|
|
Notícies :: educació i societat |
Eleccions al Claustre de la UAB
|
|
per EStel |
26 mai 2004
|
El passat 20 de Maig es van celebrar a la UAB les eleccions al claustre. Tot i l'esforç de l'institució en fer-les legítimes, les eleccions van ser un autèntic fracàs pel que fa a participació. Només un 2'85% dels estudiants han anat a votar. Tot i això, les assemblees de facultat, mostrant-se contraries al sistema institucional, van presentar candidatures a les diferents facultats. Decisió presa amb el suport, d'entre altres, de l'Alternativa Estel. Els resultats parlen per si sols. Dels 60 representants possibles, les candidatures assemblearies s'han emportat 58 claustrals. Només a Dret i a Educació, candidatures individuals (modalitat nova fruit de la LOU) han aconseguit esgarrapar un representant a les candidatures. |
Resultats:
Ciències: 9 representants de 9 possibles
Comunicació: 5 representants de 5 possibles
Econòmiques: 7 representants de 7 possibles
Educació: 5 representants de 6 possibles
Ciències Polítiques i Sociologia: 5 representants de 5 possibles
Dret: 6 representants de 7 possibles
Filosofia i Lletres: 9 representants de 9 possibles
Veterinària: 4 representants de 4 possibles
Escola de Post Grau: 8 representants de 8 possibles
MANIFEST DE L'ALTERNATIVA ESTEL-UAB
PER LES ELECCIONS AL CLAUSTRE
20 DE MAIG 2004
L'any 1998 els ministres d'educació dels països més poderosos de la Unió Europea van firmar el que avui en dia es coneix com la declaració de Bolonya. Aquesta declaració donava el tret de sortida als diferents països de la UE, per iniciar una carrera suïcida. La meta era clara: La privatització de l'ensenyament. En resum Itàlia, Alemanya, França i el Regne Unit, apostaven clarament per un model d'ensenyament basat en la competivitat, la rendibilitat i la intromissió de l'esfera privada en l'ensenyament públic.
A l'estat espanyol el PP obeïa clarament el mandat de la UE. L'aprovació de la LOU i la LOCE no era res més que l'aplicació de la política europea d'ensenyament a l'estat espanyol. Una altre vegada, intromissió de les empreses en l'educació pública, pèrdua de democràcia i tot i les mobilitzacions populars en contra... decretazo i aprovació.
I pel que sembla el ZP, no té previst canviar la estructura general de la LOU... tot està per veure.
I a la nostra estimada UAB, que?
Doncs bé bé... 23 expedientats per els incidents del claustre en el que es claudicava davant de la LOU, que al final, ha quedat en un no res, gràcies a les mobilitzacions dels i les estudiants en solidaritat amb els afectats. Ha quedat clara la voluntat de fer, simplement, política de la por... com les gasta el rector menys votat de la historia!!
I mentrestant la UAB prefereix, "amb tota la bona fe del món", obrir les portes al sector privat que escoltar l'assemblearisme estudiantil. Cada cop són més els negocis que invaeixen el campus.
Però el camí de la privatització no és un camí de roses, i la primera mostra d'això és la vaga que en els darrers dies han protagonitzat les treballadores de les copisteries. Sous dignes, condicions dignes i convenis dignes... simplement... no és demanar tant! Dignitat!
Però la UAB, i el rector com a principal representant, encara no ha mogut ni un dit, per buscar una solució d'un problema que afecta, i molt!, la nostra universitat.
Remata la situació el fet que la UAB col·labori, i molt!, en el Fòrum de les Cultures.
De fet, és normal. La UAB i el Fòrum fan polítiques similars: Ens venen pau, diàleg, multiculturalitat i ens donen guerra, expedients, desallotjaments i detencions i especulació i privatització.
I és la institució dels expedients, del rector menys votat de la historia, del treball precari, de la privatització, la institució submissa a la LOU, la que demà ens crida a la festa de la democracia. Demà és el dia que ens toca participar de la farsa que suposen les eleccions. I ens diuen que amb representació al claustre podrem canviar la LOU, però la historia ens ha ensenyat que les coses no són tant simples. Si es va claudicar un cop, és claudicarà un altre.
Però nosaltres no claudicarem. Perquè sabem que un altre món i un altre ensenyament és necessari. Perquè creiem que l'educació és un dret i no un privilegi. I perquè apostem per un ensenyament popular, català, crític i de qualitat. La victòria és de tots i totes!
Per tot això i per més, l'Alternativa Estel dona suport a la decisió de les assemblees de facultat de concórrer a les eleccions al Claustre de la UAB.
Alternativa Estel
Maig del 2004 |
Mira també:
http://www.alternativaestel.org |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per aCCió |
26 mai 2004
|
Us deixeu l'assemblea de comunicació, en la que l'Assemblea de Comunicació ha tret 5 representants dels 6 que s'hi presentaven. Salut! |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per aCCió |
26 mai 2004
|
Perdó, ja he vist que ho heu posat, però vam treure 5 de 6, que en tot cas, segueix sent un molt bon resultat. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per k-20 |
26 mai 2004
|
A part a educació el claustral que no és de l'Assemblea dirià que no és contrari i no és de l'ajec, com el de Dret. Per tant a la UAB tot i la participació no ha passat com a la UB o no gent que no fot res o fantasma treuen claustrals, mentres les candidatures de AEP , CEPC-AE i CEPC no treuen el que es mareixen per la feina que fan. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un de l'UB |
26 mai 2004
|
el MUA ha estat creat i està totalment controlat per gent de l'entorn del professor Ramon Flecha i de la seva secta CREA per al seu propi benefici, al tanto |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per curiós |
26 mai 2004
|
et pots explicar més respecte el MUA i això que dius?
gràcies |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un de la UAB |
26 mai 2004
|
MUA és l'acrònim de Moviment Universitari Alternatiu, i efectivament, com diu el company de la UAB, és la plataforma política del CREA. El CREA, al seu torn, és un centre de recerca del Departament de Sociologia, dirigit pel professor Ramón Flecha. Efectivament, els métodes de funcionament del CREA, han portat a qualificar-lo de secta en alguns ambients universitaris. Jo no sé si son una secta, però el que està clar és el seu nom MUA no es correspon en absolut a la realitat. A diferència d'això, les assemblees de la UAB, contin amb el suport electoral que sigui, tenen una llarga història de lluita i responen a una realitat de mobilització social, obviament perfectible. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per el de la UB |
26 mai 2004
|
Les sectes prenen diferents formes, en aquest cas la d'un centre de recerca vinculat a la UB, el CREA, que funciona d'una forma característicament sectària: hi ha un lider absolut amb una petita camarilla a la cúpula que es dedica, entre altres coses, a passar-se per la pedra a totes les incautes que queden il·luminades pel projecte que et venen (que s'ha de reconèixer que és molt bo), fan treballar a la peña com exclaus per 4 duros y després els mérits se'ls emporten els de la cúpula (vaja, que signen els articles i treballs q fan els altres), a poc a poc s'implica més a la víctima, no se li deixa temps lliure, tot el temps ha de dedicar-se a l'associació, t'allunyen d'amics i familiars, munten pisos compartits on regularment s'hi fan reunions de control i on no tens intimitat, hi ha un grup de dones on els membres femenins han d'explicar intimitats en assemblea i que a la pràctica serveix per controlar-te, decidint per exemple si una parella et convé o no, et matxaquen psicològicament si et veuen desmotivat i si intentes marxar la pressió és màxima, tenint a més la seguretat que les influències d'aquesta gent dins del mundillo universitari i de la recerca social poden fer que se't tanquin moltes portes. A més et tenen pillat, perquè si encara estas estudiant et poden fer la vida impossible (cal recordar que son profes).
Això entre altres coses. Si coneixeu a algú que hi estigui dins pregunteu-li com li va. I si coneixeu a algú que s'hi vulgui emmerdar, que vagi amb compte, sobretot si és dona.
I, si, el MUA és del CREA. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un altre de la ub |
26 mai 2004
|
es curiós, pq la majoria de gent del MUA està al Campus Mundet. |
+ sobre el CREA i el MUA
|
per el d'abans de la UB |
26 mai 2004
|
pot ser pq bàsicament son gent de Pedagogia, però també capten gent de Sociologia, magisteri, etc... |
que fort !!!!!
|
per wu wu ARROBA htomail.org |
26 mai 2004
|
fa 4 anys que estudio a la universitat pública, i o havia sentit a parlar mai del MUA i el CREA.
Que fort !!!. jo sabia que la universitat, almenys els departaments que jo conec, tenien un funcionament feudal, de vassellatge. però una secta ...
estic profundament interesat per la MUA aquesta.
Podrím dir alguna cosa més?
Que fort!!!!!!!!!!!!! |
+ sobre el CREA
|
per el de la UB d'abans |
26 mai 2004
|
el MUA és només un instrument d'aquesta gent, no estic segur però crec que no tots els que hi hagi al MUA son del CREA, només els qui controlen el cotarro... la veritable secta és el CREA. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per el d'abans |
26 mai 2004
|
una dada més: als tius els pillen per la via vaginal... es a dir, et menja el coco alguna que hi està fotuda i si normalment ets dels que no es menja un rosco acabes pillant (saben escollir a les seves victimes, fàcils de manipular i amb inseguretats evidents, però també que tinguin potencial i que donguin el cayo per ells). Despres et diuen que les parelles dins el CREA son obertes, que el grup de dones o l'assemblea de pis ha dit que no pot continuar la relació i coses d'aquestes... i si et rebotes et matxaquen davant de tothom dient que ets un maltractador de dones. I per les noies encara és més txungo.
Tampoc és benvinguda la crítica interna, sobretot si et revoltes contra el funcionament o contra les decisions del lider, si ets "problemàtic" t'acaven aillant fins que marxes (despres d molt stress i mobbing) i et desacrediten davant de tothom a les assemblees dient de tu totes les barbaritats que poden. I tota crítica externa o atac la interpreten com atacs que encara legitimen més el seu treball, típic de les sectes destructives. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per el de la UAB |
26 mai 2004
|
Sembla que coneixes bé el CREA. Ara que llegeixo això em fas preocupar i molt! Tinc una amiga que hi ha entrat recentment. Que faig, l'adverteixo? O si li dic el que m'estas dient ho refussarà de plà? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per el de la UB |
26 mai 2004
|
Es bo que se sàpiga, jo ho he viscut d'aprop i conec a gent que hi ha estat fotuda... quan ho veus des de fora o quan et venen el seu projecte de les Comunitats d'Aprenentatge (q està força bé per altra banda) ho veus tot de color de rosa, a més el Flecha es un tiu que et ven molt bé la moto, però un cop a dins ja l'has cagat. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per k-20 |
26 mai 2004
|
Podeu passar més info. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per k-20 |
26 mai 2004
|
http://www.pcb.ub.es/crea/
He trobat això! |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per k-20 |
26 mai 2004
|
http://www.pcb.ub.es/crea/
He trobat això! |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per k-20 |
26 mai 2004
|
http://www.pcb.ub.es/crea/
He trobat això! |
SÃ, CREA és una secta
|
per confirmat |
21 jun 2004
|
Hola a tothom,
No coneixia aquest foro però puc afirmar que realment CREA és una secta i MUA en forma part. M'agradaria contactar amb la gent que disposa de més informació perquè potser hem coincidit allà. |
Consell
|
per confirmat |
21 jun 2004
|
Per la gent que preguntaba que fer si tens un amic dins de CREA/MUA, simplement que intenti parlar amb la gent que ha marxat o que pregunti sobre ells. I si és un lloc tan meravellós perquè marxen???
S'ha de donar a conèixer que CREA és una SECTA i MUA està dirigida per Ramón Flecha! |
Més informació
|
per Confirmat |
22 jun 2004
|
Sobre el tema de la SECTA CREA, dir que hi ha persones dins que han estat denúnciades per acusar i fer publicitat de maltractaments sense existir-hi. I d'alguna manera coaccionar! |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per antisectes |
22 jun 2004
|
interessant, però encara que s'iniciés sota la noticia de les eleccions a la UAB, no creieu que sembla lo suficientment important com per publicar-ho com a noticia per si sola? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un |
22 jun 2004
|
potser interesa principalment a la gent de la UB + que no a la de la UAB |
Interés per a tothom
|
per Confirmat |
22 jun 2004
|
Com bé ha dit abans un company, és interés de tothom. L'acció d'una secta pot fer molt mal al que es troba a dins i al seu entorn.
Crec que és molt important donar a conéixer aquesta realitat a totes les persones. CREA no acaba a la UB, podria anomenar altres associacions o entitats directament vinculades a CREA i al seu gurú, Ramón Flecha. |
Publicar-ho com a notÃcia d'interés!!!
|
per Confirmat |
22 jun 2004
|
Demano als coordinadors d'aquesta pàgina que destaquin aquesta notícia i li donin la importància que es mereix.
Realment tot el que s'ha dit és cert, en sóc testimoni. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Ho he vist d'aprop |
23 jun 2004
|
Suposo que els comentaris anteriors son prou explícits, però jo he viscut d'aprop la influència CREA, i de fet, van intentar "captar-me". He perdut amics que van entrar a treballar dins i he vist la seva manera de fitxar i expulsar als seus membres. Secta perillosa? no ho sé, però jo no m'hi acosto. Si t'ho ofereixen, rebutja-ho. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Marta Soler solerma ARROBA mixmail.com |
24 jun 2004
|
Com a membre de CREA vull denunciar la campanya que algunes persones, amparades en l’anonimat, estant fent contra un centre progresista i de qualitat que treballa intensament per la nostra universitat pública. Aquesta campanya seguéix les “ensenyances� de Goebels: repetir una mentida tantes vegades com sigui necessari perque la gent la comenci a considerar veritat. Posso un exemple. Es diu que es presionar a la gent que ho vol deixar perque no marxi. No només és fals, sino que un dels punts del nostre codi étic és que ho ha de deixar la persona que no tingui ilussió, perque no es pot treballar be per exemple amb les persones de les faveles de Porto Alegre si ho fas de mala gana. Mai a cap persona se li ha ni sugerit que es quedi quan ha dit que ho volia deixar.
Hem demanat que sén vagin del CREA a molt poques persones, només a les que han quebrantat algun punt clau dels nostres principis com per assetjat noies o apropiarse individualment d’un treball col.lectiu. Una de aquestes persones está clarament darrera d’algunes de les intervencions que s’estan fent en aquest forum. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Marta Soler solerma ARROBA mixmail.com |
24 jun 2004
|
Com a membre del CREA vull denunciar la campanya que algunes persones, emparades en l’anonimat, estant fent contra un centre de qualitat i progressista de la nostra universitat pública. Aquesta campanya segueix les “ensenyances� de Goebbels: repetir una mentida tantes vegades com sigui necessari perquè la gent la comenci a considerar veritat. Poso un exemple. Es diu que es presiona a la gent que ho vol deixar perquè no marxi. No només és fals, sinó que un dels punts del nostre codi ètic és que ho ha de deixar la persona que no tingui il·lusió, perquè no es pot treballar bé, per exemple, amb les persones de les faveles de Porto Alegre si ho fas de mala gana. Mai a cap persona se li ha ni suggerit que es quedi quan ha dit que ho volia deixar.
Hem demanat que se’n vagin del CREA a molt poques persones, només a les que han quebrantat algun punt clau dels nostres principis com per assetjar noies o apropiar-se individualment d’un treball col·lectiu. Dues d’aquestes persones està clarament darrera d’algunes de les intervencions que s’estan fent en aquest fòrum. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Carme Garcia sastipen ARROBA mixmail.com |
24 jun 2004
|
Jo sóc membre de CREA, del MUA i d’una organització anarquista (dones lliures) també d’altres organitzacions. Les crítiques que s’estan fent a l’associació referent a que algunes persones pertanyem a CREA em recorden a les crítiques que des del franquisme es feien a les associacions de veïns o altres, acusant-les que darrera d’elles s’amagaven organitzacions polítiques. El MUA funciona de forma plenament democràtica i assembleària i no es fa cap discriminació per a pertànyer o no a altres organitzacions. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Laura RuÃz |
24 jun 2004
|
(en contestació a "el d'abans" 26 mai 2004 06:36:57)
Sóc membre del grup de dones de CREA, tinc parella i no és parella oberta. Aquest aprenent de Goebbels que diu que a CREA se’ns pressiona a tenir parella oberta, no s’adona que la llibertat d’expressió permet que les persones realment crítiques i sinceres ens adonem de les seves mentides.
Com diu Chomsky, la obligació de tot intel.lectual i de tota persona decent és buscar i dir la veritat. Hi ha moltes persones que estem d’acord amb ell. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Pato jesusjgomeza ARROBA mixmail.com |
24 jun 2004
|
(contestación a "el d'abans" 26 mai 2004 06:36:57)
Según leo parece que los tÃos que hemos entrado en Crea es porque no tenÃamos éxito con las chicas. Por suerte o por desgracia (yo creo que más bien es por suerte) nunca he tenido problemas para gustar a las chicas. Ya sé que este no es el caso del que escribe la intervención. Su suerte no cambiará dedicándose a campañas fascistoides contra nosotros serÃa mejor para él que pusiera su esfuerzo en cambiar sus ideas y sus “pasionesâ€? que (con muy buen gusto) las chicas no consideran atractivas. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Olga Serradell olgaserradell@hotmail.com |
25 jun 2004
|
Sóc membre del grup de dones del CREA. Com a feminista, vull rebutjar el ranci masclisme del que diu que hi ha “una cúpula� que es dedica a “passar-se per la pedra a incautes iluminades pel projecte� (missatge escrit per antisectes amb data 23 de juny 2004 08:03: 20). Com es pot reunir tant menyspreu a les dones en només una frase? A més a més, com a dins de CREA hi ha molt pluralisme, en tots els sentits, també hi ha opcions sexuals molt diverses. Hi ha per exemple, persones que defensen l’opció de la virginitat i que pertanyen a cultures per les quals intervencions com aquesta representen no només una agressió sexista, sinó també racista.
Vaig ser alumna de Ramón Flecha al curs 96-97, i des de fa 5 anys treballo a plena jornada a CREA. Estic il.lusionada pel projecte del CREA, com la gent de Porto Alegre està il.lusionada pel seu projecte. Dir-me que sóc incauta és molt masclista, però també molt reaccionari. Mai el Ramón ha intentat res amb mi i després de cinc anys de treball conjunt puc certificar que és tot el contrari a un pop.
Fins ara, tota la gent que he conegut que diu coses aixà d’ell són d’un d’aquests tres tipus de persones: 1) homes que com el del comentari (missatge escrit per el de la UB amb data 26 de maig 2004 04:41: 47) volien “passar-se per la pedra� a noies i no ho aconseguien; 2) noies que volien algo amb ell i no ho aconseguien; 3) persones que tenien gelos del seus èxits professionals i personals. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un |
25 jun 2004
|
Sembla que els adeptes han rebut ordres de tancar files per a defensar "la causa". No els conec, però si que semblen d'una secta, i insultar als qui els critiquen de nazis em sona a la gent de Basta Ya, de la UCE i altres, que tenen la paraula "nazi" a la punta de la llengua.
Ho sento per la gent que hi hagi caigut a dins, tant de bó se'n surtin de la secta amb el cervell integre. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per llibertat |
25 jun 2004
|
Jo tampoc els conec, però acabo de veure a la seva web les coses que fan i són bastant més revolucionà ries que les vostres intervencions. Per què no us dediqueu a treballar per “un altre món és possible� en lloc d'atacar als que ho fan? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per antisectes |
25 jun 2004
|
l'aparença, aparença és... no aniran dient a la seva plana web que son una secta! |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Marta Soler solerma ARROBA mixmail.com |
25 jun 2004
|
Nosaltres, al menys, diem el què som i el què fem, i ho posem a debat públic perquè tothom pugui aportar arguments que demostrin si és veritat o no. Tens alguna prova de que alguna cosa que posa a la nostra web no és veritat? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un més entre tants direcciohotmail@hotmail.com |
26 jun 2004
|
ja està bé de tanta irracionalitat. Els uns parlant sense conèixer bé del que parlen, els altres defensant-se com si s'haguessin de justificar davant unes persones que és molt clar que van premeditadament a fer mal. Als immobilistes anònims: dediqueu-vos a treballar per allò en que creieu en comptes de perdre el temps criticant allò que simplement és rumorologia o percepció sense fonament; però criatures, sabeu del que esteu parlant quan parleu de sectes?. Als del CREA: seguiu treballant com heu fet fins ara. Almenys des de fòra es veu que treballeu molt i molt bé.
Apa, a tranquilitzar-se i salut a tots, sense excepció
(i us preguntareu, i per què tu també ets anònim. doncs simplement perquè em passa pels collons) |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per aviam |
26 jun 2004
|
Potser comparar CREA amb una secta destructiva sigui una exageració, pero cal dir que he parlat amb persones que han estat a dins i altres que hi tenen o han tingut amics i sembla que hi ha comportaments i formes de fer un pel sospitoses, i trobarme comentaris a indymedia sobre aquest tema no sé que pensar (alguns comentaris son molt viscerals i altres estan escrits amb mala folla, però no em semblen especialment masclistes perque precisament he escoltat comentaris semblants en boca de noies). No em sembla gens criticable el seu treball, ni en la teoria ni en la pràctica, pero si que sembla que internament no son tot el que diuen per aqui, almenys alguns dels seus membres. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un més entre tants direcciohotmail@hotmail.com |
26 jun 2004
|
Espereu resoldre tot això? En les paraules llegides hi ha ressentiment, odi, irritació,.... és molt clar que l'"antisectes" ja va voler introduir aquest debat en un altre fòrum que parlaven de l'UCE, però sense èxit. Ara deu estar fregant-se les mans. A part d'aquesta persona, que deu haver tingut una confrontació directa i personal amb el crea, tots els demés funcioneu per percepcions i rumors. Aneu amb compte perquè això és perillòs. Satisfer l'ànsia de criticar salvatgement de forma anònima potser és gratificant per la zona irracional de les nostres ments, però pot fer mal a persones que estan treballant sincerament pel que creuen, puc certificar que amb criteri i llibertat. Pel que conec, segurament que el crea es mourà segons un codi de mínims restrictiu que pot arribar a excloure. I quina organització d'acció educativa i política no? Però en tot cas, no té res a veure amb el que es diu aquí.
repeteixo: immobilistes anònims, no us feu tanta autocomplaença amb tanta crítica i dediqueu-vos a treballar si creieu que existeix algun motiu per fer-ho
Crítica que generarà aquesta intervenció: mira, un altre adepte. No us enganyeu, no hi tinc res a veure.
apa, salut altre cop a tothom, sense excepcions |
He treballat a CREA
|
per Confirmat |
27 jun 2004
|
A veure,
No faig rumors, no és una crÃtica... és una realitat. Jo també he treballat a CREA i reafirmo les meves intervencions anteriors.
Desconec qui és antisectes i els altres, però conec i bé a la gent que s'ha identificat com a membres de CREA.
Jo no sóc ni 1) homes que volien “passar-se per la pedra� a noies i no ho aconseguien; 2) noies que volien algo amb ell i no ho aconseguien; 3) persones que tenien gelos del seus èxits professionals i personals. (en resposta a la intervenció d'Olga)
No volia passar-me per la pedra a cap noia, no sóc una noia i per descomptat no tinc cap tipus de gelos, vull aconseguir els meus éxits amb honestedat.
Possiblement no intentés res amb tu (Olga) peró saps tan bé com jo que hi ha moltes noies que no poden dir lo mateix.
De veritat, el que és important és que la gent sapiga que és una secta i després triï si vol continuar com tots els membres que en formen part.
Una cosa és com funciona CREA i una altra molt diferent són els projectes que porten a terme, la seva feina.
Recomano a qui tingui interés que parli amb gent de CREA i també amb gent que ja no està a CREA i tregui conclusions.
A mi no em van fer fora, vaig marxar jo. Si realment fos tan meravellós no hagués marxat mai. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Olga Serradell olgaserradell@hotmail.com |
27 jun 2004
|
No tinc problemes per explicar perquè has acabat tan malament en diferents organitzacions en les que has estat abans i després de conèixer el CREA. Tampoc tinc problemes per explicar si tens obsessió per aconseguir un poder que no tens o no, si tens gelos professionals i personals o no, etc. Simplement crec que Indymedia no s’ha creat per aquestes disputes i vull respectar el seu carà cter alternatiu. Jo també animo a qui vulgui saber la veritat a parlar directamente amb diferents persones, tant de CREA com exCREA per tal de tenir tota la informació. Està clar que tu no vas trobar al CREA el que buscaves, ni professionalment ni personal. Està clar que el que busquem i el que fem les persones de CREA i tu és totalment diferent. Per això volÃem que sortissis i tu volies sortir. Si volem treballar per “Un altre món és posibleâ€?, el millor és que ara tu et dediquis als teus projectes i nosaltres als nostres i que Indymedia pugui continuar sent un lloc alternatiu per portar endavant projectes en la lÃnia del Forum Social Mundial, entre d’altres, els que portem conjuntament el govern de Porto Alegre i CREA. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Olga Serradell olgaserradell@hotmail.com |
27 jun 2004
|
No tinc problemes per explicar perquè has acabat tan malament en diferents organitzacions en les que has estat abans i després de conèixer el CREA. Tampoc tinc problemes per explicar si tens obsessió per aconseguir un poder que no tens o no, si tens gelos professionals i personals o no, etc. Simplement crec que Indymedia no s’ha creat per aquestes disputes i vull respectar el seu carà cter alternatiu. Jo també animo a qui vulgui saber la veritat a parlar directamente amb diferents persones, tant de CREA com exCREA per tal de tenir tota la informació. Està clar que tu no vas trobar al CREA el que buscaves, ni professionalment ni personal. Està clar que el que busquem i el que fem les persones de CREA i tu és totalment diferent. Per això volÃem que sortissis i tu volies sortir. Si volem treballar per “Un altre món és posibleâ€?, el millor és que ara tu et dediquis als teus projectes i nosaltres als nostres i que Indymedia pugui continuar sent un lloc alternatiu per portar endavant projectes en la lÃnia del Forum Social Mundial, entre d’altres, els que portem conjuntament el govern de Porto Alegre i CREA. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Un de fora |
28 jun 2004
|
Veig que això s'ha convertit en una cosa personal entre persones que ja es coneixen, i que vé de lluny... Jo no he estat mai vinculat al CREA però si que en sé algunes coses. No sé si és o no una secta però si que hi ha coses del seu funcionament intern que no m'agraden (i que estan al seu codi ètic) així com el seu comportament cap a d'altres organitzacions que intenten treballar per "un altre món és possible", o per transformar la societat (el pique amb AEP per exemple). Que desde el CREA es faci un projecte amb Porto-Alegre em sembla fantàstic però no significa que CREA sigui l'únic que treballa per això ni que sigui la forma de treballar del CREA sigui l'únic camí. Em consta que la feina feta des del CREA és de qualitat, però detecto certa prepotencia, i com tota organització, hi ha defectes. La aparent manca d'autocrítica m'inquieta, sincerament. A part d'aquests comentaris poca cosa puc dir, perquè veig que les altres històries son personals i no sé fins a quin punt certes. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per otro |
28 jun 2004
|
Dices "Possiblement no intentés res amb tu (Olga) peró saps tan bé com jo que hi ha moltes noies que no poden dir lo mateix", pero quién? |
Personal
|
per Confirmat |
28 jun 2004
|
Torno a dir que no tinc cap interès en convencer a ningú, ni crear enemistats. Simplement m'he limitat a explicar la meva experiència viscuda quan treballava a dins.
En cap moment he qüestionat els projectes o la feina que es fa, sí que he parlat del funcionament del centre i del seu director. Ràpidament s'ha canviat el discurs i s'ha parlat de les coses que fan, dels projectes i de si són transformadors o no, cosa que no s'ha posat en dubte (almenys no per la meva part).
A Catalunya hi ha moltes sectes actuant, recomano a qui tingui interés en el tema la lectura de "L'ombra de les sectes" de Roger Pascual o "Adicción a las sectas" de Pepe Rodríguez.
Que cadascú tregui les seves conclusions.
En resposta a "el otro" no diré noms, peró sí que et diré que dues de les noies que han intervingut en aquest foro o en aquest altre https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/100186/index.php
estan o han passat per aquesta situació.
Per acabar és difícil que no surtin coses personals, el funcionament d'aquest centre porta a que la teva vida personal estigui implicada. No és la meva intenció parlar de gent en concret, simplement dir el que he viscut per si pot ser d'interés.
No guanyo res, em dóna igual si creieu la meva història o no. Torno a recomanar que qui tingui interés parli amb la gent que ha sortit fora de CREA i gent que encara està dins (ara bé si parleu amb gent de fora que no siguin contactes donats des de la mateixa organització).
Res més, no dono resposta a comentaris sobre la meva vida personal, no sé que mena de poder puc aconseguir mitjançant aquest foro i utilitzant un pseudònim... però igual tens raó i només vull que es conegui a "Confirmat". |
Somni o malson???
|
per il |
28 jun 2004
|
Vaig estar treballant a CREA i puc afirmar que la pressió psicològica que s’arriba a patir dintre és molt gran, la única raó per la que vaig continuar era perquè m’agradaven els projectes en els que treballava.
La gent quan surt té por de parlar d’aquesta pressió perquè tampoc es fà cil de demostrar-ho. I la por s’incrementa si continues vinculat al món de la universitat.
El xantatge emocional és brutal. SÃ, sempre ets lliure d’escollir si continues o no a dintre, faltaria més!!, però et diuen tu esculls entre “l’èxit PERSONAL I PROFESSIONAL amb ells o la mediocritat a foraâ€?. I es clar que ningú vol equivocar-se........ Per sort no és l’únic centre que està treballant per “un altre món és possibleâ€?. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un |
28 jun 2004
|
llavors fan mobbing als treballadors? i els que ho heu patit no heu fet res? entenc que sigui dificil enfrontrarse a una cosa així, però heu fet alguna cosa? |
Mobbing
|
per Confirmat |
28 jun 2004
|
Sí, és mobbing. Per què no fem res? Com demostres que has patit mobbing, qui donarà testimoni a favor teu? Com diu il hi ha persones que quan surten tenen por de parlar, s'estimen més oblidar. És més complicat del que sembla. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Membre del MUA |
28 jun 2004
|
No sé si hi va haver algun pique entre CREA i AEP. El que sà recordo és un pique molt fort entre MUA i AEP en l’època en que “confirmatâ€? era president del MUA. Ja abans de constituir-se el MUA, “confirmatâ€? va llençar un atac amb molt mala llet contra AEP en un altre fòrum virtual. Després, el MUA va fer internament una autocrÃtica, va decidir canviar cap a una millor col·laboració amb la resta d’associacions progressistes i va apartar de la seva direcció a “confirmatâ€?. El procés de canvi va ser difÃcil i molt tens, però positiu. Des de llavors, la representació d'AEP a la UB i la del MUA col·laborem molt bé, encara que en alguns sectors, com es lògic, queden resquemors d’aquell pique. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per altri |
28 jun 2004
|
algú de l'AEP ho pot confirmar això? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Marta Soler solerma ARROBA mixmail.com |
28 jun 2004
|
A "un de fora". No només no pensem que som l'únic centre que lluita per "Un altre món és possible" sinó que col·laborem amb molts d'ells.
No és cert que haguem dit mai que amb nosaltres l'èxit i fora la mediocritat. No ho hem dit mai ni ho pensem.
Ens agrada que ens facin crítiques perquè ens ajuden a millorar, tant si estem com si no estem d'acord. El Codi Ètic el tenim permanentment en situació de provisionalitat i a debat. Precisament perquè se'ns facin crítiques i aportacions. O sigui que, si vols, ens agradaria rebre la teva crítica al nostre Codi Ètic en qualsevol format, preferiríem parlar personalment però, si no, per mail o en aquest mateix fòrum. |
Diguem la veritat!
|
per il |
28 jun 2004
|
No sé com i per què s'ha començat aquest debat, el que sí sé perquè ho vaig viure és que MUA inicialment va ser creat per persones de CREA, i liderada per Ramón Flecha, jo hi formava part i sí funciona assambleariament, però és molt fàcil arribar a acords com el de canviar de president, quan una ampla majoria segueix les indicacions d'en Ramón (estic parlant dels seus inicis perquè no tinc ni idea de com funciona en l'actualitat). |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Marta Soler solerma ARROBA mixmail.com |
28 jun 2004
|
A "otro":
No convé que la gent progressista ens equivoquem: una cosa són crítiques i una altra atacs. No veus com n'és de fàcil atacar qualsevol organització progressista inventant-se qualsevol història buscant l'efecte "calumnia que algo queda". "Il", "un" i "confirmat" tenen interés i obsessió en carregar-se el CREA. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per altri |
28 jun 2004
|
Marta, també és sospitós tal allau de missatges criticant la vostra associació i que el vostre argument sigui tota l'estona el mateix: "som els més progres i els que millor treballem i per tant no se'ns pot atacar". És evident, pel to dels comentaris, que alguns/es no van quedar massa contents del vostre gran projecte... aqui podeu explicar-vos o repetir mil cops que sou unes víctimes d'un contuberni.
Per la meva part, a mi cada cop em fa més mala espina la vostra "associació"
i per cert, i t'ho dic com a "progressista": no cal que em diguis el que em convé. |
Sobre pique MUA-AEP
|
per Confirmat |
28 jun 2004
|
És cert, va haver-hi un temps en que es va produir un pique entre MUA i AEP, i jo vaig participar. També van participar en la discussió del foro molts membres de CREA, ja que van sorgir crítiques directes a l'entitat. (això sembla que s'ha oblidat, vam iniciar el pique dues persones una és de CREA i ha escrit en aquest foro... pregunta i potser t'ho confirmen). O diem la veritat o no parlem. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Estudiant |
28 jun 2004
|
En la meva opinió, progressista és qui defensa els projectes progressistes i la gent que els fa possibles, incloent les critiques que calgui perquè millorin. En la meva opinió (que espero que per altri critiqui, però també respecti) qui no els defensa sinó que els ataca no és progressista és reaccionari. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Olga Serradell olgaserradell@hotmail.com |
28 jun 2004
|
He intentat recuperar aquell fòrum i no ho trobo, però tu saps que va començar amb una intervenció teva molt ofensiva cap a AEP (del tipus de les que ara fas contra el CREA), que alguns d’AEP van respondre criticant al CREA i alguns del CREA van respondre defensant el Parc científic i el CREA no a tu ni a la teva ofensiva intervenció. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Un dels pocs que encara creuen en l’esquerra |
28 jun 2004
|
I així cada vegada serem menys. Tants projectes i col·lectius progressistes ens sobren com per gastar el temps i les energies en atacar aquest? Fins ara cap del CREA ha atacat cap projecte o col·lectiu progressista s’estan limitant a defensar-se. Perquè no els deixeu tranquils perquè puguin continuar dedicant les seves energies a la transformació social i dediqueu vosaltres les vostres al mateix o el que vulgueu? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per otro |
28 jun 2004
|
y si fuera cierto todo lo que dicen los que los critican? los dejarias tranquilos? si lo que por aqui he leido es cierto o es mentira es muy dificil de demostrar, por lo menos unos merecen el beneficio de la duda y los otros el derecho a defenderse claro |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Desde cientos de kilómetros |
28 jun 2004
|
¡Qué bien se lo tienen que estar pasando los de derechas que estén viendo esto! (Como sabéis, se ve desde miles de kilómetros de distancia y que luego pasa al Google).
¡Qué mal lo estamos pasando los de izquierdas! Mucha gente estará diciendo: si ese es el otro mundo posible, yo no lo quiero. Y yo tampoco. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per otro |
28 jun 2004
|
no se a que viene este discursito izquierda-derecha, ahora resultara que lo que parece ser un centro de investigación universitaria es la vanguardia de la clase obrera, venga a explicarle el cuento a otro que se os ve el plumero, nombrais mas al Foro de Porto Alegre y a Chomsky que una monjita a la virgen Maria.
estos parecen unos aprovechaos por muy de progresia que vayan, y como estos hay a patadas: tenemos al enemigo en casa |
M’acomiado després d’haver rellegit el lema d’Indymedia
|
per Olga Serradell olgaserradell ARROBA hotmai.com |
28 jun 2004
|
Indymedia is a collective of independent media organizations and hundreds of journalists offering grassroots, non-corporate coverage. Indymedia is a democratic media outlet for the creation of radical, accurate, and passionate tellings of truth.
El debat promogut per “un de la ub� i “confirmat� i extés per l’�antisectes�, s’apropa més a un programa de “telebasura� que a l’objectiu que s’explicita en el lema d’Indymedia.
Jo no tornaré a participar en aquests tipus de debats perquè veig que no pretenen la recerca de la veritat sinó tot el contrari. Digueu el que volgueu, les vostres paraules no tenen cap credibilitat, continueu amb les vostres dèries que jo tinc molta feina treballant dia a dia en projectes reals i no en aquesta xerrameca.
Les persones que cerqueu la veritat, ja buscareu les diferents versions, podeu preguntar als “emmascarts�, i espero poder donar-vos també la meva. |
M’acomiado després d’haver rellegit el lema d’Indymedia
|
per Olga Serradell olgaserradell ARROBA hotmai.com |
28 jun 2004
|
Indymedia is a collective of independent media organizations and hundreds of journalists offering grassroots, non-corporate coverage. Indymedia is a democratic media outlet for the creation of radical, accurate, and passionate tellings of truth.
El debat promogut per “un de la ub� i “confirmat� i extés per l’�antisectes�, s’apropa més a un programa de “telebasura� que a l’objectiu que s’explicita en el lema d’Indymedia.
Jo no tornaré a participar en aquests tipus de debats perquè veig que no pretenen la recerca de la veritat sinó tot el contrari. Digueu el que volgueu, les vostres paraules no tenen cap credibilitat, continueu amb les vostres dèries que jo tinc molta feina treballant dia a dia en projectes reals i no en aquesta xerrameca.
Les persones que cerqueu la veritat, ja buscareu les diferents versions, podeu preguntar als “emmascarts�, i espero poder donar-vos també la meva. |
Resposta a Membre de MUA
|
per Confirmat |
29 jun 2004
|
Estic consultant documents per a poder donar-te resposta sense cap mena d'equivocació.
Encara que estaria bé la intervenció de la gent d'AEP que van participar en la discussió.
Et puc preguntar des de quan formes part de MUA?, no sé si ets dels primers membres o no. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Membre del MUA |
29 jun 2004
|
Si, estic des del principi pero ara actualment no sóc membre actiu. No tinc res en contra de ningú, tots cometem errors però ara hem de mirar el futur i aquestes baralles perjudiquen a tothom. |
Relació CREA i MUA
|
per Confirmat |
02 jul 2004
|
Únicament poso un parell de links de la pàgina de les dues entitats. Per si voleu més informació, ja podeu veure que hi ha certa coincidència en l'adreça de les pàgines.
http://www.neskes.net/crea
http://www.neskes.net/mua
Continuo revisant documents a l'espera de poder donar-te una resposta(a Membre de MUA). |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per estudiant |
02 jul 2004
|
si, si la relació ja ha quedat clara, el que s'ha d'aclarar es si aquesta gent realment té un comportament tant sectari i manipulador com se'ls ha acusat per aqui |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per una persona preocupada |
02 jul 2004
|
A partir de la meua experiència amb el CREA i altres grups i organitzacions puc dir que s'ha de distingir entre la mentira i l'engany. En concret, al CREA es treballa molt per no contar mentides però no podria afirmar el mateix sobre l'engany (sobretot si l'entenem com el procés en que l'interlocutor A en el procés d'exposició d'una idea no es preocupa (i en ocasions ja li va bé) que l'interlocutor B ajusti la seva representació a la de l'interlocutor A, el qual l'expresa verbalment o corporalment.
Aneu en compte tots plegats.
Tenir creences fa moure montanyes però de vegades es creen les condicions per a fer caure "torres molt altes". |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per un |
02 jul 2004
|
et podries explicar d'una forma més planera? |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per mobbing |
02 jul 2004
|
Per tot*s aquell*s que han patit o pateixen mobbing, potser us interessa aquesta noticia:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/102296/index.php
Salud |
Funcionament de CREA
|
per 2 noies excrea |
03 jul 2004
|
Som dues noies que hem treballat a CREA. La pressió psicológica que és viu dins és molt difÃcil d'expressar amb paraules, però esperem que aquestes lÃnies siguin almenys sinceres. I sÃ, triem l'anonimat per por a les represà lies per part del grup. Ens agradaria donar noms i cognoms, emails, i adreça, però per la proximitat del grup a les nostres vides preferim no fer-ho.
Una cosa més, aquà no estem qüestionant els projectes, aquests són transformadors i la gent a la que s’adrecen es beneficia molt. El que denunciem aquà són altres prà ctiques que no són necessà ries ni beneficioses per portar a terme els projectes, i que sovint acaben fent mal psicològic a persones que treballen al centre.
Per facilitar l'explicació de la nostra experiència viscuda dintre seguirem els 10 punts que Pepe RodrÃguez exposa en el seu llibre "Adicción a Sectas", aquests estan penjats en un dels foros per antisectes el 25 de juny:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/100186/index.php.
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:
1. Aquest centre de recerca és un grup cohesionat que segueix un seguit de principis socials que tothom comparteix més o menys en la seva totalitat. Quan algú/na diu o té actituds que es podrien qualificar de impròpies es manté un dià leg, dirigit per algú/na amb un cert poder, per fer entendre a la persona que aquestes actituds no són progressites, inclòs si és necessari se’l convida a sortir.
Dit aixà sembla un funcionament totalment lÃcit, el problema sorgeix quan moltes d’aquestes campanyes contra companys han estat iniciades han molt poc fonament. Amb altres paraules, quan algú/na fa/diu alguna cosa que pot comprometre al grup, es reacciona rà pidament per silenciar-li, ja sigui amb amenaces o mentides propagades dins el grup.
Hi ha un lÃder, que evidenment, ningú qüestiona i al que tothom li té molt de respecte. Però també existeix una camarilla que li dóna suport. El seu carisma ve de que és un expert en teoria sociològica i il·lumina a les noies amb el seu coneixement intel·lectual.
2. L'estructura que ells volen donar a coneixer és la d’una organització horitzontal i assembleà ria. Però això no és totalment cert, com hem dit abans el director té un pes molt important en tot el que es fa, seguit de la cúpula. La gent apren el codi ocult de funcionament, que és molt diferent de com diuen que funcionen. Per tant, les intervencions en les assemblees i altres reunions són totes en la mateixa lÃnia, el disens només és en petits matisos, encara que diguin que són gent molt plural.
Com els principis que es defesen són principis per la transformació social, amb l'argument que aquesta passa per la transformació personal es prenen el dret de ficar-se a la teva vida personal i a dir-te el que et convé o no.
No es prenen decisions de forma autònoma. Tot ha de passar pel coneixement de la cúpula o per designats seus d'absoluta confiança (la cúpula té informació privilegiada que no arriba a totes les persones del grup). Quan algú pren una decisió sense consultar, es té una "xerrada" amb ell o ella, per asegurar-se que mai més tornarà a succeir.
3. En principi no obliguen ningú a distanciar-se dels seus amics i familiars el que passa és que dediques moltes hores del dia (i sovint de la nit) al projecte. A més de l'horari laboral, hi ha moltes reunions de projectes que es fan a les nits, o el cap de setmana. Cada 15 dies hi ha un plenari per discutir un llibre. Si ets dona, estan les reunions del “grup de dones�, que encara que diguin que són d'assistència voluntà ria, s'ha de dir que unes dones són més lliures per triar que d'altres.
A més si ets estudiant o professor, has d'estudiar o preparar-te les classes, total que acabes per no tenir temps per compartir amb els teus antics amics i familiars.
I un cap de setmana a l'any unes jornades que són per cohesionar el grup i treballar aspectes del funcionament intern, aquestes jornades es converteixen moltes vegades en un malson per alguns/es perquè se'ls ataca frontalment.
Et pregunten sobre els amics, la parella, etc. I si consideren que estàs tenint relacions amb persones que no comparteixen els seus ideals et pressionen perquè els deixis, perquè si no estàs il-lusionada i al 110% al projecte no cal que hi siguis.
O sigui, el CREA no és només un lloc de recerca i treball, és una ideologia, que afecta a tots els à mbits de la teva vida, tant pública com privada, tant a les relacions de dins com a fora. Tot s´ha de saber.
4. Hi ha molta gent d’aquest grup que viu en pisos compartits, hi ha d'altres que viuen amb les seves famÃlies. En els pisos es realitza un control social brutal, tots tenen més o menys un mateix funcionament. Es fa el pacte d'explicar tot sobre la vida personal per ajudar-se mutuament a la transformació personal. I quan un pis té un problema que no sap solucionar, tenen el compromÃs de cridar als d'un altre pis. Tota la informació que dones al grup arriba a la cúpula i aquesta l’utilitza per tenir-te més lligat al grup. Una vegada et fiques en un pis d'aquests ja has begut oli!!!
5. Si ets dona i et califiquen de dona a la que l'agraden els tios "C", les xerrades no acaben mai. I si voleu saber que es això dels tio "C", senteu-vos perqué flipareu. Hi ha tipus "A": són els macos i normalment passen desapercebuts, les dones normalment no es fixen en ells i són els tios que haurien d’agradar a les dones de CREA. Per posar un exemple d’aquest tipus de tios: la cúpula i la majoria dels nois del grup (això vol dir que amb aquesta teoria es fomenta les relacions intramurs). Hi ha homes tipus "B" que tenen una mica dels de "A" i dels de "C". I els pitjors, que malauradament són els que agraden a les ties al seu parer, els tipus "C", els "chuletillas" que et trobes a una disco però que també et pots trobar a una biblio. Es suposa que aquesta nomenclatura només és per entendre la diversitat de tios i començar la transformació personal de les dones.
6. En relació al control de la informació, aquesta circula en una direcció, sempre des de la cúpula, però no a la inversa. Ja hem dit que existeix una cúpula que està preocupadÃsima per resoldre tots els problemes, també els personals de la gent de CREA.
La manipulació de la informació es fa de moltes maneres. Pero és tan subtil que només treballant allà ho pots veure. Més o menys, els arguments van d'aquesta manera: Els dolents són sempre els altres, i tenen enveja del grup, ansien el poder i són mediocres.
7. Segons la persona els danys psicològics que tot això pot ocasionar poden ser greus. Molta gent que ha sortit té una por espantosa de parlar-ne i acaben intentant oblidar tot allò sense denunciar-ho. I més si ets dona i has tingut relacions sexuals amb algú de la cúpula. Encara que ens sap greu reconeixer-lo, una proporció molt alta de les dones al CREA ha tingut relacions sexuals amb algú de la cúpula. Moltes vegades seduides per aquests intel·lectuals o per la necessitat de pertanyer i ser més ben acceptada dins del grup i per compartir més la ideologia del grup.
8. Sense cap mena de dubte existeix la figura de l'enemic que vol destruir el projecte o la figura del renegat. Aquestes figures les utilitzen per cohesionar el grup i descarregar totes les deries de la cúpula en persones concretes. I si has aconseguit una plaça de professor a la uni mentre has estat treballant a dins i deixes de pertanyer al grup et diuen que has de retornar la plaça perquè l'has aconseguit grà cies al grup.
En general, es pot dir que qualsevol persona que no estigui d'acord en la seva filosofia, o formes de fer, és enemic potencial.
9. Una de les maneres més habitual de captar gent és a les classes de les universitats on els profes que treballen al CREA donen classes. Introdueixen el projecte a un grup selecte d'estudiants (normalment noies i la majoria de vegades boniques) i els venen el projecte. Persones idealistes com les que estudien magisteri, pedagogia, psicologia o sociologia són una pressa fà cil pels professors. Són noies que somien amb canviar i millorar el món. El CREA els dóna les eines per fer-ho, clar que busquen persones IL.LUSIONADES a les que poder manipular més facilment. I més si es té en compte que l'ideal d'una societat més justa està lligat amb acostar-te amb el lÃder...
10. La gent treballa per uns salaris mÃnims, un pot arribar a treballar allà unes 60-70 hores en una setmana normal. No és una exageració! I encara et demanen que estiguis il.lusionat/da... |
Funcionament de CREA
|
per 2 noies excrea |
03 jul 2004
|
Som dues noies que hem treballat a CREA. La pressió psicológica que és viu dins és molt difÃcil d'expressar amb paraules, però esperem que aquestes lÃnies siguin almenys sinceres. I sÃ, triem l'anonimat per por a les represà lies per part del grup. Ens agradaria donar noms i cognoms, emails, i adreça, però per la proximitat del grup a les nostres vides preferim no fer-ho.
Una cosa més, aquà no estem qüestionant els projectes, aquests són transformadors i la gent a la que s’adrecen es beneficia molt. El que denunciem aquà són altres prà ctiques que no són necessà ries ni beneficioses per portar a terme els projectes, i que sovint acaben fent mal psicològic a persones que treballen al centre.
Per facilitar l'explicació de la nostra experiència viscuda dintre seguirem els 10 punts que Pepe RodrÃguez exposa en el seu llibre "Adicción a Sectas", aquests estan penjats en un dels foros per antisectes el 25 de juny:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/100186/index.php.
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:
1. Aquest centre de recerca és un grup cohesionat que segueix un seguit de principis socials que tothom comparteix més o menys en la seva totalitat. Quan algú/na diu o té actituds que es podrien qualificar de impròpies es manté un dià leg, dirigit per algú/na amb un cert poder, per fer entendre a la persona que aquestes actituds no són progressites, inclòs si és necessari se’l convida a sortir.
Dit aixà sembla un funcionament totalment lÃcit, el problema sorgeix quan moltes d’aquestes campanyes contra companys han estat iniciades han molt poc fonament. Amb altres paraules, quan algú/na fa/diu alguna cosa que pot comprometre al grup, es reacciona rà pidament per silenciar-li, ja sigui amb amenaces o mentides propagades dins el grup.
Hi ha un lÃder, que evidenment, ningú qüestiona i al que tothom li té molt de respecte. Però també existeix una camarilla que li dóna suport. El seu carisma ve de que és un expert en teoria sociològica i il·lumina a les noies amb el seu coneixement intel·lectual.
2. L'estructura que ells volen donar a coneixer és la d’una organització horitzontal i assembleà ria. Però això no és totalment cert, com hem dit abans el director té un pes molt important en tot el que es fa, seguit de la cúpula. La gent apren el codi ocult de funcionament, que és molt diferent de com diuen que funcionen. Per tant, les intervencions en les assemblees i altres reunions són totes en la mateixa lÃnia, el disens només és en petits matisos, encara que diguin que són gent molt plural.
Com els principis que es defesen són principis per la transformació social, amb l'argument que aquesta passa per la transformació personal es prenen el dret de ficar-se a la teva vida personal i a dir-te el que et convé o no.
No es prenen decisions de forma autònoma. Tot ha de passar pel coneixement de la cúpula o per designats seus d'absoluta confiança (la cúpula té informació privilegiada que no arriba a totes les persones del grup). Quan algú pren una decisió sense consultar, es té una "xerrada" amb ell o ella, per asegurar-se que mai més tornarà a succeir.
3. En principi no obliguen ningú a distanciar-se dels seus amics i familiars el que passa és que dediques moltes hores del dia (i sovint de la nit) al projecte. A més de l'horari laboral, hi ha moltes reunions de projectes que es fan a les nits, o el cap de setmana. Cada 15 dies hi ha un plenari per discutir un llibre. Si ets dona, estan les reunions del “grup de dones�, que encara que diguin que són d'assistència voluntà ria, s'ha de dir que unes dones són més lliures per triar que d'altres.
A més si ets estudiant o professor, has d'estudiar o preparar-te les classes, total que acabes per no tenir temps per compartir amb els teus antics amics i familiars.
I un cap de setmana a l'any unes jornades que són per cohesionar el grup i treballar aspectes del funcionament intern, aquestes jornades es converteixen moltes vegades en un malson per alguns/es perquè se'ls ataca frontalment.
Et pregunten sobre els amics, la parella, etc. I si consideren que estàs tenint relacions amb persones que no comparteixen els seus ideals et pressionen perquè els deixis, perquè si no estàs il-lusionada i al 110% al projecte no cal que hi siguis.
O sigui, el CREA no és només un lloc de recerca i treball, és una ideologia, que afecta a tots els à mbits de la teva vida, tant pública com privada, tant a les relacions de dins com a fora. Tot s´ha de saber.
4. Hi ha molta gent d’aquest grup que viu en pisos compartits, hi ha d'altres que viuen amb les seves famÃlies. En els pisos es realitza un control social brutal, tots tenen més o menys un mateix funcionament. Es fa el pacte d'explicar tot sobre la vida personal per ajudar-se mutuament a la transformació personal. I quan un pis té un problema que no sap solucionar, tenen el compromÃs de cridar als d'un altre pis. Tota la informació que dones al grup arriba a la cúpula i aquesta l’utilitza per tenir-te més lligat al grup. Una vegada et fiques en un pis d'aquests ja has begut oli!!!
5. Si ets dona i et califiquen de dona a la que l'agraden els tios "C", les xerrades no acaben mai. I si voleu saber que es això dels tio "C", senteu-vos perqué flipareu. Hi ha tipus "A": són els macos i normalment passen desapercebuts, les dones normalment no es fixen en ells i són els tios que haurien d’agradar a les dones de CREA. Per posar un exemple d’aquest tipus de tios: la cúpula i la majoria dels nois del grup (això vol dir que amb aquesta teoria es fomenta les relacions intramurs). Hi ha homes tipus "B" que tenen una mica dels de "A" i dels de "C". I els pitjors, que malauradament són els que agraden a les ties al seu parer, els tipus "C", els "chuletillas" que et trobes a una disco però que també et pots trobar a una biblio. Es suposa que aquesta nomenclatura només és per entendre la diversitat de tios i començar la transformació personal de les dones.
6. En relació al control de la informació, aquesta circula en una direcció, sempre des de la cúpula, però no a la inversa. Ja hem dit que existeix una cúpula que està preocupadÃsima per resoldre tots els problemes, també els personals de la gent de CREA.
La manipulació de la informació es fa de moltes maneres. Pero és tan subtil que només treballant allà ho pots veure. Més o menys, els arguments van d'aquesta manera: Els dolents són sempre els altres, i tenen enveja del grup, ansien el poder i són mediocres.
7. Segons la persona els danys psicològics que tot això pot ocasionar poden ser greus. Molta gent que ha sortit té una por espantosa de parlar-ne i acaben intentant oblidar tot allò sense denunciar-ho. I més si ets dona i has tingut relacions sexuals amb algú de la cúpula. Encara que ens sap greu reconeixer-lo, una proporció molt alta de les dones al CREA ha tingut relacions sexuals amb algú de la cúpula. Moltes vegades seduides per aquests intel·lectuals o per la necessitat de pertanyer i ser més ben acceptada dins del grup i per compartir més la ideologia del grup.
8. Sense cap mena de dubte existeix la figura de l'enemic que vol destruir el projecte o la figura del renegat. Aquestes figures les utilitzen per cohesionar el grup i descarregar totes les deries de la cúpula en persones concretes. I si has aconseguit una plaça de professor a la uni mentre has estat treballant a dins i deixes de pertanyer al grup et diuen que has de retornar la plaça perquè l'has aconseguit grà cies al grup.
En general, es pot dir que qualsevol persona que no estigui d'acord en la seva filosofia, o formes de fer, és enemic potencial.
9. Una de les maneres més habitual de captar gent és a les classes de les universitats on els profes que treballen al CREA donen classes. Introdueixen el projecte a un grup selecte d'estudiants (normalment noies i la majoria de vegades boniques) i els venen el projecte. Persones idealistes com les que estudien magisteri, pedagogia, psicologia o sociologia són una pressa fà cil pels professors. Són noies que somien amb canviar i millorar el món. El CREA els dóna les eines per fer-ho, clar que busquen persones IL.LUSIONADES a les que poder manipular més facilment. I més si es té en compte que l'ideal d'una societat més justa està lligat amb acostar-te amb el lÃder...
10. La gent treballa per uns salaris mÃnims, un pot arribar a treballar allà unes 60-70 hores en una setmana normal. No és una exageració! I encara et demanen que estiguis il.lusionat/da... |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per pasaba por aquà |
03 jul 2004
|
No se mucho de sectas y por tanto no se si eso del CREA lo es o no lo es. Tampoco conozco si su lÃder, un tal Ramón Flecha, se “pasa por la piedra a todas las incautas que quedan iluminadas por el proyectoâ€?, y si el resto de “la cúpulaâ€? hace también lo que puede. Pero lo que si sorprende es lo que dicen del CREA sus propios miembros. Puedes hacerte una idea del tipo de grupo que es el CREA tanto leyendo a sus crÃticos como a sus defensores. Además, la última intervención es realmente convincente. Y parece muy sincera.
De las intervenciones de los miembros del CREA podemos deducir las tres cosas siguientes (voy a repartirlas en diferentes intervenciones porque me he animado con el tema y me ha quedado un poco largo):
1- Una falta de pudor total cuando para defenderse y sobre todo defender al jefe, sienten la necesidad de sacar a relucir sus propias intimidades. Por ejemplo:
-Una que se cree en la obligación de contar que el lÃder nunca ha intentado nada con ella (y asà demuestran que el tipo ese “no se pasa por la piedraâ€? a “todasâ€? las chicas de la organización).
- La que dice que tiene pareja tradicional para demostrar asà que en el grupo no se presiona para que las parejas sean abiertas.
- Hay otra que confiesa que antes de ser del CREA fue prevenida por un amigo de su familia sobre que allà todas se enrollaban con la cúpula. Pero, en realidad, ese “amigoâ€? la presionaba para enrollarse con ella cuando aun era menor de edad y le daba clases particulares. Luego, ya dentro del CREA, afirma que no se ha enrollado con nadie del CREA pero si con uno de fuera; y su familia está ahora contentÃsima con el CREA, mientras “el amigoâ€? se dedica a criticar con rabia al CREA. (Asà nos enteramos de que, a diferencia de lo que ocurre con las sectas verdaderas, los padres de los que forman parte de este grupo apoyan ilusionadamente a la organización).
- Luego interviene uno y dice lo siguiente: “nunca he tenido problemas para gustar a las chicas. Ya sé que este no es el caso del que escribe la intervención [se refiere a un crÃtico]. Su suerte no cambiará dedicándose a campañas fascistoides contra nosotros serÃa mejor para él que pusiera su esfuerzo en cambiar sus ideas y sus “pasionesâ€? que (con muy buen gusto) las chicas no consideran atractivas.â€? (¿Se habrá puesto rojo el tÃo este al decir algo asà de si mismo?, ¿tanta “chulerÃaâ€? no es una especie de machismo encubierto?) (¡Ah!, por cierto, después de una consulta al Google he descubierto que ese sujeto es profesor universitario).
Y etc, etc... Vamos, que al final te preguntas ¿qué tendrá que ver todo esto con la ciencia y la transformación social?. No imagino a otros grupos de investigación de la universidad contando este tipo de cosas. De verdad que el CREA parece ser un grupo de investigación bastante curioso. (Ahora quizá saldrá alguien contestando algo asà como: “Pues sÃ: somos un grupo diferente porque nosotros no queremos luchar por otro mundo posible tomando cervezas.â€? -¿qué tienen contra la cerveza?). |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per pasaba por aquà |
03 jul 2004
|
2. También ganarÃan credibilidad si no se hicieran tanto autobombo. Esta muy feo que ellos mismos pregonen tanto lo buenos que son. Porque, por lo que hemos podido leer aquÃ, son la pera. Según nos cuentan los del CREA y unos cuantos partidarios que casualmente pasaban por allà es que son: muy democráticos, de izquierdas, transparentes, pluralistas, abiertos, revolucionarios, dialogantes, comprometidos, progresistas, de los que más y mejor buscan la verdad, quienes más trabajan y mejor aceptan las crÃticas, los más diversos y diferentes, de los que mayor reconocimiento mundial tienen, quienes poseen el mejor proyecto educativo para luchar contra la exclusión, y los que cuentan con “decenas de miles de personas que los ven trabajarâ€?. Uno que dice no ser del CREA, pero que por lo visto pronto va a hacer ciertas prácticas con ellos, se sorprende de su forma de funcionar tan horizontal y racional, de lo implicados e ilusionados que están todos, de lo útiles y transformadores que son sus proyectos y, en fin, de lo mucho que el CREA hace cambiar a las personas que están dentro. (Conste que esta especie de efecto conversión que produce el hacerse miembro del CREA lo afirma un fan del mismo y no uno de los que critican como sectario al grupo).
Los del CREA y sus fans dicen estas cosas de si mismos. Y por su jefe muestran una admiración ciega. Porque su jefe es el mejor de los profesores y sólo puede ser criticado -según aquella chica que confesaba que el tal Flecha no le ha tocado un pelo- por quienes pertenecen a una de estas tres clases de personas: “1) homes que com el del comentari (missatge escrit per el de la UB amb data 26 de maig 2004 04:41: 47) volien “passar-se per la pedraâ€? a noies i no ho aconseguien; 2) noies que volien algo amb ell i no ho aconseguien; 3) persones que tenien gelos del seus èxits professionals i personals.â€? (Tanta perfección es sospechosa ¿no? ¿Se habrá sonrojado el jefe al leer o dictar esas cosas sobre sus crÃticos envidiosos y sobre él mismo?)) |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per pasaba por aquà |
03 jul 2004
|
3. Puede que el grupo no sea una secta, pero de lo que no hay duda es de que los que están dentro y sus fans exteriores están muy unidos, y de que se parecen bastante entre si por lo menos en la forma de argumentar y defenderse. Se defienden atacando, lo cual no es criticable. Lo que ocurre es que el ataque siempre es el mismo. Para los del CREA los que les critican utilizan los métodos de Goebbels, los del franquismo y los de Aznar, y todos ellos utilizan argumentos o lenguaje machista, fascistoide y reaccionario; son también inmovilistas e inquisitoriales; y critican al CREA o bien sólo por odio y para hacer daño, ya que son unos frustrados académicos, profesionales o incluso sexuales (eso es literal); o bien porque van de “tontos útilesâ€? haciendo el juego al capitalismo y a la reacción porque airean unos supuestos hábitos sexuales del lÃder y la manera de funcionar de una organización que lleva a cabo maravillosos proyectos de transformación social. (Esto recuerda aquello de que no se podÃa criticar nada de la Unión Soviética para no echar por la borda las conquistas sociales de aquel régimen y para no frustrar al proletariado militante que luchaba en favor del comunismo).
Los del CREA usan también otra estrategia defensiva: nombrar constantemente autores de prestigio como Chomsky (ya ha dicho otro que lo van a gastar), Gramsci, Porto Alegre, “Otro mundo es posible�...: nosotros estamos con todos estos y, por tanto, ellos también están con nosotros, y si nos atacan a nosotros atacan a Porto Alegre, Chomsky y demás (¡Si Chomsky supiera en qué fregaos lo meten!). Los que critican al CREA van en contra de todos aquellos por los que el CREA trabaja tanto. Vamos, que los usan de escudo. Y, finalmente, la otra referencia para “demostrar� que no son culpables de lo que se les critica es su “código ético�: nosotros no hacemos esas cosas porque nuestro código ético lo impide; es como si la mera existencia de los diez mandamientos de la santa madre iglesia preservara a sus feligreses de cometer adulterio, homicidio o de no respetar a los padres..
En resumen, que si la polémica continua mucho rato y los señores y señoras del CREA no controlan lo que dicen (que parece que sÃ, por lo visto se han dado cuenta), el grupo va a echarse a perder: menos por por sus crÃticos que por sus propias palabras y reacciones. Vaya, que por lo leÃdo hasta ahora, su manera de defenderse, más que ayudarles, les descubre. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per altri |
03 jul 2004
|
Molt bo l'análisi del que "pasaba per aqui"... i sobre el testimoni de les dues noies, no tinc paraules, coses com aquestes et deixen fet mistos. |
Sobre CREA i MUA
|
per Nadin |
27 abr 2005
|
No entro en disputes de si CREA i MUA són sectes o no, per això hauria de conèixer les dues versions. Però si de veritat passa tot això i més que esteu dient i que tals associacions són Sectes, PER QUÈ NO HO DENUNCIEU?Contracteu detectius privats que s'infiltrin, publique-ho als mitjans de comunicació, feu el que sigui. Però no resoldreu res fent aquestes acusasions. Si de veritat passa tot això i voleu "salvar o alliberar" a les persones que hi estàn ficades, feu alguna cosa, movilitzeu-vos!!!!!!. |
sobre CREA
|
per algú que es sorprèn |
11 mai 2005
|
M'ho crec bastant tot això que es diu sobre el CREA. He estat en relació continuada amb persones que hi estan ficades i us puc assegurar que es comporten de manera estranya, tenen poca relació amb els què no són del CREA, treballen molt i amb actitud submissa i lluny de tota crítica o qüestionament a l'institució en la qual es troben. Sempre surten correns cap a reunions (poc clares) a casa seva, reben trucades amb les què hi parlen amb to fluixet.. Tot això em fa mala espina i el què fa més fàstig és que alguns (com el Flecha aquest) s'aprofitin dels febles d'aquesta manera, no en tinguin mala consciència i a sobre vagin de progres (de vegades els què prediquen més el seu progressisme són els pitjors). Ai, aquest sí que és el representant més alt del masclisme que les del CREA critiquen. Les pobres pateixen el què s'anomena síndrome d'stockolm. Però no se n'adonen, han interioritzat la por i la fe cega, són personalitats febles que necessiten d'un grup per sentir-se algú i d'un ídol al qual seguir i admirar cegament. Segurament són persones que han estat socialitzades en un ambient clarament sexista en detriment del paper de la dona. Però bé... en aquesta societat es veu de tot i moltes vegades allà on la imatge que es ven com a més evident és una, és perquè en el fons no s'és així. Les identitats més febles necessiten ser reafirmades amb continuació perquè sinó cauen...i és el què els hi passa a aquests del CREA. Han de dir i dir i dir que són els més progres, els més guais, els més defensors de les causes justes, etc etc etc perquè de base no ho són. I el pitjor de tot és que alguns se n'aprofitin i es montin el seu "xiringuito" del qual anar xupant.
Quina barra... |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per + |
12 mai 2005
|
doncs encara tens més motius per sorprende't amb els comentaris d'aquesta altra noticia:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/100186 |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per David |
12 jun 2005
|
He trobat aquest debat per casualitat i estic al.lucinat. I em sento en l'obligació de dir alguna cosa. He estat alumne d'en Ramon Flecha i m'han donat alguna classe altres membres del CREA i també conec algunes persones que hi son. No conec el funcionament intern de CREA però puc dir que en Ramón Flecha es un dels millors professors que he tingut i trobo que es una persona integra i coherent. Suposo que son les particularitats del seu funcionament les que porten a alguns dels que escriuen aquí a dir les bestiesses i malades -per altre banda, tant pròpies dels fòrums a internet, aprofitant l'anonimat- i vull pensar que son producte d'una visió simple i amb poca experiència. Sembla que algunes persones -o la majoria- de CREA, tenen un poc habitual compromís i motivació.
Penso que si CREA tingués una organització "tradicional", amb les seves jerarquies, com estem acostumats, ningú diria res. Però qualsevol que hagi conegut els seus referents teòrics -el més important, Habermas- comprendrà que només volen ser coherents i explorar altres maneres de fer, cercant una radicalitat democràtica. Val a dir que a la facultat, en conya, he sentit que la majoría de persones de Sociología -no sé altres ensenyaments- que han entrat a CREA, son dones -no us descobriré res si us recordo que els estudiants que treballen més son dones- i això t'ho diuen fen-te l'ullet... Jo tinc quaranta-dos tacos, estic casat i tinc dos fills, per lo que ja he vist unes quantes coses.... Possiblement ningú de vosaltres va viure la militància política en l'època de Franco i a la transició, ara també diríeu que eren sectes... vivim en un moment històric d'escepticisme i relativisme que no produeix una altre cosa que la desactivació política que tant convé al poder...Paradoxalment, això era una de les coses que vaig aprendre d'en Flecha. Ell també defensa un concepte de Beck -la desmonopolització del coneixement expert- defensant el dret de qualsevol a opinar. Una perversió d'això es aquest mateix debat, on qualsevol pallasso es permet el luxe de difamar a persones que l'únic que pretenen es un mon millor per a tots. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per David |
12 jun 2005
|
He trobat aquest debat per casualitat i estic al.lucinat. I em sento en l'obligació de dir alguna cosa. He estat alumne d'en Ramon Flecha i m'han donat alguna classe altres membres del CREA i també conec algunes persones que hi son. No conec el funcionament intern de CREA però puc dir que en Ramón Flecha es un dels millors professors que he tingut i trobo que es una persona integra i coherent. Suposo que son les particularitats del seu funcionament les que porten a alguns dels que escriuen aquí a dir les bestiesses i malades -per altre banda, tant pròpies dels fòrums a internet, aprofitant l'anonimat- i vull pensar que son producte d'una visió simple i amb poca experiència. Sembla que algunes persones -o la majoria- de CREA, tenen un poc habitual compromís i motivació.
Penso que si CREA tingués una organització "tradicional", amb les seves jerarquies, com estem acostumats, ningú diria res. Però qualsevol que hagi conegut els seus referents teòrics -el més important, Habermas- comprendrà que només volen ser coherents i explorar altres maneres de fer, cercant una radicalitat democràtica. Val a dir que a la facultat, en conya, he sentit que la majoría de persones de Sociología -no sé altres ensenyaments- que han entrat a CREA, son dones -no us descobriré res si us recordo que els estudiants que treballen més son dones- i això t'ho diuen fen-te l'ullet... Jo tinc quaranta-dos tacos, estic casat i tinc dos fills, per lo que ja he vist unes quantes coses.... Possiblement ningú de vosaltres va viure la militància política en l'època de Franco i a la transició, ara també diríeu que eren sectes... vivim en un moment històric d'escepticisme i relativisme que no produeix una altre cosa que la desactivació política que tant convé al poder...Paradoxalment, això era una de les coses que vaig aprendre d'en Flecha. Ell també defensa un concepte de Beck -la desmonopolització del coneixement expert- defensant el dret de qualsevol a opinar. Una perversió d'això es aquest mateix debat, on qualsevol pallasso es permet el luxe de difamar a persones que l'únic que pretenen es un mon millor per a tots. |
Re: Eleccions al Claustre de la UAB
|
per Goliat |
22 jun 2005
|
Resposta al que diu que es diu David
Mira David, jo també he trobat aquest forum per casualitat. Oi que no t'ho creus? Fas bé, perquè jo tampoc hem crec que tú l'hagis trobat així. Dius que no conèixes el funcionament intern del CREA, però t'atreveixes a desmentir als que sí que el coneixen per haver-hi estat dins i haver-lo patit. Aquests que expliquen que ho han passat tan malament i que tenien por, dius que són uns "pallassos". I trobes que en Ramon Flecha és un dels millors professors que has tingut i una "persona íntegra i coherent"; en canvi, un altre pot trobar que és un farsant que mai dona la cara i un socióleg molt superficial i mediocre: qüestions d'opinions, oi?.
Dius que no coneixes el funcionament del CREA però en canvi saps moltes coses d'aquesta gent: que tenen molta motivació, que no funcionen jeràrquicament, que els seus referents teòrics són Habermas i Beck. I és cert que això és el que diuen ells de si mateixos (sembla que no tenen avia) i, a més a més, una de les habilitats més importants que tenen és la de refugiar-se darrera d' autors de prestigi. Van de democràtics i igualitaris i per tot necessiten criteris d'autoritat. També, no t'ho perdis, tenen la gran habilitat d'aparentar que practiquen el que diuen defensar, mentres que el que fan de veritat és exactament tot el contrari: és diuen dialògics, però pel que hem pogut llegir en aquest i altres fòrums, el diàleg és un instrument més que tenen per manipular. Pura fasana. Diuen també que no són jerarquics, però digue'm qui es penja les medalles d'aquest grup fora del Flecha, dos sargents i algun charlatán que té al voltant. Diuen que són el colmo de la diversitat, però la gent que els coneix veuen que gairebé tots semblen tallats pel mateix patró, van amb consignes i són d'una rigidesa mental poc habitual en el món universitari (et diran que això és propi d'Harvard, però espero que a la teva edat no et creguis tot el que et diuen). Dius que defensen el dret de tothom a opinar, però quan algú de dins s'atreveix a opinar diferent del lider l'aillen, el calumnien i el destrossen sense donar mai la cara.
Ah, per cert, perquè ens fas saber que tens 42 tacos, que estàs casat i tens dos fills? Són totes aquestes dadesn principis d'autoritat? Et sembla que així tindràs més credibilitat i que semblaràs més respectable que aquests jovenets pallassos que no van viure la dictadura de Franco?. No entenc aquest argument que fas servir de que si haguessim viscut la dictadura no diriem que el CREA és una secta: vols dir que els partits de la clandestinitat de llavors eren sectes?. Per cert, que quan vivia Franco tú encara debies portar pantalons curts: enhorabona per la teva precoçitat!
Parles d'aquest forum "on qualsevol pallasso es permet el luxe de difamar a persones que l'únic que pretenen es un mon millor per a tots." Sobre això dues coses i acabo.
1. Ara per ara, els únics que s'ha demostrat que s'han dedicat a difamar són els del CREA: això ho ha establert la justícia.
2. Això de que pretenen un món millor per a tots és només una frase. Una frase que no justifica res. Per voler contribuir a fer un mon millor per a tots no cal actuar com actuen les sectes. La defensa dels del CREA (i amics seus) sempre acaba essent igual: el CREA i el seu jefe han de ser intocables perque pretenen, diuen, un món millor per a tots. La coartada de la transformació social els serveix per a justificar-ho tot: ser uns dogmàtics i maniqueus, estratègics fins el moll de l'os, mengar el coco a uns quant que van de bona fe, amenaçar i pressionar els dissidents, ser tan contradictoris, barrejar-ho tot (feina, ideologia, sexe...). Mira David, segur que dins el CREA hi ha gent que es creu de veritat que tot el que fan ho fan per aconseguir un mon millor per a tots, en canvi a mi em sembla que el món ja seria una mica millor si deixessin d'haver-hi sectes com aquersta.
Jo també faré com tú i mantindré l'anonimat. Em dic Goliat i no he estat alumne del Flecha (els fills més val no possar-los entremig i l'edat me la reservo). |
|
|