ETA demana a Zapatero gestos forts i valents per a Euskalherria
comunicat publicat als diaris bascos Gara (http://www.gara.net) i Berria (http://www.berria.info), ETA insta el guanyador de les eleccions presidencials espanyoles, José Luís Rodríguez Zapatero, a adoptar 'gestos forts i valents per a Euskalherria', tal i com ha fet amb la decisió de retirar (http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/cerca_u.noticia?p_idint=100000) les tropes militares espanyoles de l'Irac. La banda armada reconeix que és possible d'arribar a la pau a través de la raó i la sensatesa, però també que no serà fàcil de resoldre el conflicte polític i que, en cap cas, depèn només d'una persona o d'una organització. Aquesta resolució passa, evident, per la 'recuperació del dret a l'autodeterminació d'Euskalherria'. Tot i la voluntat de diàleg, el comunicat no esmenta la possibilitat d'aturar la lluita. ETA sosté que el PP ha estat derrotat a les urnes a conseqüència de 'la gestió i les mentides' que han planat sobre els atemptats de l'11-M.
La direcció del PSOE, de moment, no ha valorat la proposta del grup armat. Sí que ho ha fet el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, que confia en la capacitat de diàleg dels socialistes.
http://www.vilaweb.com
ETA emplaça a Zapatero, en un comunicat, que adopti "gestos valents cap a l'Euskal Herria"
BILBAO, 21 (EUROPA PRESS)
ETA es dirigeix, en un comunicat en el qual fa una lectura dels resultats del 14-M, al líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, per emplaçar-lo a adoptar "gestos forts i valents envers l''Euskal Herria", i afirma que és possible assollir la pau "per la via de la raó i el seny".
En el comunicat, publicat en el diari "Gara" i recollit per Europa Press, la banda terrorista reconeix que "no serà fàcil resoldre el conflicte polític" i que la solució "no està en mans d''un agent, una persona o una organització", a més de considerar que la mateixa passa per "la recuperació del dret d''autodeterminació per a l''Euskal Herria". Així mateix, ETA manté la seva "decisió de continuar la lluita" i la seva disposició a aconseguir la resolució "per mitjà del diàleg".
"El comunicat que vam fer públic el mateix dia de les eleccions finalitzava dient que ''els pròxims governants d''Espanya tinguin més sentit comú, perquè així puguem obtenir per a l''Euskal Herria una pau basada en els drets per mitjà del diàleg", recorda per assenyalar que, "en aquest moment, no podem més que insistir en això".
http://www.vilaweb.com/ep/20040321112810.html
EA demana a ETA que segueixi "aprofundint en l'anàlisi" per concloure com més aviat millor que "la violència sobra"
BILBAO, 21 (EUROPA PRESS)
El secretari d''Organització d''Eusko Alkartasuna, Rafael Larreina, ha considerat avui que l''últim comunicat d''ETA conté "inicis d''un gir" i li ha instat a seguir "aprofundint en l''anàlisi" amb la finalitat que aconsegueixi "com més aviat" la conclusió que "la violència no només sobra i destorba, sinó que no és admesa a la societat basca".
En qualsevol cas, li ha reclamat que "presti l''únic servei que pot prestar a la societat basca, que és deixar d''actuar violentament i integrar-se en una societat democràtica, civil, que aposta pel diàleg, per la paraula, i que dirimeix les seves diferències i conflictes a través del diàleg, de la paraula i de les urnes".
En declaracions a Europa Press, ha insistit que "el comunicat vàlid i més esperat" pels ciutadans bascos és "aquell que digui que renúncia a la utilització de la violència i s''integra a una societat democràtica, disposada a acatar el que digui la majoria".
Tot i això, ha assenyalat que "comença a haver girs cap a aquesta línia", com el fet que "s''admeti, per primera vegada, que existeixen diferents camins per buscar solucions i que el seu no és l''únic", el que, al seu entendre, "potser reflecteixi un canvi que en el futur pugui ser positiu per a aquest país".
Larreina ha destacat, així mateix, que "per primera vegada" la banda reconegui que "la solució ha d''estar en mans de la societat basca" i afirmi que aquesta "mai va a estar en mans d''un agent, d''una persona, d''una organització".
En aquest sentit, ha confiat que "s''està començant a admetre que la violència mai tindrà cap paper a la societat basca i que la solució efectivament no està en mans d''una persona, sinó de la societat basca, en mans de la voluntat de la societat basca, expressada de manera pacífica i democràtica".
GIRS I INCOHERÈNCIES.
Tot i això, ha indicat que, al costat d''aquests "inicis de girs, que poden ser positius amb vista a un futur immediat", el comunicat publicat avui "alhora cau en les contradiccions en les quals cau habitualment ETA".
Així, ha subratllat que, encara que "comença a reconèixer que la solució vindrà de la societat basca i d''acatar la seva voluntat, segueix dient que ara per ara no l''acata", perquè, segons ha recordat, "la societat basca el que li exigeix és que abandoni la violència".
Així mateix, ha censurat que la banda "manté aquesta incoherència que sempre ha tingut quan diu que la solució ha de venir de l''acord amb l''Estat espanyol i francès" i, tot i això, manté la seva activitat violenta "només a l''Estat espanyol", el que ratifica que "la violència no té raó de ser a cap lloc".
De la mateixa manera, el secretari d''Organització d''EA ha assenyalat la "incoherència" per part d''ETA de "recórrer" a l''àmbit internacional, tot i saber que "en el món internacional no té cap cabuda la violència".
Per tot plegat, ha conclòs que, encara que en el comunicat "sembla que hi ha inicis d''un gir", segueixen "quedant-se les incoherències" i ha instat a ETA que continuï "aprofundint a l''anàlisi perquè, com més aviat, arribi a la conclusió que la violència no només sobra i destorba, sinó que no té cabuda a la societat basca".
http://www.vilaweb.com/ep/20040321153920.html
comunicado de eta
ETA emplaza a Zapatero a que adopte «gestos valientes» hacia Euskal Herria
•Mantiene su «total disposición de lograr la solución por medio del dialogo»
En un comunicado en el que hace una lectura de los resultados del 14-M, ETA se dirige a José Luis Rodríguez Zapatero para emplazarle a adoptar «gestos fuertes y valientes para con Euskal Herria», y afirma que es posible alcanzar la paz «por la vía de la razón y la sensatez». La organización armada reconoce que «no será fácil» resolver el conflicto político y que la solución «no está en manos de un agente, una persona o una organización», además de considerar que la misma pasa por «la recuperación del derecho de autodeterminación para Euskal Herria». ETA mantiene su «decisión de continuar la lucha» y su disposición a lograr la resolución «por medio del diálogo».
GARA
ETA asegura que «es posible lograr la paz por la vía de la razón y la sensatez»
DONOSTIA
Euskadi Ta Askatasuna analiza en un comunicado los resultados de los comicios al Parlamento español celebrados el pasado 14 de marzo y sus conse- cuencias. «El comunicado que hicimos público el mismo día de las elecciones finalizaba diciendo que 'los próximos gobernantes de España tengan más sentido común, para que así podamos obtener para Euskal Herria una paz basada en los derechos por medio del diálogo'. En este momento, no podemos más que insistir en ello».
Tras los resultados registrados el 14-M y ante la próxima llegada de José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa, la organización armada considera que «teniendo en cuenta los últimos acontecimientos, su confirmación de que va a sacar a las fuerzas armadas de España de Irak es un gesto fuerte y valiente; la deuda a pagar por el castigo infligido por los ciudadanos al PP en las urnas». En ese sentido, se dirige al líder del PSOE para indicar que «también se necesitan gestos fuertes y valientes para con Euskal Herria».
No obstante, y ante «el nuevo terremoto registrado en Europa y en el mundo ante la posibilidad de que el fracaso del PP pueda cambiar las principales claves» de la política española, ETA viene a recordar varias cuestiones. En primer lugar, subraya que cuando el PSOE accedió por primera vez al Ejecutivo español, en 1982, «puso en marcha el grupo parapolicial GAL para acabar con la resistencia vasca. Y en 1996, perdió el poder a causa del uso que hizo del escándalo el PP de Aznar». A continuación, señala que para entonces «ETA había recuperado una nueva vía para las relaciones con el Gobierno de España, y puso sobre la mesa dos propuestas: cerrar el frente de las cárceles en base a las reivindicaciones del Colectivo de Presos Políticos Vascos, y la Alternativa Democrática para la resolución del conflicto».
Una propuesta, esta última, que «se le planteó a Aznar cuando llegó al Gobierno con los votos del PNV. Pero optó por destruir todo lo anterior y agravar el conflicto. Ocho años después, Aznar ha fracasado, y ha sido el mismo tema en el que tropezó González el que le ha alejado del poder: el conflicto con Euskal Herria».
En ese punto, la organización armada afirma que el PP, en dos legislaturas, «no ha logrado acabar con la resistencia vasca y con la izquierda abertzale. Además, ha sido derrotado como consecuencia de la política que ha llevado a cabo». De hecho, entiende que los ciudadanos españoles, en las pasadas elecciones, «han dado una negativa rotunda» a la estrategia del Gabinete Aznar y que han sido los atentados del 11-M y «la gestión y las mentiras» que han rodeado a los mismos los que «han provocado, principalmente, el cambio de actitud de última hora de los ciudadanos españoles».
ETA reconoce que la resolución del conflicto político «no será una labor fácil. Hay mucho entuerto por deshacer», a lo que agrega que «cada agente tiene una idea enraizada de cómo se puede resolver el conflicto y, además, cada cual cree que ésa es la solución más adecuada. ETA también tiene la suya. Pero, en estos momentos, por encima de nuestro proyecto concreto, tenemos una honda creencia: la solución no está en manos de un agente, una persona o una organización».
Afirma que el conflicto que sufre Euskal Herria «tiene una dimensión internacional», por lo que considera que «a pesar de que su resolución pasará por el acuerdo entre los agentes de Euskal Herria y de España y Francia, ese acuerdo deberá contar con el respaldo y la garantía de Europa y la comunidad internacional».
Tras incidir en que la solución del conflicto pasa por «la recuperación» del derecho de autodeterminación, que califica de «necesario para Euskal Herria», ETA señala que mantiene su «decisión de seguir luchando». Al tiempo, mantiene que «tenemos una absoluta disposición a lograr la solución por medio del diálogo. Es posible conseguir la paz por la vía de la razón y la sensatez. Ese es el deseo de ETA, y no cejaremos en el empeño».
«Nos han vuelto a demostrar que sale gratis matar a abertzales»
DONOSTIA
La organización armada muestra su aflicción por las muertes de Anjel Berrueta «a quien mató la Policía de España en Iruñea» y Kontxi Sanchiz «fallecida como consecuencia de una agresión de la Policía Autonómica de España en Hernani», al tiempo que traslada a sus familiares y amigos sus condolencias.
«Anjel y Kontxi serán ejemplo de dignidad y de integridad para nosotros», añade ETA en su último comunicado.
Junto a ello, la organización armada destaca que el hecho de que las muertes de Berrueta y Sanchiz «ocurrieran tras las acciones del 11 de marzo en Madrid y sean consecuencia directa de las mismas, nos ha mostrado más crudamente la postura hipócrita que adoptan los dirigentes políticos y los responsables de los partidos ante los muertos».
«Si ante los muertos provocados por las acciones de Madrid mostraron su duelo, enfado y dolor, ante la muerte de dos ciudadanos vascos han mostrado irresponsabilidad, injuria y aceptación silenciosa», censura ETA en su comunicado.
Asimismo, ETA se refiere a las circunstancias en que las que el pasado domingo se produjo la muerte de Sanchiz para destacar que «cuando el policía autonómico de España que, ante la grave situación en la que se encontraba Kontxi, dijo 'niri bost axola', reflejó inmejorablemente el pen- samiento de sus mandatarios».
«Los poderosos nos han vuelto a enseñar que matar ciudadanos vascos de la izquierda abertzale sale gratis», añade ETA, que, a renglón seguido, reclama la salida de «las tropas armadas extranjeras» de Euskal Herria.
Bergara y Catalunya
La organización armada recuerda en el comunicado «dos decisiones importantes» adoptadas en las últimas semanas. En primer lugar, «mostrar nuestra postura favorable a la oferta de Bergara», y por otro lado, «el cese de la campaña de acciones armadas en Catalunya a partir del 1 de enero de 2004, siguiendo la línea de una reflexión basada en el respeto, no injerencia y solidaridad entre los pueblos». –
Euskadi Ta Askatasunaren agiria Euskal Herriari
Agiria ETAk, nazio askapenerako euskal erakunde sozialista iraultzaileak, agiri honen bidez martxoaren 14ko Espainiako hauteskundeen ondorioei buruzko bere irakurketa ezagutarazi nahi dio Euskal Herriari:
Agur eta ohore Anjel eta Kontxi!
Beste ezer baino lehen Espainiako Poliziak martxoaren 13an Iruñean hil zuen Anjel Berrueta eta Espainiako Polizia Autonomikoaren erasoaren eraginez martxoaren 14an Hernanin hil zen Kontxi Sanchizen heriotzek eragin diguten saminaren berri eman nahi dugu. Beren senitarteko eta lagunei dolu-minik sentituenak helarazi na-hi dizkiegu. Anjelen eta Kon-txiren duintasuna eta zuzenta- suna eredu izango dira guretzat. Agur eta ohore Anjel eta Kontxi!
Bi heriotzok Madrilen martxoaren 11n izandako ekintzen ostean eta ondorio zuzenez gertatu izanak are gor- dinkiago erakutsi digute agintari politiko eta alderdietako buruek hildakoen aurrean erakusten duten jarrera hipokrita. Madrilen izandako ekintzen ondoriozko hildakoengatik dolu, haserre eta mina erakutsi bazuten, bi euskal herritar hauen heriotzaren aurrean axolagabekeria, iraina eta onespen isila erakutsi dute. Espainiako polizia autonomiko hark Kontxiren egoera larriaren aurrean «niri bost axola!» esan zuenean islatu zuen ezin hobeki bere agintarien pentsamendua. Ezker abertzaleko euskal herritarrak hiltzea doanekoa dela erakutsi digute berriro ere boteredunek. Atzerriko indar armatuak kanpora! Alde hemendik!
Martxoaren 14ko Espainiako hauteskundeen ondoren
«Espainia gobernatzera doazen ondorengoek izan dezatela zentzu gehiago, elkarrizketaren bidetik eskubideetan oinarritutako bakea eskuratu ahal izan dezagun Euskal Herriarentzat» esanez amaitu genuen hauteskunde egun berean argitara emandako agiria. Eta horixe errepikatzea baino ez dugu une honetan.
PSOEk hartu du berriro ere Espainiako Estatua gobernatzeko eta kudeatzeko erantzukizuna. Lurrikara berria izan da Europan eta munduan oro har, PPren porrotak orain arteko gako nagusiak alda ditzakeelakoan. ETAren aldetik honokoak oroitarazi eta azpimarratu nahi ditugu:
PSOEk 1982an agintea es-kuratu bezain pronto euskal erresistentziarekin amaitzeko martxan jarri zuen GAL ize- neko talde parapoliziala. 1996- an Aznarren PPk egin zuen eskandaluaren erabileragatik galdu zuen.
PSOEk Gobernua galdu zuenean, Espainiako Gobernuarekiko harremanetarako bide berri bat berrartua zuen ETAk; eta mahai gainean zituen bi proposamen: Euskal Preso Politikoen Kolektiboaren eskabideen arabera kartzelako frontea ixteko proposamena eta gatazkaren konponbiderako Alternatiba Demokratikoa.
1996an, Aznarrek Gobernua lortu zuenean Euskadi Ta Askatasunak PSOEri eginiko eskaintza bera egin zion: Alternatiba Demokratikoa. Orduan jendaurrean eta astebeteko ekintzen etenaldi batez lagundurik. PNVren bozekin hautatua izan zen Aznarrek aurreko guztia desegin eta gatazka larriagotzearen aldeko apustua egin zuen.
Zortzi urte beranduago Aznarrek porrot egin du. Eta Gonzalezek estropuz egin zuen gai berak bidali ditu agintaritzatik kanpora bera eta bere alderdia: Euskal Herriarekiko duten gatazkak. Lehenago beste hainbatek egin zuten bezalaxe.
PPk ez du lortu bi legealditan euskal erresistentziarekin eta ezker abertzalearekin amaitzea. Eta, gainera, egin duen politikaren ondorioz bera izan da garaitua. Azken hauteskundeotan Espainiako herritarrek ezezko garbia eman diote bere politikagintzari. Madrileko ekintzak, eta ekintza horien inguruko kudeaketa eta gezurrak izan dira espainiar herritarren azken orduko jarrera aldaketaren eragile nagusiak. Ez dugu zalantzarik ekintza horien inguruko kudeaketak askoren begiak ireki dituela eta susmatu dutela ordu arteko ibilmoldea ere gezurrean eta manipulazioan oinarritutakoa izan dela.
Orain Rodriguez Zapaterok du Espainiako Gobernua osatu eta kudeatzeko ardura. Dudarik gabe, azken gertaerak kontuan hartuz, Espainiako indar armatuak Iraketik aterako dituela berrestea keinu indartsua eta ausarta izan da; herritarrek hautestontzietan PPri emandako zigorrari zor zitzaion ordaina. Euskal Herriarekiko ere keinu indartsu eta ausartak behar dira.
Gatazkaren konponketari buruzko hausnarketak
Euskal Herriak bizi duen gatazka konpontzea ez da zeregin erraza izango. Korapilo asko dago askatzeko. Eragile bakoitzak badu gatazka nola konpon daitekeenari buruzko ideia sustraitua. Eta gainera bakoitzak pentsa dezake horixe dela irtenbide egokiena. ETAk ere badu berea. Baina gure proiektu zehatza gora-behera, une hauetan, uste sakona dago inoiz baino indartuago gugan: konponketa ez dago eragile, pertsona edo erakunde bakar baten eskutan.
Uste horrekin batera, euskal herritarrei honoko hausnarketak ere helarazi nahi dizkiegu:
Euskal Herriak bizi duen gatazkak nazioarteko dimentsioa dauka. Bere konponketa Euskal Herriko eta Frantzia eta Espainiako eragileen arteko funtsezko adostasun eta akordiotik etorriko bada ere, akordio horrek nahi eta nahiezkoa izanen du Europa eta nazioarteko komunitatearen babesa eta bermea.
Herri baten autodeterminaziorako eskubidea dago gatazkaren konponketaren muinean. Euskal Herriarentzako oinarrizko eskubide den autodeterminazio eskubidea berreskuratzea da soluziobidea.
Horrek Espainiari eta Frantziari ez ezik, Europari zuzen-zuzenean eragiten dio. Nazioarteko komunitate osoari. Euskal Herriko gatazkak nazioarteko dimentsioa izango duen konponketa behar du.
Oroitarazi nahi ditugu ere ETAk azken hilabeteotan hartutako bi erabaki esanguratsu:
Euskal Herria Espainiaren aurrean ordezkatu eta autodeterminazio eskubidea eskuratzeko Euskal Herriko hainbat eragilek egindako Bergarako eskaintzaren aurrean jarrera baikorra erakustea.
Herrien arteko begirunea, injerentziarik eza eta elkartasunean oinarritutako hausnarketari jarraituz Kataluniako lurraldean ekintza armatu kan- painak amaitzea 2004ko urtarrilaren 1az geroztik.
Azkenik, jakinarazi nahi dugu ETAk borrokan jarraitzeko duen erabakitasunak bere horretan jarraitzen duela. Jakinarazi nahi dugu ere konponketa elkarrizketa bidez lortzeko prestutasun osoa dugula. Zentzuzko eta arrazoizko bideeta- tik bakea lortzea posible da. Hori da ETAren nahia. Eta ez dugu etsiko. -
Euskal Herrian,
2004ko martxoaren 16an
Euskadi Ta Askatasuna
ETA
http://www.gara.net/orriak/P21032004/art75496.htm |
