|
|
|
De vegades, la llibertat...
|
|
|
per Antoni Ferret |
03 mar 2004
|
|
De vegades, la llibertat... és una altra cosa |
Quan gairebé tothom estava pendent d'una qüestió relacionada amb un comunicat d'ETA, es va produir un fet tan greu com per fer saltar les alarmes, i quasi ningú no se'n va assabentar: la ministra d'Educació del Govern central va animar les escoles privades concertades de Catalunya a impugnar judicialment un decret del Govern català (que encara no s'havia publicat). És el decret d'admissió d'alumnes, per organitzar l'escolarització per al curs 2004-2005.
Una faceta nova i d'importància creixent en l'ensenyament és el nombre cada vegada major d'alumnes immigrats, i la seva concentració en les escoles públiques, ja que les privades se'ls «espolsen». Són alumnes que presenten dificultats inicials lògiques, i si les 4/5 parts han de ser atesos per l'escola pública, que és un 60 per 100 de la xarxa escolar, és una sobrecàrrega injusta.
Així, doncs, el Departament d'Ensenyament preveu establir unes oficines públiques on es faci la preinscripció de les criatures i des de les quals es planifiqui un repartiment raonable (considerant proximitat, escolarització prèvia de germans i altres dades). Davant aquesta previsió, les escoles privades concertades han aixecat el crit, dient que això atempta contra la «lliure elecció d'escola, dret garantit en la Constitució». La «llibertat!». I la ministra els anima a denunciar-ho.
Una possible evolució de les coses és la següent: que aquestes escoles presentin al·legacions contra els punts que no els convingui del decret; si el Govern no les accepta, que impugnin el decret judicialment, demanant la seva suspensió cautelar; si el tribunal ho concedís, no es podria aplicar el decret el curs que ve, perquè la preinscripció s'ha de fer en la primavera.
De vegades, la llibertat... (parodiant una cançó de Raimon) és una altra cosa.
De vegades, la «llibertat» pot ser la possibilitat, per a certes famílies, de portar els fills a una escola que pugui «seleccionar», i on aquests trobin un més alt nivell, que els doni ja d'entrada una situació de privilegi davant els fills d'altres famílies. Per «perpetuar» la superioritat de classe. (També hi ha famílies que fan un esforç per donar als seus fills una educació que ells prefereixen, cosa que està bé, però que cal compaginar amb les necessitats socials.)
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
