Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Aquí es tortura (carta)
18 mai 2004
Una carta publicada avui
Una felicitació per a Xavier Ros, de Banyoles, per la seva carta amb aquest títol, i felicitació també a «El Punt» per publicar-la.

Sobretot quan diu (parlant de les tortures de l'Iraq):
«Però encara hi ha una cosa pitjor: en aquest Estat es tortura. I aquests polítics escandalitzats pel que està passant a l'Iraq ho saben.
Aquí es tortura. Encara que ells diguin no haver-ho vist mai. Però aquí els torturadors i els seus responsables són prou llestos i professionals per amagar-ho. Si ningú ho veu sempre ho poden negar. És el que fan. Amb tota la mala fe possible van crear una llei (la llei antiterrorista) que permet detenir una persona fins a 10 dies, sense que ningú la pugui veure (...)
Si realment estan en contra de la tortura que aboleixin aquesta injustificable llei i apliquin els diferents protocols que ja existeixen per prevenir la tortura. (...)»

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Aquí es tortura (carta)
18 mai 2004
no conec en xavier ros però sé que és una de les persones que han donat suport a la CUP des del primer dia que es podia signar. Supose que la carta dirà el que moltes persones pensem des de que va aparèixer el tema d'Irak a la premsa i tothom es ficava les mans al cap
Re: Aquí es tortura (carta)
18 mai 2004
I a mes de torturar amb les autoinculpacions aconseguides per mig de les tortures s'esta condenant als presos politics a 30 anys de preso.
El maltrato a prisioneros era "rutina", dice Lynndie England
18 mai 2004
Lynndie England, una de los siete soldados estadunidenses que enfrentará corte marcial por maltratos a prisioneros iraquíes en Abu Ghraib, aseguró que las vejaciones era rutina, informó hoy The New York Times.

England aseguró que las las fotos de los prisioneros torturados fueron tomadas por diversión. "Creíamos que se veían graciosos así que se les tomaron las fotos", aseguró la soldado que aparece en una de las imágenes con una correa a la que está atado del cuello un prisionero iraquí.

http://www.jornada.unam.mx/2004/may04/040517/026n2mun.php?origen=mundo.p
Re: Aquí es tortura (carta)
18 mai 2004
�La Guàrdia Civil ens ha sotmès a tortures durant cinc dies� - “M'han fet passejar de quatre potes, nu, amb una bossa al cap i el cos ple de blaus" - "Els únics llaços d'Egunkaria són amb els seus lectors; no ens sotmetem als dictats d'ETA"

Martxelo Otamendi va sortir ahir a dos quarts de deu de la nit de la presó de Soto del Real amb Luis Goya i Immaculada Gomila. Cansat, sense afaitar i també sense els cordons de les sabates, però ben vestit com en ell és habitual, va ser rebut entre aplaudiments pels seus tres germans i per una vintena de redactors d'Egunkaria. Però quan va explicar el que havia passat durant cinc dies va esclatar en plors en diverses ocasions. Instants després va concedir una entrevista a l'AVUI en què denuncia tortures i nega els suposats vincles del diari amb ETA.

F.C Com han estat aquests cinc dies de presó incomunicada?
M.O. Molt durs. Segons els testimonis que he recollit de companys meus a la presó i el que he vist a l'Audiència Nacional, hi ha casos com el de Xabier Alegria, a qui han practicat la tortura de la bossa segons m'ha explicat ell, o Juan Mari Torrealdai [president del consell d'administració], una eminència de la cultura basca, que ha estat colpejat en innombrables ocasions. I jo mateix he rebut dues sessions de bossa... El tracte ha estat d'un nivell que ens van arribar a dir durant els interrogatoris que Martín Ugalde [l'octogenari president honorífic de l'empresa editora] havia mort durant l'escorcoll de casa seva.

F.C. Els han torturat, doncs...
M.O. Efectivament, el tracte ha estat absolutament cruel. És increïble que hi hagi aquestes foscors i ombres d'il·legalitat en algunes institucions públiques i que gent que s'emparen en la força ens tractin com ens han tractat a nosaltres. No val per a res el dret, la Constitució o negar-se a declarar. Ni per als periodistes, que podem comptar amb el secret professional, perquè tot i que el jutge Del Olmo m'admetia les apel·lacions a no revelar les meves fonts, quan més cops ho feia durant els interrogatoris més flexions em feien fer. A les cel·les de la Guàrdia Civil hi ha una total impunitat. Per aquest túnel negre m'hi han fet passejar de quatre potes, nu, amb una bossa al cap, el cos ple de blaus i he fet més flexions que els jugadors del Barça a principi de temporada.

F.C. L'acte del jutge afirma que 'Egunkaria' estava directament controlat per ETA. Què en pot dir d'aquests presumptes llaços?
M.O. Això és fals. Els únics llaços que nosaltres tenim són amb els nostres lectors, que cada matí van al quiosc a comprar Egunkaria i amb els quals treballem dia a dia per normalitzar l'euskera. I vull agrair a tots els companys que fan Egunero que hagin tingut la capacitat de fer-nos sortir cada dia al carrer perquè estiguem amb la nostra gent al quiosc i seguim sent el referent de la premsa en euskera.
F.C. Però la línia editorial d''Egunkaria' la marca ETA?
M.O. Egunkaria no se sotmet a la voluntat de ningú perquè és un mitjà independent i plural. Ni tampoc se sotmet a la voluntat o els dictats d'ETA.

F.C. Quines sensacions té després de conèixer el rebuig majoritari de la societat basca al tancament?
M.O. Ja sabem que dissabte hi va haver una manifestació multitudinària a Sant Sebastià, i són importants tots els que s'han mobilitzat a Euskal Herria donant suport al carrer per garantir que el nostre país pugui seguir comptant amb un diari en euskera, com fins ara.

F.C. S'ha dit que el tancament és un atac a la llengua basca...
M.O. És un atac contra la dignitat d'un país, perquè no és possible que la Guàrdia Civil s'endugui el nucli dirigent d'un diari i el sotmeti a això. Hem d'acabar amb aquestes pràctiques pinochetistes.

F.C. Als Països Catalans també s'han multiplicat les mostres de solidaritat des d'àmbits socials, professionals i polítics...
M.O. Doncs vull enviar des d'aquestes línies del diari AVUI el meu més sincer agraïment als qui des dels Països Catalans o d'altres parts d'Europa s'han mobilitzat en favor de la llibertat d'expressió. M'alegra que a Catalunya hagi estat així. Fa poc vaig estar amb periodistes catalans i m'agrada veure com, de forma intensa, tenim punts de solidaritat.

F.C. ¿Martxelo Otamendi seguirà sent director del diari?
M.O. No ho sé, perquè ja duc tres sumaris, aquest i dos de Garzón, i acabaré atenent els jutjats i no dirigint un diari.
Re: Aquí es tortura (carta)
19 mai 2004
Bé no conec en Xavi, però a mi i a d´altres companys ens han torturat les Forces d´ocupació per defensar la Terra. I no votarè la CUP.
No hi ha cap relació entre estar en contra la tortura i votar CUP. És el tipic comentari infantil per fer sortir la paraula CUP a Indimedia, tactica tant ruin com lamentable i sinó comprova-ho en el següent missatge.
Re: Aquí es tortura (carta)
19 mai 2004
CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP,
CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP, CUP.
Si o en tens prou et pots pintar la casa amb la paraula CUP. Espero que així deixi de sonar aquesta paraula a internet sense cap altre inteció de fer procelitisme i partidisme sense projecte!
Sindicato Sindicat