|
Anunci :: altres temes |
Jornades sobre drogues
|
|
per Marc Correu-e: enteogens@yahoo.es (no verificat!) Telèfon: 653484245 |
30 mar 2004
|
III JORNADES SOBRE ENTEÒGENS I ESTATS MODIFICATS DE CONSCIÈNCIA |
III JORNADES SOBRE ENTEÒGENS I ESTATS MODIFICATS DE CONSCIÈNCIA
Universitat de València
Facultat de Ciències Socials
►DIMECRES 31 DE MARÇ a les 18:30. (Aula 519, Aulari Nord.Campus dels Tarongers)
“Les drogues a l’Espanya contemporà nea: una perspectiva històrica�, a cà rrec de Joan Carles Usó, Llicenciat en Història contemporà nea per la Universitat de València i Doctor en Sociologia per la UNED; actualment treballa a la Biblioteca Municipal de Castelló.
Resum:
Crónica contemporà nea de l’ús de les drogues, on a través de fotografÃes inédites, imatges publicità ries,titulars de premsa, ... J.C. Usó ens portarà des de finals del S.XIX fins als nostres dies, mostrant l’evolució del consum i la prohibició de diverses substà ncies psicoactives, i les seves repercusions socials; tot plegat amb l’objectiu de contribuir a desmitificar l’anomenat “problema de les droguesâ€?.
►DIJOUS 1 D’ABRIL a les 17:00. (Sala de Graus de l’Edifici departamental oriental)
“Categories dels Estats modificats de consciència: un intent de classificacióâ€?, a cà rrec de Josep Maria Fericgla, Doctor en AntropologÃa Cultural i Social, psicoterapeuta, especialista en Estats Modificats de Consciència (EMC) i els seus usos culturals arreu del món; especialista en estudis sobre ritualÃstica i antropologÃa cognitiva. Actualment és profesor del Master en Gerontologia Social de la Universitat de Barcelona; és Director de la Societat d’Etnopsicologia Aplicada i Estudis Cognitius; i és profesor convidat de la Univ. de Caldas (a Manizales, Colòmbia) on dirigeix el Master en “Drogas y Culturasâ€?. Autor de 19 llibres i més de 40 articles especialitzats.
Resum:
Al llarg de la història l’ésser humà ha buscat constantment el recurs de la consciència i les seves diverses possibilitats funcionals per a experimentar l’amplitud de la realidad subjectiva i externa, per a conéixer l’univers, per guarir i per crear, entre altres fins.
Les cultures han intentat classificar també els diversos estats mentals d’acord a parà metres locals i històrics determinants: bogeria, psicosis, èxtasi mÃstic, explossió catártica, consciència onÃrica, recurs visionari i sagrat, i un llarg etcétera més. Actualment, no és la religió ni l’art sino que és la ciència l’à mbit de les nostres cultures encarregat de generar un cert ordre cognoscible i pensable de la realitat. Per tant, és des de l’à mbit cientÃfic –i no des del religiós, xamà nic, popular o polÃtic– que cal intentar fer una classificació dels estats de consciència aixà com dels mètodes per modificar-la respecte de l’estat de funcionament normal. L’etnopsicologia és, talvegada és la branca más addient.
Què és la consciència? Què implica un estat “normalâ€? o “modificatâ€? de consciència? Quins mètodes s’han usat i s’usen per a modificar la consciència? Tots els camins porten al mateix estat (quÃmics, mecà nics, etc.)?
►DIVENDRES 2 D’ABRIL a les 17:00.(Saló de Graus de l’Edifici departamental oriental)
“Terà pia o Controlâ€?(Implicacions de la visió antiprohibicionista en la quotidianeitat d’un Servei de Drogodependències), a cà rrec de l’Artur Sardà , Llicenciat en PsicologÃa, i psicoterapeta del Servei Municipal de Drogodependències de l’Hospital Sant Joan de Reus.
Resum:
Les habituals contradiccions entre teoria i praxis o entre visions macro i accions micro es posen de manifest contÃnuament en tots els à mbits d’actuació humana. El que analitzarem avui és un cas molt concret d’aquesta eterna dialèctica: com conciliar una visió antiprohibicionista en matèria de drogues amb l’actuació especÃfica en un recurs públic, la raó de ser del qual és la polÃtica prohibicionista precisament.
Al Servei Municipal de Drogodependències de Reus ens enorgullim de treballar des d’un marc conceptual que posa en qüestió l’abordatge policial, inquisidor i arbitrari que el poder fa de les relacions entre drogues psicoactives i persones, o subjectes psÃquics posseïdors de tot un món interior per explorar amb aquestes o altres eines.
Les premisses bà siques del Sistema Droga (Baratta, 1986), que és una construcció social determinada, una ideologia que demonitza les substà ncies psicoactives, estableixen que hi ha una relació necessà ria entre consum i addicció, entre la famosa escalada des del porro a l’heroïna, que forçosament s’ha de ser un delinqüent i que es tracta d’una malaltia gairebé incurable. Tot això que el món cientÃfic ha demostrat que no te fonament, continua sent una creença arrelada en molta gent, sovint i paradoxalment, pels propis consumidors amb problemes.
D’altra banda, tot i que la tasca bà sica que s’ens encarrega és sanità ria, terapèutica, orientada a afavorir la salut i el benestar dels pacients, sovint es donen pressions des de l’à mbit administratiu, judicial, o de part dels propis familiars dels afectats, que esperen unes tasques de control incompatibles amb el dret a la confidencialitat i la relació de confiança que implica tota psicoterà pia.
Il·lustrarem amb alguns exemples prà ctics aquestes contradiccions en torn als casos següents:
1) Multes per tinença de cannabis o altres substà ncies (Art.25.1 de la Llei de Seguretat Ciutadana)
2) Jutges i presons
3) Malalties mentals
4) Relacions familiars
5) Emergències socials
I, a través d’aquests casos prà ctics, pretenem mostrar com darrere d’una demanda per problemes amb drogues, hi sol haver, a més d’un us més o menys conflictiu d’alguna droga, altres elements que expliquen millor la demanda i els conflictes, com són la presència d’alguna malaltia mental o trastorn de la personalitat, o be alguna problemà tica ubicada en el marc de les relacions familiars o les desigualtats socials, o simplement la pressió judicial o policial.
Excurssió:
â–ºDISSABTE 17 D’ABRIL a les 9:00 (Estació del Nord de València)“Eixida al Penyagolosa per al reconeixement de plantes medicinals i psicoactives de la zonaâ€?. Excurssió guiada per Joan Pellicer, Llicenciat en Medicina; autor dels llibres: Costumari Botà nic i Flora pintoresca del PaÃs Valencià .
Resum:
Realitzarem un recorregut per un paratge singular del nostre paÃs, el cim del Penyagolosa; en ell, de la mà d’un etnobotà nic i especialista com Joan Pellicer ens aproparem a les plantes psicoactives que hi habiten i sabrem els usos que ja de temps antics feien les gents que hi vivien, i en quines condicions utilitzaven aquestes plantes.
Exposició:
Durant tota la setmana de les jornades es podran visitar diverses exposicions:
-“Plantes mà giques�(situada al hall de l’Edifici Departamental Oriental). Exposició cedida per l’A.L.A.(associació lliure antiprohibicionista de Barcelona); en la que trobarem panells explicatius de diferents plantes psicoactives d’arreu del món, aixà com els usos i les substà ncies que s’extrauen d’elles. |
This work is in the public domain |