|
Notícies :: altres temes |
Catalunya y Euskadi
|
|
per wd |
16 mar 2004
|
De la sección Gutanak del Gara . |
Siempre me ha sorprendido el elevado concepto que tienen los catalanes de nosotros. Hay una especie de admiración basada, pienso, en esa mítica resistencia a desaparecer de nuestro Pueblo. Sin embargo, en estos últimos meses observo que empiezan a sacudirse esa especie de tutelaje moral y que empiezan a caminar por sí solos.
Y resulta que lo hacen bien, muy bien y que sus políticos hablan y actúan sin el temor reverencial que se ha instalado en la clase política nacionalista vasca hacia el PP.
Pero ha sido precisamente en Barcelona donde más se ha apreciado ese salto cualitativo. La manifestación de protesta por la masacre de Madrid resultó sorprendentemente crítica con Aznar y sus acólitos y supuso un acto de duelo, sí, pero también de dignidad de un Pueblo que piensa por sí mismo y al que no se le engaña fácilmente. Sus consignas, mayoritariamente seguidas, no dejaban lugar a dudas sobre qué pensaban y a quién adjudicaban la responsabilidad política de la matanza.
Por el contrario, la manifestación de Bilbao fue capitalizada por el PP, que se permitió el placer de arrinconar al Lehendakari en su propia tierra. Un Lehendakari que pagó así su meliflua actitud y su seguidismo ciego de las informaciones de esos mismos que le acusan a menudo de ser un satélite de ETA.
Muchos ciudadanos abertzales vascos, rotundamente contrarios a la violencia, sentimos vergüenza el viernes por tener a Miren Azkarate como cuasiportavoz de PP y a un Ibarretxe anónimo y desaparecido en el vientre de la ballena constitucionalista esperando, como Jonás, ser escupido cuando le plazca eructar al cachalote. Vergüenza, por ver a cien niñatos de manos blancas y almas negras convertirse en la estrella mediática de EiTB en las escaleras del Ayuntamiento, entre insultos hacia todo lo que sonaba a nacionalismo.
Y envidia, aunque sana, del Poble Catalá y de sus dirigentes políticos. Envidia de cómo supieron captar a qué venían Rato y Piqué. Envidia de su dignidad, de su saber estar y de no haberse dejado arrastrar por el vendaval mediático. Zorionak. Xabier Pérez Herrero - Irun
http://www.gara.net/orriak/P16032004/art74912.htm |
Re: Catalunya y Euskadi
|
per jo |
16 mar 2004
|
A veure quan apreneu que que els Paisos Catalans son indivisibles |
Re: Catalunya y Euskadi
|
per 1 pregunta?¿ |
16 mar 2004
|
pq som indivisibles?¿
Ja no stem a l'època dels senyors feudals amb la corona catalano-aragonesa...
Catalunya lliure!! però el Païs Valencià també, com tmb les Pitiüsses!! |
Re: Catalunya y Euskadi
|
per molt bon article!! |
16 mar 2004
|
Tots els Páïsos Catalans hem mostrat una dignitat en tots aquests dies, no només a BCN es va eixir al carrer contra el PP, a València i a Mallorca també, i, per cert, en valencià i en mallorquí, o sigui en català!!! Em va alegrar molt veure com els manifestants a València i Mallorca cridaven les consignes contra el PP en català!! Els Països Catalans encara som ben vius!! per molt que alguns ho volguin amagar. |
SOS Valencia
|
per sair |
16 mar 2004
|
No sabeu el que ens espera quan torne el Zaplana.
Aci va una valenciana que emigra a Catalunya, a Barcelona. Ho sent, VAlencia |
Re: Catalunya y Euskadi
|
per sair |
16 mar 2004
|
era una broma:
20 DE MAR,C TOT@S AL CARRER !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
vALENCIA HO NECESSITA |
puntualitzem
|
per R |
16 mar 2004
|
Primer: no tots els catalans tenim un elevat concepte dels Bascos.
segon: el poble català també sempre s'ha resistit a desaparèixer.
tercer:no sabia que fins ara els països catalans eren uns putus bebes i que estavem sota el vostre tutel.latge.
Sort que al final ho arregles xq quan he començat quasi ... |
Joder a algunos os puede el odio a Euskal Herria
|
per f |
16 mar 2004
|
, dais asta miedo .
Visca Països Catalans lliure !! pero de idiotas también . |