el ministeri de cultura va inventar-se per decret una suposada llengua "balensiana", que s'havia d'ensenyar als instituts... en substitució del català que encara s'hi ensenya minoritàriament. De la mateixa manera se'ls ha amagat a molts valencians la seva història, i encara que molts altres l'han conegut igualment d'altres encara no ho han fet. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
|
Per cert Jael, crec que et confons o ets bastant ignorant. Ja sé que per argumentar alguns heu de posar a la boca de l´adversari coses que no pensa. Com això de conquerir? Em pots dir alguna organtizació independentista que parli de conquerir alguna cosa? El que es proposa són referèndums perquè la gent pugui votar el que volen. No ens vinguis a dir com n´està de malament el català a València perquè ja ho sabem, però suposo que com a bon demòcrata no t´en deus alegrar i consideres que s´ha de fer alguna cosa no? O ets dels que aposten pel suicidi col.lectiu? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
|
I per cert, si qüestiones això de Països Catalans, suposo que també deus qüestionar que la CNT fagi servir la paraula NACIONAL per referir-se a Espanya no? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Paiaso |
20 jun 2004
|
Que a valència es parlava valencià abans que arribes Jaume I, juas, juas, juas, juas, juas....
No se qui t'ha enganyat d'aquesta manera. Ah si, els blavers que no es creu ningú. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
Només afegir que els bascos probablement pescaven molt a prop d'America, en concret a Terranova al Canadà actual on anaven a pescar bakalao i balenes, molt abans de la "descoberta" d'aquest continent pels espanyols. La tradició marinera dels bascos és molt antiga i reconeguda arreu del món, de fet els bascos van ser dels primers europeus en poblar la costa occidental de l'actual Quebec.
Al Quebec hi existeix un Port-aux-Basques del que es te constància històrica des del 1500, pero es tenen indicis que els baleners i pescadors bascos van fer-lo servir de port i refugi des de molt abans. Que jo sàpiga al Quebec no van anar-hi mai els espanyols, ¿no? Els bascos eren contractats per anar als vaixells espanyols per la seva gran i reconeguda experiència al mar, de la mateixa manera que van fer-ho els francesos. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
1ª Carta del Apóstol San Jael a las Mireias:
Em preguntes per alguna organització que tracti de conquerir alguna cosa: Et sembla poc apropiar-se de la memòria colectiva, de la seva cultura anexionant-la amb una altra exterior, del seu passat més recent dient-los que no és el seu sino de tots els catalans? Et sembla una conquesta menor?
Els referèndums: et sembla poc referèndum els resultats electorals que votació rera votació donen una victoroa dels dos partits nacionals per majoria absolutísima?? Vols una altra desfeta publica i notoria en una altra votació?Quan donareu el valor real al que diuen les urnes??
Dius que el català es tracta malament a València: bona jugada anexionista el donar per fet que es parla català i no valencià. Has de ser una mica més subtil. Català és el que jo estic escribint ara.
I respecte als pobres xiquets i xiquetes valencians i alacantins que no poden estudiar en la seva llengüa: és que no consideres la seva llengüa el espanyol?? Encara més subtil, mireia... I et recordo que si estudien en valencià, i a més el valencià, t'ho puc ben dir. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
2ª Carta del Apóstol Sant Jael a Paiaso:
El teu és un argument molt facilment desmontable. És tant fàcil com saber l'any de la entrada de les tropes de Jaume I i llegir la data dels nombrossísims escrits, llibres i autors en Valencià (els pots trobar a qualsevol biblioteca més o menys especialitzada).
A qui vols enganyar? Ho sento, pero no em deixes alternativa; és que són fets, no opinions. Si tú ja opines sobre dates i anys històrics... O es que fas servir el calendari xinès??????? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
Segle XIV
[1325-29] Ramon Muntaner*, "Crònica", cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila; Barcelona; Selecta, 1971.
"E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblà la tota de catalans, e aixà mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e los altres llocs. SÃ, siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món."
*Cronista empordanés (1265-1336) que residà durant alguns anys a València i Xirivella on començà el 1325 a redactar la seua Crònica.
Segle XVIII
[1791] Antoni de Capmany*, "Libro del Consulado" (apèndix). Madrid.
"El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allà se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, en una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente."
*Historiador, polÃtic i filòleg barcelonà (1742-1813).
Segle XIX
[1804] Antoni Febrer i Cardona*, "Principis generals de la llengua menorquina".
"[el tÃtol d'aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramà tica".
*Gramà tic i escriptor menorquà (1761-1841). |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
És l'estat i el nacionalisme espanyol qui ha volgut anihilar la consciència d'identitat pròpia dels valencians, d'esclafar la seva memòria col.lectiva imposan-t'hi a sobre una altre d'inventada on hi ha una llengua "balensiana" que cap secció de filología romànica a cap universitat del món dona cap valor excepte el d'exemple de manipulació acientífica.
Els Països Catalans van tenir sempre una estructura confederal, oberta, on cada territori va comptar amb el màxim suport i alhora la màxima solidaritat dels altres.
Un exemple, al setge de Barcelona del 1714 hi va haver tot un batalló de valencians vingut expressament per defensar la ciutat dels exercits franco-espanyols de Felip V. Aixó te molt mérit, perque llavors el Pais Valencià ja estava ocupat per aquests exèrcits i patia una brutal repressió, com prova l'expulsió dels 20 mil habitants de Xàtiva i la posterior crema de la ciutat sencera per ordres directes de Felip V o el proces imposat d'aculturització que encara es nota avui mateix, pero malgrat tot milers de valencians van anar a Barcelona a lluitar contra els que els havien pres les llibertats. Perque la lluita era la mateixa, i és la mateixa.
També van ser vaixells menorquins els que van anar passant armes i aliments a la Barcelona assetjada, burlant el setge que pel mar feia la flota franco-espanyola, sense el seu suport arriscat Barcelona hauría caigut molt abans.
Els Països Catalans com nació existeixen malgrat els intents de fer-los desapareixer, malgrat que les seves institucions de govern que representaven la seva independència van ser abolides mitjançant la violència i que els intents de recuperar-les van ser reprimits molt durament.
Ara que als Països Catalans cada vegada més gent deixa enrera complexes i pors, que farà el nacionalisme espanyol? Per ara només estenen mentides absurdes com la que s'escriuen per aquí adalt. Com aixó de la llengua "balensiana", com tantes d'altres. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
Felicitats al qui ha escrit i citat els textes antics, però...
Em dius tres autors a favor dels Països Catalans. Cites a tres autors en 500 anys...I li dones validesa absoluta? Segur que no existeixen 3 sino 20 i molt més. Es clar que hi ha gent a favor d'aquestes tesis. I en l'actualitat també: per exemple tú mateix. Però moltíssims més a favor del contrari. I sobretot es tracta de dir si és veritat o no, no tant sols de transcriu-re'ls.
El mateix et dic amb l'exemple de que 1 batalló de valencians va venir a Catalunya a l'any 1714 a ajudar als catalans. I quantísims batallons no van venir a ajudar als catalans???? Perquè no cites als qui no van venir. Son molts més. Perquè no cites els autors que mantenen la tesi contararia? Són molts més.
No per citar tres autors i un batalló dones validesa a la teva tesi. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
Jael, no has contestat al que t´he dit, blavero de merda. Dius que a València no parlen català. Qui t´ha rentat el cervell d´aquesta manera?? T´ho torno a dir, busca al google, en l´idioma que vulguis, un mapa de les llengües d´europa, o de les llengües romàniques, i a tots t´hi apareixeran els Països Catalans. Per tant, no m´has de convèncer a mí, has de convèncer a tots els professors universitaris del món, ok?? Vinga noi, que ja tens feina.
Negar que el valencià, el barceloní i l´eivissenc són una mateixa llengua és com negar que l´andalús sigui castellà. Bé no, és pitjor, perquè tu ho fas conscientment, conscient que és la manera d´aniquilar la nostra cultura. No entenc com es pot tenir tant odi cap a la propia cultura, em resultes patètic.
Has de portar molt odi i molts prejudicis a sobre per dedicar tant de temps al tema. Em pots citar algun lingüista o millor, alguna universitat de filologia del món que digui que el valencià no és català? Moltes gràcies, aquí t´espero. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per jael |
20 jun 2004
|
Mireia, de veritat que me'n penedeixo de que trobis la força dels arguments en paraules com: blavero de merda, que m'han rentat el cervell, que tinc odi, que resulto patètic, ple de prejudicis...i acabes amb "aquí t'espero".
Es una mala notícia per a molta gent. Quin mecanisme et fa passar de llegir una opinió discrepant a fer un llistat d'insults, descalificacions i amenaçes? Qui t'ho ha ensenyat? On ho has après?
Segurament creus que et respondre amb insults. Estàs ben equivocada. Prou tens amb tenir la llavor de l'odi dintre teu. Espero que no facis mal a ningú i que no incitis a cap acte violent, però tot fa indicar el contrari.
I pot ser et creus que ets més bona catalana que jo per pensar el que dius? Ni millor ni pitjor, simplement diferenta. El que si ets és una persona més violenta que jo. I això si que és pitjor.
Així i tot estic disposat a continuar la xerrada amb tu. Sempre i quan sigui una xerrada tranquila, no una descalificació permanent i amenaçant. Estic disposat a acceptar les teves disculpes, però em temo que no ho faràs, i així confirmaries els meus supòsits envers el teu comportment. Espero equivocarme però... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
|
et semblen prous arguments, o repeteixo, en vols més?? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
Aquí baix t´escric algunes agressions sofertes pel català a València. Per cert, ets del PP? Ho dic perquè és l´únic partit que defensa que el valencià no és català? I creus que ho fa perquè s´estima l´idioma? Ho fa perquè sap que serà molt més fàcil aniquilar-lo si l´aconsegueixen dividir. De moment, però cap altre partit polític (a part de l´extinta UV, ho defensa). Ni el PSOE, ni IU, ni ningú. Bé sí, tú.
1993 El PP s'oposa a la possibilitat d'usar el català en el Senat espanyol
1995 El PP mobilitza grupúsculs contra la normalització del català a la justícia
1995 El Govern valencià (PP) deroga l'ordre d'homologació dels títols de català i de valencià
1996 El president del Senat espanyol (PP) retira la paraula a un senador per parlar en català
1997 El PP s'oposa a la unitat del català en el Congrés espanyol
1997 El Govern valencià (PP) obliga a distingir el valencià i el català en els llibres de text
1997 El Govern valencià deroga un decret que obligava a supervisar els llibres de text d'acord amb les normes de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
1997 El Congrés espanyol imposa l'espanyol en l'etiquetatge de productes catalans
1998 El PP del Principat promou una ofensiva contra la Llei de política lingüística
1998 El Govern valencià (PP) crea una "acadèmia valenciana de la llengua"
1998 El Govern valencià (PP) intensifica la dialectalització del català
1998 (octubre) El Govern valencià (PP) retira la subvenció a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1999 (febrer) La Conselleria d'Educació del Govern valencià (PP) comença a prohibir paraules que considera "no valencianes" en els manuals escolars i textos oficials.
1999 La Conselleria d'Educació del Govern valencià (PP) ordena als inspectors que controlin els professors de centres públics que emprin la denominació "llengua catalana"
1999 (novembre) Els sindicats denuncien que la Diputació de València (PP) censura els textos en català elaborats pels traductors
2001 (octubre) El Partit Popular condiciona l'adhesió del Senat a la Lletra de Convit a l'exigència que en el text no figuri que la llengua de Mallorca és la catalana
2002 (maig) El PP veta que les empreses puguin catalanitzar el nom de franc
2002 (maig) El PP veta l'ús del català en les lletres del Govern espanyol als ciutadans
2002 (octubre) El PP rebutja en el Congrés l'ús de les llengües de l'Estat en l'euro
2002 El Govern valencià (PP) exclou els autors no valencians dels llibres de literatura
2002 (maig) El Govern valencià (PP) elimina el títol de Filologia Catalana de les titulacions que permeten el reconeixement automàtic del requisit lingüístic
2002 La Conselleria d'Educació del Govern valencià (PP) censura manuals escolars per l'ús de determinades formes lingüístiques
2002 (juny) La Conselleria d'Educació del Govern valencià (PP) canvia els textos dels exàmens de selectivitat
2003 (gener) La Biblioteca Nacional (organisme dependent del Govern del PP) tracta català i valencià com a llengües diferents
2003 El Govern espanyol (PP) augmenta a quatre hores setmanals l'ensenyament de l'espanyol
2003 (abril) El PP de les Illes Balears fa una campanya electoral invocant el bilingüisme i la defensa de les modalitats
2003 L'Ajuntament de Palma (PP) anuncia la introducció de l'espanyol en els premis literaris "Ciutat de Palma"
2003 (juliol) El Govern de les Illes Balears (PP) rebaixa el nivell de coneixement de català per als funcionaris
2003 (setembre) El PP vota contra el català en el Parlament europeu
2003 (setembre) El Govern espanyol (PP) no aporta els diners que correspon per al finançament de l'Institut Ramon Llull
2003 (octubre) El Govern espanyol (PP) pressiona el Govern andorrà perquè el català no sigui obligatori en el batxillerat
2003 (octubre) El Govern de les Illes Balears (PP) anuncia la creació d'una televisió autonòmica bilingüe
2003 (novembre) El Govern de les Illes Balears (PP) rebaixa el pressupost per a normalització lingüística
2003 (novembre) El Govern de les Illes Balears (PP) tanca Som Ràdio, l'única ràdio fórmula de les Illes en català
2003 (desembre) El Govern espanyol (PP) vol establir l'ensenyament del valencià a les escoles oficials d'idiomes com a llengua distinta del català
2003 El Govern espanyol (PP) intensifica la distinció entre català i valencià
2003 El Govern valencià (PP) continua combatent l'ús del terme català per a designar la llengua en el món universitari
2004 (gener) El Govern Balear (PP) anuncia mesures per a frenar la normalització del català a l'ensenyament
2004 (abril) El PP no dóna suport al Pla de normalització lingüística de Menorca
2004 (maig) El Govern de les Illes Balears (PP) abandona l'Institut Ramon Llull
2004 (maig) El Govern valencià (PP) finança el secessionisme lingüístic
2004 (maig) El Govern valencià (PP) aprofita la Constitució europea per fer secessionisme lingüístic
2004 (maig) El PP no dóna suport a una iniciativa del Senat per a promoure el reconeixement jurídic de les llengües de l'Estat. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
|
Jael t´ha escrit un missatge que no has contestat o no has vist. Està més a dalt. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
<i>"Felicitats al qui ha escrit i citat els textes antics"</i>
Gràcies.
<i>Em dius tres autors a favor dels Països Catalans. Cites a tres autors en 500 anys...I li dones validesa absoluta? Segur que no existeixen 3 sino 20 i molt més. Es clar que hi ha gent a favor d'aquestes tesis. I en l'actualitat també: per exemple tú mateix. Però moltíssims més a favor del contrari. I sobretot es tracta de dir si és veritat o no, no tant sols de transcriu-re'ls.</i>
Aquests tres autors que he citat no defensaven cap tesi al escriure que al Pais Valencià, a les Illes i a Catalunya compartim el català. Simplement reflectien la realitat, al segle XIII, al XVIII i al XIX, la mateixa llavors i ara. Malgrat que alguns s'hagin inventat, a finals del segle XIX, una "tesi" sobre una inventada llengua "balensiana" rebutjada per totes les seccions de filología romànica de totes les universitats del món. Començant per les valencianes.
El que passa és que els Països Catalans no han estat tan empobridorament unitaristes com l'estat espanyol, com ho demostra que s'anomenen en plural -Païso<i>s</i> Catalan<i>s</i>- i pel fet que no hi havía cap problema en anomenar la mateixa llengua tant català com valencià.
Perque tothom sabía que era la mateixa, amb el mateix origen en els catalans i balears que van poblar el Pais Valencià, i com es normal no s'imaginaven que més endavant una colla de nacionalistes espanyols s'inventaríen una llegua "balensiana".
<i>El mateix et dic amb l'exemple de que 1 batalló de valencians va venir a Catalunya a l'any 1714 a ajudar als catalans. I quantísims batallons no van venir a ajudar als catalans???? Perquè no cites als qui no van venir. Son molts més. Perquè no cites els autors que mantenen la tesi contararia? Són molts més.</i>
Potser no ho has llegit bé, pero he escrit molt clarament que quan milers de valencians van anar al defensar Barcelona al 1714 el Pais Valencià ja feia temps que patía l'ocupació dels exèrcits franco-espanyols, des del 1707, i per aixó té molt de mèrit que malgrat tot tants s'arrisquessin a anar a defensar Barcelona. Si el Pais Valencià no haguès estat ocupat pots estar segur que hauríen vingut molts més.
Pero el millor de tot és que, malgrat els segles de repressió i aculturització forçada, som aquí. Em resistit i superat la violència del nacionalisme espanyol, i ara resistim i superarem les seves mentides.
<i>No per citar tres autors i un batalló dones validesa a la teva tesi.</i>
Tú pots creure el que vulguis, només sigues una mica més obert. Tants segles de repressió han fet que gent estigui molt confosa i no diferencii les mentides dels fets reals, pero aixó no vol dir que sigui impossible diferenciar-los. Ningú al Pais Valencià ni a Catalunya ni a les Illes vol anexionar-se ningú, només volem recuperar la llibertat que ens ha estat arrabasada tant de temps. Per poder ser-ho amb la mateixa llibertat que qualsevol altre nació lliure al món. Per tú potser és demanar massa, per moltíssims d'altres és fer justícia. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
"Felicitats al qui ha escrit i citat els textes antics"
Grà cies.
Em dius tres autors a favor dels Països Catalans. Cites a tres autors en 500 anys...I li dones validesa absoluta? Segur que no existeixen 3 sino 20 i molt més. Es clar que hi ha gent a favor d'aquestes tesis. I en l'actualitat també: per exemple tú mateix. Però moltÃssims més a favor del contrari. I sobretot es tracta de dir si és veritat o no, no tant sols de transcriu-re'ls.
Aquests tres autors que he citat no defensaven cap tesi al escriure que al Pais Valencià , a les Illes i a Catalunya compartim el català . Simplement reflectien la realitat, al segle XIII, al XVIII i al XIX, la mateixa llavors i ara. Malgrat que alguns s'hagin inventat, a finals del segle XIX, una "tesi" sobre una inventada llengua "balensiana" rebutjada per totes les seccions de filologÃa romà nica de totes les universitats del món. Començant per les valencianes.
El que passa és que els Països Catalans no han estat tan empobridorament unitaristes com l'estat espanyol, com ho demostra que s'anomenen en plural -Països Catalans- i pel fet que no hi havÃa cap problema en anomenar la mateixa llengua tant català com valencià .
Perque tothom sabÃa que era la mateixa, amb el mateix origen en els catalans i balears que van poblar el Pais Valencià , i com es normal no s'imaginaven que més endavant una colla de nacionalistes espanyols s'inventarÃen una llegua "balensiana".
El mateix et dic amb l'exemple de que 1 batalló de valencians va venir a Catalunya a l'any 1714 a ajudar als catalans. I quantÃsims batallons no van venir a ajudar als catalans???? Perquè no cites als qui no van venir. Son molts més. Perquè no cites els autors que mantenen la tesi contararia? Són molts més.
Potser no ho has llegit bé, pero he escrit molt clarament que quan milers de valencians van anar al defensar Barcelona al 1714 el Pais Valencià ja feia temps que patÃa l'ocupació dels exèrcits franco-espanyols, des del 1707, i per aixó té molt de mèrit que malgrat tot tants s'arrisquessin a anar a defensar Barcelona. Si el Pais Valencià no haguès estat ocupat pots estar segur que haurÃen vingut molts més.
Pero el millor de tot és que, malgrat els segles de repressió i aculturització forçada, som aquÃ. Em resistit i superat la violència del nacionalisme espanyol, i ara resistim i superarem les seves mentides.
No per citar tres autors i un batalló dones validesa a la teva tesi.
Ja t'he comentat que els autors que t'he esmentat no defensaven cap tesi, simplement reflectien la realitat als segles XIII, XVIII i XIX. Tú pots creure el que vulguis, només sigues una mica més obert. Tants segles de repressió han fet que gent estigui molt confosa i no diferencii les mentides dels fets reals, pero aixó no vol dir que sigui impossible diferenciar-los. Ningú al Pais Valencià ni a Catalunya ni a les Illes vol anexionar-se ningú, només volem recuperar la llibertat que ens ha estat arrabasada tant de temps. Per poder ser-ho amb la mateixa llibertat que qualsevol altre nació lliure al món. Per tú potser és demanar massa, per moltÃssims d'altres és fer justÃcia. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
per jaim
jaim ARROBA es-israel.org |
20 jun 2004
|
hh , ... d'on has tret els quederns d'allibetrament del BCT ? pero si son de la prehistoria.
Pels qui no ho sàpiguen el BCT va ser format pel MUM ( Moviment d'Unificació Marxista ) una exisió del PSAN , cohetania al PSAN-P ( posteriors IPC ) i el PTC ( Partit dels Treballadors de Catalunya ) una exició del PTE ( enfrontayt al PCE (i) ) Vaja estem parlant de molts anys enrera ... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
jaim = jael
La llista que ha publicat la Mireia (gràcies!) és un petit exemple de com l'aparell legal i institucional de l'estat espanyol està al servei del mateix nacionalisme espanyol excloent de sempre, proper a la xenofòbia, arreu dels Països Catalans. Vejam que fa el Zp... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
20 jun 2004
|
Espanya eliminada!! Que es fotin i a cascar-la!!
VISCA ELS PAÃ?SOS CATALANS I VISCA PORTUGAL!!!!
L´AUTONOMIA QUE ENS CAL ÉS LA DE PORTUGAL!!
ho sento per tu jael, jajajajajaja |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
jaim = jael??
Has caigut tu també en la descalificació??
En Jael no ha dit ni un sol insult en tota la pàgina, tot el contrari que el que fa el, a vegades, penós Jaim.
La seva última contestació a la Mireia es plena de respecte i es incapàs de fer-la el tal Jaim. I el seu estil és totalment diferent.
Esperava més de tu...
Per cert, Mireia corrobora les tesis de comportament que sobre ella exposava en Jael. No es capaç de disculpar-se ni de seguir la xarla.
Encara que en Jael podria seguir conversan't i no deixar-se influir pels qui es deixen emportar pels insults... És la derrota de la raó?
Per cert, Mireia, penós un comentari sobre el futbol... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
Només tens aixó que dir? Segur que ets tú qui ha penjat el primer post?
Només he respost al que ha escrit en "jael", de la mateixa manera que ara et responc a tú.
Insisteixo, la llista que ha publicat la Mireia (gràcies!) és un petit exemple de com l'aparell legal i institucional de l'estat espanyol està al servei del mateix nacionalisme espanyol excloent de sempre, proper a la xenofòbia, arreu dels Països Catalans. Vejam que fa el Zp...
Encara que sembla haver rebutjat la petició del Maragall de que el PSC tingui grup propi al parlament espanyol, així que seguirem amb el PScOE com fins ara. Diu que es impossible politica i reglamentariament. Pero no ha dit que hi ha tant impossible en la petició d'en Maragall, perque en realitat es qüestió de voluntat. No ho volen fer perque no volen reconèixer la pluralitat nacional catalana, basca i galega ni en aixó. Aquesta és la merda d'espanya plural de Zapatero, i ara si que faig una desqualificació.
No he desqualificat a ningú fins ara, si vols dir mentides inventa't d'altres millors. Comprenc bé la Mireia, haver de llegir aixó del "balenciá" és molt lamentable. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
jo no dic que estigui d'acord amb el Jael.
Només dic: Que vols dir amb Jaim = Jael? Explicat.
No sé a què et refereixes quan dius "només tens això a dir"? Et sembla poc o banal el rerafons del que dic? No et tinc res més a dir, no participo des del primer post.
Espero la teva aclaració respecte a ...=...
Quines similituds els trobes????
Què vls dir al afirmar "comprenc la Mireia". Comprens els seus insults?? Els comparteixes?? No ets capaç de defensar a un que és insultat??
Insisteixo, per defendre les nostres posicions no ens fa falta el vostre ajut, ens feu més mal que bé, t'ho juro.
Aclara'm lo de .....=......, i et responc. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per doncs molt bé |
20 jun 2004
|
Hem de dir que tot aquest rollet és un panflet força demagògic i esperem que ara us quedareu a gust i tranquils una temporada. Ja només us falta dir a qui votem, erc, entesa, cup, eu, ic?.
Esteu millorant, només surt dues vegades espanyolista i dues antiespanyolista, però segur que no es el mateix texte de sempre que només feu un retoc i un cut and paste? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per fghdf |
20 jun 2004
|
|
Mireia hay fachas de todos los colores y tu desde luego no lo eres mas por que no te entrenas. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
20 jun 2004
|
aquí hay gente que expone argumentos.
Y otra gente que expone argumentos, insulta, y además no responden: como Mireia y el garrulo que equipara a un chaval con Jaim.
Como deis esta patética impresión y defendais los argumentos como los simios, tendreis países catalanes para dentro de 30 siglos, majetes. Qué poca altura! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
20 jun 2004
|
Mireia = Facha. Y además tiene toda la pinta de ESTAR MAL FOLLADA!!!
Y el capullo que saca lo de los tres textos del año catapúm = Capullo y seguro que no folla.
Si todas vuestras fuentes informativas e historiográficas son unos esquemillas en internet pintados con colorines de parvulitos, entonces es que los países catalanes sólo existen en el tenderete o chiringuito pringoso de las ramblas, llevado por otros MALFOLLAOS.
Os podíais juntar y echar un kiki juntos, no? Por supuesto en catalán. A ver si nos se os veía tan resentidos y caspasos.
Informe de última hora: Estamos en el siglo XX!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
20 jun 2004
|
Que trist es veure com el mateix pallo escriu amb cinc o sis noms diferents, que no pots fer com jo que faig servir un i prou? Per que no pots?
Ara m'anomenes "garrulo", abans et queixaves de les desqualificacions. La veritat és que fas riure.
Fins ara no havía insultat ni desqualificat res, m'havia limitat a mirar d'aportar dades i reflexions en un tó constructiu com pot veure qualsevol que llegeixi el que he escrit abans.
A mi no em cal insultar, tal com fas ara mateix, tampoc manipular per tallar aixó perque no se com respondre-hi de forma seriosa.
Podría insultar i ajudar-te a emmerdar Indyemedia, pero passo de perdre el temps fent-ho.
Es cert que hi han fatxes a tot arreu, pero es tant cert com que el feixisme als Països Catalans ha estat sempre i és espanyolista. Aqui no hi hagut lloc pel feixisme i es per una raó ben senzilla.
Perque l'experiència de patir-lo ha estat tan dura que hi ha una antagonisme frontal cap al feixisme, vingui d'on vingui.
La Mireia ja et respondrà si vol, pero he llegit els seus comentaris moltes altres vegades i no te res de fatxa. De vegades es vehement, pero veient el que s'arrosega per Indymedia s'enten que ho sigui.
En definitiva, els Països Catalans som una realitat plural ben viva i desitjosa de poder existir amb la mateixa llibertat que qualsevol nació lliure al món.
La nostra independència, la mateixa que poden tenir qualsevol dels països que l'han aconseguit aquests darrers anys, l'assolirem per voluntat popular democratica i pacíficament.
Perque volem més i millor que aquesta "españa plural", on fins una cosa com un grup parlamentari propi del PSC s'estavella contra el vell nacionalisme espanyol. On encara ara, per increible que sembli, hi ha gent que parla d'una llengua "balensiana" inventada, no perque se la cregui sino només per prejudicis anticatalans. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
20 jun 2004
|
Mireia, si todo lo que tienes que decir para defender la presunta existencia de los paises catalanes es que España está eliminada en futbol... Qué nivelazo!! Qué potencia intelectual!!! Qué despliegue de facultades!!!Qué compendio de sabiduría clásica!!! Qué visión histórica de facultades!!!!
Y después le llamas "blavero de merda"... Tú eres la nueva promesa del independentismo catalán expansionista??? Y el otro tontainas que dice "jo et comprenc" es tú botones???
Qué tiemblen los 20 millones de votantes del PP y DEL PSOE, que vienen estos dos lumbreras!!!
Y encima se creeran listos, los tíos... Bueno, si son felices... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
20 jun 2004
|
|
El que te llama garrulo son yo, Ander Lamarca. No veas fantasmas donde no los hay. Yo no soy otro, soy yo mismo. Ahora respondeme A MÃ?. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
20 jun 2004
|
Això és tot el què saps fer, Ljael? Dir que escric amb més noms. Et continuo dient: Jo encara NO HE INSULTAT NINGÚ. Perquè et surts per la tangent??
Encara no m'has respost. NO T'ATREVEIXES?????
T'ho dic un altre cop: PER QUÈ COMPARES A EN JAEL AMB EL TAL JAIM, quan són tan diferents. Vols unificar el que per tú és l'enemic??
Continues sense respondre'm a una pregunta tan fàcil??? Per què?? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per és ben senzill jael |
20 jun 2004
|
|
dius en un dels teus comentaris: "Català és el que jo estic escribint ara". Doncs bé, tens en les teves mans demostrar-nos la teva teoria, ¿perquè no ens tradueixes exactament el mateix comentari al valencià? Així tothom podrà comprovar com de diferents són aquestes dues llengües. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per sobre els comentaris sexistes, masclistes i missogens de l'Ander |
20 jun 2004
|
ander, els arguments de la Mireia son a vegades bons, pero a vegades es passa molt i alucina pepinillos
Pero si tu creus que els que fas servir tu tenen alguna cosa de progressista es que deus seguir el progressisme de Mussolini.
Perque fer servir els arguments sexistes, masclistes i missogens que fas servir tu et situen al nivell dels diplodocus, equivalent a la colla de violadors que haurien d'estar amb els collons tallats i penjats per corbata.
No se que consideres tu que es feixisme. Per la meva banda comença en la visio d'orangutans com tu que tenen el seu penis a sobre el cap enlloc de materia gris. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per MACHOMAN DE OSBORNE |
20 jun 2004
|
|
macarras como el macho español este del ander es precisamente lo q sobra en indymedia |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
21 jun 2004
|
"Per cert, Mireia corrobora les tesis de comportament que sobre ella exposava en Jael. No es capaç de disculpar-se ni de seguir la xarla."
Disculpar-me perquè? Per dir-li BLAVERO DE MERDA a un tio que ve aquí a explicar-nos que el valencià no és català?? Per mí blavero no és cap insult, i si em toca la fibra és perquè he estat molts cops a València o a Alacant amb companys d´allí que lluiten dia a dia per preservar la seva llengua i la seva cultura de l´uniformisme espanyol, i que reben pallisses, insults.... Per mí col.laborar en l´assassinat d´una cultura és molt més insultant que dir una paraula malsonant. I sobretot, com vols que continui la xarla si no s´em contesten els arguments que jo exposo?
Se´m diu que el valencià no és català, i se´m demana algun mapa estranger on apareguin els Països Catalans, poso una sèrie de links i no rebo resposta.
Se´m diu que a València, el govern respecta la cultura i llengua pròpies d´allà, poso tot un llistat d´agressions i ningú diu res.
I per acabar-ho d´adobar, després de la llista que poso (i que cap d´aquests anticatalans comenta), ve un listillo i diu "Mireia, si todo lo que tienes que decir para defender la presunta existencia de los paises catalanes es que España está eliminada en futbol... Qué nivelazo!! Qué potencia intelectual!!! Qué despliegue de facultades!!!Qué compendio de sabiduría clásica!!! Qué visión histórica de facultades!!!!". Aprèn a llegir maco, encara que no t´agradi el que escric i després parlem ok?
ENCARA ESTIC ESPERANT QUE ALGÚ EM DEMOSTRI AMB ARGUMENTS QUE EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ. REALMENT EL QUE DIU AIXÒ S´HO CREU?? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
21 jun 2004
|
encara no t'has enterat, Mireia (i també pel noi "que et comprèn): No ens parleu del català, del valencià, del PP.....
Us estem dient que aquesta xarla a canviat TOTALMENT de talant des que la Mireia i el que la comprèn han començat a descalificar!!!
"ÉS QUÈ EM TOCA LA FIBRA...." Mireia, una mica de nivell intelectual, si us plau! Per això insultes????????
Es una llàstima, tot estava molt interessant i heu fet això... Per què creus que fins llavors no havien intervingut gentassa com l'Ander?? Per que no els interessava!
Però heu donat peu a aquesta gent!! I encara els hi doneu lliçons de comportament!!!!!!!!!!!!!
Em pensaré un altre cop (Mireia i el que la comprèn) de penjar segons quines notícies...
MOLTES GRACIES PEL VOSTRE AJUT!!!!!
NO NECESSITEM LA VOSTRA FORÇA!!!!
ENS BASTEM SOLS, NO VOLEM ELS VOSTRES INSULTS!!!
MOLTES GRACIES A TOTS DOS, "BONS CATALANS"!!!
A CONTINUAR INSULTANT, VINGA!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
Mireia dice:
"dir blavero de merda no és insultar..."
Otra aportación intelectual!!! Toma!!! otra, otra!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
21 jun 2004
|
Exigeixes que no parlem del català al Pais Valencià i de les agressions que pateix per la dreta espanyola?
Exigeixes que et seguim el joc insultant i escrivint collonades?
Creus que tothom és tan patètic com tú? Ets només un provocador que te com únic objectiu omplir Indymedia de merda.
Si algú vol veure les meves "desqualificacions" només ha de fer una ullada al que he escrit fins ara.
jaim = jael = hh(heil hitler?) |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
otra aportación del lumbreras este...
hh = heil hitler...
Y ademas lo pone entre interrogaciones...¿Acusas o preguntas? Porque asocias a todo el mundo que piensa distinto que tu con jaim y hitler??
A jaim y a hitler sólo los nombras tú. (Repasa todos y cada uno de los comentarios). Cuéntalos y me lo dices.Repasa, repasa... Porqué esta manía persecutoria?? Porqué sacar a estos dos personajes sin que nadie ni nada los saque a colación?? Increíble...
Porque uno no puede firmar con hh? Tan retorcida tienes la mente? Y esto te sirve para compararlo con hitler?? REALMENTE ALUCINANTE, MACHO...
Dices que no descalificas: ¿te parece poco decirle a un tío que no a insultado a NADIE lo siguiente?:
JAEL = JAIM
jAIM = jAEL = HH (HEIL HITLER)
Y que comprendes a Mireia, cuando acaba de insultar??
Te parecen pocas descalificaciones? Quiza es que te hayas acostumbrado a un ambiente poco sano..
Y repito, sólo tú nombras a jaim, y a hitler, relacionandolos con un compañero de charla y entre signos de =. Repasalo.
Ah, y sigues sin contestarle qué quieres decir y ya van..... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
ojalá todos los que defiendan a los paises catalanes sean como Mireia y tu.
Tenemos la batalla ganada...
SOIS NUESTRA SALVACIÓN!!!!!!!!!!!!!!
OS QUIERO!!!!!!
ANIMO, SEGUIR IGUAL!!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per hh |
21 jun 2004
|
repeteixo, Mireia i Ljael:
Em pensaré un altre cop (Mireia i el que la comprèn) de penjar segons quines notícies...
MOLTES GRACIES PEL VOSTRE AJUT!!!!!
NO NECESSITEM LA VOSTRA FORÇA!!!!
ENS BASTEM SOLS, NO VOLEM ELS VOSTRES INSULTS!!!
MOLTES GRACIES A TOTS DOS, "BONS CATALANS"!!!
A CONTINUAR INSULTANT, VINGA!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Fora provocadors |
21 jun 2004
|
Provocadors coordinats per desvirtuar els comentaris, al principi si us fixeu intentaven donar lliçons, quan voslatres heu posa't dades i informacions han començat a anar-se'n per les branques, no caigueu en la provocació. Per mi està claríssim qui té raó en aquest debat després de llegir-lo detingudament.
Mireia, Ljael, passeu d'aquests nazis, sospitosament policials, només volen enmerdar. Ni puto cas, ja heu respost prou bé i amb arguments, ells no han sabut dir res més, no contrarestar cap dels vostres. Que continuin fent el ridícul ells solets, o ell solet amb diferents nicks. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
si, hombre, es verdad: soy policía.
Numero de placa: 5549135-326. Sección: boicotear indymedia.
Serás infantiloide!!! Te gustan las historietas de buenos y malos, eh?? Veías Starsky & Hutch, eh?? Y el coche fantastico??
Qué nivel!!!!
Ah, sí, soy un "provocador coordinado". Si, si, hemos hecho una reunion de padres y hemos acordado un plan, un super plan. Como El Equipo A. También la veías, verdad??
Y ahora qué ves, a M. Teresa Campos... Qué niñato! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
Y "les dades i informacions", qué son, los mapas en internet pintados con colorines de parvulitos o plastidecor??? Ohhhhh alucino..... ¿y cómo es que no os los han publicado en la Enciclopedia Británica?? Con esa calidad, seguro que ganasteis el premio de fin de curso en 5º de E.G.B. al "mejor pinta y colorea".
Es digno del Servicio de Cartografía de Universidad de Yale....uuuuuhhhhh, oooohhhhh, aaahhhhhh..... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
muy bueno, Ander, seguro que Ljael se hace pajotes castellanos pensando que al apoyar a Mireia, ésta le va a corresponder con tocamientos obscenos (obscenos no porque sean en español, sino porque le toque el cilindrín).
Va listo el tío!! Busca rollete con una casposa anexionista, jaja!! Se van a anexionar ellos?? Nacerá una buena historia de amor??
Si esto ha servido para ello, me doy por satisfecho, por lo menos que tengan una alegría porque con lo de los paises catalanes van dados... Como no los escenifiquen en el pesebre::: |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per pobrets! |
21 jun 2004
|
|
el búnker barraketa ataca, grrrrrrr. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
21 jun 2004
|
|
ander i el que sempre canvia de nom, encara espero algun argument. Només un siusplau. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Mireia |
21 jun 2004
|
|
"Fora provocadors", el més greu és que no són nazis (almenys ells no van de nazis), segurament és gent que en el seu temps lliure deu anar de pseudoprogre o pseudoaznarka, però que dediken part del seu temps a anar contra la cultura del lloc on viuen. Tota aquesta gent en el fons, comparteix moltes coses amb el PP. En el fons volen eliminar la mateixa cultura. I en el fons també, saben que per fer-ho és necessari dividir-la i aïllar-ne la part més feble, com és el País Valencià, on els catalanoparlants han passat a ser uns autèntics indígenes sense cap mena de drets i que quan se´n van a València o Alacant ciutat reben tota mena de desprecis i insults. Annexionista? Ho sento pel que ho ha dit, però no tinc cap ganes d´anexionar-me a ningú. És més, sóc plenament conscient que els que defensen els Països Catalans a València són una minoria, però, això no vol dir que no tinguin dret a estudiar en la seva llengua, que es diu català. Com bé ens podem fixar, la persona que està tota l´estona amb la teoria que el valencià no és català, no aporta cap dada, cap argument, i ens presenta el fet que els Països Catalans no existeixen políticament, com una prova irrefutable que el valencià no és català. Quan s´adonarà aquesta gent que aquest arguement no té cap validesa? Ningú qüestiona que a bèlgica o a suïssa s´hi parla francès, no pas belga o suís. O que a Chile s´hi parla castellà, no chilè. Perquè en el cas dels Països Catalans sí que es qüestiona? Pel que he dit abans, és una forma molt eficaç d´acabar amb una cultura feble. I de fet, com diu el Jael, i suposo que deu estar content, a València o Alacant ciutat ho han aconseguit bastant. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ander |
21 jun 2004
|
todavía sigues con las visiones de "el que siempre cambia de nombre". Pobrecita...
Perdona, te repito que la que tienes que dar argumentos para cambiar el estado actual, de facto, eres tú. Nosotros ya estamos contentos con el no reconocimiento por parte de NADIE de los paises catalanes. Estás tú en la "oposición".
(Y no valen los consabidos mapas pintados con plastidecor; qué son, mapas sacados por satélite??? Grabados de la edad media?? Códigos religiosos sacadosde algún monasterio y traducidos del latín??
Te repito, solo son mapillas pintados a mano, tía. Eso no tiene ningún valor documental ni historiográfico. Sé un poco más culta, que vas a hacer mucho el ridículo en esta vida con esos mapillas.
Espero mejores argumentos, haz de Indiana Jones, mi vida... |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
21 jun 2004
|
Fora provocadors: tens raó al escriure que perdem el temps amb un pallo que fa servir 5 o 6 noms diferents, que m'imagina fent-me "pajotes castellanos" i alhora parla d'unes suposades "desqualificacions" meves que tothom pot provocar que són falses llegint el que he escrit abans que aixó degenerès tal com volíen. Déu ser que s'ha acabat el cole i aquest nen no te ganes de fer el mític "Vacaciones Santillana", per cert que aquest nen va cremadíssim perque no para de fer comentaris sobre actes sexuals imaginaris... els que voldría fer.
Em sap greu per Indymedia. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per filo |
21 jun 2004
|
EL CATALÀ AL PA�S VALENCIÀ
1. DADES GENERALS SOBRE LA COMUNITAT LING�STICA
1.1. DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA, DEMOGRÀFICA I LINGÜ�STICA
El PaÃs Valencià es troba a la costa est de la PenÃnsula Ibèrica. Limita al nord amb Catalunya i Aragó, a l'oest amb Castella-La Manxa, al sud amb Múrcia i a l'est amb el mar Mediterrani. La superfÃcie total de la regió és de 22.291 km2.
L'à mbit lingüÃstic del català concentra 89% de la població i inclou la majoria de les comarques de la comunitat autònoma, excepte onze comarques de l'interior, de llengua castellana. Al sud del PaÃs Valencià , es parla català en una trentena de llogarrets de Múrcia.
La població de la regió és de 3.857.234 habitants (1991). L'augmentació global d'aquests darrers anys ha estat, però, desigual: el creixement demogrà fic ha estat més fort al llarg de la costa (on es troben les ciutats més importants) que no pas a l'interior. Gairebé una quarta part de la població és nascuda fora de la regió (es tracta, principalement, d'immigrats vinguts de les regions limÃtrofes i d'Andalusia, sobretot al llarg dels anys seixanta). També s'ha produït un fort moviment migratori del camp a les ciutats.
Quant a la distribució demogrà fica, el 35% de la població viu a les ciutats de més de 50.000 habitants (més de 600.000 a València); el 12% a les ciutats mitjanes d'entre 10.000 i 50.000 habitants) i el 53% a les ciutats i pobles de menys de 10.000 habitants.
L'economia de la regió es caracteritza des dels anys seixanta per una combinació entre els productes del camp (sobretot els cÃtrics que s'exporten cap als països de la Unió Europea), la indústria (que occupa el 28% de la població), la construcció (8% dels llocs de treball) i, sobretot, el sector terciari (principalment el turisme), que ocupa el 57% de la població activa. Això ha comportat que el ritme del desenvolupament econòmic de la regió sigui més elevat que la mitjana de l'Estat.
El català parlat a la regió també és anomenat habitualment valencià des d'almenys el segle XV. L'ús oficial d'aquest nom ha provocat certes confusions quant a la unitat de la llengua catalana, tot i que des de 1932 el valencià s'escrigui d'acord amb les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, sense que això signifiqui menystenir les diferències regionals des del punt de vista morfosintà ctic.
Segons les dades del cens de 1991, 1.909.000 persones saben parlar el català (51% de la població), i 502.000 persones (15%) saben escriure'l, sobretot les més joves. Selon una enquesta publicada al 1992 per la Generalitat Valenciana, el 67,5% dels enquestats de les comarques catalanoparlants declaren saber parlar "perfectament" o "bastant bé" el català (ço que representa aproximadament 2.300.000 persones), mentre que 47,5% declaraven saber-lo llegir i 17,2% escriure'l. Això representa una rà pida millora respecte d'una enquesta realitzada al 1986, millora que hem d'atribuir, sens dubte, a la introducció del català a l'escola (tot i que l'ús familial o habitual del català encara sigui més baix entre els joves). Els progressos, però, no es reparteixen de manera uniforme sobre el territori. En efecte, a l'extrem sud de la regió, el català gairebé està en vies d'extinció, i en la majoria de les grans ciutats només una minoria de la població l'utilitza habitualment, no només com a conseqüència dels moviments migratoris, sinó també degut a l'actual situació de diglòssia.
1.2 HISTÒRIA GENERAL DEL CATALÀ I DE LA REGIÓ
El català va ser introduït a la regió arran de la conquesta d'aquests territoris pel rei Jaume I al segle XIII. El territori va ser repoblat molt lentament per mitjà de colons catalans (a les zones costaneres) i aragonesos (a l'interior). Tot i la seva conversió al cristianisme a principis del segle XVI, la població d'origen musulmà (es calcula que més de 170.000 persones) va ser expulsada, la qual cosa va provocar una catalanització completa dels pobles i de les ciutats de la costa. L'antic Regne de València va conservar els seus vincles orgà nics amb el Regne d'Aragó fins a principis del segle XVIII, època en la qual li van ser arrabassades les seves institucions d'autogovern.
Anteriorment, però, al segle XV València va conèixer l'apogeu del seu esplendor cultural i lingüÃstic, i donà importants escriptors a la cultura catalana (com per exemple, Ausià s March i Jordi de Sant Jordi entre molts d'altres), tot i que la castellanizació de les classes dirigents ja va començar al segle següent, molt abans que als altres territoris de llengua catalana.
La pèrdua de l'ús culte del català a València només ha estat parcialment revertida atesa la feblesa local del moviment literari i cultural de la Renaixença. No obstant això, la regió va produir escriptors rellevants al llarg del segle XIX. Després de la restauració monà rquica i, fins als anys cinquanta d'aquest segle, els moviments culturals de defensa del català varen ser d'escassa importà ncia i no tingueren gaire influència sobre la societat
La recuperació de l'autogovern va ser prevista pel govern de la II República però no va veure mai la llum per culpa de la Guerra Civil. AixÃ, no va ser restaurat fins al 1978 (provisionalment) i definitivement al 1982, arran de l'aplicació de l'Estatut d'autonomia.
Al llarg dels anys seixanta, diferents grups socials (principalment associacions culturals i cÃviques), van començar a reivindicar l'ús del català en funció d'orientacions polÃtiques concretes. Reivindicaven una llengua que no servÃs només per a la literatura sinó també per als usos quotidians. D'entre aquestes associacions, les més dinà miques en el conjunt del territori van ser el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma i Acció Cultural del PaÃs Valencià , mentre que a nivell local la Fundació Huguet (Castelló de la Plana), la Institució Alfons el Vell (Gandia) i els Col·lectius en defensa de l'idioma varen tenir una gran influència social. Alguns sectors continuen mantenint reivindicacions linguÃstiques que van més enllà de les accions dutes a terme per l'administració autonòmica i local.
Paral·lelament, existeixen alguns grups oposats a la llengua catalana, molt actius, que organitzen regularment campanyes que intenten obstaculitzar l'ús del català i neguen la unitat de la llengua (ço que els impulsa a promoure el secessionisme lingüÃstic valencià ).
1.3 ESTATUT JURÃ?DIC I POLÃ?TICA OFFICIAL
El català i el castellà són les dues llengües oficials del PaÃs Valencià d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia de 1982.
L'any 1983, les Corts Valencianes varen aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià , actualment en vigor. La Llei divideix el territori en dues parts segons la llengua tradicional de les diferents comarques (11 de llengua castellana i 23 de llengua catalana).
La Llei estableix l'edició bilingüe de les lleis regionals, aixà com la plena validesa dels documents redactats en català ; la necessitat que tots els funcionaris tinguin un coneixement suficient del català ; i defineix la utilització del català en el sistema educatiu i als mitjans de comunicació. La Llei compromet la Generalitat a promoure la presència del català en les activitats privades (professionals, associatives, lúdiques i altres).
Al 1989, el govern autonòmic va transformar el Servei d'Ús i Ensenyament del Valencià en Direcció General de PolÃtica LingüÃstica, i va publicar l'any següent un Pla triennal per a la promoció de l'ús del valencià a la Comunitat Valenciana.
2 PRESÈNCIA I ÚS DE LA LLENGUA PER ÀMBITS
2.1 ENSENYAMENT
La Generalitat Valenciana té plena competència a tots els nivells del sistema educatiu. La polÃtica oficial es caracteritza pel suport a la introducció del català com a llengua vehicular a les escoles, i per l'aplicació de mètodes d'immersió lingüÃstica per als alumnes castellanoparlants. AixÃ, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià estableix que el català i el castellà són matèria d'estudi obligatori a tots els nivells educatius no- universitaris (excepte a les comarques castellanoparlants, on la introducció del català es farà progressivament), i que els poders públics vetllaran perquè tots els alumnes rebin el primer ensenyament en la seva llengua habitual, i que els plans d'estudi per a la formació dels professors s'adaptaran a aquests objectius.
L'ensenyament del català en tant que matèria és ja una realitat. Des de 1983 (i sobretot des finals dels anys vuitanta), el català s'utilitza cada vegada més com a llengua vehicular de l'ensenyament. Són sovint els col·lectius implicats (professors, pares, alumnes) els qui prenen la iniciativa atès que la polÃtica oficial els deixa capacitat de decisió. Una proposta de la Generalitat Valenciana de 1991 invita els centres d'ensenyament a establir el seu propi projecte de normalització lingüÃstica.
A preescolar, primà ria i primer cicle de secundà ria, el català és la llengua principal de l'ensenyament en alguns centres, i és matèria obligatòria a totes les escoles (excepte a les comarques castellanoparlants). D'altra banda, l'ús del català com a llengua vehicular a preescolar i primà ria ha augmentat considerablement al llarg dels darrers anys com a conseqüència de la creació de les lÃnies en valencià . Si al curs 1983-84, només 10 centres escolars ensenyaven totalment o parcialment en català (aproximadament 1.500 alumnes), nou anys més tard aquesta xifra arribava a 392 (gairebé 40.000 alumnes). Prà cticament tots aquests centres són escoles publiques. Amb tot, un decret de 1991 de la Generalitat Valenciana que obligava tots els centres a donar un mÃnim d'assignatures en català i en castellà a partir dels 8-9 anys, va ser molt criticat per alguns sectors oposats a l'extensió de l'ús del català (sobretot a la ciutat de València), la qual cosa va provocar la derogació d'aquest decret al 1994. Pel que fa als programes d'immersió per als alumnes castellanoparlants, cal assenyalar que tot i els progressos realitzats (7.740 alumnes seguien aquests programes al curs 1992- 93), aquests han estat molt més lents a les zones urbanes on la influència del castellà és preponderant. AixÃ, només 4% dels alumnes de preescolar de les ciutats d'Alacant i València segueixen aquests programes; 9% a Elx, i 14% a Castelló de la Plana.
Al segon cicle de secundà ria, l'augment de la presència del català ha estat considerable. El català és una matèria obligatòria en tots els establiments, quan fa a penes quinze anys només s'ensenyava de manera esporà dica. AixÃ, si el curs 1983-84, 1.280 alumnes rebien l'ensenyament totalment o parcialment en català , deu anys més tard aquesta xifra havia passat a 79.508 alumnes (o sigui 32% del total d'alumnes de secundà ria), principalment a les escoles publiques.
En canvi, a l'ensenyament superior la presència del català sembla ser clarament inferior a 10% a les quatre universitats de la regió, tot i els progressos aconseguits i que la demanda sigui superior a l'oferta. De totes maneres, l'ús del català és molt més extès com a llengua de relació social en els medis universitaris. Pel que fa al material pedagògic existeixen nombrosos manuals i llibres de text en català per a les assignatures d'història, de geografia i de llengua catalana, aixà com un nombre considerable de diccionaris, vocabularis professionals i tècnics, videos. etc. Pel que fa a les obres especialitzades de nivell universitari, la majoria són editades a Catalunya.
Quant a la formació d'adults, existeix un programa sistemà tic de formació lingüÃstica que dóna la possibilitat d'escollir entre diversos nivells mitjançant una à mplia oferta de materials pedagògics i revistes especialitzades, la qual cosa ha comportat uns grans progressos en l'augment de les competències lingüÃstiques de la població adulta.
Paral·lelament, la Junta Avaluadora de coneixements de valencià organitza els exà mens oficials de valencià per als adults que segueixen els cursos de català organitzats per la Generalitat Valenciana i les associacions culturals privades. Els exà mens de la Junta són equivalents als exà mens de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya, i fins fa poc un acord signat entre els governs de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears reconeixia l'equivalència dels exà mens respectius. Ara bé, des de 1995, el govern valencià ja no reconeix en el seu territori l'equivalència dels certificats de la Junta Permanent de Català .
Pel que fa a la formació dels professors, les escoles università ries de formació del professorat utilitzen el català com a llengua vehicular, i el seus ús social hi és molt més generalitzat que a la resta del món universitari. La Generalitat Valenciana organitza cada any cursos de reciclatge a tres nivells per als seus funcionaris (sobretot els professors). També organitza cursos d'estiu per als professors de primà ria i secundà ria. Quant al sistema d'inspecció, la Unitat Territorial d'Inspecció Educativa del Departament d'Educació i Ciència exerceix les competències que van ser transferides en aquest à mbit del govern central al de la Generalitat Valenciana.
Finalment, hi ha nombrosos moviments i associacions que reivindiquen una major presència del català a l'ensenyament (per exemple, la Coordinadora de les Associacions "Escola Valenciana") mitjançant manifestacions i concentracions, i també festes culturals com ara la Festa per la Llengua. Cal esmentar, però, que també existeixen moviments de signe contrari que reclamen un major nombre d'exempcions a les classes de català o que s'oposen obertament a les lÃnies en valencià , com per exemple la Coordinadora pro libertad de enseñanza en castellano.
2.2 AUTORITATS JUDICIALS
Tot i que el català sigui oficial, el seu ús és prà cticament nul en aquest à mbit malgrat les iniciatives dutes a terme per la Direcció General de PolÃtica LingüÃstica. Algunes vegades hi ha intèrprets disponibles als jutjats tot i que no s'ha pres cap mena de mesura per tal de garantir la competència lingüÃstica en valencià del personal adscrit als tribunals i jutjats. Els textos redactats en català són plenament và lids segons la llei de 1983. Les lleis del parlament valencià es publiquen en doble versió, catalana i castellana.
2.3. AUTORITATS I SERVEIS PÚBLICS
L'administració de l'Estat fa molt poc per promoure l'ús del català en les seves dependències i deixa la iniciativa a l'administració autonòmica. El mateix govern de la Generalitat Valenciana utilitza poc el català , la qual cosa ha provocat nombroses denúncies per part d'alguns partits polÃtics i de les associacions de promoció del valencià . Per exemple, al llarg dels nou primers mesos de 1993, només es van fer 11 accions oficials en català sobre un total de 7.064. No obstant això, la Generalitat Valenciana va crear al 1989 la Direcció General de PolÃtica LingüÃstica, organisme que ha posat en marxa un pla estratègic per a la promoció del català .
Pel que fa a l'administració local, la situació presenta enormes diferències segons els casos. Tot i que molt pocs municipis funcionin exclusivament en català , alguns han implementat programes de planificació lingüÃstica, principalement a les petites ciutats. També els ajuntaments d'algunes ciutats importants (Gandia, Vila-real, Xà tiva, Alcoi, Borriana, Benicarló, etc.), utilitzen el català en nombrosos à mbits. En darrer terme, l'ús del català a nivell local s'extén des de la catalanització gairebé total a l'absència gairebé total. Convé destacar, també, que alguns serveis de l'ajuntament de València han intentat imposar l'ús de noves normes ortogrà fiques secessionistes que han provocat l'oposició de nombrosos sectors socials.
Quant als usos lingüÃstics dels diferents serveis públics, la situació és la següent: en general, les indicacions i els rètols dels hospitals públics són en català ; els rebuts, les factures i l'anuari de telèfons són en català i en castellà ; les factures de l'electricitat, les indicacions i els rètols a les oficines de correus i a les comisaries de la policia nacional són només en castellà . Excepte alguns serveis com ara les oficines del govern civil, la policia, etc., l'ús del català és normalement ben acceptat, tot i que calgui matisar aquesta afirmació en el cas de les ciutats com València, Alacant i Elx, on el nivell de castellanització és molt elevat.
Pel que fa a la toponÃmia i els rètols públics oficials, la majoria dels municipis utilitzen les formes tradicionals i correctes dels noms de lloc en català , tot i que el govern autonòmic deixi llibertat d'elecció pel que fa a la llengua utilitzada.
2.4 MITJANS DE COMUNICACIÓ I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
L'article 25.1 de la Llei de 1983 estableix que "El Consell de la Generalitat (...) vetllarà per tal que el valencià tingui una presència suficient a les emissores de rà dio i de televisió i als altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat (...)". L'article 2.1. de la llei de la creació de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) estableix que l'activitat dels mitjans de comunicació social de la Generalitat s'insparà en el principi (entre d'altres) de la "promoció i protecció lingüÃstica de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana".
Pel que fa a la premsa periòdica, les tres principals publicacions en català són: et setmanari El Temps; la revista mensual Saó, d'informació regional; i el bulletà trimestral d'Acció Cultural del PaÃs Valencià "Butlletà ACPV". Una altra revista trimestral, All-i-oli, publicada pel sindicat de professors, presenta el 60% del seu contingut en català . També existeixen altres publicacions d'abast local (literà ries, cientÃfiques, etc.) que publiquen una part considerable dels seus textos en català .
En l'à mbit de la rà dio, Canal 9 Rà dio, l'emissora de la Generalitat Valenciana fundada al 1988, emet totalment en català . Rà dio 4, l'emissora de FM que depenia de Rà dio Nacional de España i que emetia en català va deixar de fer-ho ja fa uns anys. Existeixen emissores municipals i locals que emeten en català , tot i que sembla que la situació general hagi empitjorat darrerament pel que fa a l'ús del català en aquest à mbit.
En el món de la televisió, Canal 9 TVV és una televisió pública creada per la Generalitat al 1989. Aproximadament el 60% dels programes són en català , sobretot els programes informatius, els programes infantils i juvenils, i els documentals. Segons dades recents, Canal 9 frega el 20% de l'audiència de la regió (aproximadament 725.000 telespectadors). Però atesa la gran competència existent en el sector, Canal 9 va decidir ja fa un parell d'anys emetre en castellà els grans cicles de cinema, la qual cosa ha tingut efectes molt negatius en el desenvolupament de la incipient indústria de doblatge en valencià . També és possible rebre els programes de TV3 grà cies a la instal·lació de repetidors finançats per subscripció pública, tot i que la seva audiència hagi baixat des de l'entrada en funcionament de la televisió valenciana.
En el sector informà tic, existeixen dos programes de tractament de textos en català : el programa ILLA, editat per la Generalitat Valenciana, i DITEXTO, editat per una empresa privada. D'altra banda, el govern autonòmic atorga subvencions per estimular la producció de programaris en català i ha editat un mini vocabulari d'informà tica.
2.5. PRODUCCIÓ I INDÚSTRIES CULTURALS
Hi ha una nova generació de joves autors, molt dinà mics, que publiquen regularment novel·les i poesies de bona qualitat. Algunes editorials són molt actives, com per exemple Tres i Quatre i Bromera. L'edició de llibres ha augmentat constantment des de mitjans anys setanta. Es tracta principalment de llibres escolars i literatura infantil, obres de poesia, narracions curtes i enciclopèdies. La Generalitat ha posat en marxa una polÃtica de suport i promoció a l'edició en català consistint en l'adquisició de 250 exemplars de tots els llibres publicats en català a la regió.
Cal destacar la celebració anual dels Premis d'Octubre, organitzada per Acció Cultural del PaÃs Valencià , en el transcurs de la qual es concedeixen premis literaris i de comunicació com a coronament d'una setmana d'actes acadèmics i culturals. Al 1994, la cerimònia va ser retransmesa en directe conjuntament, i per primera vegada, per TV3, i Canal 9.
En el camp musical, existeixen diversos grups de música tradicional, com ara Trullars i La Xà figa. També hi ha nombrosos grups i cantants de música moderna: Carraixet, 4000 Som Prou, Kartutx, Remigi Palmero, Boro Boix, Eduard Joanes, Partaka, Bustamante, etc.
Pel que fa al teatre, nombroses companyies actuen prà cticament sempre en català : Xarxa Teatre, L'Horta Teatre, Ananda Dansa, Falaguera, Bambalina Titelles, PTV Clowns, L'Om Teatre, Pluja Teatre, Visitants, Teatre Dependent, Pimpinelles). També hi ha altres companyies que utilitzen parcialment el català :Trapezi, Pavana Espectacles, Teatre de l'Aigua, La Burbuja, Teatre de l'Ull, i el Centre Dramà tic de la Generalitat Valenciana.
El Departament de Cultura i les diputacions provincials donen suport a les activitats d'aquestes companyies mitjançant subvencions per a gires, d'ajuts a la producció d'espectacles, etc.
En la indústria cinematogrà fica, molt poques pel·lÃcules han estat rodades a la regió o presentades en català a les sales de cinema. Ja hem fet esment anteiorment a les dificultats que ha d'afrontar la naixent indústria de doblatge valenciana com a conseqüència de la polÃtica del Canal 9 que afavoreix l'emissió de pel·lÃcules en castellà .
S'ha produït un augment constant de festivals i activitats culturals al llarg dels darrers deu anys. AixÃ, destaquen manifestacions com el Festival de Teatre de Carrer (Vila-real), la Mostra de Teatre d'Alcoi, Dansa a València, el Festival de Teatre Amateur (Altea), el Festival Ãntim de Sueca, el Festival de Teatre i Música Medieval (Elx), la Mostra de Titelles Vall d'Albaida, etc. De més a més, moltes festes populars es desenvolupen en català : festes majors, Moros i cristians, Falles, representacions teatrals per la Sant Vicent, Misteri d'Elx, etc.
2.6. EL SECTOR SOCIOECONÃ’MIC
El coneixement del català no és prà cticament mai una condició exigida per accedir a un lloc de treball, excepte els d'atenció al públic. En el món de la publicitat, només una petita part dels anuncis són redactats en català .
Al llarg dels darrers anys, els progressos en aquest sector han tingut lloc principalment en les actituds dels parlants. Algunes enquestes fetes pel Departament de Cultura mostren que un percentatge considerable de la població considera que l'ús del català serà cada vegada més important en el mercat de treball. En el petit comerç, l'ús oral del català és bastant extès, cosa que no passa als grans centres comercials, on és prà cticament nul.
2.7 ÚS FAMILIAL I SOCIAL DE LA LLENGUA
Fora de les grans ciutats, la majoria dels pares parlen català amb els seus fills. Després d'un llarg perÃode en el qual les famÃlies havien deixat de transmetre el català als seus descendents (sobretot a les grans ciutats), sembla que aquest procés s'hagi estancat i fins i tot hagi canviat de direcció, tot i que a les ciutats el castellà continua essent la llengua habitual d'una gran part de la joventut.
D'altra banda, i cada vegada més, el coneixement del català és percebut com a útil per al futur. Totes les enquestes coincideixen en assenyalar que, segons l'opinió de bona part de la població, les perspectives del català són favorables, atès que existeix un interès creixent per a la llengua, sobretot entre el jovent, no només en tant que instrument de comunicació sinó també com a punt de refrència cultural i identitari.
2.8. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS
Malgrat alguns intercanvis comercials amb la Catalunya Nord, sembla que el govern valencià no hagi aplicat cap tipus de mesura a fi i efecte de promoure els intercanvis culturals i lingüÃstics entre les diferents comunitats de llengua catalana.
3 CONCLUSIÓ
El català té aparentment un alt grau de legitimització en la regió atès que disposa d'un bon nombre de disposicions legislatives. No obstant això, la dèbil institucionalització social de la llengua en la comunitat no permet una extensió homogènia dels progressos en tots els sectors. En efecte, l'extensió de l'ús social del català en la vida dià ria és menor que ens els à mbits formals com per exemple el sistema escolar. Quines són, però, les causes que expliquen la lentitud del procés de normalització lingüÃstica al PaÃs Valencià ? La qüestió lingüÃstica s'havia convertit en un assumpte molt espinós al llarg dels anys seixanta i setanta, coincidint amb un moment de fort creixement econòmic. La presa de posició a favor del català va comportar el naixement d'una identitat cultural i lingüÃstica particularment viva en amplis sectors que reaccionaven aixà contra la tradicional situació de diglòssia.
En aquest context, la llei de 1983 presenta resultats molt desiguals segons els à mbits d'aplicació. AixÃ, s'ha fet un esforç considerable en l'ensenyament i, més recentment, en els mitjans de comunicació, mentre que els usos lingüÃstics del català a l'administració autonòmica i a les empreses privades són molt deficitaris. Això sembla jugar a favor del procés de substitució lingüÃstica del català , que serà irreversible si no es posa en marxa una nova estratègia de polÃtica lingüÃstica.
En efecte, tot i que les diferents enquestes dutes a terme a la regió mostren els progressos realitzats en matèria de coneixement del català entre el jovent i una opinió moderadament optimista de la població respecte del futur de la llengua, no és menys cert que els usos lingüÃstics diaris es realitzen majorità riament en castellà , la qual cosa influencia molt els contactes entre parlants de les dues llengües. En aquest sentit, els conflictes constants a propòsit del nom de la llengua i de les normes ortogrà fiques no fan més que empènyer els parlants cap a l'adopció del castellà com a llengua de relació habitual.
La normalització de l'ús del català a la regió no serà possible si els valencians mateixos no decideixen de fer-ho mitjançant els mateixos mecanismes de producció i reproducció lingüÃstiques que en el passat varen servir per a marginar el català dels usos formals. També la famÃlia haurà de tenir un paper important en aquest procés en tant que només ella podrà inclinar la balança a favor de una o altra llengua mitjançant la transmissió intergeneracional, atès que, contrà riament a Catalunya, no existeix cap consens social quant al prestigi socioeconòmic de la llengua. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
me viene genial esta parrafada:
dices lo siguiente:
" ..........1.2 HISTÒRIA GENERAL DEL CATALÀ I DE LA REGIÓ
El català va ser introduït a la regió arran de la conquesta d'aquests territoris pel rei Jaume I al segle XIII............."
Y yo te pregunto:
¿Se hablaba SÓLO, repito, SÓLO, sí, SÓLO, el español o castellano antes de tu mencionado siglo XIII?
No, ni muchísimo menos. (nadie discute este punto). Entonces qué se hablaba?? Textos y libros existen...
En qué se hablaba aparte del castellano? En latin, bable, astur, celta, ucraniano, escocés??????? NOOOOOOO.
Se hablaba lo que la gente decente ha convenido en llamar "valencià" o "valenciano".
Muchas gracias por aportar luz al diálogo. Veis como siempre al final las cosas se aclaran? Te lo agradezco.
(Ya podías haber resumido un poco más, aunque se te agradece que tú al menos no incorpores insultos, de verdad). |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
21 jun 2004
|
Aqui tens un petit resum del que posa al texte, pero et recomano el mÃtic "Vacaciones Santillana" on tot surt prou resumit pel teu gust.
"L'à mbit lingüÃstic del català concentra 89% de la població i inclou la majoria de les comarques de la comunitat autònoma, excepte onze comarques de l'interior, de llengua castellana. Al sud del PaÃs Valencià , es parla català en una trentena de llogarrets de Múrcia."
"El català parlat a la regió també és anomenat habitualment valencià des d'almenys el segle XV. L'ús oficial d'aquest nom ha provocat certes confusions quant a la unitat de la llengua catalana, tot i que des de 1932 el valencià s'escrigui d'acord amb les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, sense que això signifiqui menystenir les diferències regionals des del punt de vista morfosintà ctic."
"El català i el castellà són les dues llengües oficials del PaÃs Valencià d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia de 1982."
"[...]a l'ensenyament superior la presència del català sembla ser clarament inferior a 10% a les quatre universitats de la regió, tot i els progressos aconseguits i que la demanda sigui superior a l'oferta."
"El coneixement del català no és prà cticament mai una condició exigida per accedir a un lloc de treball, excepte els d'atenció al públic. En el món de la publicitat, només una petita part dels anuncis són redactats en català .
Al llarg dels darrers anys, els progressos en aquest sector han tingut lloc principalment en les actituds dels parlants. Algunes enquestes fetes pel Departament de Cultura mostren que un percentatge considerable de la població considera que l'ús del català serà cada vegada més important en el mercat de treball. En el petit comerç, l'ús oral del català és bastant extès, cosa que no passa als grans centres comercials, on és prà cticament nul."
"Pel que fa a l'administració local, la situació presenta enormes diferències segons els casos. Tot i que molt pocs municipis funcionin exclusivament en català , alguns han implementat programes de planificació lingüÃstica, principalement a les petites ciutats. També els ajuntaments d'algunes ciutats importants (Gandia, Vila-real, Xà tiva, Alcoi, Borriana, Benicarló, etc.), utilitzen el català en nombrosos à mbits. En darrer terme, l'ús del català a nivell local s'extén des de la catalanització gairebé total a l'absència gairebé total. Convé destacar, també, que alguns serveis de l'ajuntament de València han intentat imposar l'ús de noves normes ortogrà fiques secessionistes que han provocat l'oposició de nombrosos sectors socials."
La normalització de l'ús del català a la regió no serà possible si els valencians mateixos no decideixen de fer-ho mitjançant els mateixos mecanismes de producció i reproducció lingüÃstiques que en el passat varen servir per a marginar el català dels usos formals. També la famÃlia haurà de tenir un paper important en aquest procés en tant que només ella podrà inclinar la balança a favor de una o altra llengua mitjançant la transmissió intergeneracional" |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
pero a quien quieres engañar con lo del 89%, tronco??
si el otro día venía en El Periódico que en la Comunidad Valenciana ya hay un 9% de ingleses, alemanes, rusos y de los países nórdicos. A veces por exagerar os haceis daño.
Si ni en Cataluña llega al 70%, majete?? Entra en la web de politica lingüistica de la Generalidad y lo compruebas.
Sabes lo que quiere decir %?? Sino te lo explico.
Eres tan exagerao que te empiezas a parecer a Marianico el Corto. No te ofendas por lo de corto, pero te has pasado 3 pueblos (catalanoparlantes o no, me da igual). |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per Ljael |
21 jun 2004
|
Passant de collonades.
"Un troll es un usuario que se dedica exclusivamente a molestar al resto de la gente, a enviar mensajes sin ningún sentido o a provocar discusiones inútiles.
Lo mejor para evitarlos es, ignorarlos. No le respondas, olvídalo.
Como mucho puedes enviar un mensaje para los menos habituales del estilo 'Do not feed the Troll/No alimenteis a los Troll'"
Doncs aixó i que et dediquis al "Vacaciones Santillana", que t'anirà molt bé, tronco o... ¿madero? |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per boboooo!!! |
21 jun 2004
|
"En qué se hablaba aparte del castellano? "
Ha ha ha, "aparte del castellano", diu!! El castellà va ser imposat al País Valencià molts segles després!! Realment no tens ni puta idea! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
joderrrr, qué nivel, tío!!!
El castellano impuesto muchos siglos después???? joderrrrrr.....
Pero si hay escritos de los califas árabes hablando de y sobre el castellano de las tierras de Levante allá por el año 800. Y tú dices que mucho después de 1300? Realmente no tienes ni ZORRA IDEA. Hasta este punto no habíamos llegado con tus compañeros que defienden el català en el pais valencià, pero si tú incorporas este nuevo descubrimiento histórico....
Ya lo publicaras en alguna revista especializada, me has dejado de un aire!!!!!!!!
Igual hasta te vemos en el telediario!! Eres un genio, tío, créetelo, llegarás muy lejos!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
Igual hasta se lo creen Mireia i Ljael, y les convences a ellos también!!!!
Joder, eres un sabio!!!
Y tú sin saberlo!!!
Eres un diamante en bruto!!!! Genial!!!
Nos has hecho reír a una panda de colegas!!! Eres bárbaro, boludo!!!
Te saludan todos!!! Ha nacido el rey!!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per ft |
21 jun 2004
|
te queremos, deléitanos con otra teoría nueva porfavor!!!
Te lo pedimos!!
Aunque no sea de literatura, da igual. Te damos ideas: Física, biología molecular, filosofía escolástica, fluidos en el espacio, superconductores (ojo!, no lo confundas con superman)....
Vamos, otra...otra....otra....otra!!!!!!!!!! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per sembla mentida |
21 jun 2004
|
entro al post perque sembla que relaciona un vell i interessant problema als Països Catalans i a qualsevol nacio oprimida: classe i nacio.
I us emboliqueu a intentar convencer a un blavero que no aportar absolutament res, cap dada, a banda de les seves cabories.
Esta molt be perque de les coses que heu posat, tant tu Jael com la Mireia i el filo són per anar llegint. Pero no us feu mala sang amb un blavero i/o amb un espanyolista o anticatalanista declarat que a més te un problema de missoginia aguda. Val la pena? I a sobre encara ens emprenyem entre nosaltres. Ho dic per l'HH, que en fa l'efecte que s'ha empipat -crec que tb s'ha passat- perque vol introduir un tema i li surt el tret per la culata.
(Per cert, Hh, el text el veig molt dels anys 70: vull dir que -sense desmereixer'l, a més hi ha molt de suc- aleshores les coses es veien molt "quadrades" i hi havia una imperiosita necessitat per formular una explicacio de classe a la questio nacional: el pes del moviment obrer als anys 70 era molt fort. Per altra banda del que hi he llegit -poquet- em continua sorprenen aquesta sobredimensio que crec que es dona a 1714 enlloc de 1640. Es menystenen els elements contradictoris tant a una data com l'altra. No conec massa be el tema, pero crec que es sabut que el conflicte social i politic al 1714 es complicat. De la mateixa manera no es pot menystenir el conflicte pages i social al 1640. En certa manera la pressio d'aquest conflicte -juny desembre- explica per a mi les vacil·lacions de les classes dominants catalanes i el posar-se en mans dels francesos. Crec que es un tal Jordi Vila o Via-no recordo be el nom- que ha superat en aquesta aspecte a l'admirable Eva Serra, accentuant aquestes aspectes -particularment, aplico al 1640 un determinat model explicatiu sobre les revolucions burgeses: conte els mateixos elements que l'anglesa, la francesa o d'altres.
De tota manera crec que el text peca -només havent fet una ullada- de dos coses Una d'herencia romantica: deixa entreveure encara el mite de que la "desgracia" comença amb l'entronitzacio dels Trastamara. Per mi es de manual veure la crisi catalana baixmedieval causada principalment pels propis limits i contradiccions d'aquella societat -tant diferent a la de despres de 1640, en tots els aspectes- i on l'entronitzacio Trastamara és un fet força anecdotic.
L'altra es que conté aquest us poc definit del concepte burgesia, un us que esta força superat (crec que els autors estarien plenament d'acord). Hi pot haver alguna connexio, pero que te a veure la "burgesia" de la Busca amb els "nacionistes" de la primera meitat del XVII, amb Feliu de la Penya, amb Antoni de Capmany, amb els Guell de mitjans del XIX, amb els indianos, etc. En aquest tipus de textos -com la Declaracio de principis del PSAN del 76- es feia un us abusiu del concepte, deslligat del temps historic -eren els anys 70 :-).
El text es molt interessant, pero modestament crec que conte una aplicacio molt mecanica -i superada- del marxisme a la questio nacional. -i m'hi jugo una birra que els autors deuen dir hores d'ara el mateix :-)Gracies per publicar-lo.) |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per mentider |
21 jun 2004
|
|
fe d'errades: on dic Jael volia dir Ljael, on dic La Busca volia dir La Biga -que donaria per un botó de vista prèvia a imc-bcn- |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per imic |
21 jun 2004
|
yo no conozco el tema en profudidad, y cada vez que leo más, más me lío.
Me podrías recomendar un libro sobre el tema?
Me podrías aclarar si antes del siglo XIII se hablaba en València el castellà? Y el Valencià o català?
Moltes gràcies. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per imic |
21 jun 2004
|
|
prefiero q m lo aclare este ultimo compañero porque visto como hablan jael, mireia,Ljael,ft, ander...puf! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per imic |
21 jun 2004
|
y que quiere decir blavero? Y minssoginia?
Ya no pregunto mas, gracias. Un saludo. |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per rapidament |
22 jun 2004
|
(sense tenir coneixements gaire amplis d'historia medieval i la del Pais Valencia intentare donar alguna pista)
Crec que esta be començar pel de Joan Fuster, "Nosaltres els valencians", que ha esdevingut ja un classic
Sobre Historia medieval pots adreçar-te als volumens corresponents de la Història del Pais Valencià d'Ed. 62 o als corresponents de la Història dels Països Catalans de l'Enciclopèdia. Hi ha de ben segur alguns manuals petits que circul·len pero et recomano aquests darrers (sempre hi han més opinions, més informació que pots filtrar-la, etc)
La pregunta que fas, vaja, el que va ser Regne de Valencia fou conquerit per la Corona d'Aragò i Jaume I, una empresa molt catalana amb participació aragonesa. D'aqui el poblament a partir de la conquesta de certes zones de l'interior amb població d'origen aragones, que no castellà (no conec si parlaven aragones o castellà). La resta de territoris són de poblament català. Millor dit, de colonització catalana. La Sarquiya, els territoris orientals de l'Àndalus (des de Lleida fins a Múrcia, incloent les Balears) era una societat plenament arabo-bereber i musulmana. Suposo que la llengua d'us seria l'arab (m'intriga saber quina era la presencia del tamazigh, la llengua bereber, a l'Andalus). Es diu que l'actitud dels conqueridors fou contemporitzadora amb la població autoctona -musulmana- (a diferencia de les Balears i de les zones que ocupava la Corona de Castella). La seva presencia va ser molt important fins l'expulsió del 1600, la qual va significar un daltabaix demografic i en tots els ordres pel Pais Valencià.
Cal destacar que pel debilitament del Principat als segles XV i XVI, el centre de la cultura catalana es va desplaçar a València: el valencià Ausias March és una de les cuspides de la
literatura catalana medieval, per posar un exemple
(Blavero: son les corrents a Valencia que pretenen
una separació del Pais Valencia del conjunt de terres de parla catalana, que en la practica significa la seva espanyolitzacio
Missoginia: odi a les dones. ) |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
|
per imic |
23 jun 2004
|
|
Moltes gràcies! |
|
Re: Conciència nacional i lluita de classes als Països Catalans
|
per jo
elisabet_678@hotmail.com |
20 abr 2005
|
|
si som bons catalans no som racistes popbrespolacs tmb son humans |
|
|
