|
|
|
Anàlisi :: immigració |
|
Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
|
|
|
per repu |
07 jun 2004
|
|
|
Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
Anà lisi sociodemogrà fic.
La immigració, durant tot el segle XX, ha estat un fenomen demogrà fic, social, cultural i econòmic bà sic per explicar el que avui es configura com Barcelona i la seva à rea metropolitana.
Durant el primer terç del s.XX, les noves infrastructures , el rellançament industrial i les crisi d’altres regions, seran factors que acostaran cap a Barcelona a centenars de miners i pagesos de la resta del Principat. Pocs anys més endavant, es produeix una ampliació del camp migratori tant peninsular com internacional que la convertirà en l’anomenada Gran Barcelona.
Si al 1900 el 59.2% del total de barcelonins havia nascut a la ciutat, al 1930 només hi havia nascut un 43.6%(1). Aixà doncs, durant les primeres dècades del segle XX és quan s’amplia el camp migratori amb el fort increment dels immigrants de diferents parts de l’Estat Espanyol, sobretot Múrcia i Andalusia Oriental, tot i que també en important nombre d’Aragó i les Castelles i també de la resta dels Països Catalans com del paÃs Valencià .
A la vegada, durant aquest mateix perÃode es produeix un fort increment de la immigració estrangera, tot i que el ritme fou pausat fins el 1920, ja el 1930 un 2.65% dels residents a Barcelona eren estrangers i el nombre de nacionalitats s’havia ampliat. Si al 1900 trobà vem 36 nacionalitats( de les quals destacaven la francesa, la italiana, la brità nica i l’alemanya) a la dècada dels anys 20 ja es contemplaven 60 nacionalitats que, a més, procedien de l’altra banda de l’Atlà ntic, destacant cubans i argentins.
AixÃ, al 1930 els estrangers d’Amèrica del Sud prengueren protagonisme i si bé, en nombre encara destacaven francesos i alemanys, el tercer i el quart lloc l’ocupaven cubans i argentins per davant d’italians i anglesos.
Però és a partir dels anys 40 i fins el 1975 que es parla del gran Boom migratori a Barcelona, amb un gran increment de la immigració i una ampliació del camp migratori que acabarà incloent totes les regions de l’Estat Espanyol.
Al 1945 els naturals de la ciutat de Barcelona representaven només el 47% de la població total. El gran increment, es va produir a partir de la dècada dels 50. Es produà un saldo migratori positiu situat entre les 10.000 i les 20.000 persones per any, amb un mà xim de 24.407 estrangers al 1958.
A finals dels anys 60 es produà una menor immigració a la ciutat de Barcelona pel fet que aquesta es desplaça cap als nous grans assentaments de l’à rea metropolitana.
Les dades del cens del 1970 reflecteixen que el pes dels nascuts a la ciutat, entre els quals ja hi havia un important nombre de fills d’immigrants, era igual al dels nascuts fora d’ella. Els procedents de la resta de Catalunya representaven el 9% del total, mentre que els de la resta de l’Estat Espanyol el 47%. Respecte els nascuts a l’estranger, entre 1945 i 1970 les xifres es mantingueren relativament estables, al voltant d’unes 20.000 persones. Una vegada més, al 1970, sobresortien francesos, però ara seguits d’altres nacionalitats europees. Cal destacar la disminució de cubans i argentins i l’increment d’altres nacionalitats com la marroquina.
A l’últim terç del segle XX es parla del nou model migratori, en que el fenomen migratori pateix un cert estancament que s’anirà compensant, mica en mica, per una nova immigració que procedeix de terres més llunyanes i que presentarà una forta diversitat cultural i ètnica.
Entre 1975 i 1985 parlem d’un perÃode de transició pel que a immigració es refereix, pel fet que Barcelona es converteix en exportadora de població. Però després de 1985 el panorama començà a modificar-se: es caracteritzà per una disminució de la immigració interior i un increment de la immigració estrangera. Aquesta immigració, segons Tà tger, correspon a un camp migratori diferent, amb una relativa continuïtat geogrà fica, en el cas del Nord d’Àfrica, o bé amb una ruptura territorial encara amb llaços culturals, en cas dels procedents d’Amèrica llatina. A la vegada, tot i que a un ritme menor, es percep l’increment dels nascuts a la Unió Europea i l’Europa de l’Est.
Aixà doncs, des dels anys 80 el nombre d’estrangers a Barcelona no ha deixat d’augmentar. Si al 1981 representaven el 2.4% de la població, el 1996 ja suposaven el 3.8%. A més, tot i que la procedència europea segueix sent encara rellevant, els estrangers més nombrosos han passat a ser aquells procedents d’altres continents destacant el Sudamericà i l’Africà .
Finalment, cal assenyalar que Barcelona reuneix un percentatge important de la immigració estrangera a Catalunya, al voltant del 38%, destacant els americans i asià tics, mentres que els procedents d’Àfrica es troben més dispersos per tot el territori català .
(1) Tatger, Mercè (2003): L’ampliació del camp migratori barcelonÃ. En: “L’atracció de Barcelona. Migracions del segle XXâ€?, L’Avenç. N. 277-Febrer 2003. Les dades de tot el text s’han extret d’aquà mateix.
(2) Més informació:
“L’atracció de Barcelona. Migracions del segle XX�, L’Avenç. N. 277-Febrer 2003.
www.idescat.net |
This work is in the public domain |
|
Re: Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
|
|
per uno |
08 jun 2004
|
quans més serem més riurem...
els meus pares son andalusos i jo em considero fill d´inmigrants,no trobo important la distinció interna-externa que fas. |
