|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
|
per observador |
21 abr 2004
|
Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea
Candidatura d'Unitat Popular |
El diumenge 13 de juny hi haurà eleccions al Parlament Europeu, a les quals l'Esquerra Independentista catalana es presentarà de forma unitària sota les sigles Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Amb la nostra presentació en un àmbit general i arreu dels Països Catalans, la CUP volem convidar el conjunt de la societat del nostre país a participar en la construcció d'un poble lliure, en una Europa i un món solidaris.
Un dels nostres objectius polítics fonamentals és la consecució de la independència dels Països Catalans. No pretenem buscar un "encaix" forçós ni amb Espanya ni amb França, sinó trobar el nostre lloc a Europa i al món com a poble lliure. Per això entenem que la construcció d'una Europa democràtica tan sols és possible a partir de l'exercici del dret d'autodeterminació.
El suport a la CUP ha de servir també per a deixar explícit als ulls de tothom que els Països Catalans són el nostre àmbit nacional i lingüístic, per a mostrar la voluntat de defensar la nostra llengua com a instrument de cohesió social i per a aconseguir el reconeixement oficial del català per part de les estructures polítiques de la Unió Europea.
Davant l'actual model econòmic que entén Europa com a un espai per al negoci d'unes minories a costa de la precarietat i l'explotació laborals i la retallada dels drets socials, la CUP defensa que una altra Europa i un altre món són possibles, basats en societats en què el treball digne sigui la base d'un desenvolupament sense exclusions socials, on la diversitat de gènere, d'origen o de qualsevol mena d'opció sigui un valor per a conviure i no un motiu per a excloure.
Enfront de l'aliança entre els governs i els sindicats del totxo i del ciment que destrueix el territori danyant-lo ambientalment, paisatgísticament i social, entenem que cal engegar polítiques de desenvolupament que parteixin del respecte i la defensa del territori, els seus recursos i la seva gent. Defensem la terra perquè és un patrimoni natural i cultural col·lectiu, i no acceptem que estigui a disposició de l'afany d'uns quants per a amuntegar diner.
No podem ni volem participar en un projecte europeu que es faci d'esquena a la Mediterrània. El món que volem, un món sense guerres ni opressions, passa per la construcció d'un espai euromediterrani basat en la justícia i la cooperació entre pobles lliures, amb sistemes polítics representatius i democràtics, i alliberats del control dels EUA i de les potències colonials que impedeixen el seu desenvolupament.
Per tot això, la CUP i el conjunt de l'Esquerra Independentista ens oposarem amb fermesa a un projecte de Constitució europea que atempta contra els nostres drets polítics, lingüístics i socials, i ens allunya d'un món articulat sota els principis de la justícia, la pau, la cooperació i la igualtat.
Per l'Europa dels Pobles Lliures i el Dret d'Autodeterminació.
Per l'Europa de les Treballadores, els Treballadors i els Drets Socials.
Per l'Europa de la Pau i la Solidaritat.
Amb la CUP, l'esquerra independentista a Europa!
Nota: D'altra banda, s'ha iniciat una campanya de recollida de suports per la candidatura de les CUP a les eleccions europees. Podeu donar-los el vostre suport a www.llibertat.com/cup |
Mira també:
http://www.llibertat.com/cup
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
per Sínia |
21 abr 2004
|
Molt bé.
Ja era hora que algú/na fes alguna cosa contra la Constitució europea que ens ve al damunt, a a persones i com a col.lectivitats |
|
Re: Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
per Europeista roig-verd |
22 abr 2004
|
Document aprovat per unanimitat pel Consell Nacional de Joves d'Esquerra Verda el 3 d'abril de 2004.
JEV davant la futura constitució europea
Les raons del nostre europeisme
Nosaltres som europeistes. Per nosaltres, Europa té sentit en tant que instrument per a governar la globalització; en tant que eina per a defensar els drets socials de les classes populars i promoure polítiques ambientals més ambicioses; en tant que experiència de construcció de la pau en un continent assolat tradicionalment per la guerra. A Catalunya, a més, hem vist el procés de construcció europea com una eina per a resoldre el nostre encaix a Espanya, a Europa i al món.
La constitució europea, doncs, ens mereixerà una o altra opinió en funció de com encaixi amb aquests anhels.
Les raons de la disminució del nostre entusiasme
Malgrat el nostre antic europeisme, no podem amagar una decepció creixent amb el procés de construcció europea. La raó principal es la següent. El procés de construcció europea ha estat impulsat per un motor comercial i econòmic. La creació d'un mercat comú ha estir del carro de la integració i coordinació de les polítiques estatals en altres àmbits (les polítiques ambientals o l'acció exterior, per exemple). Evidentment, nosaltres no estem per una Europa dels mercaders, però hem entès sempre que la centralitat dels aspectes comercials era un mitjà per construir una Europa política i social.
Els successius retards en l'arribada de l'agenda política i social en la integració europea dota de caràcter finalista a la integració comercial. Aquesta no és l'Europa que volem.
Les raons de la constitució europea
-Tenir una constitució europea ha estat sempre, evidentment, una vella aspiració del moviment europeista, perquè podria dotar a la UE d'una certa estructura (quasi)estatal. Normalment, s'havia assumit que la constitució portaria a la UE cap a un model federal.
-L'ampliació que experimentarà la UE durant el 2004 (1 de maig) i en els propers anys farà que el nombre d'estats membres passi de 15 a més de 25 en poc temps. Els mecanismes de presa de decisions actualment en vigor són adaptacions dels imaginats per una Europa a 6. Cal, doncs, una constitució per tal d'evitar l'infart institucional.
-La construcció europea s'ha fet a petits passos, sense discutir el disseny institucional final de la UE. Diversos actors han indicat que era arribat el moment de tenir aquest debat. La constitució té, a diferencia del TUE i el TCE, la voluntat de respondre a la pregunta de "què vol ser la UE quan sigui gran".
El procés de debat sobre la constitució europea
La constitució europea ha estat subjecte d'un llarg procés de debat. En primer lloc, la Convenció (representants dels estats, dels parlaments nacional, del parlament europeu i de la comissió) va discutir des de març de 2002 fins a juliol de 2003 un projecte de constitució que, després, ha passat a ser negociat pels estats a la conferència intergovernamental (CIG). Estava previst que la CIG acabés a finals del 2003, però les desavinences a l'entorn del repartiment del poder entre estats n'han bloquejat l'aprovació, que podria donar-se al llarg del 2004, potser durant el seu primer semestre.
Els avenços de l'anomenada constitució europea
- augmenta de manera considerable el pes del Parlament europeu en la presa de decisions. I augmenta també la seva capacitat per fiscalitzar l'actuació de la comissió.
- fa alguns passos (menys del compte) cap a un model quasifederal, amb dues cambres (la territorial: el consell; la baixa: el parlament europeu). La negociació dels estats ha aigualit aquests avenços.
- incrementa de manera significativa els camps en els que les decisions del consell es prenen per majoria qualificada en comptes de per unanimitat.
- elimina les presidències semestrals.
- simplifica els tractats.
- dóna rang constitucional a la carta de drets fonamentals.
- avança cap a la ciutadania europea.
- crea una política exterior aparentment coherent cap als nostres veïns (per l'est i pel sud).
- dota a la UE de personalitat jurídica.
La part de la constitució que no ens agrada
Ara bé, hi ha aspectes de la constitució (alguns d'ells, ben rellevants) que no podem compartir de cap de les maneres.
- En primer lloc, l'anomenada constitució europea no és una constitució de debò. És un tractat internacional una mica especial, però conserva el principi d'atribució. El procés de debat no ha estat un procés constituent: el pes ha continuat recaient en els estats (que es reserven el dret a veto per a futures modificacions de la constitució) i la participació ciutadana ha brillat per la seva absència.
- La constitució converteix l'Europa dels mercaders en l'objectiu últim de la construcció europea. L'article I-3 ("objectius de la Unió") diu: "la UE oferirà als seus ciutadans uns espais de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors, y un mercat únic en el que la competència sigui lliure i no estigui falsejada"). I aporta també per "una economia social de mercat altament competitiva". L'article I-4 ("llibertats fonamentals i no discriminació") estableix, en el seu primer paràgraf, que "la Unió garantirà en el seu interior la lliure circulació de persones, bens, serveis i capitals i la llibertat d'establiment". La UE tindrà competències exclusives (article I-12) en política monetària (per als estats de l'eurozona), política comercial comú, unió duanera i conservació dels recursos biològics marins dins de la política pesquera comú. I prou. El lliure mercat, la competència i la desregulació impregnen tot el text. Així, per exemple, es prohibeixen totes les restriccions en els moviments de capitals, el què sembla que podria impossibilitar jurídicament la taxa Tobin. Dit d'una altra manera, la Constitució Europea proposada per la Convenció manté els assumptes comercials en el centra de la construcció europea. I això té en una constitució unes connotacions diferents a les que té en una revisió del TCE o el TUE. Al cap i a la fi, a les constitucions se'ls suposa una major durabilitat i una major vocació de reflectir el disseny final de la institució. Una constitució hauria de permetre la formulació d'un ampli ventall de polítiques possibles, però aquest no deixa espai a les alternatives al liberalisme.
- la constitució manté en el terreny de la unanimitat les polítiques fiscals i de seguretat social, dos pilars fonamentals en la construcció de les polítiques socials i, en bona mesura, les polítiques ambientals.
- la constitució pot convertir-se en un escull per a que Catalunya es pugui expressar com a nació en l'escena europea i internacional.
- en el terreny de la política exterior, hi ha també alguns aspectes a subratllar. Així, la constitució europea redueix el pes de a Comissió en la definició de la política exterior. Li retira el poder d'iniciativa en PESC i crea un ministre d'exteriors que, tot i estar a la comissió, és triat pel Consell. Això se suma a un procés d'intergovernamentalització de la comissió que ja fa temps que dura. Per altra banda, cal destacar que l'article I-40 diu "els estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars". Això contradiu de ple la nostra aproximació als aspectes vinculats amb la pau i la seguretat. La militarització no hauria de ser una obligació constitucional. Cal evitar també que el terrorisme es converteixi en una excusa per militaritzar les nostres societats.
En suma
A l'espera de conèixer les aportacions d'altres actors socials i institucionals; i a l'espera de la finalització del debat sobre l'anomenada constitució europea a la CIG, Joves d'Esquerra Verda adopta la següent presa de posició:
- constatem que l'anomenada constitució europea suposa alguns passos endavant respecte d'anteriors revisions dels tractats.
- tanmateix, el caràcter pretesament constitucional del text que ha d'aprovar la CIG introdueix un element de novetat: el debat plantejat ja té a veure amb què vol ser la UE quan sigui gran i el tractat que s'aprovi hauria de tenir una durada molt superior a la de la AUE, Maastricht, Amsterdam i Niça.
- a més, el procés d'ampliació en curs imposa unes necessitats institucionals que no es veuen ben recollides en la proposta de la Convenció.
Com que la tesitura és aquesta, nosaltres no podem recolzar el projecte de constitució tal i com l'ha presentat la convenció ni tampoc tal i com sembla que serà aprovat pels estats. De la constitució no en surt una UE que pugui governar la globalització ni protegir els drets socials dels treballadors i les treballadores ni tampoc ens satisfà pel què fa a l'expressió de la realitat nacional del nostre país. És poc europeista i poc social. |
|
Re: Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
per uep |
22 abr 2004
|
Doncs actueu en conseqüència, amics joves d'esquerra verda. O és que per defensar els drets dels treballadors i de dels països catalans s'ha de ser jove ?
tampoc no entenc què vol dir això de "governar la globalització". Jo m'havia pensat que es tractava d'alliberar-nos del capitalisme. però en fi, com que tampoc sóc europeista...
Salut ! |
|
Re: Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
per floca |
22 abr 2004
|
|
No patiu tant per les Constitucions que quan arribi el dia en que el poble català de debò vulgui SER, SERÀ! Diguin el que diguin les Constitucions d'un lloc o un altre. |
|
Re: Sí als Països Catalans, No a la Constitució Europea [CUP]
|
|
per Valencià |
15 mai 2004
|
|
Catalanes dejarnos a los Valencianos en paz. ¿Que narices es eso de los Paisos Catalans?dais puro asco pasaros por valencia e ir pregonando vuestra defensa a los Paisos Catalanes que vereis como os dejamos el careto.Más deformado que vuestro mapa cagalanucio. |
|
|
