Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder
L’home clau dels "negocis" del rei espanyol entra a la presó
26 abr 2004
Manuel Prado y Colon de Carvajal, considerat l’home clau dels negocis del rei d’Espanya i un dels amics més íntims, ingressa avui a la presó de Sevilla per a complir la condemna a dos anys de presó que li va imposar el Tribunal Suprem espanyol per l'operació Wardbase, dins del cas KIO.
Prado, condemnat pel delicte d’apropiació indeguda, també haurà de pagar al Grup Torras una indemnització de dotze milions d’euros.

La sentència considera provat que l’empresari Prado y Colon de Carvajal va ser el dipositari final de 1.900 milions de pessetes que De la Rosa va sostreure de Torras. De Manuel Prado en parla a bastament aquest capítol del llibre ‘Un Rei Cop per Cop’, publicat per Ardi Beltza.

L’anomena ‘l’amiguíssim’, i fa un extens repàs de tots els negocis del rei que gestiona en el seu nom. ‘Un Rei Cop per Cop’ també dedica un capítol al cas KIO, amb qui relaciona directament al rei d’Espanya. Malgrat que viu a Lausana (Suïssa), Prado va ser nomenat reial ambaixador at large, és a dir, sense ambaixada a cap país, però amb un passaport diplomàtic. Aixó li permetía la máxima mobilitat i immunitat internacional, perfecte per fer tota mena de negocis amb discreció.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L’home clau dels "negocis" del rei espanyol entra a la presó
26 abr 2004
"(...)Tot i no tenir una gran agudesa per als negocis, Joan Carles ha sabut envoltar-se tota la vida de bons col·laboradors que l'han ajudat en aquest terreny; igual que uns altres ho han fet en el polític.

Al marge que algunes operacions poc subtils van ser fracassos sonors, en general la cosa no li ha anat malament. L’etapa del Govern del PSOE va ser especialment fructífera. Encara que ell no hi figurés oficialment, els seus amics íntims no es van quedar fora pràcticament de cap gran esdeveniment: Ibercorp, Expo 92, KIO, etc.

Després tot els va explotar a les mans. Però, pel que se sap, no van haver de tornar ni una pesseta.
Amb talent o sense, gairebé sempre utilitzant mecanismes --com veurem- molt simples, Joan Carles ha aconseguit anar amassant al llarg dels anys una "modesta" fortuna personal, amb la qual, com que la seva vida està sotmesa al control de l'opinió pública, no pot fer gran cosa. De totes maneres, l'Estat gairebé li paga totes les despeses.

Però pel que sembla sí que ha tingut la previsió de col·locar-la en bancs estrangers, cosa que no havia fet Alfons XIII i d'aquí els problemes que va haver de patir el seu fill Don Joan. Algun dia, si les coses es torcen a l'Estat i ha de sortir corrents, tant ell com la família tindran les esquenes cobertes amb uns calerons estalviats, dipositats en bancs suïssos, que actualment es calcula que són uns 6.000 milions de pessetes.

(...)Però cap de tots aquests personatges no arriba al nivell d'amistat que Manuel Prado y Colon de Carvajal té amb d monarca. Descendent directe de Cristòfol Colom, Manuel Prado és manco i té 7 anys més que Joan Carles, característiques totes que l'han envoltat d'una certa aura de llegenda als ulls del rei.

Però són molt més que amics. Prado es defineix a si mateix com "intendente general de don Juan Carlos I", o "administrador de los dineros privados de Su Majestad". Malgrat que té la seva residència fixada a Lausana (Suïssa), va ser nomenat per designació reial ambaixador at large, és a dir, sense ambaixada a cap país, però amb un passaport diplomàtic que li permet viatjar amb més llibertat de moviment i més protecció oficial, perquè pugui realitzar gestions a l'estranger en nom del monarca.

(...)Com a home de negocis, ningú no ha pogut distingir mai allò que Manolo Prado fa en nom propi i allò que fa com a administrador del rei, excepte en els casos en què els seus assumptes es van complicar fins a arribar als tribunals. Aleshores, oficialment, sempre és cosa seva i el monarca en queda al marge.

Entre les múltiples i variades activitats que Prado du a terme, actua com a assessor d'empreses, a les quals facilita els tràmits legals necessaris per funcionar a Espanya. Henry Ford II, president de la multinacional nord-americana del mateix nom, el març de 1974 va rebre una afectuosa carta del que llavors era príncep d'Espanya, en què ja recomanava encaridament al seu amic Manuel Prado com la persona adequada per a necessitats d'aquesta mena.

També actua com una mena de secretari personal de Joan Carles per a afers econòmics, ja que redacta cartes amb capçalera de la Casa Reial per demanar diners a entitats financeres o governs estrangers, segons els casos, amb diversos fins.

Demanava diners, per exemple, per salvar la democràcia ajudant a finançar les campanyes electorals de la UCD (com quan va sol·licitar diners a l'Aràbia Saudita, el 1977), perquè poguessin utilitzar les bases espanyoles en les seves operacions militars (com el cas de Kuwait a la guerra del Golf), etc. D'aquests assumptes, n'estava al corrent només en part la resta del personal de la Casa, que més d'una vegada es va sorprendre, sobretot en els temps en què Fernando Almansa era un nouvingut, en rebre el que semblava que eren respostes a cartes que no constaven al registre de sortida.

Almansa llavors es dirigia al mateix monarca per aclarir l'aparent confusió: "Señor, ha llegado una carta del Rey de Arabia Saudí diciendo que en contestación a la carta de mi hermano de fecha tal... ¿Sabe a qué carta alude?" "Sí, sí, no te preocupes, ésa la escribió Manolo Prado".

(...)Al contrari del que va passar amb altres amics, col·laboradors, assessors financers o com se'ls vulgui anomenar, com Javier de la Rosa o Mario Conde, la relació del rei amb Manolo Prado és intocable, com si haguessin signat una mena de pacte de sang capaç de superar tots els mals moments; que no hi falten. El més greu, fins ara, ha estat el de KIO.

Però quan les coses es posen realment lletges, Prado s'acostuma a posar molt malalt. Coincidint amb la fase judicial de l'escàndol "'Tibidabo", en què l'amic del rei estava imputat en una expansió del problema iniciat amb KIO, a mitjan maig de 1999, la malaltia va passar per un de seus episodis més violents a la Clínica de la Luz de Madrid.

Gairebé se'l va donar per mort, però va reviure com ho feia l'au Fènix d'entre les cendres, superà una tromboflebitis i se li van implantar dues vàlvules coronàries. Després de passar uns dies de recuperació a l'Hotet Villamagna, on resideix habitualment quan s'està a Madrid, d 28 de maig va tomar a Sevilla."

Avui mateix ha sortit al telenotícies, on ens han informat que degut a les seves malalties no podra estar-se a la presó.

http://66.102.11.104/search?=cache:HGDhVLvT368J:www.geocities.com/patriciasverlo/cap14.html+&hl=ca ...la web original ha estat eliminada, aquesta és l'adreça de la còpia que google te en memòria. El llibre també va ser censurat, tendes com el Corte Ingles van retirar tots els exemplars que teníen sense donar cap explicació als editors.
Re: L’home clau dels "negocis" del rei espanyol entra a la presó
26 abr 2004
Copia i pega aquesta adreça a google: geocities.com/patriciasverlo/cap14.html

Desprès clica a "còpia que el Google té en memòria", i ja està!!
Re: L’home clau dels "negocis" del rei espanyol entra a la presó
26 abr 2004
ja no s'hi pot entrar, algú s'ho ha carregat, es veu que hi ha qui ho vol amagar... per alguna cosa serà.
Sindicato Sindicat