|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'Esperanto
|
|
|
per Pleusicles |
22 feb 2004
|
|
Navegant he trobat un article publicat l'onze d'abril de 2002 al diari AVUI escrit per Ferran Sáez Mateu, escriptor i professor de la URL, al voltant de la necessitat de potenciar una llengua comuna i neutra per tal de que cap altra llengua ni cultura predomini sobre les altres |
Darrerament he llegit a l'AVUI tres cartes a la Bústia que feien referència a la necessitat de reobrir el debat sobre la llengua internacional, l'esperanto. Tot sovint, les cartes al director -un gènere literari com un altre- acostumen a estar afectades per una sobredosi de vehemència i d'animositat. Quan es tracta de qüestions lingüístiques existeix fins i tot la possibilitat de treure la navalla, ni que sigui en un sentit figurat (o no tan figurat: l'assumpte Carner està derivant en carnisseria). En aquest cas, però, no ha estat així: els escrits tramesos a aquest diari pels senyors Lluís Isern (1-4-2002), Marcos Bosch (3-4-2002) i A. Garriga (8-4-2002) eren un magnífic exemple de concisió i nitidesa argumentativa. A més a més, no treien la pols a arnadíssims fantasmes del passat -entranyable vici d'aquest país incorregible- sinó que proposaven coses molt assenyades en relació amb el futur, cosa que sempre és d'agrair. Enhorabona, doncs, per pensar més en les generacions que vindran que no pas en cadàvers exquisits.
Si les cartes dels senyors Isern, Bosch i Garriga no han suscitat cap reacció significativa ha estat, probablement, perquè moltes persones consideren que el debat sobre l'esperanto està mort i enterrat. Val a dir, però, que la paraula esperanto significa precisament "el que espera". El Dr. Zamenhof, el seu creador, tenia molt clar que un projecte d'aquestes característiques només resulta viable quan es pensa a llarguíssim termini, com una fita difícil però també necessària. Sigui com sigui, el debat no està pas ni mort ni enterrat, ans al contrari: té més vigència que mai, encara que els llocs comuns i una manifesta mandra intel•lectual disfressada de pragmatisme vulguin tancar en fals aquesta discussió. Algú és capaç d'imaginar-se què pot acabar sent el Parlament Europeu l'any 2010, quan, previsiblement, consti de quasi trenta Estats (alguns dels quals amb una bona colla de llengües en el seu si)? A mi, almenys, em costaria molt de trobar un traductor competent i experimentat lituà-portuguès, eslovè-danès o romanès-finlandès -i totes les combinacions que vostès vulguin entre aquestes sis llengues, per exemple-. Segurament existeixen, però dubto que siguin molts. I això per no parlar de possibles parelles que, per desgràcia, ni tenen ni han tingut tanta sort institucional: català-bretó, basc-gaèl•lic, etc. Un dels arguments més desgastats a l'hora de desacreditar les legítimes pretensions de les llengües de les nacions sense Estat és que provocarien un gran col•lapse burocràtic en les estructures de la Unió Europea. L'argument no és del tot fals i, plantejat en aquests termes precisos, ni tan sols es pot considerar tendenciós o demagògic. El que sí que és fals, tendenciós, demagògic i cínic és afirmar que aquest problema no té solució... tret que les diverses reserves indígenes de la Unió -nosaltres pertanyem a una d'elles- no ens acostumem a parlar en públic en llengües dites normals, com ara l'anglès, el francès o l'espanyol. Aquesta única i expeditiva solució la resumeixen exactament en tres paraules: que es fotin (en públic fan servir altres fórmules més dolces, és clar). De moment, aquestes tres paraules constitueixen la doctrina lingüística oficial del Lobby d'Estats Europeus, més conegut amb la improcedent denominació d'Unió Europea.
L'esperanto podria resoldre aquesta situació d'indignitat democràtica amb una mínima, irrisòria, voluntat política. Un eurodiputat podria -i hauria de fer-ho- expressar-se en la seva llengua, fos el català, l'alemany, el cors, l'anglès o l'occità, però només caldria un sol traductor d'esperanto per a la resta de llengües. Aquesta situació és perfectament factible en menys d'una generació: l'esperanto s'aprèn en pocs mesos. És una llengua artificial, amb tot el que això té de bo: no hi ha excepcions gramaticals, ni ortogràfiques, ni de cap mena. Tot és ben nítid, senzill, racional. D'altra banda, una persona mitjanament culta coneix -o, si més no, està familiaritzada- amb la majoria de les arrels bàsiques d'aquesta llengua, que combina elements llatins, anglogermànics, grecs, etc. (Qui desitgi comprovar-ho pot accedir, per exemple, a www.esperanto.net/, on trobarà cursos virtuals gratuïts i molts altres materials). En definitiva: si hom vol parlar seriosament de la viabilitat futura d'una Europa unida -no parlo, per tant, de l'actual sargit burocràtic sense cap ni peus- cal revisitar el projecte revolucionari del doctor Zamenhof. Si més no, i per raons òbvies, als catalanoparlants ens interessa molt, tot això: o és que encara hi ha algun ingenu que cregui que podem competir culturalment, en igualtat de condicions, amb llengües que disposen de centenars de milions d'usuaris i, a més, tenen un Estat propi que les empara en tots els sentits?
L'objecció bàsica a tot el que acabem d'exposar és un lloc comú prou conegut: de llengua internacional ja n'hi ha una, i és l'anglès. Es tracta d'un argument ben curiós que, si es transposa a un altre context, mostra la seva perversitat: de llei ja n'hi havia una, la de la selva; per què hauríem d'esforçar-nos a fer-ne una altra? Que l'anglès, a causa de certes contingències històriques molt recents, hagi esdevingut de facto una mena de llengua internacional, no significa que hagi de ser entronitzat com l'única solució possible a un problema que cada cop esdevé més urgent. L'anglès és una llengua d'ús internacional, no pas una llengua internacional creada ad hoc, com l'esperanto. El matís és molt important, sobretot a l'hora d'avaluar l'injust avantatge de certes comunitats sobre unes altres. Entenc perfectament que els angloparlants defensin la comoditat del seu monolingüisme, però no acabo de veure clar el papanatisme, o potser el masoquisme, dels milions de damnificats per una contingència històrica que és acatada sempre submisament, com si fos quelcom inevitable. D'inevitable res, però: l'Europa unida és un projecte incipient, en construcció, i encara som a temps de decidir que volem una llengua vehicular equitativa, que no atorgui enormes avantatges a uns i enormes desavantatges a uns altres. |
Mira també:
http://www.esperanto.net
http://www.lernu.net
|
|
Re: L'Esperanto
|
|
per x |
22 feb 2004
|
Bona informació, gràcies.
Estaria genial fer Indymedia.Barcelona en Esperanto per la difusió internacional de Indymedia i per la difusió de l'Esperanto! |
|
estarie molt be
|
|
per pero... |
22 feb 2004
|
es necessite gent q ho sapiga per a fer-ho :)
es molt d curro... |
|
Re: L'Esperanto
|
|
per Pleusicles |
23 feb 2004
|
Doncs si es pren seriosament es pot entrar en contacte amb la Federació Espanyola d'Esperanto i segur que la secció de joves s'ofereix per tal de traduir el que faci falta.
La federació es trova aquí:
www.esperanto-es.net |
|
Re: L'Esperanto
|
|
per jo |
23 feb 2004
|
|
Be, potser es questió d'anar-ne aprenent, no?
(per cert ja era hora veure una info sobre Esperanto en català,
que no se que foten, les fan totes en castellà, una cosa que ha
de servir per les llengues petites i no tan petites com la nostra
...)
He buscat "esperanto vocabulari" al Google i surt:
VOCABULARI ESPERANTO - CATALÀ
Diccionari
esperanto-català català-esperanto
Vocabulari esperanto-català
a World > Català >
Llengua catalana > Diccionaris > Bilingües
Curs d'Esperanto
col.lectiu esperantista de
Mallorca
Grup Esperanto
Vilanova-enhavo
<Kataluna versio 132 Kb
Antaùen |
|
Re: L'Esperanto
|
|
per jo |
23 feb 2004
|
|
Be, potser es questió d'anar-ne aprenent, no?
(per cert ja era hora veure una info sobre Esperanto en català,
que no se que foten, les fan totes en castellà, una cosa que ha
de servir per les llengues petites i no tan petites com la nostra
...)
He buscat "esperanto vocabulari" al Google i surt:
VOCABULARI ESPERANTO - CATALÀ
Diccionari
esperanto-català català-esperanto
Vocabulari esperanto-català
a World > Català >
Llengua catalana > Diccionaris > Bilingües
Curs d'Esperanto
col.lectiu esperantista de
Mallorca
Grup Esperanto
Vilanova-enhavo
<Kataluna versio 132 Kb
Antaùen |
