|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
“Aznar i Bush van donar el Colp d'Estat, esperem que Zapatero no segueixca aquesta via�
|
|
|
per PUBLICAT A L´AVANÇ |
16 mai 2004
|
|
Entrevista a David Velásquez dirigent polÃtic i estudiantil veneçolà , membre del Partit Comunista, del Front Bolivarià d'Estudiants i de l'òrgan de coordinació dels moviments que donen suport el govern de Chávez: el Comando Ayacucho. En el marc de la segona Trobada Estatal de Solidaritat amb la Revolució Veneçolana, que s'ha celebrat els dies 14, 15 i 16 de maig a Granada i que ha reunit a col•lectius bolivarians de tot l'Estat espanyol, s'ha realitzat aquesta entrevista. El dirigent popular parla sobre el paper dels governs espanyol i nordamericà en la desestabilització, aixà com sobre la situació veneçolana en el context de la lluita pel petroli mundial i la guerra de L'Iraq. Una de les lÃnies preferents és que “el primer poder que deu tenir el poble és el coneixementâ€?, prioritzant l'educació i la cultura. |
David Segarra / L’Avanç / Granada
Fins que punt va ser important la participació dels governs d'Aznar i Bush en el Colp d'Estat i en la desestabilització?
Mira, una de les anècdotes més gracioses és que la pròpia banda presidencial que va utilitzar Carmona va ser feta a Madrid. Al colp el que es va produir és la confluència de diversos sectors econòmics espanyols que van donar suport immediatament al colp i el govern de Carmona el breu. Però no sol ho van recolzar en aquest instant, sinó que el govern Aznar de la mateixa manera que va tenir una polÃtica seguidista a l'Iraq en el cas veneçolaà va succeir el mateix. va haver relació amb l'oposició, amb empresaris i militars, a més de que els grans mitjans com El PaÃs o El Mundo van llançar una campanya de desprestigi contra el govern, ridiculitzant al president Chávez amb titolars com “ja s’ha anat el boigâ€?. Aquesta campanya ve ja dels llaços que l'expresident Carlos Andrés Pérez manté amb sectors polÃtics i econòmics espanyols. Nosaltres hem denunciat després de la recent detenció de paramilitars i el decomÃs d'armes i explosius, que hi ha un pla conspiratiu internacional contra Veneçuela. I no es tracta de la invasió militar, sinó que el que tracta és de crear un clima de confrontació i inestabilitat, mitjançant el terrorisme, que permeteixca sostenir la campanya internacional. El canvi de govern a l'Estat espanyol pot suposar la possibilitat que s'obriguen noves relacions de major respecte i millor convivència. Però cal tindre en compte que el PSOE és membre de la Internacional Socialista i Acció Democrà tica (de l'oposició) també ho és. Des d'aquesta Internacional s'han promogut actuacions contra el govern bolivarià . No pensem que Zapatero es vaja a convertir en “chavistaâ€?, però sà pensem que la situació polÃtica actual li obliga a una nova forma de relació entre els governs, més apegada a les lleis internacionals. El que sà ens preocupa és la col•laboració militar amb Colòmbia, especialment en la frontera veneçolana, ja que augmenta la guerra i el paramilitarisme, aixà com accions de provocació. Però malgrat els intents per aïllar-nos, la situació de Brasil, d'Argentina i d'altres països d'Amèrica Llatina ho han impedit.
Com afecta a Veneçuela, la guerra a l'Iraq?
Ens afecta directament ja que es va intentar vincular al govern de Sadam i les seves armes de destrucció massiva amb el nostre govern. També se'ns va incloure en l'Eix del mal llatinoamericà , al costat de Cuba i les FARC. Però nosaltres sempre ens hem manifestat contra el terrorisme, i fins i tot hem sol•licitat l'extradició de dues dels responsables dels atemptats contra les ambaixades d'Espanya i Colòmbia que actualment viuen als Estats Units. Però no han accedit. I precisament eixe paÃs que es declara defensor dels drets humans i la democrà cia, està perdent la seva credibilitat amb les imatges de les tortures que estan arribant. Nosaltres demanem que acabe l'ocupació, basada en falses excuses.
Com és el paper de l'exèrcit? Segueix havent perill de colp militar?
El paper dels generals que van participar en el colp d'abril és producte d'una realitat de les relacions militars d'Amèrica Llatina, formades en l'Escola de Les Amèriques i forjades en una concepció de la seguretat nacional basada en els interessos exteriors d'Estats Units. Però durant els fets del colp d’abril l'exèrcit va demostrar que està compromès amb la democrà cia i amb el procés revolucionari. Això s'ha anat ratificant en els fets posteriors. La nova concepció de seguretat militar no és la d'una força d'ocupació del seu propi poble sinó la de la participació en el desenvolupament del paÃs. Per exemple amb els plans de construcció d'habitatges i dels plans de desenvolupament ferroviari, de la distribució d'aliments i del creixement econòmic.
Quines millores i canvis ha portat el procés bolivarià a la societat?
La societat veneçolana està canviant molt si tenim en compte que en una societat amb un 80% de pobresa, avui tenim menys del 60%. El poble, a més, té un nivell de participació polÃtica com cap altre poble, perquè té un compromÃs permanent amb la Constitució com pla estratègic de desenvolupament. L'objectiu principal és crear un estat de justÃcia social. I això es construeix amb els Consells Locals de Planificació Pública i amb la participació popular per al control de l'Estat, aixà com amb la gestió de les comunitats de les polÃtiques municipals a través del pressupost participatiu. Es manifesta també en la campanya d'alfabetització: hem alfabetitzat en sis mesos a un milió de persones i estem plantejant-nos erradicar totalment l'analfabetisme a molt curt termini. De fet el 15 de juny, la UNESCO farà un reconeixement a Veneçuela pel seu paper en la lluita contra l'analfabetisme i per la inclusió de mig milió de joves en els plans universitaris a partir de setembre. Una de les lÃnies fonamentals de l'acció de govern, com diu la Missió Robinson, és que “el primer poder que deu tenir el poble és el coneixementâ€?, per a tots. També destaquem les polÃtiques de dur milers de metges cubans i veneçolans als barris pobres amb el Pla “Barrio Adentroâ€?. A través del suport a les cooperatives es fomenta altre model de producció econòmic. I per descomptat ens oposem a l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques impulsada per Estats Units. També cal denunciar que per la Llei de Terres han mort ja més de 120 llauradors, assassinats per sicaris i terratinents. Però a pesar d'això segueix el lliurament de tÃtols de propietat i de crèdits. Fins que arribem a l'objectiu de sobirania agroalimentà ria. I el que et deia abans que la democrà cia ha de ser participativa i “protagónicaâ€? ja el poble ho ha assumit. Durant el colp es va veure com el poble va defensar la constitució i el seu vot. La classe obrera va ser la que es va mobilitzar durant el colp petrolier. I també els joves, les dones i els indÃgenes, ja que la Constitució els va reconèixer per primera vegada els seus drets. L'enfrontament amb el nostre enemic, que és l'imperialisme nord-americà va a seguir durant un temps, però el president ja li va llançar una aposta: a veure qui dura més si Chávez en Miraflores o Bush en la Casa Blanca. I ja li va guanyar l'aposta a Aznar.
Quins són els objectius de l'II Trobada de Solidaritat amb Veneçuela?
Les plataformes que han sorgit a l'Estat espanyol van realitzar l'any passat una primera trobada a Madrid. Ara han acordat formar una coordinadora permanent de solidaritat amb Veneçuela. Es plantegen plans de treball que busquen fonamentalment estrènyer relacions amb el poble i la revolució, impulsar mecanismes d'informació i comunicació alternatius als mitjans privats, aixà com generar espais d'intercanvi. Et posava el cas de diverses plataformes, com la de Granada, Madrid o Canà ries, per citar algunes, on hi ha un treball permanent de solidaritat. A l'avançar en la coordinació, s'avança en eficiència i capacitat per a contrarestar la campanya que pretén justificar una intervenció a Veneçuela per part del govern nord-americà .
Quin paper tenen els moviments socials de base en el procés polÃtic?
Classe Mitjana en Positiu, El Consell Nacional IndÃgena, les organitzacions estudiantils i juvenils, aixà com el moviment de dones estan molt presents en la participació. A nivell regional els moviments locals també s'han anat sumant al procés. El Comando Ayacucho, que reuneix tant als partits com el Moviment Cinquena República, Pà tria Per a Tots, el PCV i Podem, també agrupa als Cercles Bolivarians i al Front Francisco Miranda de lluitadors socials, és a dir a tota la gamma de moviments que donen suport a la revolució. També dins del sistema educatiu s'han recuperat els espais, i els sectors progressistes són majoritaris en les universitats.
Més informació:
www.aporrea.org |
This work is in the public domain |
