|
|
|
Fora les forces d'ocupació espanyoles de l'Iraq i dels Països Catalans
|
|
per Moviment de Defensa de la Terra
Correu-e: info ARROBA defensadelaterra.org (no verificat!) |
18 mar 2004
|
|
|
Avui fa un any que els Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit, amb el suport incondicional del govern de l’Estat espanyol, invadien l’Iraq. Aquesta intervenció militar ha comportat, a més de la caiguda del règim de Saddam Hussein, la mort de desenes de milers de persones, la destrucció de la major part de les infrastructures de l’estat i la misèria per als supervivents.
En un món unipolar, on els EUA no tenen rival en l’àmbit polític i militar (en l’àmbit econòmic la seva hegemonia no és tan indiscutible), els atacs de l’11 de setembre del 2001 a Nova York van tenir com a afecte l’enfortiment de la prepotència de l’Imperi, amb l’aparició de la «guerra preventiva» (de formulació semblant a la utilitzada pel règim nazi alemany en el tercer decenni del segle passat) aplicable al que anomenen «estats canalles».
Les raons d’aquesta guerra imperialista són força clares: assegurar-se el control d’una important zona geoestratègica, enmig de Síria i l’Iran, els quals poden coaccionar més fortament; disposar de les segones reserves de petroli del món i tirar endavant la reconstrucció de les infrastructures bàsiques prèviament des-truïdes; superar la situació de crisi econòmica en què es trobaven els EUA fomentant que el complex militar-industrial en sigui la locomotora; demostrar l’hegemonia mundial nord-americana, i també britànica, amb l’advertiment inclòs a d’altres estats com Corea del Nord, Líbia, Cuba i els ja esmentats de Síria i l’Iran, del que els pot passar si no es sotmeten als dictats imperials; avisar les petromonarquies del Golf Pèrsic pel seu paper en l’atac de l’11 de setembre; col·laborar amb el govern sionista d’Israel a desfer-se dels seus enemics i sentenciar el poble palestí a la seva sort.
L’oposició a l’atac encapçalada pels estats francès, rus i alemany, cal entendre-la com a part de la confrontació interimperial amb els EUA. El seu posicionament respecte a la guerra de l’Iraq cal relacionar-lo amb la quarta ordenació capitalista europea, ja que tots aquests estats tenen interessos capitalistes oposats als dels EUA i el Regne Unit, sobretot pel que fa a les exportacions petrolieres. Cap d’aquestes potències havia qüestionat de manera seriosa l’embargament que ha provocat més d’un milió de morts des del 1990. També volen la submissió de l’Iraq, però una submissió compartida i no només controlada directament pel gendarme nord-americà i els seus vassalls.
Aquests conflictes, que no estan provocats només per l’afany de controlar els recursos petroliers, no poden ser resolts a l’interior d’Europa i per això es desplacen. En aquest context, la guerra esdevé una eina necessària del sistema capitalista per a la seva pervivència i reajustament.
La solució d’aquest nou (però també «vell») conflicte ha de passar forçosament per: en primer lloc, la sortida immediata de les forces d’ocupació, i que en cap cas s’utilitzi cap subterfugi (com a cascos blaus sota mandat de l’ONU) per mantenir-les-hi; i, en segon lloc, per l’exercici del dret a l’autodeterminació o un referèndum perquè els iraquians i les iraquianes puguin determinar el seu futur. Pel que fa al Kurdistan, cal que els seus i les seves habitants puguin decidir lliurement i no hagin de sotmetre’s a l’Estat iraquià. Cal que sigui reconegut el dret a la unitat nacional del Kurdistan, actualment repartit entre Turquia, l’Iraq, l’Iran, Síria, Armènia i l’Azerbaitjan.
Com a poble també ocupat, els catalans i catalanes no podem oblidar altres pobles que estan en lluita pel seu alliberament (Kurdistan, Argentina, Cuba, Còrsega, Euskal Herria, Veneçuela, Sardenya, Palestina, etc). El nostre internacionalisme ens fa ser solidaris i solidàries amb tots ells. La lluita per la reunificació, la independència i el socialisme per als Països Catalans és la nostra més preuada aportació a la lluita d’alliberament de la resta de pobles del món.
La invasió de l’Iraq ens recorda l’entrada de les tropes castellanes al País Valencià l’any 1707. Ara exigim la retirada de les forces d’ocupació de Bagdad i també de tots els Països Catalans.
Fora les forces d’ocupació de l’Iraq i dels Països Catalans!
Països Catalans, 20 de març de 2004 |
|
Re: Fora les forces d'ocupació espanyoles de l'Iraq i dels Països Catalans
|
|
per Català |
18 mar 2004
|
¿Països Catalans? Valencia i les Balears sempre han set i son PEPERAS A SAC!
Consideren els seus dialectes del català com a idioma apart i no ens estimen gaire als catalans que diguem.Jo em conformo amb l´indèndencia de Catalunya. Si fessin un referendum segur que València i Balears triaven Espanya.Països catalans es tan irreal com principat de Catalunya.
REPUBLICA DE CATALUNYA I PROU!!! |
|
Re: Fora les forces d'ocupació espanyoles de l'Iraq i dels Països Catalans
|
|
per Comunista |
18 mar 2004
|
Em sembla molt trist es teu comentari. Més que res apolític, ahistóric i acientífic. És que el pp ha existit sempre?
No soc de València ni de Mallorca ni Menorca, ni parlo es teu idioma, per què no és dialèctic. Tant sols t'afirmes en l'imposició espanyolista.
Jo no em conformo amb res, vull la llibertat des meu poble (el català) perquè vull un món lliure. |
