Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
manifest d'adhesions per la vaga de fam d'en Zigor
per rescat	15 abr 2004
Aquest és el manifest de suport a en Zigor i la seva vaga de fam. Es presentaràn les primeres adhesions en roda de premsa dilluns 19 d'abril a les 17 hores al centre social de sants amb la Hebe de Bonafini, per tant si voleu enviar les vostres adhesions ho podeu fer a llibertatdiego ARROBA hotmail.com. Recordeu que en Zigor porta un mes de vaga de fam i ahir va patir una arítmia, estant ingressat unes hores a l'hospital. Més info: www.rescat.org
MANIFEST DE SUPORT A EN Z�GOR I ALS PRESOS EN VAGA DE FAM A LA PRESÓ D’ALBACETE El pres català Zígor Larredonda, veí de la vila de Terrassa, juntament amb tres presos bascos van iniciar una vaga de fam el 15 de març del 2004. Els motius els quals els han dut a realitzar aquesta desesperada protesta i que expliquem a continuació són la injustificable retallada de drets que estan patint els presos i preses catalans i bascos a les presons de l’estat espanyol i concretament a la presó d’Albacete. En Zígor es troba empresonat des de que el 22 de gener de 2001 es presentà voluntàriament a l’Audiència Nacional per declarar. Únicament la declaració d’un company detingut, que va denunciar maltractaments durant els interrogatoris i que després la va negar, va servir perquè ingressés a la presó de manera preventiva fins el dia del judici. En Zígor ha estat empresonat 2 anys i 10 mesos sense que es realitzés cap judici contra ell. Finalment es celebrà el judici l’octubre del 2003 i avui en dia encara no se sap la sentència, porta més de 5 mesos esperant la sentència. Amb el seu ingrés a presó es va iniciar la pèrdua de drets. Per començar va ser empresonat a Madrid. Segons la llei la persona presa ha de complir la pena a la presó més propera al seu entorn social i familiar. D’aquesta manera s’evita el desarrelament familiar i l’aïllament social, factors claus en la tasca de reinserció a la societat que tota presó ha de complir. Doncs bé, el molts casos i concretament en el del Zígor no és així. Des del 22 de gener ja ha passat per més de tres presons (Soto del Real, Aranjuez, Valdemoro, i de moment Albacete). Aquesta situació comporta, a part del desarrelament i aïllament que ja hem comentat, una pena física i econòmica també per als familiars i amics que es veuen obligats a desplaçar-se centenars de quilòmetres, ja que són viatges llargs i pesats, sense oblidar els accidents de tràfic. A més s’han de pagar els bitllets de transport públic o la gasolina, les nits que dorms a fora,.... Recordem que de Barcelona a Albacete hi ha aproximadament 1200 km. Un altre dels drets vulnerats és el de poder estudiar. Des de que va entrar a la presó cada centre penitenciari pel que ha passat ha posat traves als estudis que en Zígor realitzava a la Universitat Autònoma de Bellaterra UAB (retenció d’apunts, negar l’accés a professors a visitar-lo,... ) Finalment amb la nova llei de que els presos només poden estudiar des de la UNED ha acabat amb els estudis que realitzava. Aquesta pèrdua de drets es va accentuar a partir del dia 11 de març del 2004. Arran dels atemptats a Madrid i de l’acusació del govern contra ETA com a responsables, a les presons de l’estat es va viure una situació d’incitació a alguns presos per part dels funcionaris contra presos bascos. A Albacete dos presos armats amb un pal i un ganivet casolà van agredir a un pres basc. Degut a que els presos bascos i catalans es troben separats cadascun dels quatre en mòduls diferents no van poder socórrer ni evitar l’agressió al company basc. A més a més, la direcció de la presó va aplicar durant aquell dia una sèrie de restriccions que encara duren avui. La primera va ser la d’anular totes les persones amigues (unes 60) que tenia autoritzades i prohibir-ne la seva entrada per visitar-lo fins que en tries 10 en total. I només les podria canviar cada 6 mesos. Després li van anular el dret a realitzar trucades telefòniques impedint-li una de les vies de comunicació amb l’exterior a més de les visites. Recordem que està recollit al Reglament Penitenciari que un pres pot realitzar fins a 5 trucades per setmana i que un Jutjat de Vigilància Penitenciària li va reconèixer aquest dret. També el van avisar que a partir d’aquell moment els seus advocats haurien de demanar permís al director de la presó per poder visitar-los, o sigui, que li dificultaven la seva defensa. Davant d’aquesta situació en Zígor i els presos bascos van decidir començar una vaga de fam indefinida a partir del dilluns 15 de març del 2004 fins que no es complissin tres peticions: · L’agrupament dels presos bascos i catalans en un mateix mòdul. · L’augment de la llista de visites, actualment de deu persones, i una reducció del plaç per poder canviar-les, actualment cada sis mesos. · Recuperar el dret de poder realitzar trucades telefòniques. Des de que van començar la vaga ja ha passat un més i l’única resposta va ser al cap de 20 dies de vaga de fam on el director simplement es va limitar a rebre’ls. Totes les instàncies presentades a la direcció no obtenen cap resposta i continuen sense trucades ni visites d’amics i amigues en una situació d’incomunicació i aïllament total. Per això el dilluns 12 d’abril van deixar de visitar al metge com una mesura més de pressió cap a la direcció. El més important després de la violació de drets que pateixen és l’estat de salut en el qual es troben. Durant aquest mes de vaga de fam ja han perdut entre 15 i 20 quilos. Estan molt dèbils, els costa una mica moure’s, el color de la pell es va tornant d’un color entre groc i pàl·lid, els estan sortint petites irritacions a la pell, un dels presos en vaga té una infecció d’orina i el dimecres 14 d’abril en Zígor va patir una arrítmia cardíaca per la qual va ser traslladat a l’hospital durant unes hores. Amb tots els fets exposats demanem a la direcció de la presó d’Albacete que restitueixi tots els drets que tenia en Zígor i la resta de presos. I exigim que el director de la presó juntament amb la Direcció General d’Institucions Penitenciàries compleixin les seves pròpies lleis i que s’aturi aquesta situació d’incomunicació, aïllament i retallada de drets a fi que el presos puguin aturar la seva protesta i puguin millorar el seu trist estat de salut. La persona/entitat/.../col·lectiu ..................................................................................................................amb D.N.I./ N.I.F. ............................................... manifesta haver llegit i estar d’acord amb el “Manifest de suport a en Zígor i als presos en vaga de fam a la presó d’Albacete� i fa seves les peticions de demanar : · L’agrupament dels presos bascos i catalans en un mateix mòdul. · L’augment de la llista de visites, actualment de deu persones, i una reducció del plaç per poder canviar-les, actualment cada sis mesos. · Recuperar el dret de poder realitzar trucades telefòniques. Localitat............................Data......................../.............../2004 Firma/ Segell de l’entitat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more