|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
[ Investigació ] Raúl Rivero: periodisme independent o colp d'estat medià tic?
|
|
|
per L'Avanç |
29 abr 2004
|
|
El recentment premiat per la Unió de Periodistes Valencians és un personatge qualificat pels grans mitjans com a “periodista dissidentâ€? i “poeta maleit de la revolucióâ€?. Reporters Sense Fronteres, El PaÃs, Aznar, el Partit Popular, la FAES i el govern d’Estats Units són els seus grans suports. En contra, uns pocs mitjans independents denúncien que Raúl Rivero és un dels centres d’un colp d’Estat medià tic dirigit per la CIA contra Cuba, com els que va sofrir el govern d’Allende i el de Chávez més recentment. Investigant durant mesos per esbrinar allò més fosc i ocult, ens hem trobat amb una inacabable xarxa de finançament i subversió amagades sota el paraigues de l’USAID, NED, Cubanet, Rà dio i Televisió Martà i RSF. Aquest és un gran exemple de com les guerres del futur es guanyen amb la batalla de la informació i el control de les ments i els cors. I com les mentides dels mitjans durant l’11M varen caure, aquesta manipulació del cas Raúl Rivero també caurà . Per això existeix el periodisme independent, per a dir el que altres no s’atreveixen. |
|
Equip d’investigació L'Avanç / València
En l’art de la guerra, escrit aproximadament fa tres mil anys, Sun-Tzu afirm que la millor guerra és la que es guanya sense lluitar contra l’enemicâ€?. És a dir derrotant la moral i la capacitat de combat del contrincant. Va ser Gobbels, el geni propagandista del III Reich, el primer que va aprofitar de manera sistemà tica els avanços tecnològics i els estudis de psicologia per manipular a les masses a través dels mitjans de comunicació. Durant la guerra freda, quan es forjà “l’equilibri del terrorâ€? nuclear, l’enfrontament entre les superpotències, va ser la guerra cultural o psicològica, “tractant de guanyar-se els cors i les ments dels enemicsâ€?. Com la historiadora Frances Stonor Saunders ens va descobrir al llibre “La CIA y la guerra frÃa culturalâ€?, de l’editorial Debate, els Estats Units varen finançar a la dissidència soviètica, però sobretot varen manipular als intelectuals progressistes europeus per tal que defensaren les seues postures gopolÃtiques. Ara, i amb el record dels monstruosos atemptats i les gegantesques mentides de l’11M, ens trobem amb que es vol premiar a Raúl Rivero. Immediatament en tindre coneixement del fet ens vam posar en marxa, buscant en llibres i revistes, però sobretot navegant per internet per tal de descobrir qui és realment Rivero i qui hi darrere seu, quin gran joc es juga silenciosa i secretament. No és d’estranyar que aquells que defensen a Rivero, siguen els mateixos que publicaren que ETA era l’autora dels atemptats de Madrid, o que Sadam tenia armes de destrucció massives o que el colp d’Estat a Veneçuela era un rebel·lió cÃvica. Però el que és intolerable és que els periodistes progressistes es deixen enganyar i manipular per l’extrema dreta de caire colpista. Només per aportar un poc de llum a aquesta época de tenebres medià tiques hem realitzat aquest dossier. No tenim cap veritat absoluta, sols dades que potser colpejaran les consciències i faran reflexionar sobre el paper del periodisme i la difÃcil lluita per mantindre la independència i una visió crÃtica.
Els dissidents del Pentà gon
Quan comencà rem a buscar respostes ens vam donar compte de que els Estats Units tenien desenvolupades des de fa dècades teranyines amb pressupostos sense lÃmit per tal de fomentar la dissidència als països enemics. Camuflats sota ONG i organitzacions d’ajuda al desenvolupament ens hi trobarem amb desenes de grups que compten amb milions de dòlars per tal de portar la democrà cia a Cuba. Clar que poc a poc varem adonarse’n que aquests mètodes no són nous i ja es varen aplicar per desestabilitzar o reconduir a Polònia, Nicaragua, Xile, Brasil, Espanya, Ità lia, França, Veneçuela i moltÃssims més països.
El que descobriren els dirigents nordamericans als anys cinquanta és que per tal de mantindre la façana democrà tica era molt difÃcil donar suport a invasions militars, i si això era inevitable, calia un treball previ d’acondicionament de les consciències col·lectives, de l’anomenada opinió pública. Aixà que a partir d’eixe moment el treball a dur a terme havia de tindre dos camins: el primer basat en l’erosió interna fomentant tant el terrorisme armat com la dissidència aparentment pacÃfica, el segon basat en la manipularció de l’opinió pública internacional per tal de justificar les seues intervencions. En el cas cubà , el terrorisme i l’intent d’invasió han produit més de 3.000 morts. Els més recents, aprofitant la invasió d’Irak, varen ser els segrestos d’embarcacions i fa uns pocs anys els atemptats amb bombes contra hotels. Ara mateix hi han grups terroristes com els Comandos F-4 entrenant-se amb armes de guerra pesades en Florida, Estats Units, de manera pública i notòria, amb gabinet de premsa i web incloses.
En la creació i llançament d’una oposició interna lligada a les posicions nordamericanes els milions invertits són sorprenents. La Rà dio i Televisió MartÃ, lligades a Voice Of America, tenen presupostos annuals que arriben als 30 milions de dòlars. L’agència Cubanet ha rebut en els últims tres anys més d’un milió de dòlars. I sense dissimular un pèl, la Secció d’Interesos Nordamericans a La Havana ha organitzat tallers de “periodisme independentâ€? i ha donat 100.000 dòlars per a la creació de biblioteques independents amb llibres estadounidencs. Però les majors aportacions econòmiques venen de la Fundació Nacional per a la Democrà cia (NED) i l’Ajuda Internacional per al Desenvolupament (US AID). Entre 1997 i 2002 reconeixen destinar 22 milions de dòlars per a provocar un canvi polÃtic a Cuba. El pressupost per al 2003 a Cuba de la USAID és de sis milions de dòlars. Aquests diners van destinat ,segons ells mateixos afirmen, a ONG que “promoguen una transició pacÃfica a la democrà cia a Cubaâ€?. Amb la qual cosa reconeixen que un govern estranger finança la subversió interna per tal de provocar un canvi polÃtic, operació encoberta i obviament prohibida per totes les lleis internacionals. Però això mai ha sigut un problema com s’ha vist a Irak.
Raúl Rivero, l’heroi medià tic
Raúl Rivero, ha sigut condemnat recentment a presó, junt amb altres 75 persones, en el context d’una onada de segrestos i atemptats. Antic membre de les associacions d’escriptors i periodistes oficials, quan va caure el bloc soviètic es decidà a criticar al govern cubà . Però aleshores començà a a lligar-se als interesos d’Estats Units que poc a poc el captaren. Fou contractat pel diari d’extrema dreta El Nuevo Herald de Miami i catapultat a la presidència de la Societat Interamericana de Premsa (SIP), que agrupa als propietaris dels principals mitjans del continent americà i un dels principals suports d’Estats Units durant la Guerra Freda. També es va fer membre del Partit Solidaritat Democrà tica, que dirigeix Humber Matos als Estats Units. Col·labora amb Cubanet, agència de Miami que està finançada pel govern d’Estats Units. Reporters Sense Fronteres, ONG expulsada de l’ONU, també el finança i reconeix que li entregaren 900 dòlars. RSF, El Mundo i El PaÃs l’han covertit en icona del periodisme independent anomenant-lo dissident. L’UNESCO el va premiar amb 25.000 dòlars aquest any, clar que al jurat estaven MarÃa Carmen Gurruchaga Basurto, directora del Primer Café d’Antena 3 Televisión i Marvin Kalb del Shorenstein i el Kennedy School of Government dels Estats units. Per supost Raúl Rivero és amic personal de l’expresident espanyol José MarÃa Aznar i apareix en fotos donant-li la mà . Però quan les coses comencen a posar-se calentes és quan apareix en escena Carlos Alberto Montaner. Condemnat en en Cuba en 1961 per participar en atemptats terroristes amb explosius, es fugà a l’any següent i es va integrar en les forces especials cubanes de l’exèrcit dels Estats Units. En ple franquisme aparegué en Espanya fundant editorials i agències de notÃcies. En 1991 fundà la Concertació Democrà tica amb Huber Matos, lÃder del partit de Rivero. El 22 de març del 2001 Montaner envià una carta a Osvaldo Alfonso a La Havana, en la que diu textualment “Mi querido Osvaldo, un amigo a quien conoces tiene la bondad de hacerte llegar 30 mil pesetasâ€?. I afegeix " Muy pronto te llamarán unos amigos españoles de alto nivel para hablar del Proyecto Varela". Montaner precisa "sugerà cinco nombres para fundar esa nueva idea: Payá, Alfonso, Arcos, Raúl Rivero y Tania Quintero. Va un fuerte abrazo y una revista Encuentro. Carlos Alberto Montaner". Dos dies després apareix un altra carta que diu “Mi querido Osvaldo, un amigo común tiene la bondad de hacerte llegar estos 200 dólares y un recado personal que te dará Raúl. Llámame a España cuando veas esa nota. Un fuerte abrazo, Carlos Alberto Montanerâ€?.
Aquestes dades mai han arribat a ser publicades per les grans corporacions medià tiques que estan lligades pels interesos econòmics i polÃtics. Sense jutjar, ja que no som, ni volem ser jutges, cal explicar l’altra cara, la fosca, de l’heroi medià tic Raúl Rivero. Després podem treure conclusions. La nostra xicoteta aportació és trencar la censura del Pensament Únic i mostrar el que no es pot.
Raúl Rivero ha treballat o col·laborat amb:
Cubanet / Estats Units
Publica els escrits dels “periodistes independents� de l’Associació de Premsa de Cuba, basada en La Havana i envia diners de la USAID als autors. El president de dita associació, Nestor Baguer, era un agent de la seguretat cubana infiltrat que va declarar al tribunal que el portal d’internet Cubanet, radicat a Miami, els pagava a través del sistema de targetes Transcard de Canadà , excepte les sumes majors que arribaven per correu. Cubanet va rebre en 2003 més de 833.000 dòlars de la USAID, aixà com altres quantitats de la NED. Baguer va declar que en la Secció d’Interesos d’EUA (SINA), ell i els seus col·legues rebien instruccions sobre els tòpics a cobrir, tals com l’escassesa de medicaments, el tractament dels pacients i el tractament a les presons. També reben diners de RSF.
Revista De Cuba / Cuba
La revista està també acusada de ser creada i controlada per la SINA. RSF la qualifica de “la primer revista independent privada publicada sobre territori cubà �, però ells mateixos reconeixen que “uns 500 exemplars es vav realitzar en la SINA�. La retòrica utilitzada, és casualment la mateixa que la de Cubanet i la redacció afirma col·laborar amb Radio Martà associada a la Voice of America.
Cuba Press / Cuba
Un certificat de la Secretaria Internacional de RSF, firmat per Robert Menard, s’assegura que “la nostra associació dona suport financer a l’agència de premsa independent Cuba Press. El passat 30 d’agost (1996) RSF va entregar la suma de 900 dòlars a Raúl Rivero, director de Cuba Press�.
Revista Encuentro / Espanya
Montaner és un dels impulsors del trimestral cultural i polÃtic Encuentro de la Cultura Cubana, radicat a Madrid i finaçat per la NED amb 80.000 dòlars durant el 2001.
Periòdic El Nuevo Herald / Estats Units
Societat Interamericana de Premsa (SIP)
Colegio de Periodistas Independientes (CPI )
Asociación de Prensa Independiente de Cuba (APIC)
Ha rebut els següents premis:
Premi Reporters Sense Fronteres - Fundació de França en 1997
Premi Mundial UNESCO/Guillermo Cano a la llibertat de premsa dotat amb 25.000 dòlars.
[ Pròximament publicarem un dossier complet de més 50 pà gines sobre el cas Raúl Rivero i la guerra cultural i medià tica d’Estats Units ] |
Mira també:
http://www.lavanc.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: [ Investigació ] Raúl Rivero: periodisme independent o colp d'estat medià tic?
|
|
per Mast |
29 abr 2004
|
Un deu per la gent de l'avanç. Aquest és el periodisme que necessitem. Gràcies per no fer de jutges sino només de periodistes.
Endavant! |
|
Re: [ Investigació ] Raúl Rivero: periodisme independent o colp d'estat medià tic?
|
|
per valencià del nord |
29 abr 2004
|
|
chapeau |
