|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 |
|
LA BANALITZACIÓ DEL «BÉ» O EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004
|
|
|
per Pepi Link |
29 mar 2004
|
Editorial de la revista "Desafectos"
www.historiacritica.org
Ja ens ho intentava explicar Joan Clos. Preocupat com estava en allò que a nosaltres també ens ocupa aquí —saber què era això del Fòrum—, durant la campanya contra la guerra va trobar l’objectiu final del Fòrum. Si Porto Alegre era la capital mundial de l’antiglobalització i el seu alcalde, l’alcalde de la democràcia participativa i de tots els delmats de la Terra, Barcelona ho seria de la pau, i al seu torn l’alcalde marxós esdevindria una figura de primeríssima rellevància mundial. És el «model de Barcelona» que no ens van parar d’explicar durant les marxes antiglobalitzadores, comparant el civisme de la Ciutat Comtal amb la rauxa genovesa. Curiós va ser que, poc després, el mateix alcalde patís un retrocés en vots... |
LA BANALITZACIÓ DEL «BÉ» O EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004
Editorial de la revista "Desafectos"
www.historiacritica.org
I Deia Walter Benjamin que no hi ha cap document de cultura que a la vegada no ho sigui de barbàrie. Poques vegades una frase ha estat tan adequada per definir el Fòrum de les Cultures.
És ben segur que l’àvia del setè pis no en sap res de Benjamin, car prou feina ha tingut a transitar per la vida com per preocupar-se d’un pobre desgraciat jueu i comunista, per més inri, que, atrapat a França en plena invasió nazi, va acabar morint a Portbou sense major glòria. Tanmateix, quan la van fotre al carrer —amb males arts, que d’altres no en coneix el sector immobiliari— ja que el seu pis s’havia convertit en un objecte de luxe estranyament revaloritzat pels fastos del Fòrum —sempre havia estat un pis més que humil per una família també més que humil—, alguna cosa similar al jueu alemany devia passar-li pel cap.
Si és que alguna cosa li podia passar ja pel cap a l’àvia que fins llavors havia viscut en un antic barri de Barcelona que, mala sort, ara estava al costat de l’event cultural. La néta, que ara ha anat a viure al pis revaloritzat, deu o vint vegades revaloritzat, i que amb prou feines pot pagar, també pensaria una cosa semblant si la possibilitat d’aconseguir un passi de temporada per l’event «revaloritzador» no l’hagués encegat. I és que el progrés, i més quan és progrés cultural, ja ho té això, car segons un dels alcaldes més marxosos que ha tingut la ciutat «serà una experiència única. Cada dia hi passaran coses diferents, excitants, profundes. Serà intens i divertit» (primera raó de les «Deu raons per sumar-se al Fòrum» de l’alcalde). Si més no, no es pot negar que els vestits dels voluntaris ideats per Toni Miró són enlluernadors. Fets d’uns colors vius amb un disseny que recorda al del Treballador del Mes de qualsevol centre McDonald’s, però amb més bon gust. Amb molt més bon gust. Perquè si Barcelona s’ha de posar guapa, què podem dir d’aquests voluntaris que, tot ensenyant la panxa (panxes planes, per favor panxes planes), permetran que veiem el bo i millor del melic barceloní? És la nostra aportació cultural al món.
*****
... i l'artícle continua, mireu els links adjunts |
Mira també:
http://www.historiacritica.org
http://www.e-barcelona.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=3849&thold=0&mode=0&order=0
|
This work is in the public domain |
