|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder |
|
La impunitat de la monarquia espanyola
|
|
|
per àlvar |
23 mai 2004
|
El Rei
LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Avui en dia la monarquia és intocable en els mitjans de comunicació. Fa un temps, Julio Anguita va realitzar una referència sobre la conveniència d'un règim republicà. Li van ploure les critiques amb etiquetes com retrògrad, cavernícola, "viure ancorat en el passat", etc.
Tot polític és susceptible de ser criticat, ridiculitzat i vilipendiat en els mitjans de comunicació. Si això mateix es fa amb la família real, la resposta és la censura, les sancions econòmiques i la presó. Com en l'edat mitjana. Com en les dictadures.
Però la llibertat es defensa practicant-la. Aquí van una sèrie d'informacions i opinions sobre un tema tabú en els nostres dies. |
NO TOTS SOM IGUALS DAVANT LA LLEI
L'article 56.3 de la Constitució diu que el Rei, a diferència d'altres Caps d'Estat i del cas del President de la República en la Constitució de 1931, ÉS INVIOLABLE; NO ESTÀ SOTMÈS A RESPONSABILITAT, NI CIVIL NI PENAL, I NO POT SER JUTJAT NI SENTENCIAT. Tampoc té responsabilitat política.
És a dir, es viola, tal com manté el jurista Gimbernat, el principi general d'igualtat de tots davant la Llei recollit en els articles 1.1, 14 i 9.3 de la Constitució.
Això impediria sotmetre a judici a la seva persona en l'àmbit de la jurisdicció espanyola i dificulta dràsticament la ratificació per Espanya de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional, donada la possible col·lisió de l'art. 56.3, amb l'article 27 del citat Estatut en el qual es proclama que els delictes contemplats en el mateix -crims de genocidi, lesa humanitat, guerra i agressió- poden ser enjudiciats sense consideració al càrrec oficial de la persona acusada "sigui Cap d'Estat o de Govern...", el que "en cap cas eximirà de responsabilitat penal ni constituirà per se motiu per a reduir la pena".
La manera d'arreglar-lo és òbvia: que el rei pugui ser jutjat com qualsevol.
LES NOCES DE FELIPE VI LI SURT PER UNA PICOSSADA... A L'ERARI PÚBLIC
Malgrat l'hermetisme de la Casa reial pel que fa a la distribució que el Rei fa de les seves assignacions, les previsions més optimistes xifren el cost real de l'enllaç en 21.419.000 euros (més de 3.500 milions de les antigues pessetes).
Després d'un minuciós estudi del periòdic Mercado de Dinero, els costos principals de les noces serien els següents: Retransmissió televisiva: 6.600.000 euros. Neteja i restauració d'edificis: 2.980.000 euros. Decoració dels espais del recorregut: 5.000.000 euros. Enllumenat de carrers, efectes especials: 2.000.000 euros. Jardineria: 2.000.000 euros. Banquet: 250.000 euros. Allotjament convidats: 400.000 euros. Seguretat: 1.200.000 euros. Decoració Catedral de L'Almudena: 240.000 euros. Flors: 110.000 euros. Pantalles exteriors gegants: 31.200 euros. Vestit de la núvia: 6.000 euros. Invitacions: 36.000 euros. Perruquería i maquillatge de convidats: 540.000 euros. Transport de convidats: 25.800 euros. TOTAL : 21.419.000 euros. 3.564 milions de ptes.
UN BON CONVENI COL·LECTIU PER A LA CASA REIAL
Mentre en moltes empreses del país, els treballadors veuen minvat el seu poder adquisitiu amb increments salarials per sota de l'IPC, la partida que els Pressupostos Generals de l'Estat destinen a la Casa Reial aquest any s'ha vist incrementada en un 4% per sobre de l'IPC.
Dels 7.224.390 euros que es van destinar en els Pressupostos de l'any 2003, perquè el Rei disposi d'ells "lliurement" per al sosteniment de la seva família i la seva casa, s'ha passat en el 2004 a 7.512.970 euros. És a dir 288.980 euros d'increment. Si bé tal quantitat, encara que pot ser un bon regal per als nuvis a compte de l'erari públic, sembla totalment insuficient i ni s'apropa al que al final serà el cost autèntic de l'esdeveniment.
Els 200 milions de pts assignats a la casa Real en 1980 deurien haver-se incrementat en l'IPC, el que suposaria ara 838 milions de pts, i no els 1.250 milions actuals. Així no haurien de "pidolar" iots, palaus i Bentleys als amics per a poder viure sense renunciar als dry martinis.
¿És o no és un bon conveni? Per si no arriben a final de mes, Juan Carlos compte amb dues ajudes de cambra per a vestir-li pels matins i la Reina, amb dues donzelles. En total, incloent als guàrdies, xofers i fins al vetllador dels gossets, unes 160 persones treballen a la Zarzuela. Però la major part és personal funcionari i els seus sous corren a càrrec del ministeri d'Administracions Públiques.
Les despeses dels viatges, recepcions i actes oficials també es paguen a part, fora del pressupost de la Casa. Altres menudeses, com el manteniment de l'iot Fortuna o del Palau Reial, corren a compte de Patrimoni Nacional, organisme autònom dependent del ministeri de la Presidència del Govern.
LA MONARQUIA ÉS DE DRETES... PER DEFINICIÓ
Els amics del rei són i han estat poderosos. Per això dir que el rei és de tots els espanyols és fals.
La monarquia per definició és de dretes, i si no vegem amb qui es tracta i tractat.
Ruiz Mateos va contar -en diverses ocasions i a més d'un- que havia aportat diners a la Casa Reial.
També havia fet transferències importants des de Nova York. D'aquestes operacions sí conserva els papers. I això sí va preocupar a la Casa Reial quan, després de l'expropiació de Rumasa, Ruiz Mateos, pròfug de la justícia, fugit a Londres, va voler utilitzar-los per a pressionar i que el monarca no li deixés llençat. El Fiscal General de l'Estat li va acabar acusant d'un delicte d'injúries al Cap de l'Estat. Al final, l'Estat va preferir oblidar el tema i va arxivar la causa basant-se en tecnicismes.
Altres amics han estat, Mario Conde, Manuel Prado y Colón de Carvajal i Xavier de la Rosa processats i empresonats.
Alfonso Armada, militar colpista del 23-F, jutjat i condemnat, que fins poc abans d'aquesta data era cap de la Casa Real i íntim amic de la reina.
¿PROBLEMES D'HABITATGE?
Milions de treballadors es passen la vida ofegats econòmicament per a pagar el seu habitatge.
Els reis no tenen aquest problema tan plebeu. La Zarzuela, que era en origen un petit xalet per a les caceres dels últims Borbó, va ser elegit per Franco per a residència dels prínceps per la seva proximitat al Marró. La nova superfície construïda ocupa 2.660 metres quadrats en la planta principal i 1.540 en la planta semisoterrani. En total, 4.200 metres units per túnels a la part antiga. ¿Perquè caminar-se amb estretors?
ACCIDENTS DE "TREBALL" DE LA REIALESA
7 treballadors per jornada laboral, van morir a Espanya l'any passat. Però la casa reial també sofreix amb nosaltres. Són incomptables els accidents de treball del Rei esquiant, amb moto, muntant a cavall o en el seu iot. Pobre, qualsevol dia se'ns mata i és que els rics també sofreixen.
LA TRAJECTÒRIA "DEMOCRÀTICA" DELS BORBÓ
El primer Borbó que va arribar el poder a Europa va ser Enrique IV de França. Ell, que era protestant, es casa en 1.572 amb Margarida de Valois, catòlica, a París. L'endemà passat l'altre són passats a degolla prop de dues mil protestants, en la "Nit de San Bartolomé". En la resta de França serien assassinats mes de deu mil. Enrique no mou un sol dit pels seus seguidors. Ells moren. Ell es passa al catolicisme. Sis anys després, torna al seu regne i torna a abraçar la religió protestant.
En 1593 Enrique té possibilitats d'ésser de nou el rei de França. L'únic impediment és la seva religió. No importa, abjura del protestantisme: París bé val una missa diuen que va dir, mostrant el seu mes absolut menyspreu i infidelitat cap a la seva religió i la dels seus súbdits.
Felipe V.- El primer Borbó a Espanya, naixia en Versalles. en l'any 1683 , va ser imposat amb l'ajuda de l'exèrcit francès, - a pesar dels "drets" del Arxiduc Carles d'Àustria- amb una guerra de més de catorze anys que va arrasar Aragó, València i Catalunya. Guerra que va implicar a França contra Anglaterra i Àustria. Felipe es queda amb el tron mitjançant el tractat de Utrecht però Espanya perd, entre altres territoris, Milà, Nàpols, Sardenya, Països Baixos, Menorca (després recuperada) i Gibraltar ("el Penyal Espanyol" és un dels costos d'assentar als Borbó). En 1724 va renunciar al tron per desequilibris mentals. També va promulgar la Llei Sàlica.
Carlos IV.- En 1808 es va amotinar el poble contra ell. Va abdicar en favor de Napoleó, traslladant-se a França amb la família real.
Fernando VII, fill de Carlos IV i María Luisa de Parma. Rei d'Espanya de 1812 a 1833. Va viure a França durant la Guerra de la Independència. Des d'allí i al costat del seu pare no dubtaven a enviar felicitacions a Napoleó per les seves victòries, i proclames al poble perquè acceptessin a José I.
A la volta de l'exili va restablir l'Absolutisme i la Inquisició. Gens mes trepitjar sòl espanyol va derogar la Constitució de Cadis de 1812, i realitza una tremenda repressió contra tots els seus redactors o defensors (7.000 execucions i més de vint mil deportacions).
Es van repetir els aixecaments del poble que sempre va ofegar en sang. El general Riego en 1820 li va obligar a jurar la constitució de 1812. "Marxem francament i jo el primer per la senda constitucional" va dir. Dos anys després, nova traïció, demana ajuda a França que envia un exèrcit de 130.000 soldats (els Cent Mil fills de Sant Lluis) que envaeixen Espanya i deroguen la Constitució.
Va ser sens dubte u dels reis més odiats.
Alfonso XII, neix a Madrid en 1857 i mor en 1895. En les cròniques del seu temps s'ignora qui va ser-hi el pare, pels repetits amants de la seva mare Isabel II. Viu en l'exili de 1870 a 1875. Derrotada la I República per l'exèrcit, és declarat rei pel general Martínez Campos en 1875
Alfonso XIII, va néixer a Madrid en 1886 i va morir a Roma en 1941. Va viure les revoltes de Cuba. Filipines i Puerto Rico. Les rebel·lions obreres, les corrupcions i guerres del Marroc van ser les excuses que va aprofitar el General Primo de Rivera per a un nou pronunciament militar per a salvar la monarquia de 1923 a 1931
Aquest any, de forma pacífica, al guanyar el Front Popular les eleccions municipals el rei va fugir amb la seva família a l'estranger.
Juan Carlos I.- Va néixer a Roma en 1938 fill de Juan i de Maria de las Mercedes Borbó. Sense ser hereu natural de la corona, Juan Carlos I passa per damunt del "dret" del seu pare Juan i jura lleialtat a "Los Principios Fundamentales del Movimiento" de la Dictadura. És a dir, Juan Carlos I, és fruit del poder de Franco.
¿Quin va ser el paper de Juan Carlos I el 23.F?. ¿Per què va trigar tantes hores fins la seva aparició pública? ¿Va estar, Juan Carlos mesurant forces? Els especialistes entenen que Armada no s'hagués embarcat en l'aventura, si hagués tingut plena certesa en la vocació democràtica del Rei.
LA DOBLE MORAL BORBÒNICA
Cadascú pot fer amb la seva vida sexual el que estimi oportú, sense coaccionar ni extorquir a ningú. Però, mentre els borbons imposaven una moral religiosa i sexual repressiva als seus súbdits, ells l'hi muntaven de cinema. A més en sentit literal. Vegem dos exemples.
L'escriptor català Román Gubern, president de l'Associació Espanyola d'Historiadors de Cinema parla de la "sempre coneguda i curosament silenciada" debilitat del rei Alfonso XIII pel cinema porno en l'Espanya clerical i conservadora de començaments del segle XX. Tot està perfectament documentat i se sap que Alfonso XIII no només pagava per elles, sinó que de vegades, suggeria alguns arguments de pel·lícules perquè els productors els desenvolupessin.
Fa poc, el productor José Luis Rado i el periodista Sigfrid Monleón van descobrir ocults en un arxiu tres curts datats entre 1920 i 1926, titulats El ministro, Consultorio de señoras y El confesor. La Filmoteca de la Generalitat Valenciana es va encarregar de la seva restauració. Segons les seves investigacions, el Comte de Romanones, actuant en nom de l'Alfonso XIII, va encarregar els curtmetratges als germans Ricardo i Ramón Baños, amos de la productora barcelonina Royal Films.
María Luisa de Parma esposa de Carlos IV va tenir diversos amants. El més famós és Godoy que en poc temps va passar de simple guàrdia de corps a primer ministre plenipotenciari.
Hi ha historiadors que consideren la branca borbònica espanyola extingida en Carlos IV ja que es creu que els seus hereus en realitat són fills de Godoy. Goya ho ha retratat perfectament en el seu quadre "La família de Carlos IV" conegut com la semblança maleïda ja que pinta als dos descendents del rei amb els mateixos trets de Godoy.
BORBÓ EN L'EMPRESA
Segons la prestigiosa revista nord-americana Forbes, la família real d'Europa més rica és l'holandesa, amb un patrimoni (propietats i negocis) estimat en 4.520 milions d'euros (752.000 milions de pessetes), un 26,6% més que la Casa Real britànica. En l'espanyola es desconeixen, tant la fortuna privada del Rei, com els negocis que té o empreses en les quals participa.
La buidor legal permet als membres de la família real espanyola treballar en empreses privades o muntar negocis amb ànim de lucre.
No els afecta el règim d'incompatibilitats. De la resta sabem una mica.
Jaime de Marichalar, espòs de la infanta Elena de Borbó.- És membre de la comissió executiva de Portland Valderrivas. Empresa pertanyent a Foment de Construccions i Contractes (FCC), presidida per Marcelino Orella Aguirre.
A més, presideix la Fundació Winterthur, del grup assegurador del mateix nom, integrat en el grup Crédit Suisse.
Iñaki Urdangarín, marit de la infanta Cristina.- Membre del Comitè Olímpic Espanyol. És director de Planificació i Desenvolupament per l'empresa Octagon Esedos, SL, la divisió de màrqueting de la multinacional Interpublic, de la que és conseller José Luis Samaranch germà de Juan Antonio Samaranch, que va ser president del Comitè Olímpic Internacional i president de La Caixa.
Cristina de Borbó i Grècia.- Filla menor dels Reis d'Espanya treballa com autònoma, des de 1992, en la Fundació La Caixa.
Pilar de Borbó i Borbó.- Germana del Rei Juan Carlos. És presidenta i consellera delegada de Labiernag 2000, SA., societat d'inversió mobiliaria de capital variable de la qual són consellers els seus fills Bruno i Simonetta. També és administradora única de San Jacobo, SL, i consellera de Plus ultra Assegurances, Plus Ultra Vida, de l'agència de viatges Voga, SA. i de Vendome LG Ibèrica.
Carlos de Borbó-Dos Sicilias i Borbó-Parma.- Primer germà del rei Juan Carlos. És conseller i accionista de Grupo Dragados, Immobiliària Urbis, Cepsa, Viatges Marsans i de Societat Espanyola del Acumulador Tudor. Presideix la societat familiar Dehesa de la Higuera, SA, que es dedica a l'explotació i cultiu de finques rústiques.
Teresa de Borbó-Dos Sicilias i Borbó-Parma.- Primera germana del rei Juan Carlos. Presidenta de San Dimas, SL, societat immobiliària.
I així un llarg etc.
LA FORMA DE GOVERN
Sabem que la monarquia gaudeix de suport entre la població. Almenys aparentment. També sabem que les campanyes dirigides pels mitjans de comunicació són responsables d'això. I mes responsable encara la falta de llibertat d'expressió per a informar i opinar sobre la monarquia.
També sabem que el nivell de desenvolupament humà d'un país no se mesura tan sol per elegir entre monarquia o república, doncs sota aquesta forma de govern també ha hagut tirania. Sinó i principalment, per la igualtat econòmic-social i pel nivell de participació i incidència dels ciutadans en la causa pública. La democràcia directa que anteposem els llibertaris enfront de la democràcia delegada de monarquies parlamentàries o repúbliques.
Però el que si afirmem és que la monarquia és un quist del passat feudal en les societats modernes, per molt parlamentària que aquesta sigui.
NOMÉS ELS SÚBDITS NECESSITEN REIS
Font: Rojo y Negro Digital
www.rojoynegro.info/2004 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La impunitat de la monarquia espanyola
|
|
per Erzoto |
23 mai 2004
|
L'unica modernització digna d'aquest nom de les monarquies es la Republica, qualseval altre consideració, etc... es intoxicació, manipulació amb clara intenció de confondre la opinió dels ciutadans.
Menys bodas reials i més pressuposts socials!
Lo breu dos vegades bó. |
|
REPUBLICA DE PANTALLA
|
|
per Jenaro Villamil |
23 mai 2004
|
*La televisión mexicana y las fábulas monárquicas.
*La corona española después del aznarismo.
DOS REINAS DE utilería rompen el protocolo y se lanzan patadas karatecas para pelear por un refresco de lata con sabor a manzana. Mujeres "como Letizia" son felices no porque encontraran al príncipe de sus sueños, sino porque ya tienen la pastilla eficaz para enfrentar la colitis o la mejor toalla íntima que las salve de apuros sociales. Un parque acuático, un banco español, las infaltables papitas, refrescos de cola y todo el despliegue mercantil que recuerdan el infaltable papel doméstico de la mujer, sincronizados con la lectura del apóstol San Pablo y el sermón del cardenal Rouco Varela en La Almudena, se sucedieron en la pantalla al ritmo de más de 10 telecomerciales cada cuatro minutos durante el maratón de la boda.
EN PARALELO, LOS comentaristas de la televisión mexicana desplazados hasta Madrid, como otros tantos 4 mil 878 periodistas de 450 medios de comunicación (de los cuales 70 por ciento forman parte de la industria mediática española), intentaron convencer al desvelado auditorio de que estábamos en presencia de "un momento histórico", que "la vieja Europa" se "vistió de gala" y que "el aguacero monumental" que no sabe de inversiones millonarias en este largo espot no afectó los diseños Pertegaz de la novia ni los de los otros modistos de marca que vistieron a los 345 exclusivos invitados.
LA DIMENSION REAL de la ceremonia de la boda del príncipe heredero a la corona española fue un pretexto más para saturar la pantalla mexicana con comerciales, movilizar a la nostalgia aristocrática con el estilo propio del culebrón tipo Marimar y recetarnos tiesas crónicas sobrevendidas desde semanas antes con frases cursis y superlativos de cajón ("no hay duda de que en el caso de Felipe y Letizia triunfó el amor verdadero", "espléndida", "bellísima", "vestido espectacular" y el largo etcétera). En realidad, hubo más de circo fallido y nada de pan para el espectador mexicano que durante los tres meses ha padecido el guión de los videoescándalos, la teleguerra sucia y ahora el acoso judicial al jefe de Gobierno capitalino, que ha osado permanecer en los índices demoscópicos a pesar de todo el empeño legionario por bajarlo de la carrera sucesoria.
La boda y los medios españoles
--------------------------------------------------------------------------------
EN EL TERRENO español, la boda se convirtió en una clara demostración de los dos polos que dominan el ambiente televisivo después del crudo cisma político que detonaron los atentados del 11 de marzo y el final del aznarismo: por un lado, el brote imparable de programas de cotilleo, la frivolidad y el nada oculto provincianismo que descifró cada ingrediente del banquete de la boda y discutió la iluminación efímera con colores pastel en los edificios emblemáticos de Madrid; por otro lado, el debate aún no generalizado sobre el futuro político de la monarquía española que ha jugado un papel clave en los momentos más difíciles de los 25 años de la transición española (incluyendo la intervención del rey Juan Carlos el día de los atentados y su nada disimulado distanciamiento de la estrategia de manipulación informativa del aznarismo). Si bien la corona española se ha ganado una clara legitimidad en este cuarto de siglo, no está exenta de los embates por transformarla en un decorado insulso y maleable, de acuerdo con los intereses políticos de un sector de la derecha que la ve también con desconfianza.
LA MONARQUIA ESPAÑOLA, como muchas otras instituciones españolas, apenas está saliendo del periodo de instrumentalización aznarista en los medios públicos. Un reporte del Consejo Provisional de Informativos de Radio Televisión Española (RTVE), fechado el 12 de abril de 2004, da cuenta de cómo la censura del gobierno del Partido Popular también llegó a los programas del corazón y de cotilleo social cuando se trataba de abordar temas relacionados con los miembros de la casa real. El reporte menciona, por ejemplo, que fue cesada la directora de programas de RTVE, María Jesús Chao, después de que en la emisión de Por la Mañana ofreció las declaraciones del rey Juan Carlos, quien anunció el embarazo de la infanta Elena. Otro caso que documenta este organismo formado por los propios trabajadores de la televisora pública española menciona que cuando el programa Gente ofreció una información sobre el torero Francisco Rivera Ordóñez, se incluyó un plano general de seis segundos de duración, en el cual el diestro brindaba el toro al rey. "Don Juan Carlos iba de paisano y, en medio del tendido, era realmente difícil identificarlo. Pese a ello, ese plano desencadenó la ira del director general, quien consideró que había una confabulación contra él", señala el reporte.
EL CONSEJO PROVISIONAL recomienda que "el tratamiento de las actividades públicas y privadas de la casa real y de los miembros de la familia real debe atenerse a unos criterios claros, basados en las normas y principios básicos de programación, y que deben ser desarrollados en un futuro libro de estilo. La cuestión requiere un debate profesional".
POR SUPUESTO, EL debate abierto aún no se ha dado. La boda se convirtió, en medio de un incipiente "segundo destape" comunicativo en España tras el cambio de gobierno, en un tema que lo mismo sirvió para la chabacanería que para expresar con mayor permisividad posiciones difíciles de escuchar en la televisión española durante la era del aznarismo. Por ejemplo, el programa Crónicas Marcianas, de la cadena Telecinco, se dedicó en algunas emisiones a burlarse e ironizar del boato circundante de la boda. En la mesa de debate matutina del programa La Mirada Crítica, de la misma televisora, varios comentaristas se asumieron como "boda-escépticos" y se quejaron por la afectación a la vida cotidiana que provocaba el suceso, la exclusión de la propia sociedad española de un acontecimiento destinado prácticamente para la contemplación televisiva. Por supuesto, en otros programas, incluso de la propia TVE, se dedicaron 100 días a comentar los detalles más insulsos y banales de la ceremonia.
EN ESENCIA, NINGUN medio español, impreso o electrónico, estuvo exento de la saturación del tema, que acabó por provocar hartazgo en no pocos sectores de la sociedad. Las exageraciones se dieron hasta en medios considerados serios. En otros casos se orientó el debate hacia la discusión sobre la modernización de la monarquía. En el suplemento dominical del 16 de mayo del periódico El País, la redacción consideró que "el matrimonio del príncipe Felipe y Letizia Ortiz es el tema del año por sus implicaciones en el destino colectivo de 40 millones de españoles", y calificó el suceso como "la boda de todos", por ser un enlace que no está sometido "a las viejas leyes de la corona, sino a la Constitución y a la democracia". El periódico catalán La Vanguardia publicó el miércoles 19 de mayo que la prensa europea "dedica ya gran atención a la boda del príncipe y Letizia Ortiz, con abundante información a pocos días de la ceremonia".
UNA SOMERA REVISION de los medios europeos revela que, si bien algunos destinaron reportajes y emisiones especiales, no se desbordaron en la cobertura ni se registró la saturación que privó en los medios de España y América Latina. Los medios europeos no le destinaron a la boda ni la décima parte del espacio y de los días relacionados con los atentados y con las elecciones del 14 de marzo, relación inversamente proporcional a lo que sucedió con buena parte de las televisoras latinoamericanas, en especial, la mexicana.
EN GRAN BRETAÑA y Estados Unidos la boda no opacó el debate creciente sobre las torturas en Irak, salvo en los medios sensacionalistas británicos, acostumbrados al chismorreo de las familias reales.
EL SEMANARIO ALEMAN Der Spiegel apostilló así su visión de la boda: "La monarquía ibérica, antaño la esencia del más tenebroso absolutismo, aterriza en el siglo XXI". Y el periódico francés Le Monde, en un reportaje especial sobre el enlace editorializó: "Felipe se convierte, paradójicamente, en un heredero tan poco atado a las tradiciones dinásticas y con tendencias tan plebeyas que podría pasar por republicano".
POR LO PRONTO, la fiesta efímera demostró que las monarquías se han convertido cada vez más en un espot publicitario. Hace 98 años, cuando se celebró en España la boda de Alfonso XIII con la sobrina del rey inglés Eduardo VII, la reina Victoria Eugenia, se registraron varios atentados que anunciaban la futura espiral de violencia que dominó el país. Ahora, la industria mediática encapsuló a la monarquía española en un guión publicitario, y los atentados, ocurridos hace tres meses, no acabaron con la casa real sino con el intento dinástico del aznarismo.
jvillamil ARROBA jornada.com.mx |
Mira també:
http://www.jornada.unam.mx/2004/may04/040523/004a1pol.php?origen=index.html&fly=1
|
|
La lluvia opaca la fastuosa "boda real"
|
|
per ARMANDO G. TEJEDA |
23 mai 2004
|
Miles de personas vitorearon a los novios; hubo banderas republicanas en Madrid.
..."Precisamente el altísimo costo del enlace provocó las críticas de diversos sectores de la izquierda, si bien la lluvia también afectó la concentración opositora efectuada en la madrileña Plaza del Dos de Mayo, a la que acudieron unas 150 personas. Los asistentes, ataviados con banderas republicanas, entonaron el Himno del Riego, símbolo del bando republicano durante la Guerra Civil, al tiempo que gritaron consignas contra la boda: "¡España, mañana, será republicana!" o "¡menos monarquía y más gastos sociales!" o "¡democracia con reyes, porsche con bueyes!" o "¡El rey no da golpe desde el 23-F!".
Los manifestantes fueron estrechamente vigilados por un dispositivo policial un tanto exagerado, pues parecía que había más agentes antidisturbios que republicanos indignados por el dispendio del enlace. En Rivas-Vaciamadrid, la localidad madrileña donde vivía Letizia Ortiz, se efectuó un concierto de Fermín Muguruza, organizado por la Red Zapatista..." |
Mira també:
http://www.jornada.unam.mx/2004/may04/040523/040f2con.php?origen=index.html&fly=1
|
|
|
