|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
|
per aaa |
26 feb 2004
|
|
Membres d´ultradreta han anat a la Pl Sant Jaume |
|
Un petit grup de feixistes han acudit a la concentració contra ETA portant banderes espanyoles i cridant consignes espanyolistes. |
Comentaris
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per bbbbbb |
26 feb 2004
|
|
Aunque no todos llevaban banderas o cantaban consignas, creo que el grupo de fascistas era mucho más numeroso; tanto que se podría decir que llenaban la plaza. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per ulls |
26 feb 2004
|
|
Preguntado por las reiteradas ofertas de CiU para garantizar la estabilidad del Ejecutivo catalán, Maragall ha invitado a los convergentes a "hacer juntos el nuevo Estatut y, de resultas de este esfuerzo importante, si se deriva un reencuentro que la gente entenderá, porque es proyecto común y decisivo, probablemente podríamos hablar de otras cosas". |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per MB |
26 feb 2004
|
|
Vinga, que ja feien tard els que volen omplir Indymedia de merda. A la plaça St Jaume no hi havía ningú del PP. Resulta que es fa una concentració contra d'ETA i no apareixen. Es normal, volen seguir manipulant tot aixó. S'en volen seguir aprofitant. Volen seguir aquesta campanya de criminalització de la societat catalana, convertint en sospitòs de "terrorista" qualsevol que no s'empassi sense pensar el seu nacionalisme espanyol. No els ha agradat gens que la societat catalana votès un govern d'esquerres i catalanista, amb diferents matissos, i ara estàn fent tot el possible per crear un enfrontament civil a Catalunya. Perque aixó és l'únic que saben fer. Criminalitzar i reprimir. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per Mikelet |
26 feb 2004
|
|
A la radio he sentit que els "boicotejadors" cridaven <b>Visques a España, al GAL i a Cristo-Rey... </b> Que es mullin tots plegats un rato... |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per bluedragon |
26 feb 2004
|
|
Vengo de alli... han cantado El cara al sol y simplemente se les ha ignorado... al final les han gritado Fuera, fuera... y ya esta... mejor no darles protagonismo... El resto bien... |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per MB |
26 feb 2004
|
|
Aixó és el que busca el PP, mobilitzar l'extrema dreta espanyola a Catalunya. Amb aquestes campanyes pretenen posar-la histèrica per tal que comenci a atacar-nos -com acaba de passar a Sabadell- i provocar tensió i violència als carrers. Així intentaríen seguir amb la campanya de criminalització de l'independentisme, culpabilitzant de tot des d'ERC a les CUP passant fins i tot per ICV o els CSO. Tots som objectiu del nacionalisme espanyol i del seu estat, perque tots volem alliberar-nos-en. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per algú |
26 feb 2004
|
Hace falta más valor cívico: es tiempo de negociación y paz
Dejando absolutamente claro que ETA debe dejar de matar, creo que se debe dar un paso más y convocar a la sociedad civil y a sus representantes políticos y sociales a una mesa por dialogo, por la paz y por el fin de toda violencia.
Manuel Márquez [26.02.2004 21:02] - 5 lecturas - 0 comentarios
El comunicado que muchos de nosotros esperábamos era el de la tregua definitiva, y aunque no ha llegado, nosotros que somos corredores de fondo, sabemos que más temprano que tarde llegará, y estos momentos de euforia neofascista, de repliegue democrático y de irracionalidad desenfrenada (seguramente inevitable) quedaran atrás, como un mal sueño superado por la racionalidad de la paz y como un camino abierto a la lucha por la justicia social en el terreno de la confrontación ideológica.
ETA se ha equivocado de nuevo, como en otras ocasiones, es evidente que su situación es compleja y difícil, pero la necesidad del dialogo debería marcar su agenda. Su amarre a posiciones ideológicas centradas en la idea de cuanto peor mejor, sin entender (o eso creemos) que cuánto peor... peor, no le va a garantizar su victoria en el terreno militar y mucho menos el político. El ejemplo del IRA en Irlanda pone de manifiesto que más tarde o más temprano siempre sale el sol.
El escenario que se dibuja no le ayuda ETA, ni nos ayuda a todos los que queremos la paz, a salir del atolladero en el que se encuentra y lamentablemente por su accionar todos nos encontramos. En esta situación son las fuerzas reaccionarias (algunas claramente neofascistas) las que están obteniendo los mejores réditos. No para derrotar a ETA pues a pesar de las circunstancias la situación de tablas aún hoy es evidente.
Ante esta realidad, ¿qué se puede o se debe hacer desde un planteamiento de paz y progreso?. Al margen de los consabidos llamamientos a que ETA deje la lucha armada y declare una tregua indefinida, como inicio de un proceso de negociación que lleve a su disolución. Un punto de partida deben ser unos planteamientos más ambiciosos y decididos que los manifestados en la concentración de del día de hoy. Se debe elaborar una salida política y social negociada, ahora es el momento. En este proceso deben estar presentes todas las fuerzas políticas parlamentarias, extraparlamentarias y las ilegalizadas de todo el estado español, así como la sociedad civil (sindicatos, mayoritarios o no; organizaciones pacifistas, como Elkarri, asociaciones, de vecinos, culturales; personas individuales de prestigio reconocido; movimientos sociales, etc.)
El objetivo planteado debe ser poner un punto de sensatez en esta irracionalidad galopante, dejando de lado los intereses partidista o personales, pues lo que hay en juego es la pervivencia de la democracia formal, y esta, aun no siendo el mejor sistema de convivencia, ni de defensa de los derechos del pueblo trabajador –o de la ciudadanía si lo prefieren–, es mejor que la barbarie que se avecina o el estado de sitio democrático hoy existente.
En Catalunya tenemos la prueba de fuego, el PP catalán (y mucho menos el español) ni siquiera se ha mostrado dispuesto, no a la negociación política (y no con ETA), sino a sentarse y replantearse el pacto antiterrorista con todas las fuerzas parlamentarias catalanas. El PP obtiene buenos réditos de esta situación, y si en Irlanda todos (incluido los conservadores) estuvieron dispuestos al acuerdo (con más de 3000 muertos) en el estado español esto de momento con el PP parece imposible.
La cerrazón del PP nos llevará al desastre (ellos también piensan que cuanto pero mejor) y si frente a esto los partidos como el PSC-PSOE fundamentalmente, no toma la iniciativa seguiremos en caída libre hacía la pérdida de las libertades y de las seguridades, y hay que recordar que quien recorta la libertad para garantizar la seguridad pierde ambas cosas.
Las fuerzas políticas catalanas y españolas, junto con la sociedad civil deben plantarse, y deben decir alto y claro que esta farsa se ha acabado y coger el toro por los cuernos, e iniciar los contactos necesarios para abrir una mesa de negociación política sin exclusiones que lleve a unos acuerdos de paz que permitan poner punto y final a esta barbarie irracional a la que nos lleva el PP escudado en la violencia de ETA.
Ya no es tiempo de guerra, ni confrontación ahora es el momento de la paz y de negociación política con mayúsculas, se deben acabar las mezquindades. Todos estamos llamados a intervenir y a actuar como ciudadanos o pueblos libres que creen en la fuerza de la palabra y de la reconciliación, otra salida es más de lo mismo: sufrimientos para todos y todas.
Nosotros desde nuestra modesta posición apostamos por el dialogo político con todos y todas como única forma de romper el cerco a que nos están llevando unos y otros, pues eso.... manos a la obra. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per bulet |
26 feb 2004
|
|
El dia que es faci una concentracio per demanar un pais més just socialment en tots els ambits, hi aniré. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per jo |
26 feb 2004
|
Estava convençut de votar ERC a les properes, fins i tot volia mirar d'enviar el vot per correu abans per no desdir-me, no fos cas que en fessin alguna.
Doncs a la merda. A la merda tot els institucionalistes "democrates". A la merda ells i el seu regim "democrata" empresonador de pobles i persones, torturador, policial i repressiu. A la merda, ells i els "pacifistes-ecologistes-alternatius" d'EUiA i d'IC, (deixa'm que rigui una estona.) Plorant i pidolant perque l'ultradreta pepera i els tecnocrates sociates els incloguin al Pacte Antiterrorista. Quin fastic. Quan tornin a aplicar la legislació antiterrorista a algu, sigui basc o d'alla on sigui, pensare en vosaltres, "alternatius", "eco-pacifistes", "independentistes democràtics". Cagats de por davant l'ofensiva ultradretana del PP, no sigui que perdeu la poltrona. I que millor que fer "antiterrorisme" per unir a tots els "democrates". Quin fastic.
I ara no veniu amb l'argument facil de que dic el mateix que Convergencia o el PP. Perque sabeu que aixo no és cert. Perque utilitzarieu els mateixos arguments que CiU o el Psc utilitzen amb vosaltres. Estariu al mateix nivell: "els radicalismes fan creixer la reacció".
No teniu dignitat de matenir una posicio conseqüent. No teniu nassos de mantenir la proposta de dialeg per la que teoricament heu dit que estaveu. Si entre la lluita d'alliberament dels bascos i basques i l'Estat us quedeu amb l'Estat, que us aprofiti. La colla de l'antiterrorisme. Fins i tot, estariu d'acord a que en Macia i als de Prats de Motllo els haguessin aplicat l'antiterrorista. O en Companys del 34, ben empressonat devia estar per subvertir la legalitat establerta. Tot sigui per no perdre la poltrona en el vostre Estat de les autonomies, herencia "atada y bien atada" del franquisme.
Es ben be que d'Allendes nomes n'hi pot haver-hi un.
El que et dic, quan torni a enterar-me de les tortures a algu pensare en el que dieu.
(I els de kaosenlared, que els publiqueu els discursos, ho tornareu a fer ara?, ara que han proclamat la seva lleiltat al regim de la bossa al cap, la banyera i els electrodes als collons?) |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
per CRISTO REY
skinheads_europa_1488@hotmail.com |
26 feb 2004
|
Putos demócratas! no nos arrepentimos de nuestra actuación, aún y ser dos personas rehivindicamos nuestra hispanidad, y nuestro asco hacia el terrorismo, EL ESTADO DEBE SER UN ORGANO TOTALITARIO AL SERVICIO DE LA INTEGRIDAD PATRIA!!!!!!!
CRISTO REY! CRISTO REY! CRISTO REY! MUERTE A ETA! |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per a cascarla |
26 feb 2004
|
a la merda tuuuuuuuú y cristo rei
idiota |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per CRISTO REY |
26 feb 2004
|
SOY UNO DE LOS DOS FASCISTAS QUE HA TENIDO LOS COJONES DE DAROS BIEN POR EL CULO CERDOS SEPARATISTAS NOSOTROS NO SOMOS TAN MARIQUITAS COMO VOSOTROS Y AHORA QUE POR PRIMERA VEZ EN 500 AÑOS NUESTRO IMPERIO CORRE EL RIESGO DE EXTINGUIRSE NO LO VAMOS A TOLERAR
ARRIBA CRISTO REY
NUEVOS CRUZADOS AL SERVICIO DEL FANATISMO IMPERIAL |
|
x els de Crist
|
|
per AgnosticA |
26 feb 2004
|
ves per on en Crist era col.lega dels zelotes, independentistes jueus contra el règim romà, el van penjar per "terrorista" de fet, com ho prova el títol que li varen posar al damunt de la creu: rei dels jueus, segons va interessar als botiflers que temien perdre el poder
es que no s'en enteren! |
|
x els de Crist
|
|
per AgnosticA |
26 feb 2004
|
ves per on en Crist era col.lega dels zelotes, independentistes jueus contra el règim romà, el van penjar per "terrorista" de fet, com ho prova el títol que li varen posar al damunt de la creu: rei dels jueus, segons va interessar als botiflers que temien perdre el poder
es que no s'en enteren! |
|
La Policia identifica els dos joves que han intentat boicotejar la concentració a Barcelona
|
|
per pipo |
26 feb 2004
|
BARCELONA, 26
Una dotació de paisà dels Mossos d''Esquadra han identificat, aquesta nit, els dos joves d''ultradreta que han intentat boicotejar la concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona contra ETA, segons han informat fonts policials.
Els dos joves, de 17 i 22 anys, portaven una pancarta en què es podia llegir ''Democràcia=ETA. Espanya desperta'' i els seus crits han estat ofegats pels assistents mateixos a l''acte. Els Mossos, després d''identificar-los, els han posat a disposició del Cos Nacional de Policia.
Un dels joves pertany al Moviment Social Republicà, grup que es va veure implicat en una baralla el cap de setmana passat en una batussa amb independentistes en un bar de Sabadell i que es va saldar amb sis detinguts.
http://www.vilaweb.com/ep/20040226214500.html |
Mira també:
http://www.vilaweb.com/ep/20040226214500.html
|
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per Miki |
26 feb 2004
|
|
Aquests del MSR son uns notes de cuidado... un dia es manifesten contra la llei de partits i la il.legalitacio de Batasua i l'endema es manifesten por la unidad de la patria... lamentables. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per ... |
27 feb 2004
|
Es van manifestar contra la llei de partits??? juasjausjasuasausu
No m'ho crec!! |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per Ridículs |
27 feb 2004
|
El que més em va sorprendre quan vaig veure les imatges, va ser l'acolloniment de tots els anomenats "demòcrates". Per la TV vaig veure les imatges, començaven a aixecar el braç dos ninyatos i treien una bandera franquista, davant d'aquesta provocació un home anava a increpar-los, un dels ninyatos imberbes li va començar a donar de hosties. Que va passar acte seguit: El senyor es va llargar i ningú més s'hi va apropar, ni tansols ho havien fet quan agredien a l'home. Tots van fer un cercle acollonits al voltant de dos crios. Tanta valentia per acusar a ETA d'això i d'allò, per dir-se demòcrata i bla, bla, bla i després venen dos crios cantant el caraelsol i ningú és capaç de plantar cara, ja no dic de trencar-los la cara.
Quanta valentia que teniu demòcrates, si davant dos nens franquistes no teniu collons a fer-los fora, que creieu que pensarem quan el PP us planti els tancs al carrer. Res, tots a casa acollonits. Quins ideals més clars que teniu.
Apa, aneu a fer pactes antiterroristes amb el feixistes i deixeu que els seus ninyatos s'expressin tranquilament. Com sempre nosaltres haurem de plantar cara a tanta hipocresia.
Mort al feixisme. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per jajajajaajajajajajajjaajajaj |
27 feb 2004
|
CRISTO-REY jajajajajajajajajajajaajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajjajajajajajajajajajajaajajajjajaja
me rio de vuestro imperio, de vuestra ideologia, de vuestros politicos i de todo lo qe este relacionado con el fascismo!
si no sabeis respetar a los demás los demás no os vamos a respetar, yo me pregunto qe lleva a 1 ser humano identificarse con vuestra mierda ideologia, supongo qe 1 trauma de peqeño (vuestros padres os daban x el culo o algo x el estilo...)
Ecspan!a como imperio jajajaja pero en qe epoca vives! eee qe franco a muerto por si no lo sabias!
I GALIZA, EUSKAL HERRIA, CATALUNYA Y TODAS LAS COMUNIDADES QE QIERAN SER�N INDEPENDIENTES CUANDO LA POBLACI�N SE DE CUENTA QE ECSPA�A NO EXISTE!
todas las comunidades libres e independientes!!!!!
viva la república ANDALUZA... |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
per UN@ Kaosenlared
kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat) |
27 feb 2004
|
COMPANYS NOSLTRES A KAOSENLARED PUBLIQUEM TOT EL QUE POT INTERESSAR-NOS A NOSALTRES I AL NOSTRES LECTORS, QUE SON COOPROPIETARIS DE LA PA´GINA SI ES QUE HI PÀGINES D'ALGÚ.
PER CER NOSALTRES SOM L'ESQUERRRA ANTICAPITALISTA PLURAL (LA MAJORIA DE PARTITS DE CATALUNYA NO ESTAN, CEEIEM CONTRA EL CAPITALISMA), PERÒ NO SOM PAS IDIOTES (BÉ, MÉS MENYS COM TOTHOM)PER CERT A KOAS SEREM TOT EL QUE ES VUKGUI PEROÒ NO PAS IDIOTES!!!
QUAL VULGUIS POTS LLEGIR-TE L'ALTERNATIVA DEMOCRATICA D'ETA I DESPRÉS PARLEM...
LA GENT DE KAOSENLARED VOTARÀ O NO VOTARÀ, CER QUE HI AGENT QUE HO FARA PER ERC, ALTRES A IC-EUiA, ALTRES A LA LLISTA DE CADIZ REBELDE, ALTRES HOI FARIEN A BATASUNA I ALTRES NO VOTEN MAI, ARA EL QUE SI FEM TOTS PLEGATS ES LLUITAR JUNTS CONTRA EL CAPITALISME SENSE EXCLUSIONS.
SALUT. |
|
Re: Incidents a la concentració contra ETA d´aquesta tarda
|
|
per KAOS |
27 feb 2004
|
XARXA BASCA ROJA
COMUNICAT D'EUSKADI TA ASKATASUNA A EUSKAL HERRIA(1998)
l'Alternativa Democràtica d'ETA
www.basque-red.net/tregua/comunic.htm
Per mitjà d'aquest comunicat Euskadi Ta Askatsuna vol comunicar a la societat basca la lectura que fa de la situació i el moment històric qiue viu el nostre poble, i de la decisió que ha pres en conseqüència.
Després de dues llargues dècades devers la independència d'Euskal Herria, de bell nou, tenim l'oportunitat de fer una passa decisiva. Creiem que tenim una oportunitat semblant a la que vam tenim aqueixos anys difícils de la "transició" ara fa vint anys. però aquesta vegada tenim que assolir que la fase política que s'acosta sigui la de la sobirania, fent realitat l'avinentesa perduda aleshores. ETA va a escometre aquesta nova fase política plena d'esperança. Plena d'esperança, sobretot perquè creiem que les errades comeses llavors seran una bona lliçó per a ara. Plena d'esperança també, ja que creiem que le treball, l'experiència i les forces acumulades des d'aleshores ens donen bastant garantia com per què aquesta nova fase política segui exitosa.
Tenir altra oportunitat i escometre-la plens d'esperança no ha de, per contra, encegar-nos. No hem de cloure els ulls davant la realitat que pateix Euskal Herria. Doncs, mirem pèr on mirem, és molt greu la situació que sofreix el nostre poble. Els ciutadans bascs estem sotmesos a dos potents Estats. Eixos dos Estats han estat fent servir tot els seu potencial armat, polític, econòmic i cultural per a fer bocins els recursos que Euskal Herria disposava per ser un poble lliure en el futur. Com a conseqüència, l'activitat tossuda d'Espanya i de França ha deixat doloroses ferides. I no serà tasca fàcil assolir la nostra llibertat. Perquè, tot i ser veïns, no apareix per part dels estats, que ens prenen com a enemics i societat a la qual han de sotmetre, la més mínima mostra d voluntat per respectar de manera pacífica la paraula d'Euskal Herria.
Malgrat tots els atacs i dificultats, guiats per l'ànsia de lluitar que fan ganes de viure, Euskal Herria ha arribat a les portes del segle XXI. No pas com a poble lliure, però sí que tenim totes lesopcions obertes per a ser-ho. Fins a hores d'ara hem demostrat al món ue som capaços de lluitar per allò que és nostres. Cal demostar-li ara, puix, que en endavant tenim dret, voluntat i habilitat per a organitzar la nostra casa tal com ens plagui.
Abans de prosseguir, creiem que és de vitl importància fer dues preguntes i respondre-les. Per una banda, com és possible que Euskal Herria arribe al llindar de l'any 2000 amb l'opció de ser un poble lliure?, i d'altra, per què Euskal Herria no és encara lliure al llindar de l'any 2000?
La primera qüestió té una ràpida resposta. Ràpida i, a més, plena d'honor. Sense oblidar ni arraconar en absolut l'esforç dels bascs d'abans, pel que fa als darrers vint anys, gràcies al compromís generós de milers i milers de dones i homes ardits estem a les portes d'aconseguir la nostra llibertat.
Aquesta veritat (realitat) està molt present als cors i ments dels companys i companyes de l'organització Euskadi Ta Askatasuna. Tampoc seríem on som sense el sacrifici dels ciutadans i companys assassinats pels atacs armats de l'enemic; sense el sofriment dels ciutadans que han patit la dura tortura i les contínues humiliacions a les casernes i comissaries; sense l'esforç dels ciutadans i companys que dia rere dia en silenci però amb gran risc i compromís han treballat i treballen per la nostra cultura, llengua, xarxa econòmica i costums socials, tot defugint la rutina, i menyspreant les actuals lleis estrangeres, tant espanyoles com franceses; i tampoc seríem on som sense la capacitat d'aguant dels ciutadans i companys que suportant amb una dignitat absoluta la condemna de milers i milers d'anys de presó sobre les seues esquenes han estat llaurant i estan llaurant el futur d'Euskal Herria. En aquests moments el nostre més sentit record per a tots aquests ciutadans, peruqè gràcies a què han estat contínuament obrint els innombrables panys que tenallaven el camí d'un futur en llibertat,estem de nou davnt un moment històric i esperançador. Perquè sense llur compromís fa temps que Euskal Herria s'hagués retut.
La segona qüestió, en canvi, té una resposta vinagrosa. aquesta resposta demana que s'examine què ha fet cadascú davant situacions de vital importància semblants a les que vivim a hores d'ara. Cal tenir en copte no sols el que hem avaçat, sinó el que hauríem haver avançat. la via que fa vint anys proposà l'Esquerra Abertzale d'avançar en democràcia basca no aconseguí cap acord. I com a conseqüència es dividí en dos el món abertzale: una via acceptà les lleis que "de facto" ens imposava Espanya; i per a fer front a eixa imposició, l'altra demanava el trencament amb Espanya i prenia com a legítimes totes les eines que un Poble té per defensar-se.
La primera via, la de l'autonomisme constitucional, ha conduït envers la divisió interna de l'Euskal Herria que estava sortint de la dictadur de Franco. Si aans estàvem sotmesos a dos Estats, des d'aleshores se'ns ha afegit la divisió autonòmica. I tot el que hem aconseguit ho hem assolit mitjançant la lluita o ho hem aconseguit com a ardit per què minve la lluita. Eixa primera via ha portat Euskal Herria cada volta més cap a Espanya i França, tot condemnant-la a viure mirant Madrid i París. Ens ha obligat a demanar permís als estrangers en comptes de decidir pel nostre compte, i els espanyolistes que estaven acoquinats esdevingueren arrogants. i això portà a què s'enfortiren noves fronteres internes a Euskal Herria, tot allunyant els ciutadans bascs entre si, i a uns, com el cas dels sipais, a acceptar i defensar les lleis espanyoles, fent-les servir contra altres ciutadans.
Els que avançàrem per la segona via, malgrat les nostres mancances i errades comeses, hem mantingut viu un projecte d'Euskal Herria unida, lliure i euskaldun, tot confiant en la capacitat de treball i creació dels ciutadans, hem treballat per superar la divisió institucional i estatuària per aconseguir la pau d'Euskal Herria basada en la justícia i el dret democràtic. Així, l'aposta d'un projecte de societat pròpia d'Euskal Herria ha donat els seus resultats. Un és el que volem esmentar ara: haver demostrat com és d'esteril i cec l'autonomisme fraccionador. I no n'és poc, tenint en compte el gegantesc esforç que féu Espanya per tal que l'autonomisme fos la tomba d'Euskal Herria.
Els que partiren per la via de l'autonomisme fraccionador amb entusiasme i bona voluntat s'han adonat que, a més de no pujar de graó, eixa via ha restat atascada, i que eixa escala no porta a la llibertat d'Euskal Herria. Elsque hem apostat totalment per Euskal Herria estem dispostos a superar eixe passat proper i avançar tots plegats plens d'il·lusió en un nou projecte.
Per què estem davant una nova oportunitat?
Ací està Euskal Herria, de bell nou, al lindar del seu futur. però no deu ser pur voluntarisme pensar queestem davant una "nova" situació? ETA després de reflexionar sobre les principals novetats de la situació que vivim ofereis en els següents paràgrafs l'anàlisi en què esfonamenta la decisió presa.
D'una banda, gràcies a la lluita d'aquests anys, nous sectors s'hi han afegit a l'aposta per la independència. Principalment, pensem que cal subratllar l'avenç assolit de sis anys ençà. Ja que hem passat d'una actitud de resistència a una pràctica de construcció. Volem recalcar que l'origen d'"aquesta millor situació" es deu a la generositatde molts membres de l'Esquerra Abertzale i a la lluita organitzada que porten endavant. En el cmí per a assolir els objectius darrers de la nostra lluita, allò assolit els darrers anys és una nova passa de tot el que cal recórrer. Que ningú no pense que no hem de millorar en les tasques, en el mode de treballar i d'altres. Però s'agraeix que de tant en tant l'esquerra Abertzale, tan poc amant de les lloances i falagueries, es confesse ella mateixa que el treball realitzat pagava la pena i que està ben encaminada la lluita d'alliberament.
D'altra, en aquesta situació canviant té molt a dir el fet d'haver socialitzat "l'Alternativa Democràtica", que ha pres el relleu a l'envellida "Alternativa KAS". Mitjnçant aquesta novaalternativa de pau, en aquests darrers tres anys s'ha difós un concepte fonamental: la necessitat de donar la paraula al Poble, que el Poble recupere la paraula i que es respecte eixa paraula. Una volta més, hem estat capaços de socialitzar que el conflicte que té Euskal Herria amb Espanya i França és d'origen polític. De més a més de posar en dubte la legitimitat "democràtica" de les autoritats espanyoles i franceses, hem sembrat un concepte positiu al nostre camp, el de la democràcia basca. S'han fixat els mínims democràtics (Autodeterminació i Territorialitat) que tot demòcrata ha de defensar per tal que se supere el conflicte, i una vegada assolida la situació democràtica augmentarà la possibilitat que cadascú desenvolupe el seu propi projecte en condicions més semblants. I l'Esquerra Abertzale ha aplant el camí per a desenvolupar el seu propi projecte polític i social.
En aquesta nova situació destaquem el fracàs de les estructures institucionals fraccionadores que se'ns han imposat en el camí de la llibertat pels Estats que ens sotmeten. El marc institucional imposat a Euskal Herria està exhaurit. Les forces imperialistes espanyoles i franceses són les úniques i acèrrimes defensores de l'"status quo" institucional. L'Estatut de la Moncloa, l'Amillorament dels Furs Navarresos i el no reconeixement dels territoris bascs sota domini francès no tenen bastant eficàcia com per a satisfer els desitjos i necessitats dels ciutadans bascs. A hores d'ara,els mateixos que han defensat la potencialitat d'eixesestructures institucionals reconeixen que per ací no es va cap a la independència, i coincideixen amb l'anàlisi que sols ha estat defensat l'Esquerra Abertzale. I per això, hem possibilitat que per primer cop puguem engegar una sola via de solució.
Alhora que l'esgotament institucional, tenim l'esgotament de "la política de pactes" que imposaren els espanyols per a deformar la realitat política i social dels darrers deu anys i per a eliminar el projecte independentista. Aquesta política de pactes l'única cosa que emportarà serà el perllongament del sofriment d'Euskal Herria. Estem dient que aquells que apostaren per l'autonomisme (els partits abertzales PNB i EA, el sindicat ELA i molts abertzales honrats) s'han adonat com és d'estèril aquesta via. Ara han demostrat la voluntat per a prendre una nova senda. Fugint de la cruïlla dels espanyols i marxan per la carretera d'Euskal Herria, trencant lligaments i sotmetiments amb Espanya, i apostant de valent per Euskal Herria. Açò és el que cal triar: Espanya/França o Euskal Herria. Si més no, de paraula, s'ha demostrat una clara voluntat d'apostar per Euskal Herria. En aquesta nova cruïlla tothom ha d'actuar amb la valentia i la coherència que exigeix aquest moment històric.
Els poders fàctics d'Espanya i França no tenen cap alternativa política per a Euskal Herria. No, almanys sense una nova col·laboració de partits com ara EA i PNB. Entre "L'autonomisme fraccionador" d'ahir i avui, i la sobirania basada en l'Autodeterminació i la Territorialitat de demà, no hi ha espais nous, si no s'inventa, per exemple, una falsa oferta que evités una solució real durant uns altres vint anys.
"Europa" està bastint-se com a centre polític, social i econòmic, com a centre de decisió dels temes principals, tot passatnt per Madrid i París, i allunyant-se de les estructures estatals que ens sotmeten directament. I sense un projecte d'independència eficaç, el sotmetiment i la desestructuració que pateix Euskal Herria s'acreixerà. Encarà més, si estem sense recursos ni alternatives que facen front els gegantescs projectes d'"unitat" cultural i econòmica a nivell mundial.
En darrer lloc, a Euskal Herria s'ha generalitzat l'opinió que el desig de pau de la majori vindrà amb una solució política amb seny. El desig de pau, el diàleg, la negociació, amb o sense accions d'ETA, està en boca de tothom. Ha hagut un gran canvi quant a aquells "desig de pau asèptic" de fa uns anys. A la societat basca s'ha imposat l'ansia d'una pau pactada que done solucions polítiques i pràctiques. Eixa necessitat no s'ha creat no sols per no "acabar" amb ETA; sobretotés conseqüència de què la societat basca ha posat de manifest l'origen polític del conflicte, ha fet resorgir noves lluites i ha posat un "stop!" ferm i digne a l'atac que sofreix Euskal Herria.
Comptat i debatut, podríem dir el següent: a Euskal Herria hi ha dos projectes diferenciats. Un és el que creu en el procés de construcció d'Euskal Herria, que diu que és possible una societat més justa, més arrelada, i que lluita per això; l'altre projecte, contrariàment, ésel que vol continuar amb el procés d'assimilació, desculturalització i integració que començà fa segles en nom d'Espanya i França; que veu Euskal Herria com una part del món sense cap tipus d'identitat. A Euskal Herria hi ha un conflicte de llengua i d'ensenyament, una manera d'entendre la vida, un desig de bastir mitjançant les relacions laborals un model socioeconòmic diferent. Eixe conflicte, és el conflicte de sempre, l'únic que ha variat és l'oportunitat de fer noves passes en eixe conflicte que ha sorgit del canvi de correlació de forces.
I eixe és el repte d'aquest moment històric, com engegar el projecte d'Euskal Herria entre tots i totes. Si hi ha voluntat i intel·ligència per part d'aquells que s'han erigit com a direcció política d'aquest Poble, a la societat basca hi ha bastant força i comprensió com per avançar-hi.
Cap a on s'adreçaran les forces?
Ací és Euskal Herria, de bell nou, al llindar del futur. Estem plens d'esperança, però som conscients de la greu situació que pateix Euskal Herria i veiem amb amoïnament el moment històric que vivim. Perquè la clau principal del futur depén de la resposta afirmativa o negativa a una pregunta essencial. Cap a on s'adreçaran aquesta vegada els partits abertzales? Conéixer la nostra història més recent fa que ens palantegem aquesta pregunta amb amoïnament. Hem de dir que fa vint anys es doblegaren a l'estat espanyol. Amb l'excusa del "ball de sabres" d'aleshores, segons se'ns ha dit, a la Moncloa i a la Sarsuela es decidí de dividir encara més Euskal Herria, continuarnegant-li mitjançant les armes el dret d'Autodeterminació que li n'és propi i un llarg etcètera. Des d'aleshores l'Esquerra Abertzale ha defès amb coherència, i deixant-s'hi la pell, la sobirania d'Euskal Herria, mentre que les altres forces queien a les xarxes d'una Espanya cada cop més enfortida.
En açò també vem amb optimisme el futur. No té punt de comparació els fruits escassos i podrits recollits en aquests vint anys i els que podrem recollir en el camí de la Sobirania. Han estat llargs anys, però la fi és recomfortant veure com altri també s'adona de quins són les passes fonamentsl per a conquerir la Independència. La llibertat en un futur sempre serà millor que el sotmetiment actual.
Això no vol dir ni de bon tros que el camí que tenim davant no serà difícil i farcit d'entrebancs. El repte que se'ns acosta ens exigeix a tots i a totes les abertzales, d'esquerres i demòcrates, respondre amb sinceritat i dignitat. I encara amb més raó veient la ceguesa i l'entossudiment d'Espanya i França.
En conseqüència, és el nostre profund desig que no siga l'Esquerra Abertzale qui treballe tota sola en la tasca que és de tots i totes. Però, àdhuc, si així fos, nosaltres continuarem endavant amb la mateixa il·lusió i tenacitat que fins a hores d'ara, pel camí mostrat per milers de ciutadans i lluitadors bascs.
El repte en germen
Ho hem dit al començament d'aquest comunicat, que el repte i la característica principal de la fase cap on ens encaminem és que Euskal Herria en la seua integritat, tot superant les fronteres autonòmiques i estatals, aconseguesca la Sobirania. Posar-hi els fonaments. Perquè no som l mateix lloc que abans, no sols anem a "recuperar" l'avinentesa perduda ara fa vint anys, anem a fer una passa més important, hem de psoar els fonaments d'eixa futura Euskal Herria, el repte que ens correspon es basa em definir amt total exactitud on anem a bastir la nostra casa. Perquè no hi ha dues o tres Euskal Herria, sols n'hi ha una, amb les seues peculiaritats i realitats diferents, tant lingüístiques com socials i econòmiques, i també a l'àmbit dels costums. Això és un Poble!
Tenint en compte, entre tots els abertzales, demòcrates i progresistes, eixes diferents realitats, ens correspon treballar al capdavant de la construcció d'un marc polític nou que imagine Euskal Herria en la seua integritat, tant pel que fa als seus drets lingüístics com pel que fa l'organització territorial, el desenvolupament econòmic i els drets socials. Les forces que estan a favor de la Sobirania d'Euskal Herria han d'acconseguir acords de mínims.
Alhora, serà repte de tots i totes fer front tots els que són i continuaran sent enemics d'aquest projecte. És l'hora d'allò que,tantes vegades han enaltit els que rebutgen l'ús de les armes, i en tan poques vegades n'han fet servir: la rebel·lió social. Hem dit a l'inici que no podíem cloure els ulls davant la situació d'Euskal Herria. Un projecte consensuat com el que estem espentant, ens portarà a afrontar tots plegats també les conseqüències que comportarà la postura contrària de França i Espanya. Sense cap mena de dubte. per això també ens caldrà ardidesa. Ens caldrà ardidesa per tal que, de dir que totes les forces armades estrangeres són sobreres al nostre Poble, es porten endavant tots el grans i petits treballs amb què fer-los-en fora. És hora, doncs, que de criticar el que es fa, bé o malament, es passe a interioritzar en allò que no es fa i es mamprenguen eixes tasques.
Què és el que no és aquesta passa d'ETA?
Abans d'esmentar la nostra crida i la nostra decisió, creiem que és inevitable aclarir, per les especulacions, expectatives i les moltes declaracions d'aquests darrers dies, què és el que no és aquesta fase política que se'ns acosta. No és just que hom siga enganyat pels jocs de paraula dels polítics professionals.
L'objectiu no és la "pacificació" que proposa Ardanza, qui ha dirigit durant una llarga dècada l'espanyolització, en le seu pla parcial; ni de bon tros, donar "apariència" política a eixa "pacificació" com utoengany o "tranquil·litzant de la consciència" de l'Esquerra Abertzale. Cal ser més agosarat en aquest moment, Perquè estem davant d'una situació totalment nova.
Estarn enganyant la societat els qui, després d'aquesta important passa d'Euskadi Ta Askatasuna, cerquen la "normalització" amb una falsa pau que no canvie res i enfortisca l'actual marc. Això serà tan fals com dir que el conflicte sd'Euskal Herria és que ETA faça front l'enemic mitjançant la lluita armada. No hi haurà pau si no s'assenta en els drets d'Euskal Herria. Eixe és l'origen, la clau del conflicte que patim; són negats els drets a Euskal Herria, no som sobirans per a estructurar la societat com nosaltres desitgem.
ETA ha fet la seua passa, ara és el moment que els altres avancem a l'espai que ha sorgit, i, a més, audaçament. Ho hem dit al començament, no és l'hora de tebieses, ni de càlculs egoistes o partidistes: hem de guanyar Euskal Herria.
Declaració
Tenint en compte tot allò esmentat abans, ETA, organització basca socialista revolucionària per a l'alliberament nacional, fa la següent declaració pública davant la societat basca i posa en coneixement de l'opinió pública internacional:
1.- Sent la construcció d'Euskal Herria treball dels ciutadans, fins a hores d'ara eixa tasca sols ha recaigut clarament i inequívoca a l'Esquerra Abertzale. Hem hagut de recórrer un llarg, dur i complex camí, i com a resposta a eixa faena hem patit la repressió i tot tipus d'atacs. Però gràcies a eixe treball realitzat, avui en dia tenim una oportunitat immillorable per tal que en endavant, en elcamí envers la independència d'Euskal Herria, es compartesquen responsabilitats i esforços, i es creen acords per a treballar en comú i nous punts de trobada. ETA, per la seua banda, vol donar a conéixer que eixa nova via d'acords té una voluntat clara d'avançar i que es troba a l'espera de la concreció de voluntats i esforços del mateix tamany.
2.- En aquest sentit, ETA fa una crida pública als partits polítics, sindicats, associacions culturals i organitzacions socials, i en general als ciutadans bascs per tal que prenguen el compromís necessari i facen les passes concretes amb el fi que aquesta fase que s'acosta siga la de la Sobirania.
3.- D'entre totes les passes a fer, la de major importància serà la de posar en via de superació l'actual divisió institucional i estatal; per a això, des d'avui mateix cal fer passes efectives per tal de crear una estructura institucional única i sobirana que englobe Araba, Bizkaia, Gipuzkoa, Lapurdi, Nafarroa i Zuberoa.
4.- Si en aquest entestament a'uneixen els diferents agents polítics i socials, davant de tota iniciativa que supere l'actual divisió institucional i estatal a favor d'eixa estructura institucional suprema, ETA pren el ferm compromís públic de reforçar-la, defensar-la i aplaudir-la. Així, doncs, demana igual compromís, esforç i entestament als que fins ara han estat lluny d'aquesta tasca o que a l'hora d'apropar-se han estat tebis o renitents.
5.- Les forces favorables a la construcció i drets democràtics d'Euskal Herria han de crear-ne dinàmiques i fixar acords al voltant de les necessitats bàsiques i mínimes.
6.- El projecte de poble d'Euskal Herria està enfrontat tant al d'Espanya com al de França. Aquest conflicte que dura llargs segles ens ha ensenyat que per als ciutadans bascs no hi ha espai intermedi. Avancem com ciutadans bascs o desapareixem com a poble sota la dominació d'Espanya i França. Per tant, creiem que és inevitable que tots aquells que estan d'acord amb els punts abans esmentats rompen els lligams i acords amb aquells que defensen i animen les intencions dominadores d'Espanya i França. És hora d'apostar clarament i inequívocament per la Sobirania. És hora de rompre acords i lligams amb els partits polítics que tenen per objectiu la desaparició d'Euskal Herria. En conseqüència, és hora de rompre tot pacte amb partits, estructures institucionals i repressives que tenen com a objectiu l'anihilament d'Euskal Herria i la construcció d'Espanya i França.
7.- Tenint en compte la situació d'Euskal Herria, les possibilitats que n'hi ha i el desig de marxar envers la Sobirania, Euskadi Ta Askatasuna dóna a conéixer la intenció de memprendre el cessament indefinit de les accions armades, tot limitant les seues tasques a treballs de proveïment, manteniment d'estructures i a defensar-se de possibles enfrontaments. Aquest alto-el-foc total començarà el dia 18 de setembre del 1998.
8.- Sent l'objectiu de tots respectar la realitat d'Euskal Herria, els seus drets i les decisions preses en llibertat, sent el desig i l'objectiu d'ETA que la societat basca prenga sobre ella mateixa tota responsabilitat en assolir la independència d'Euskal Herria, i plens d'esperança pensant que la resposta que rebrem serà del tamany de la passa que hem fet, volem dir que les passes i els esdeveniments que es facen d'ací en endavant marcaran el caràcter definitiu d'eixe cessament.
GORA EUSKADI ASKATUTA!
GORA EUSKADI SOZIALISTA!
JO TA KE INDEPENDIENTZIA LORTU ARTE!
Euskal Herria, setembre del 1998
Euskadi Ta Askatasuna
ETA. |
|
als de Kaos
|
|
per jo |
28 feb 2004
|
No ens enfadem, el comentari no era per criticar-vos, estava emprenyat per veure com aquests d'ERC, IC i EUiA són capaços de plegar-se al regim. Jo vaig assistir a la pl Sant Jaume el dia que es va fer la concentració de suport a en Carod-Rovira. Per defensar que hagues conversat amb ETA i per fer front a l'anticatalanisme que es va desbocar, una evidencia de la falta de sobirania que tenim.
I aixo del dijous emprenya.
(Sobre el fet que dic que vau publicar em referia aqui a barcelona.indimedia. A la vostra plana hi entro poc, ja que no puc visualitzar el format en català, i, com us vaig dir per correu, prioritzo l'us d'informació en la llengua minoritzada del pais, casualment la meva. Be, se que en el fons estem d'acord, per tant no us ho agafeu malament.)
Napaykuy (salut en quetxua) |
|
als de Kaos (2)
|
|
per jo |
28 feb 2004
|
insisteixo, em disculpo, tot i que ni se m'acudiria tractar-vos d'idiotes, és més la critica ve perque acostumo a llegir amb interes tot el que publiqueu aqui, i com dius, seria jo igual d'idiota, perque entre d'altres la noti sobre el miting a Terrassa d'en Carod me la vaig llegir amb interes
(sobre el quetxua, com em vau dir sobre la llengua no se que de Llatinoamèrica i resulta que n'estic aprenent una mica... :-) endavant amb el que feu i una abraçada |
|
|
